"Passejava amb dos amics - el sol es ponia - el cel, de cop i volta, es tornava vermell - jo em vaig aturar, mort de cansament, em vaig recolzar en una barana - sang i llengües de foc amenaçaven sobre el fiord blau fosc i la ciutat - els meus amics continuaven el passeig i jo continuava aturat al mateix lloc, tremolant d'ansietat - i sentia un crit infinit que travessava tota la naturalesa".
16 d’abril, 2008
Destitueixen el director d'Ascó I i el cap de protecció radiològica a causa de la fuita
Aquests canvis en la direcció de la central d'Ascó es produeixen només uns dies després de saber-se, arran d'una denúncia de l'organització ecologista Greenpeace, la fuita radioactiva que es va produir al mes de novembre passat a la central tarragonina.
L'Associació Nuclear ha acordat, a més, que cessi Francesc González Tardiu, fins ara cap del Servei de Protecció Radiològica de la Central, i el nomenament de Genís Rubio com a responsable de l'Equip de Protecció Radiològica que està portant a terme la investigació i l'anàlisi d'aquest succés radiològic.
Precisament, Candás, a més de dirigir la central, serà el màxim responsable del procés d'investigació que s'ha obert per aclarir l'emissió de partícules radioactives detectada fa cinc mesos a la central.
Després de la marxa de Candás, la planta nuclear de Vandellòs estarà dirigida per Manuel Campoy Gurrea, fins ara cap d'Explotació d'aquesta central, segons ha indicat un portaveu de l'Associació Nuclear Ascó Vandellòs.
Les instal·lacions d'Ascó van registrar al mes de novembre passat un escapament de partícules radioactives procedents de la ventilació de la planta atòmica, un incident que es va classificar provisionalment com de "nivell 1" en l'Escala Internacional de Successos Nuclears. No obstant això, el Consell de Seguretat Nuclear (CSN) va reclassificar-lo dilluns passat, elevant-lo al "nivell 2".
Malgrat que el CSN apunta que l'impacte radiològic sobre la població i sobre els treballadors de la central segueix estant per sota dels límits legals, l'empresa mesurarà la radioactivitat a totes les persones que han passat per l'emplaçament des del passat 28 de novembre. En total se sotmetran a aquestes proves unes 800 persones, entre les quals desenes d'alumnes del Col·legi Maristes de Girona, que van visitar la planta el 4 d'abril.
Fins avui, segons el CSN, s'han realitzat mesuraments a 579 persones, sense que en cap cas s'hagin trobat indicis d'incorporació de material radioactiu.
Avui: La central d'Ascó comunica la presència de noves partícules radioactives
VilaWeb/ElPunt: Els alcaldes volen que Endesa respongui per l'«engany» sobre la fuita d'Ascó I
Ignasi Riera: Amnèsies enverinades
L'acte de dissabte a Lleida -la Seu Vella, que ja va ser caserna per a les tropes de Felip V, és un marc que corprèn-, propiciat per la Comissió de la Dignitat, Strubell&Cruanyes, va servir per recordar que no es pot jugar amb les promeses. I que la mala llei de la memòria històrica no pot ser un càntir trencat per on s'escolin els incompliments de contracte. I el de Rodríguez Zapatero, personatge que a primera vista m'inclina cap a una valoració positiva d'un alt percentatge de la seva política, ha de recordar que té deures i deutes pendents amb Catalunya. I que, si el novembre de 2005 va ser aprovat, parlamentàriament, el retorn dels papers de Salamanca, requisats, manu militari, per l'exèrcit franquista, aquest retorn no ha arribat encara en la seva totalitat. RZ va canviar una ministra i va nomenar un ministre, César Antonio Molina, que tenia com a encàrrec específic fer fora de la Biblioteca Nacional Rosa Regàs. CAM, com l'anomenen per Madrid, mai no m'ha inspirat confiança. Que sigui ministre atura la seva deu insuportable de poeta, però no crec que hagi entès quina és la missió d'un ministre de Cultura en una organització estatal que ha cedit les competències de Cultura a disset comunitats autònomes. No ha fet re de re -malgrat els recordatoris des del Parlament- per completar el retorn pendent del material que conserva Salamanca en l'espai ad hoc de la rebatejada com a calle del Expolio i que és tant de les institucions com dels particulars de Catalunya, perseguits per ser catalans i republicans. La seva prepotència provoca rebuig. I això pot resultar car a RZ. A qui potser no deixaran que acabi els quatre anys de mandat el seu actual ministre de Cultura i la senyora Magdalena Álvarez, un nomenament que sembla un sarcasme o una befa ni que sigui contra els amics que RZ té a casa nostra. Que mai no digui que no l'hem avisat!
