03 de juliol, 2010
Desenes de personalitats escenifiquen el seu suport a la manifestació en contra de la retallada del TC
Desenes de personalitats del món polític, cultural i social han escenificat avui el seu suport a la manifestació del 10 de juliol en contra de la retallada espanyola a la voluntat del poble català. Convocats per Òmnium Cultural, un centenar de persones s'ha fotografiat darrera de la pancarta que liderarà la manifestació, amb el lema Nosaltres decidim, som una nació, entre els quals s'hi comptaven la presidenta de l'entitat convocant, Muriel Casals, David Madí (CiU), Higini Clotas (PSC), Anna Simó (ERC), Raül Romeva (ICV), Jordi Moix (FC Barcelona), Josep Maria Álvarez (UGT), Joan Carles Gallego (CCOO), Isidor Marí (IEC), Eliseu Climent (ACPV), Josep Cruanyes (PDD), Martí Gasull (Plataforma per la Llengua), l'expresident del Parlament Joan Rigol, el filòsof Josep M. Terricabras, el notari Alfons López Tena, l'escriptor Jaume Cabré, la cantant Núria Feliu, i els periodistes Albert Om, Toni Soler, Vicent Sanchis i Xavier Grasset, entre d'altres.
VilaWeb: Fotografia de família d'entitats i personalitats que donen suport a la manifestació del 10-J
L'Ebre prepara una reacció unitària per la vegueria
El delegat de la Generalitat a les Terres de l'Ebre, Lluís Salvadó, va valorar ahir que la sentència de l'Estatut «és molt negativa», ja que deixa el futur immediat de la vegueria «en un dels pitjors escenaris que es podrien preveure». En declaracions a l'ACN, Salvadó va apel·lar a la prudència fins a conèixer a fons la resolució del Constitucional, però va advertir que en el seu llenguatge «críptic» hi ha implícit un veto al fet que les vegueries suposin la modificació dels límits provincials. Si això es confirma, va assenyalar Salvadó, caldrà plantejar «una resposta específica des de les Terres de l'Ebre», ja que el territori ha de continuar exigint la creació de la vegueria. Salvadó, que aposta per buscar una «solució per reconduir» la situació, reclama una resposta contundent a la sentència, ja que faria «més fàcil trobar vies alternatives». De fet, Salvadó té previst convocar dilluns un acte unitari amb els partits, els sindicats i la resta d'agents socioeconòmics de les Terres de l'Ebre.
Per la seua banda, l'alcalde de Tortosa, Ferran Bel (CiU), va dir que, si finalment es confirma el contingut de la sentència, la vegueria de l'Ebre serà més difícil d'aconseguir que amb l'Estatut del 1979. «Catalunya pot dir que les diputacions són vegueries, però qualsevol modificació de les seues competències, o del seu àmbit, només ho podria decidir l'Estat», va assenyalar. Segons Bel, la sentència podria invalidar la llei de vegueries en tràmit, però «el més greu» és que «tanca la porta d'una manera molt contundent» a la vegueria de l'Ebre. «Sense renunciar a les vegueries, des del territori hem de continuar treballant sense que la sentència ens provoqui més frustració», va dir l'alcalde de Tortosa. Bel també va destacar l'aposta descentralitzadora que va fer la Diputació de Tarragona obrint les seues dependències a les Terres de l'Ebre. «Ara hem de fer que l'oficina de la Diputació tinga el màxim de recorregut; insisteixo, sense renunciar a la vegueria», va dir.
D'altra banda, el president d'ICV a les Terres de l'Ebre, Jaume Forcadell, va relativitzar la sentència, ja que els articles que parlen de les vegueries continuen vigents. Amb tot, va admetre que Catalunya es pot trobar davant d'un «sudoku» de solució molt complexa, per encaixar vegueries i províncies.
Guibernau considera anacrònic que un estat retalli les aspiracions d'una de les seves parts 'més riques i dinàmiques'
Cap estat europeu ha fet mai una retallada de l'autogovern com la que ha promogut el Tribunal Constitucional (TC) amb l'Estatut català. D'aquesta manera ho ha afirmat Montserrat Guibernau catedràtica de la Queen Mary University de Londres que també s'ha mostrat sorpresa amb el fet que un estat vulgui retallar les aspiracions d'una de les seves parts 'més riques i dinàmiques'. La catedràtica experta en nacions sense estat ha considerat la sentència com a 'cop molt fort per la dignitat de Catalunya' i una 'humiliació', especialment tenint en compte que el text es va aprovar en dos parlaments i, finalment, en referèndum.
La sentència ataca la Llei de consultes i podria tombar la IP pel referèndum d'independència
La filtració de l'esborrany de la sentència del Tribunal Constitucional espanyol (TC) ha posat de manifest que, tal i com s'esperava, la 'reinterpretació' que el tribunal fa de 27 articles de l'Estatut agreuja significativament la magnitud de la retallada. Les interpretacions del TC espanyol atacarien directament les vegueries, que només serien acceptades com un simple canvi de nom de les províncies, i es tem que podria arribar a eliminar la Llei de consultes i, en conseqüència, aturar el procés de la Iniciativa Popular (IP) per convocar un referèndum sobre la independència de Catalunya. Davant d'aquest context i tenint en compte que el govern espanyol ja va obrir la porta a dur la Llei al Constitucional, els promotors de la IP estudien accions per driblar aquests nous obstacles. Dilluns anunciaran com evitar el 'bloqueig a què ens vol sotmetre Espanya'.
El Correllengua comença a Arenys amb un homenatge a Salvador Espriu
El Correllengua comença enguany a Arenys de Mar amb un homenatge a Salvador Espriu, en commemoració del vint-i-cinquè aniversari de la seva mort. L’acte d'inauguració del Correllengua es fa a la plaça de l’Església d’Arenys de Mar amb una caminada popular fins al cementiri, on la lectura del manifest del Correllengua, elaborat per la periodista i escriptora Patrícia Gabancho, i l’encesa de la flama de la llengua, donaran pas a l’espectacle poètico-musical 'El Minotaure i Teseu'.
Es tracta d'un espectacle multidisciplinari amb música de Dídac Rocher, coreografia d’Ada Obrador i interpretació de Lucía Coll. La cloenda de l'acte anirà a càrrec de Pep Ribas, president de la Coordinadora d'Assemblees per la Llengua (CAL).
Diverses entitats de Manresa organitzen un acte solidari pels encausats del toro d'Osborne
Aquest dissabte es celebra a la plaça de l'om de Manresa un acte de suport als encausats pels danys del Toro d'Osborne situat al Bruc. Aquesta figura és la única que queda a Catalunya i ha estat objectiu de destrosses i pintades en repetides ocasions. Les entitats organitzadores, Grup de Suport i el JEI, es fa una crida a la participació d’aquest acte com a mesura de pressió per evitar l’empresonament dels dos joves manresans
Subscriure's a:
Missatges (Atom)