lo carrer del riu

lo carrer del riu

03 de gener, 2010

Tres nous encausats de Sant Pere de Riudebitlles per recollir firmes pel dret a decidir

Tres persones de Sant Pere de Riudebitlles han estat encausades també per recollir firmes pel dret a decidir el 9 de març del 2008 en aquest municipi de l'Alt Penedès i hauran de declarar al jutjat de Vilafranca del Penedès el 23 i 24 de febrer. Aquests tres nous encausats se sumen a les deu persones que el jutjat d'instrucció número 2 de Vilafranca del Penedès ha citat a declarar com a imputats per "delicte electoral" per la recollida de signatures a la campanya Decideixo Decidir, impulsada per la Plataforma pel Dret de Decidir i la Plataforma Sobirania i Progrés.

L'Estatut torna a les capçaleres dels diaris aquest diumenge

La premsa d'aquest diumenge avança un cop més nous detalls en relació a la sentència del Tribunal Constitucional (TC) sobre l'Estatut i recull l'opinió dels ciutadans davant les possibles retallades que podrien afectar el text català. El País insisteix un cop més en un dels aspectes que des de fa temps circulen en relació a les diverses filtracions que s'han fet i correspon a la nosa que provoca el terme nació en el preàmbul. El diari posa a la primera pàgina que "El fallo del estatuto catalán fijará como única nación España" i afegeix que la conclusió dels magistrats del TC és que l'única nació és l'espanyola i que Catalunya ni ho és ni pot tenir símbols nacionals, excepte els que es vinculen a la nacionalitat catalana.

Per la seva banda, La Vanguardia obre amb els resultats d'una enquesta que ha encarregat a l'Institut Noxa. El sondeig conclou que hi ha una "Fractura España-Catalunya per la sentència de l'Estatut", ja que el 61% dels espanyols acceptarien retallades, però el 61% dels catalans les rebutjarien.

El País: El fallo del Constitucional sobre el Estatuto catalán fijará como única nación a España

La Vanguardia: Divorcio entre Catalunya y el resto de España por la sentencia del Estatut

Ridao acusa Zapatero de donar l'esquena al catalanisme per por electoral

El secretari general d'ERC i portaveu al Congrés, Joan Ridao, ha acusat avui el president del Govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, de "donar l'esquena al catalanisme constantment", buscant qualsevol altra alternativa política per tirar endavant les seves iniciatives, per temor al cost electoral que podria tenir.

Ridao ha lamentat que el president només hagi buscat suport a Catalunya quan li han fallat el PNB i el BNG, tot i que això afavorís un acord "satisfactori" sobre el nou model de finançament autonòmic. En preguntar-li sobre el balanç de l'últim any, el republicà ha subratllat que el PSOE "s'ha casat i divorciat" amb tots els grups al Congrés, amb la seva "geometria variable". Per Ridao, això és només un "eufemisme que emmascara la voluntat de Zapatero de fer-s'ho tot sol ", ha dit.

Alhora, ha assegurat que la dificultat del cap de l'Executiu espanyol per trobar aliats estables és a causa, en gran part, del fet que "tots els qui han compatibilitzat amb ell han sortit escaldats".

ICV critica el govern pel fons Centelles i creu que les coses es podien fer millor

El secretari general d'ICV, Joan Herrera, ha criticat avui el govern espanyol per la seva falta de "lleialtat institucional" en el cas del llegat fotogràfic d'Agustí Centelles, però ha fet autocrítica en comentar que "és evident que les coses es podien haver fet millor" també a Catalunya.

En declaracions a Efe, Herrera s'ha referit així a la postura dels fills de Centelles però també al paper de la Generalitat, encara que ha evitat una crítica directa al departament de Cultura. Herrera ha dit que "simbòlicament és molt dur" veure com les fotografies de Centelles s'emmagatzemen a Salamanca, ciutat castellana on "es van acumular els béns dels republicans", ha opinat.

"Independentment que les coses es podien haver fet millor per part de la Generalitat i de la família, el govern espanyol hauria d'haver tingut una actitud més lleial", ha afirmat Herrera, qui confia que algun dia sigui possible que el llegat de Centelles torni a Catalunya.

Vicenç Villatoro: Centelles (Avui)

Només s'han fet servir el 16% de les vacunes de la grip A que Salut havia previst

La consellera de Salut, Marina Geli, ha dit aquest dissabte que a Catalunya 250.000 persones s'han vacunat de la grip A, davant del milió i mig de vacunes que s'havien comprat. Tot i així, Geli ha assegurat que el càlcul de la vacunació no ha estat un fracàs. Ho ha argumentat dient que es va procurar racionalitzar les vacunes i que es va reduir fins a un 20% la població que havia de rebre la vacuna de la grip nova. També ha recordat que la malaltia va arribar abans de tenir la vacuna i que quan es van adquirir les dosis la gravetat de la grip A ja era "relativament" baixa.