Els dirigents d'ICV a les Terres de l'Ebre demanen la dimissió de Francesc Baltasar
El president d'ICV a l'Ebre, Jaume Forcadell, ha reiterat l'oposició de la intercomarcal al projecte, assegurant que es tracta d'un 'transvasament permanent i irreversible' oposat a la nova cultura de l'aigua i que qüestiona el compromís del partit amb la lluita antitransvasament. Els ecosocialistes ebrencs consideren que la materialització de la interconnexió amb una "canonada permanent" suposa donar l'esquena definitivament al model de gestió de l'aigua del qual han estat fent bandera durant els últims anys i "vulnera" el Compromís per l'Ebre, que tots els partits del govern van signar amb la Plataforma en Defensa de l'Ebre contra futurs transvasaments i la interconnexió de xarxes.
La direcció d'ICV a l'Ebre qüestiona la "capacitat d'autogovern del país" davant la "imposició" de l'executiu estatal i considera que el territori ha estat menystingut tant pel Departament del Medi Ambient com pel ministeri, perquè no han volgut informar sobre el projecte. "Per tant, demanem la dimissió del Conseller de Medi Ambient i Habitatge per la seva gestió política i comunicativa de la crisi de la sequera", afirma el comunicat. Avui: El tripartit impedeix la reprovació a Baltasar votada per l'oposició
Greepeace i Ecologistes en Acció critiquen que la interconnexió de xarxes 'enterra definitivament' la nova cultura de l'aigua
L'Ajuntament d'Horta de Sant Joan 'blinda' l'entrada al parc eòlic amb la modificació d'unes normes subsidiàries
Creix la desconfiança a l'entorn de la central d'Ascó
La comunicació en cultura de seguretat és capital i aquest és un principi que tenen molt present els municipis que estan sotmesos als plans d’emergència de les centrals nuclears. És el cas del poble d’Ascó, on la majoria treballen a la planta atòmica –fins i tot el mateix alcalde– i bona part del pressupost municipal d’inversions surt dels impostos que paga la central.
L’alcalde d’Ascó, Rafel Vidal, reconeix que està “preocupat” perquè entre les acusacions de falta de transparència i el fet que la contaminació fos gairebé cent vegades més important del que inicialment s’havia dit, “s’ha generat certa desconfiança” cap als gestors de l’Associació Nuclear Ascó Vandellòs (ANAV). Fa uns dies, Vidal va dir que els titulars de la planta havien de “prendre’n nota i canviar d’actitud”. Dimarts vinent, tretze alcaldes de la zona d’Ascó es desplaçaran a Madrid i analitzaran amb el CSN l’incident. L’AMAC, l’associació que engloba els seus interessos, està indignada amb el paper dels directius d’ANAV. Demana que es depurin responsabilitats entre els directius d’Ascó perquè consideren que van presentar falsedats davant del comitè d’informació local, convocat pel ministeri d’Indústria dimarts de la setmana passada. Tot i que els gestors d’Ascó ho neguen, el CSN acusa la central d’haver ocultat l’abast real de la contaminació als alcaldes de la zona.
Marià Vila d’Abadal, gerent d’AMAC, va acusar les elèctriques Endesa i Iberdrola –propietàries de la planta– de carregar-se “la política de confiança” de la central “prioritzant els interessos econòmics a la cultura de seguretat”.
En coincidència amb CCOO, Vila va denunciar que “la política de baixes i jubilacions a la plantilla està afectant la seguretat de la planta”, i va dir que exigirà al CSN, com a garant públic de la seguretat de les instal·lacions, que intervingui en la política empresarial d’ANAV. Per a CCOO, l’incident respon a “una política de retallada de costos”, amb la consegüent “precarietat laboral” dels treballadors, molts dels quals ara són subcontractats.