Perpinyà ja és .cat

L'Ajuntament de Perpinyà ja ha entrat a la comunitat catalana d'internet. Des d'aquest dilluns el web del consistori ja té el domini .cat (http://ajuntament-perpinya.cat/ca) . De fet, la decisió és fruit de la primera trobada del Comitè Consultiu pel Català format per l'Ajuntament i amb el regidor Jaume Roure al capdavant, celebrada el passat mes d'octubre.

Apareixen pintades a les seus de CiU, PP i ERC a Olot durant la jornada de reflexió

Les seus dels partits CiU, PP i ERC a Olot han aparegut aquest dissabte al matí, en plena jornada de reflexió, cobertes de pintura i amb diverses pintades amenaçadores. En el cas de CiU i PP, els autors han llançat diversos pots de pintura a la façana de les oficines i han escrit frases com "traïdors fora de Cat". Al local d'ERC, aquesta matinada quatre persones han intentat forçar el pany i han pintat diverses frases amb l'anagrama de Maulets. La companya d'un militant va veure com es feien les pintades al local, situat al carrer Bisbe Vilanova. Esquerra Republicana de Catalunya ha declarat que no presentarà cap denuncia però demana "dignitat i responsabilitat" perquè aquests fets no tornin a passar.

Troben arròs contaminat conreuat fora de la zona d'exclusió de Fukushima

Un equip d'investigadors ha detectat partícules radioactives de cessi per sobre dels límits de seguretat en una mostra d'arròs al Japó. És la primera vegada que es detecta arròs contaminat des de l'accident a la central nuclear de Fukushima: fins ara hi havia hagut casos de bou, bolets i te, però no en aquest cereal fonamental en la dieta nipona.

La mostra provenia d'una granja situada a uns 60 kilòmetres de la central, fora del perímetre de seguretat.El govern està estudiant prohibir els enviaments d'aliments des d'aquesta zona. L'arròs estava preparat per a la comercialització però Tòkio assegura que encara no se n'havia venut cap partida. De tota manera, i aprofitant per fer propaganda, Lo carrer del riu us recomana l'arròs bomba del Delta.

Salvador Cot: «Cosas bonitas»

Ahir va ser un dia històric, encara que passés relativament desapercebut. Perquè va ser ahir, a Canovelles, quan va començar la campanya del no, el bloc argumental que haurà de confrontar idees i projectes contra els partidaris del sí, que ja fa anys que despleguen tota mena de raons -polítiques, culturals, lingüístiques, democràtiques i econòmiques- per liquidar definitivament la dependència de Madrid. I el primer argument dels partidaris de la Catalunya espanyola és que els catalans, després de la independència, es perdrien "cosas bonitas", en referència a les ciutats de Sant Sebastià i Sevilla. Bé, estan començant a argumentar, les bases de l'espanyolisme no poden demanar un nivell gaire més alt als seus dirigents. L'autor intel·lectual de les "cosas bonitas" és Jorge Moragas, un català instal·lat a Madrid que ha acumulat diversos càrrecs de primer nivell al PP. Es tracta d'un diplomàtic que ha viscut als EUA i sap com funciona el món. Moragas ha estat el primer en creure que es necessita contraargumentar, o sigui que les "cosas bonitas" són l'inici estúpid d'una campanya que acabarà essent intel·ligent.

El tram navegable de l'Ebre podria arribar fins a Riba-roja

L'Institut per al Desenvolupament de les Comarques de l'Ebre (Idece) proposa ampliar el tram navegable del riu Ebre, que ara va d'Ascó a la desembocadura, fins a Riba-roja d'Ebre.

Tot i que l'actual situació econòmica no permet executar aquest projecte de forma immediata, l'objectiu de l'Idece és encarregar el projecte per poder-lo emprendre quan el govern tingui pressupost. “No és un projecte a curt termini, però podem començar a negociar amb la central nuclear d'Ascó i redactar els projectes d'obra”, ha explicat el director de l'Idece, Jordi Borràs. A més de la necessitat de dragar el riu per habilitar la via navegable, entre Ascó i Riba-roja s'han de superar dos obstacles. “A Flix ja hi ha una resclosa que es podria rehabilitar, però a Ascó s'ha de superar l'assut de la nuclear”, ha dit Borràs.

