Sant Antoni del porquet (s. III-IV), monjo cristià, pioner de l’eremitisme, és considerat el patró dels animals de peu rodó i, per extensió de tots els animals domèstics. La llegenda explica que era un gran amic dels animals i, quan en veia un de ferit, el guaria. Així ho va fer amb un porquet, que, per mostrar-li el seu agraïment, va decidir acompanyar-lo la resta de la seva vida. Un costum que ha perdurat en els segles.
El foc és símbol de purificació i de renovació de la vida. Les fogueres hivernals constitueixen un ritual de renovació, per propiciar el pas de l'hivern a la primavera, i de purificació, cremant el mal, representat pel dimoni o per un ninot.
Les fogueres de Sant Antoni tindrien també un significat profilàctic vers els animals de treball o les persones: fer passar els animals de tir o els ramats entre focs és un antic ritus de purificació/protecció present a nombroses cultures.
La foguera és el centre de la celebració. Al seu voltant es reuneix la comunitat, es menja i es realitzen les diverses activitats festives com aquesta tarda a Miravet.
ETNOCAT: Sant Antoni i el dimoni
Alego: I PER SANT ANTONI... FOGUERES!