BON NADAL !!!

Nat "King" Cole - The Christmas Song Natalie Cole - Jingle Bells

Click To Play

Lo tren de la bruixa

José Luis Rodríguez Zapatero va tornar a donar ahir per fet que l'AVE arribarà a Barcelona abans de les pròximes eleccions. Ho va fer de manera indirecta, a l'anunciar que "Espanya tindrà 700 quilòmetres d'AVE abans del final de la legislatura" durant el discurs de la celebració de l'entrada del tren veloç a Màlaga. Un acte en què tant el president del Govern com el de la Junta d'Andalusia, Manuel Chaves, van competir en elogis per a una Magdalena Álvarez tan emocionada per portar "el tren del progrés" a la seva terra, que a punt va estar de trencar-se-li l'afònica veu en més d'una ocasió. ¿Va ser una badada del president del Govern parlar de 700 quilòmetres? Els comptes no fallen. Amb els 55 quilòmetres del Màlaga-Antequera oberts ahir, l'Executiu socialista ja en té al seu haver 603. Només queden els 90 que van de Tarragona a Barcelona per completar la xifra. Zapatero ja va anunciar el seu compromís de portar l'AVE a Barcelona abans del final de la legislatura en el debat del ple del Congrés celebrat l'últim dia d'octubre. Però des d'aleshores, ni ell ni cap altre alt càrrec del Govern s'havien atrevit a reiterar la promesa. Les últimes setmanes parlava tan sols que arribarà "aviat" o "més aviat del que alguns creuen". Feia la sensació que la seguretat exhibida a la Cambra baixa s'havia esfumat.

Aunque la mona se vista de seda...(que ben mirat sembla més roba de forro)

L'innombrable ens ha volgut ensarronar i, aprofitant que el Pisuerga passa per Valladolid, s'amaga darrera d'una disfressa molt adient per aquests dies. Però, l'hem enxampat. D'angelet, res de res !!!

Cliqueu l'angelet que marca la fletxa vermella i el descobrireu !!!

Ridao afirma que les eleccions "curaran la ferida d'ERC amb el PSOE"

El portaveu parlamentari i cap de llista d'ERC a les generals, Joan Ridao, admet que en aquests moments la relació de la seva formació amb el PSOE és "baixa", però que confia que les eleccions "curin la ferida" i permetin fer "foc nou". En una entrevista a El Periódico, Ridao exposa que mentre el PSOE va acceptar 20 esmenes als pressupostos de CiU i 4 d'ICV, no en va acceptar cap d'ERC. "El pacte Mas-Zapatero ens va enfrontar al PSOE, però vam ser un soci lleial que va contribuir a desaznaritzar l'Estat", afegeix el dirigent d'Esquerra.

Pel que fa al paper al Congrés, Ridao té clar que ERC és l'opció més útil pels catalanistes perquè "al PSC l'ha segrestat el PSOE, i ICV està diluïda a IU". Així mateix, comenta que durant el "bienni progressista, quan el PSOE va voler parlar de l'Estatut i va pactar la llei de finançament de partits", ERC va "influir positivament". De cara el futur de l'Estat, afirma que a Espanya "no hi ha federalistes" i es conforma amb mantenir el grup propi d'ERC a la cambra baixa com a resultat en els comicis.

Entrevista a El Periódico: Joan Ridao

Mor el pianista Oscar Peterson

Enorme en tots els sentits, així va ser Oscar Peterson, un dels grans pianistes de la història del jazz, capaç de moure els dits sobre el teclat com un pianista clàssic i a la vegada acompanyar una turbulenta banda de bebop. Podríem parlar d’un estil de transició, però tot serien etiquetes davant el talent d’un músic que feia que el seu instrument sonés amb una elegància diferent, amb estil propi.

Greument malalt des de fa mesos, es va anunciar que havia mort diumenge al vespre al seu domicili de Toronto. Complicacions renals apareixen en els comunicats de la seva defunció. Nascut el 1925 en una família humil d’origen antillà, Peterson es va convertir en la figura musical més rellevant internacionalment del Canadà del segle XX. La història s’inicia el 1943 quan es converteix en el primer músic negre dins d’una orquestra de música popular del Quebec. A partir d’aquí el seu estil causa sensació, per la manera brillant i espectacular de tocar, malgrat que els primmirats crítics de jazz sovint li han retret una excessiva convencionalitat, cosa que no desmereix gens el seu estil.

Peterson va actuar al costat de les grans figures, mites de la música popular com Louis Armstrong, Count Basie, Nat King Cole, Ella Fitzgerald, Stephane Grapelli, Coleman Hawkins i Sarah Vaughan, sense oblidar una nòmina de revolucionaris com Lester Young, Charlie Parker, Ben Webster, Stan Getz, Dizzy Gillispie i Roy Eldridge, és a dir, els sultans del swing, del boogie-woogie i del bebop. A més, va saber escapar dels circuits restringits del jazz i presentar-se davant de públics multitudinaris, cosa que li ha valgut la ira eterna de més d’un purista.