Potser no es farà l'obra, però les comissions ja van per endavant!!! NO LLENCEU MÉS DINERS AL RIU, SI US PLAU !!!

Esbronquen un alcalde de la Franja per parlar en català

L'alcalde socialista de La Freixeda, a la comarca del Matarranya, escridassat El nou alcalde de La Freixeda, Javier Adell, del PSOE, va ser escridassat aquest dijous per enraonar en català després de prometre el càrrec. Adell, que va ser investit alcalde gràcies a una moció de censura presentada pel PSOE i el PAR al fins ahir alcalde del PP, Antoni Algueró, va utilitzar el català en les primeres paraules com a batlle per considerar-ho "adient".

Segons informa el diari Bajoaragondigital, la tria idiomàtica de l'alcalde va esverar el públic, que el va escridassar i esbroncar. Molts assistents al plenari van abandonar la sala mentre Adell i una veïna es van embolicar en una discussió acalorada, quan aquesta li va retreure que enraonar en català era de "mala educació" ja que la seva llengua és "chapurriau" i la llengua escolar el castellà.

Junqueras avisa: «CiU no té cap excusa per pactar amb el PP»

El president d'ERC critica el PSC i carrega els neulers contra la federació per anar contra els interessos dels catalans. Bosch avisa que "o ens separem o acabarem malament amb els espanyols" Aquest vespre, a Manresa, Junqueras ha criticat amb duresa els pactes de CiU amb el PP que han "desmuntat" les oficines de projecció exterior o amenacin amb desmantellar la Corporació catalana de Mitjans Audiovisuals. D'aquesta manera ha retret que "no pot ser que el candidat de CiU, Josep Antoni Duran i Lleida, proposi desmuntar els mitjans públics i el cap de files del PPC, Jorge Fernández Díaz, s'apunti a la festa per fer trontollar un dels fonaments de la nostra cohesió social". Especialment agra ha estat la crítica al candidat de CiU, a qui ha acusat de "defensar els interessos de lobbys en contra dels interessos dels catalans i del país".

Alfred Bosch també ha estat força expeditiu aquest vespre. De fet, ha advertit dels perills de continuar “una unió amb Espanya que no funciona”. “Som veïns i volem continuar sent-ho, per tant, cal separar-nos per evitar acabar malament amb els espanyols”, ha sentenciat.

Iniciativa vol un referèndum sobre les nuclears

Joan Coscubiela, candidat d'Iniciativa a les eleccions espanyoles, ha demanat un referèndum en l'àmbit estatal perquè la ciutadania decideixi el futur de les centrals nuclears, en una visita a Tarragona per donar suport a la candidata Alba Benedicto. Coscubiela ha denunciat que la política energètica "està segrestada pel lobi nuclear" i ha exigit "un debat obert i en profunditat" sobre política energètica que culmini amb una consulta vinculant.

La jutge de Gandesa tanca la investigació per l'incendi d'Horta

La jutge de Gandesa, encarregada de la investigació de l'incendi d'Horta de Sant Joan del juliol del 2009, dóna per tancada la instrucció i ha decidit separar el cas en dos causes.

D'una banda, segons la interlocutòria del passat dilluns 31 d'octubre, s'obre judici oral, amb tribunal popular, contra Juan Antonio Paz i Lorenzo Forner, per un presumpte delicte d'incendi forestal.

Tots dos imputats compareixeran aquest dijous a Gandesa on se'ls hi concretarà l'acusació. Respecte la imputació de Carles Font -Delta 0- per un presumpte delicte d'imprudència greu amb resultat de cinc morts i lesions greus, la jutge conclou provisionalment les diligències prèvies i el cas continuarà pel procediment habitual.

Via lliure al cementiri nuclear individualitzat d'Ascó

Foteu-li pel dret !!! L'Associació Nuclear Ascó-Vandellòs II (ANAV) ha començat fa pocs dies la construcció del Magatzem Temporal Individualitzat (MTI) a Ascó (Ribera d'Ebre). Amb el popularment conegut com a cementiri nuclear, la central ampliarà la seva capacitat d'emmagatzematge, ja que les piscines on s'acumulen els residus només podrien acaparar les restes de combustible dels propers dos o tres exercicis. Com ha explicat el director general de l'ANAV, José Maria Grávalos, el magatzem individualitzat "permetrà tenir capacitat per operar amb seguretat, que és del que es tracta". Les obres acabaran d'aquí a pocs mesos i s'espera que en menys d'un any s'hagi atorgat el permís de funcionament perquè l'MTI estigui operatiu al segon semestre de l'any que ve.

