lo carrer del riu

lo carrer del riu

04 d’octubre, 2007

L'esquerra independentista convoca desenes de mobilitzacions per reclamar la sobirania dels Països Catalans

Diverses organitzacions de l'esquerra independentista han decidit convocar en els propers dies una trentena de mobilitzacions en poblacions catalanes, valencianes i balears per reclamar la sobirania dels Països Catalans. En una roda de premsa, els convocants, entre els que hi ha la Candidatura d'Unitat Popular (CUP), Maulets, Endavant o el Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans (SEPC), van explicar que la crema de fotos dels reis és "només una eina" en la seva lluita per aconseguir la sobirania i que la continuaran utilitzant.

Xavier Pellicer, membre d'Alerta Solidària, i Joaquim Arrufat, de la CUP, van assegurar aquest dimecres que la crema és "simbòlica" perquè el rei és el "símbol" de la unitat d'Espanya. En aquest sentit, van detallar que aquests accions s'emmarquen en "l'estratègia" del moviment per aconseguir uns "Països catalans lliures i socialistes". A través d'un comunicat, els col·lectius de l'esquerra independentista també van afegir que la figura del rei és una "institució anacrònica, situada a dalt de tot de l'Estat per les armes i per voluntat del dictador feixista i que té les mans tacades de sang". Així mateix, van exposar que actualment aconseguir l'autodeterminació dels Països Catalans no és "legal" en l'actual marc jurídic espanyol i van recalcar que seguiran "desobeint lleis que posen impediments" a l'assoliment d'aquest objectiu.

Aquest dijous, membres de col·lectius independentistes s'han desplaçat a Madrid en solidaritat amb els nous encausats per la crema de retrats del rei el passat dia 22 de setembre a Girona i que han declarat a l'Audiència Nacional. A més a més, per avui també hi ha previstes concentracions a les universitats de Lleida, Girona, Tarragona, Alacant, així com a la UAB. El divendres s'ha convocat un acte al barri de Sants amb la participació de Jaume Roura (el primer inculpat per la crema de retrats del monarca) i durant tot el cap de setmana nombroses poblacions celebraran concentracions o manifestacions independentistes.

La ciutat holandesa de Leiden celebra en una festa l'expulsió dels espanyols

Les festes són als voltants del 3 d'octubre La bonica població de Leiden, una agradable ciutat holandesa, a mig camí entre L'Haia i Amsterdam, està de festa. Celebren que pels voltants del 3 d'octubre del 1574, van expulsar als espanyols de les seves terres. I no és per menys. L'exèrcit espanyol venia de Haarlem, on va realitzar una gran matança que va acabar amb tots els supervivents de la ciutat, i ara assetjava Leiden. La ciutat resistia però la fam augmentava...

Conta la llegenda que l'alcalde de la ciutat, Pieter Adriaanszoon van der Werff, es va oferir que se'l mengessin viu per tal de pal·liar aquesta escassesa absoluta. Encara hi ha una estàtua en el seu honor en la ciutat. Al final, els holandesos van vèncer de la millor manera que saben ells: utilitzant l'aigua i adaptant-la a les seves necessitats. Concretament, van trencar uns dics, la ciutat es va inundar, els espanyols van fugir, i van poder entrar menjars amb barques.

Això va ser el 3 d'octubre de 1574, i des de llavors i fins als nostres dies, aquest dia els habitants de la ciutat mengen Hutspot, un guisat fet amb patata, carn i pastanaga, que els espanyols van abandonar en les seves olles al fugir, i que va ser el primer aliment que van trobar després del setge. Aquesta proesa militar va rebre la seva recompensa en forma d'universitat, i al 1575 es fundà la prestigiosa Universitat de Leiden.

Actualment, les festes duren diversos dies, i molts espanyols que viuen allí hi participen alegrement. S'instal·la una fira en la zona més cèntrica i es pot comprar menjar i beguda en nombrosos llocs; diferents cors actuen en els carrers o fins i tot en vaixells sobre els canals, des de primera hora del matí, fins a arribada la nit i una desfilada recorre els principals carrers.

Tres cents joves aplaudeixen la crema d'una foto del Rei

Un jove ha protagonitzat una nova crema de fotos del Rei a la Universitat Autònoma de Bellaterra (UAB), entre els aplaudiments i crits d'aprovació dels 300 estudiants que s'han concentrat per donar suport als nou joves, entre ells dos estudiants d'aquesta universitat, que han estat citats a declarar a l'Audiència Nacional per la seva presumpta participació en la crema de fotografies dels monarques a Girona i Molins de Rei (Barcelona).

La concentració ha estat convocada pel sindicat d'Estudiants dels Països Catalans (SEPC) i s'ha desenvolupat enmig de crits com "Jo també cremo la corona espanyola" o "Els catalans no tenim rei". Durant la mateixa, un jove, a la vista de tots, ha calat foc a un gran retrat del monarca pintat a mà al costat del qual hi havia dues fotografies més del Rei.

Per la seva banda, dos joves vestits amb una granota blanca i el rostre cobert han desplegat des del sostre d'un edifici de la universitat una gran pancarta on es podia llegir "La UAB també crema la corona espanyola" i han penjat un ninot fet a mà vestit amb una corona, una bandera espanyola i la cara del Rei.

D'altra banda, segons informa TV3, davant de l'Audiència Nacional hi ha hagut moments de tensió quan grups d'ultradreta s'han intentat enfrontar al grup d'independentistes concentrats per donar suport als nou detinguts. L'actuació policial ha evitat que els fets anessin a més, i finalment l'enfrontament només ha estat a crits.

Llibertat amb càrrecs per les 9 persones que van cremar fotografies dels reis

foc al rei 280907 CATr El jutge de l'Audiència Nacional Fernando Grande-Marlasaka ha deixat en llibertat amb càrrecs a les nou persones que van ser identificades pels Mossos d'Esquadra com a autors de la crema de fotografies dels reis, que es va fer el 22 de setembre a la manifestació antimonàrquica celebrada a Girona.

A cada porc li arriba el seu Sant Martí.

Ordenen la detenció de la vídua de Pinochet i dels seus cinc fills per malbaratament de cabals públics. Carlos Cerda, el jutge que investiga l'origen de la fortuna del dictador xilè Augusto Pinochet, va ordenar aquest dijous la detenció de la viuda i els cinc fills del cap d'Estat de Xile entre el 1973 i el 1990. Cerda, en el marc de la investigació de l'origen de la fortuna de Pinochet, va ordenar la detenció d'un total de 23 persones, bàsicament familiars i col·laboradors propers del dictador. La viuda del general, Lucía Hinart, i els seus cinc fills, Augusto, Lucía, Verónica, Jacqueline i Marco Antonio són els detinguts més notoris, però també hi figuren els generals retirats Guillermo Garín i Jorge Ballerino, ambdós excaps de la Casa Militar, un comitè assessor de Pinochet durant els darrers anys de la seva dictadura militar. Ambrosio Rodríguez, advocat de Pinochet, també ha estat processat.

La investigació sobre la fortuna de Pinochet va obrir-se l'any 2005, després de descobrir-se que el dictador tenia comptes secretes en el Riggs Bank d'Estats Units i en altres entitats on havia acumulat una fortuna superior als 26 milions d'euros. Quan va morir, Pinochet havia perdut la immunitat, pas previ al seu processament per malversació de fons públics.

... i perque no s'antrenen !!!