El nom de País Valencià "molesta". Aquest és si més no l'argument esgrimit per l'alcadessa de Torrent, María José Catalá, del PP, que va anunciar que durant el mes de juliol convocaria una enquesta entre la població per canviar el nom a l'Avinguda del País Valencià. La raó és el "clamor popular" que assegura hi ha a la ciutat, que té 82.000 habitants. Però aquest cas és l'últim conegut al País Valencià. Altres municipis governats pel PP, com Algemesí (on la protesta popular va aturar la decisió) i Paterna, també han eliminat aquest nomenclàtor. En un altre poble, Paipota, el canvi de nom de País Valencià es va fer sota el mandat dels socialistes.
El resultat de l'enquesta de Torrent, però, demostra que el "clamor" no existeix. Només ha votat el 3,5% dels cens i, a més, el recompte de vots, fet aquest dimarts, ha evidenciat una irregularitat en el procés. A les urnes hi havia 2.065 paperetes, però el nombre de votants registrat en el sistema informàtic eren 1.980. Aquesta diferència és, segons el regidor del Bloc a Torrent, Sento Beguer, el que ha fet que guanyés l'opció de canviar el nom per 1.055 vots a favor i 957 en contra.
Aquest divendres el Bloc demanarà oficialment per escrit a l'Ajuntament de Torrent que anul·li l'enquesta elaborada per les "irregularitats" evidents que hi ha hagut. També reclamaran una còpia del sistema electrònic en el moment del tancament de l'escrutini, fixat el dia 31 de juliol a les 20h de la tarda. També volen conèixer qui ha estat el responsable municipal que ha "custodiat" les urnes de l'enquesta, situada en tres punts de la ciutat (a dues biblioteques i a l'oficina d'atenció ciutadana).
Beguer recorda que l'alcaldessa, que mana amb majoria absoluta a Torrent, té potestat per canviar els noms del carrer sense necessitat de cap enquesta popular. "Potser l'objectiu de la consulta ha estat la mala consciència o provocar una cortina de fum per tapar, en plena crisi, un increment important en l'impost de l'IBI", explica. Caldrà veure al setembre si Catalá es manté ferma en l'objectiu de canviar el nom o no.
Fa un any 14 famílies van declarar-se insolvents, una xifra que s'ha anat incrementant fins arribar a les 24 en l'últim trimestre del 2008, a les 35 el primer trimestre d'aquest any, i a les 58 en el segon trimestre.
A més, Catalunya encapçala amb 413 casos el més gran nombre d'empreses i famílies que han presentat un concurs de creditors entre l'abril i el juny d'aquest 2009 a l'Estat. Aquesta xifra també s'allunya molt dels 140 casos registrats a Catalunya durant el mateix període de l'any passat, cosa que suposa l'increment del 363%, és a dir, que s'ha triplicat el nombre de casos.
Dels 413 casos, 401 són concursos de creditors voluntaris i 12, necessaris. Per activitat econòmica, dels 413 casos presentats, la majoria corresponen a empreses de la construcció (66), seguit pel comerç al major (57) i la indústria (50), entre d'altres sectors.