Perpinyà manté la flama

La llengua i la cultura catalana es defensen a Perpinya en una concentració que es fa coincidir amb la commemoració del Tractat dels Pirineus, el 7 novembre del 1659 Un miler de persones s'han manifestat pels carrers de Perpinyà sota el lema "Llengua, cultura i llibertat" en la tradicional cloenda del Correllengua. La concentració es fa coincidir amb la commemoració del Tractat dels Pirineus, el 7 novembre del 1659, amb el qual les comarques nord-catalanes van passar sota sobirania francesa. Els manifestants han demanat la derogació d'aquest tractat per aconseguir "uns Països Catalans sense fronteres" i han llençat proclames en defensa de la llengua i la cultura catalana.

Entre els representants polítics que han assistit a la marxa hi havia els secretaris generals d'Esquerra i Solidaritat, Marta Rovira i Uriel Bertran, i Anna Arqué, de Democràcia Catalana. Els Maulets, amb una gran estelada, també han fet acte de presència a la concentració, que ha sortit de la plaça de Catalunya i ha recorregut el centre de Perpinyà tot passant per la prefectura francesa, on un pilar de castellers ha desplegat una bandera estelada i s'ha interpretat el Cant dels Segadors. La manifestació s'ha acabat al peu del Castellet amb la lectura del manifest a càrrec d'Hervé Pi, de la Comissió 350 anys, encarregada de l'organització.

Excés de sulfats i clorurs a l'aigua potable de Miravet

L'aigua potable de Miravet ha superat les últimes setmanes els nivells de sulfats i clorurs. Així, si el màxim permès per la llei és de 250 mil·ligrams per litre, les analítiques de l'octubre van registrar una concentració de 288 mil·ligrams. L'aigua no ha deixat de ser potable, segons fonts de l'Ajuntament, però Salut ha detectat l'anomalia i obliga a avisar a través de pregons sectors de risc (hipertensos, embarassades i malalts del cor). El problema és que els nivells d'aigua del pou que abasteix el municipi han baixat a causa de la sequera. “Aquí l'aigua porta molta calç i com que n'hi ha menys puja la concentració de sals”, explicava l'alcalde, Toni Borrell, confiat que les pluges d'aquests dies solucionen el problema, mentre no es fa un pou nou.

Continuen les protestes a les Terres de l'Ebre a favor de la sanitat pública

Entre 1.500 i 2.000 persones, segons la policia, s'han manifestat aquest diumenge a Tortosa, convocats per la Plataforma d'usuaris per la Salut de les Terres de l'Ebre. Metges, infermers, usuaris i dirigents polítics de tots els partits, excepte CiU, han cridat consignes en defensa dels serveis assistencials i contra les retallades aplicades a la sanitat pública. La mobilització ha sortit poc després de les dotze del migdia de la plaça del Carrilet, davant del CAP del Temple de Tortosa, i ha recorregut l'avinguda de la Generalitat fins a l'alçada del Mercat municipal. Un cop allí, el periodista i cantant de Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries, Artur Gaya, ha estat l'encarregat de llegir el manifest.

"La sanitat no es toca", "Les Terres de l'Ebre, units per la salut" o " Manos arriba esto es un atraco " són algunes de les crides que s'han pogut sentir durant el recorregut de la mobilització.

Bildu canvia el quadre del Rei per una fotocòpia

Segons la Constitució espanyola la imatge del Rei ha d'estar present en els salons de plens de tots els ajuntaments de l'Estat. Tot i això, l'alcalde del municipi navarrès de Villava, Pedro Gastearena (Bildu) ha retirat el quadre del monarca, a més de les banderes oficials que hi havia al saló: l'espanyola, la de Navarra i la de la Unió Europea. Segons explica l'alcalde, ho ha fet amb motiu de les festes patronals d'aquest municipi de poc més de 10.000 habitants.