Geli ha volgut recordar que tot just s'ha superat el primer episodi de la grip A i que entre el 8% i el 10% de la població catalana ha passat la grip, cosa que representa tres vegades més que el percentatge de la grip estacional de cada any. 752 persones han hagut de ser ingressades en estat greu i quaranta-dues han mort a causa de la malaltia. La consellera ha argumentat també que es va procurar racionalitzar les vacunes i que es va reduir d'un 60% a un 20% la població que havia de rebre la vacuna de la grip nova. Geli ha apuntat que la grip va arribar amb força abans de tenir la vacuna i quan es van adquirir les dosis la gravetat de la grip A ja era relativament baixa. Per això, considera que el càcul de la vacunació no ha estat un fracàs, però ha admès que hi ha un debat pendent amb la societat, ja que s'ha passat de l'alarmisme a la banalització perquè es dubta, ha dit, del valor terapèutic de les vacunes.

elPeriódico: Salut només ha administrat una de cada sis vacunes que ha comprat

Pamplona prohibeix els Olentzeros per considerar-los 'manifestacions de suport a ETA'

L'Ajuntament de Pamplona (Navarra) ha decidit que prohibirà que la nit de Nadal d'enguany es tornin a celebrar les tradicionals festes de l'Olentzero a quatre barris de la ciutat, perquè considera que són 'manifestacions de suport a ETA'. El consistori, liderat per UPN, assegura que 'la realització del suposat Olentzero en realitat és una mena de coartada per a colar una manifestació de suport a ETA.

El consistori ha anunciat que si alguna associació vol tornar a celebrar l'Olentzero a Pamplona durant els propers anys, 'les sol·licituds no comptaran amb autorització municipal, seran tractades com una sol·licitud de manifestació i es remetran a la delegació del govern espanyol perquè les autoritzi o les denegui'.

Les associacions promotores de la tradició ressalten que es tracta d'una decisió insòlita, tenint en compte que falten 355 dies per a la nit de Nadal d'enguany i que el consistori ni tan sols sap qui i com realitzarà la sol·licitud. UPN afirma que els Olentzeros van realitzar els seus recorreguts acompanyats de fotografies de presos d'ETA i que alguns dels participants a les marxes 'exibien símbols i anagrames d'organitzacions declarades il·legals per la seva complicitat amb el terror'.

La tradició mana que grups de veïns passegin pels carrers, la nit de Nadal, un ninot caracteritzat d’Olentzero -amb la cara bruta de carbó, roba tradicional, boina, pipa i un sac-, cantant i demanant diners.

Viquipèdia: Olentzero

Diables catalans es manifesten en suport a les colles de la Catalunya Nord per l'aplicació de la directiva del foc

Colles de diables de Catalunya s'han aplegat aquest diumenge a Alforja (Baix Camp) per donar suport als companys del Riberal, a la Catalunya Nord, davant la imminent aplicació de la directiva europea del foc a l'Estat francès. Malgrat les mocions de dinou ajuntaments nord-catalans, el Consell General i el Consell Regional del Rosselló, França no ha fet cap gestió per a la transposició de la directiva europea que regula l'ús de materials pirotècnics. Així doncs, a partir d'aquest dilluns 4 de gener els correfocs de la Catalunya Nord hauran de complir les noves exigències que s'han determinat des d'Europa.

Una cercavila pels carrers d'Alforja, seu nacional de la Federació de Diables i Dimonis de Catalunya, ha estat un nou acte dels diables catalans per reivindicar les festes populars i tradicionals amb foc, davant la nova directiva 2007/21/CE que regula l'ús de materials pirotècnics i que afegeix moltes dificultats a la celebració de correfocs i altres actes festius per les distàncies mínimes de seguretat que s'estableixen.

VilaWeb: Les colles de diables i bestiari de foc acullen els companys nord-catalans

L’Hospitalet recupera la figura de Quico Sabaté

L’Ajuntament de l’Hospitalet –val més tard que mai– ha decidit començar el 2010 recuperant la figura d’un dels seus noms més populars però alhora més incòmodes, el del líder de la resistència maqui contra el franquisme, Quico Sabaté, fill del barri del Centre i mort a trets ara fa cinquanta anys a Sant Celoni. Coincidint amb l’aniversari, que es compleix el 5 de gener, la secció de Patrimoni Cultural de l’Ajuntament, entitats com l’Associació de Veïns del Barri de Sant Josep, el Centre d’Estudis de l’Hospitalet, l’Agrupament Escolta Quico Sabaté, l’Associació Pont de la Llibertat, la Marxa dels Maquis o el sindicat CNT han programat tota una sèrie d’actes que ja van començar el passat 2 de desembre amb una xerrada i que s’allargaran fins a la primavera amb l’estrena d’una ruta cívica Quico Sabaté. VilaWeb: Últimes hores de Quico Sabaté

elPeriódico: Fa 50 anys que el guerriller el Quico antifranquista va morir abatut a trets

Viquipèdia: Francesc Sabaté Llopart