Un altra cosa que ha jugat en contra seva és la infinitat de gravacions al llarg de la seva dilatada carrera, des dels inicis amb trios fins a les èpoques amb les grans orquestres i les vocalistes d’or que hem esmentat. La nitidesa del seu estil parla davant del detractors.

La salut, però, no el va acompanyar tant com la música. Un infart cerebral patit el 1993 va limitar les seves actuacions públiques. Entre altres guardons té 13 doctorats universitaris honorífics.

Oscar Peterson & Count Basie

Wikipedia: Oscar Peterson

Agència Tributària, l'1 de gener

Només se'n riu en Montilla. Meeeeeeeeu !!! Últim consell de govern en la vigília de Nadal. L'executiu ha aprovat el decret que permetrà l'entrada en funcionament de l'Agència Tributària de Catalunya el pròxim 1 de gener, i que es converteix en una de les primeres concrecions del desplegament de l'Estatut, pendent encara de sentència del Constitucional pel recurs presentat pel PP.

Aquest decret desenvolupa la llei que el Parlament va aprovar l'11 de juliol i concreta el funcionament d'aquest ens, que estarà dirigit per Josep Costa; la seva tasca i les competències que té. L'Agència Tributària catalana assumirà les funcions de la fins ara Direcció General de Tributs de la Generalitat.

Així, l'Agència Tributària espanyola es continuarà fent càrrec dels impostos estatals, com ara l'IVA. I l'Agència Tributària catalana farà el mateix amb els impostos propis de la Generalitat i els que té cedits totalment, com ara el de successions.

El gran canvi es farà a partir de l'agost del 2008, amb la creació d'un consorci format a parts iguals per la Generalitat i l'Estat, i que hauria d'arrancar gestionant l'IRPF i, després, altres impostos.

Els contribuents podran anar a una finestreta única per gestionar-los, independentment de quina administració en tingui la competència.

El PSC s'empesca una senyera de cinc barres

El coordinador dels diputats i senadors del PSC a les Corts Generals, Daniel Fernández, ha presentat el primer vídeo de precampanya que ha difòs el PSC, en què es posa de manifest que “el nostre objectiu és fer una campanya en positiu i optimista”. Fernández ha detallat que al vídeo La Catalunya optimista “expliquem i donem arguments sobre què fem, què hem fet i què farem; i com ho volem fer: amb un govern que doni continuïtat a la feina feta fins ara pel president José Luís Rodríguez Zapatero”. En el vídeo, tanmateix, hi ha una errada perquè, en un moment determinat, es pot veure com una teòrica senyera oneja sobre el Principat de Catalunya, però en comptes de les tradicionals quatre barres vermelles sobre fons groc n'hi ha cinc.

Maragall va proposar a la seva plataforma concórrer a les generals

L'expresident va sondejar Ciutadans pel Canvi per competir amb el PSC Pasqual Maragall continua desmarcant-se del PSC, el partit del qual va deixar de militar fa mesos. L’últim moviment que ha protagonitzat el va fer a mitjans d’aquest mes. Concretament, el 15 de desembre, dia en què Ciutadans pel Canvi celebrava una reunió de la seva permanent. L’ex-president de la Generalitat va aprofitar la trobada per proposar als membres de la plataforma maragallista que presentessin una llista pròpia a les pròximes eleccions espanyoles, fet que suposaria competir amb els socialistes catalans.

Segons fonts de CpC citades per l’agència Efe, es tracta d’una iniciativa que Maragall va traslladar a la presidenta de la plataforma, Carme Valls. Però les mateixes fonts precisen que no consideren “de cap manera” la possibilitat de presentar-se als comicis del mes de març per separat dels socialistes, i trencar l’aliança que han mantingut fins ara.

La veracitat d’aquesta maniobra per part de Pasqual Maragall agafa força tenint en compte el caràcter de la reunió que mantenien els membres de Ciutadans pel Canvi, ara fa poc més d’una setmana. I és que en aquesta trobada es van aprovar els nous estatuts. Unes bases que defineixen la plataforma com un “moviment cívico-polític independent de qualsevol entitat de caràcter polític, econòmic o religiós”.

Altres fonts de CpC apunten que “no tindria sentit” presentar-se en solitari a unes eleccions a les quals mai no s’ha volgut optar. També destaquen que l’aposta de CpC ha estat, des del principi, treballar per aconseguir que Espanya compti amb un federalisme que funcioni com una “xarxa” entre territoris i no la d’actuar com un partit polític. Alhora, resten transcendència a les paraules de Maragall assegurant que la seva iniciativa va ser més un comentari que no pas una proposta formal. L’expresident va aprofitar la seva presència a la reunió de la permanent per animar els membres de CpC a participar en el nou projecte que s’ha proposat abanderar, el Partit Demòcrata Europeu.