A l'inici del ple d'aquest dijous, Unió del Poble Navarrès (UPN) va denunciar l'absència del quadre del Rei, i des de l'equip de govern van dir que no sabien on era el quadre enretirat. Per això, es va enganxar, amb cel.lo, una fotocòpia del monarca en el lloc on penjava el quadre. Gastearena explica que es tracta d'una situació "accidental" per "tirar endavant la feina".

Segons l'alcalde de Villava, a principis d'octubre es van enretirar els "ornaments i les coses que s'utilitzen en el transcurs normal de les sessions" perquè durant les festes del poble es reuneix, a la sala de plens, "molta gent de procedència variada". Abans d'iniciar el primer ple després de les festes els regidors van comprovar que el quadre del Rei no estava a l'arxiu -tal com creien-, i segons explica l'alcalde, "no hi havia manera de trobar el retrat". L'alcalde de Bildu relata que "quan UPN ens va fer veure que es tractava d'una qüestió de legalitat, vam buscar ràpidament la manera de solucionar l'absència del quadre, i vam imprimir una imatge d'Internet". "No teníem cap altre remei", subratlla. Gastearena, que ha volgut treure importància a l'assumpte, afegeix que, al final, "la imatge del Rei estava present, tal com estableix la llei".

D'altra banda, Bildu ha decidit no tornar a col·locar la figura del Sagrat Cor a la sala de plens: "Posar una imatge religiosa, quan l'Estat és laic, no té sentit, perquè des del nostre punt de vista, no s'ha d'unir la vida civil amb la vida religiosa".

Exili taurí a Vinaròs

Un dos mil aficionats catalans hi seran dissabte per veure un toro que ja ha matat tres persones Les poblacions del País Valencià estan aprofitant la prohibició de les curses de braus a Catalunya per atraure els aficionats catalans i donar un nou impuls a les seves places. N’és un exemple Vinaròs. La plaça de bous d’aquesta població del Baix Maestrat, que actualment no té gestor i es troba en una delicada situació econòmica, busca treure profit de la seva proximitat amb el Principat amb un gran acte aquest dissabte.

L’aposta està resultant reeixida perquè de les quatre mil entrades que s’han posat a la venda per les corrides d’aquest dissabte, més de la meitat són d’aficionats de municipis de les Terres de l’Ebre, com ara Amposta, Deltebre, Sant Jaume d’Enveja o Sant Carles de la Ràpita. De fet, les penyes taurines de Catalunya ja van reservar fa unes setmanes un miler d’entrades. Un interès que ve suscitat per la presència del famós i polèmic toro batejat com a Ratón, que ja ha matat tres persones en els deu anys que porta participant en “encierros”.

L’ última víctima va ser un jove d’Algemesí que anava begut, a qui ja van fer fora de la plaça diferents cops i que va morir a l’hospital després de ser envestit a Xàtiva a mitjans d’agost. Per fer més atractiu l’acte, tots els aficionats que ho vulguin podran córrer davant del temut toro, per la qual cosa s’han arribat a pagar quinze mil euros quan era més jove, i no es limitarà com va passar a Sueca i Canals, els darrers llocs on va actuar, a retalladors experimentats.

Un miler de manifestants surten al carrer per denunciar les retallades en sanitat a l'Ebre

Les Terres de l'Ebre segueixen mobilitzant-se contra les retallades en sanitat. Després de la creació de la Plataforma Salut de les Terres de l'Ebre, aquest diumenge, a Deltebre i Sant Jaume d'Enveja (Baix Ebre i Montsià) s'hi ha celebrat una manifestació, amb gairebé un miler de participants, en protesta per la pèrdua de serveis i personal als Centres d'Atenció Primària (CAP) de la zona i per les retallades que han reduït els serveis de l'Hospital Verge de la Cinta de Tortosa.

Segons els manifestants, l'acomiadament de metges i infermeres ha fet créixer la mitjana d'usuaris per facultatiu del CAP de Deltebre en gairebé 2.000 habitants. També el CAP de Sant Jaume d'Enveja ha perdut l'assistència continuada i el centre de Deltebre ha d'assumir l'assistència d'urgències per a una població de més de 30.000 usuaris. En total a les Terres de l'Ebre, s'han rescindit els contractes de més 160 treballadors sanitaris.

Bé de Déu trobat al Pinell

La PDE decebuda amb la posició del Govern pel transvasament a Castelló

La Plataforma en Defensa de l'Ebre (PDE) ha rebut amb "decepció" el pronunciament del Govern en contra del transvasament a Castelló efectuat aquest dimecres al matí pel conseller de Territori i Sostenibilitat, Lluís Recoder. A més de retreure que no hagi estat el president, Artur Mas, l'encarregat de parlar, el portaveu antitransvasament, Manolo Tomàs, ha recriminat al Govern haver eludit la seva responsabilitat en l'aprovació del cabal ambiental del tram final de l'Ebre i el seu suport als canals de reg Segarra-Garrigues i Xerta-Sénia, que la PDE veu com a infraestructures per transvasar. Consideren, de fet, que el discurs de Recoder evidencia una "preparació del terreny per a pactes amb el PP". "Preocupació total", "no ha estat a l'alçada del que esperàvem" o "mereixíem alguna cosa més institucionalment".

El contingut de la resposta del conseller, però, ha deixat encara més mal gust de boca a Manolo Tomàs: "M'ha donat la impressió que hi ha un acord tàcit entre CiU i PP i que el Govern no està a l'alçada de les circumstàncies. Amb el missatge que vam rebre divendres i el que hem rebut avui, entenem que no s'està jugant nét".

Oriol Junqueras: La fi del sistema català de caixes

Amb discreció i sense fer soroll –el ressò mediàtic de l'afer ha estat tristament minso- s’ha consumat una de les últimes envestides contra el sistema de caixes d’estalvi català. El Banc d’Espanya, a traves del FROB, prendrà durant el mes d’octubre el control del 90% de Catalunya Caixa i de pràcticament el 100% d’Unnim. Les necessitats de recapitalització de la majoria de les nostres caixes d’estalvi han estat impossibles de satisfer a través d'inversors privats, i serà l’Estat espanyol, a través del Banc d’Espanya, qui les intervindrà per dotar-les del capital necessari per continuar amb l’activitat financera.

Ara bé, el preu que en pagarem com a país serà molt alt. D’entrada, aquestes caixes passaran a ser bancs, que ja no destinaran bona part dels beneficis a obra social, sinó a dividends pels seus accionistes. Però el que és realment greu, és que amb aquest procés s'acaba amb un sistema català de caixes que durant dècades ha proporcionat serveis financers de proximitat, arrelats al territori i amb coneixement de les necessitats i singularitats del teixit empresarial català. Òbviament, la situació actual és responsabilitat de directors i membres de consells d'administració que en molts pocs casos han assumit les seves responsabilitats, o que si ho han fet, han deixat el càrrec després de rebre enormes compensacions. Per altra banda, és ben raonableque si es produeix una injecció de diner públic a les caixes, també hi hagi un control governamental sobre aquestes. Però quins diners i quin govern? Doncs diners catalans i Govern Espanyol. Si fóssim un país normal - és a dir, si Catalunya recaptes i liquidés tots els seus impostos - hagués estat el govern de la Generalitat qui hagués pogut intervenir les nostres caixes per dotar-les de capital. Així, s’hagués assegurat que les nostres entitats financeres seguirien prenen decisions des de Catalunya. Lamentablement, el que ha succeït ha estat justament el contrari: l’estrangulació fiscal que pateix Catalunya ha fet inviable qualsevol intervenció del Govern de la Generalitat en les nostres caixes, i ha estat el Banc d’Espanya qui ha injectat 1.718 milions d'euros a Catalunya Caixa i 568 milions a Unnim deixant, així, el control d'aquestes dues entitats en mans del Govern espanyol. Perquè s'entengui: amb poc més del 10% de l’espoli fiscal que efectua cada any l’Estat espanyol, s’ha apropiat del control de les nostres caixes d’estalvi.

Tres Tombs a Miravet

Miravet ha celebrat aquest diumenge la cinquena edició dels tres tombs. L’acte organitzat per l’Ajuntament de Miravet i per l’Associació d’Amics del Cavall de Miravet, ha comptat amb la participació de més de 140 cavalls i carros que han omplit els carrers del poble.