lo carrer del riu

lo carrer del riu

05 d’agost, 2009

El nombre de famílies catalanes que es declaren insolvents gairebé es quadriplica en un any

Fa un any 14 famílies van declarar-se insolvents, una xifra que s'ha anat incrementant fins arribar a les 24 en l'últim trimestre del 2008, a les 35 el primer trimestre d'aquest any, i a les 58 en el segon trimestre. A més, Catalunya encapçala amb 413 casos el més gran nombre d'empreses i famílies que han presentat un concurs de creditors entre l'abril i el juny d'aquest 2009 a l'Estat. Aquesta xifra també s'allunya molt dels 140 casos registrats a Catalunya durant el mateix període de l'any passat, cosa que suposa l'increment del 363%, és a dir, que s'ha triplicat el nombre de casos. Dels 413 casos, 401 són concursos de creditors voluntaris i 12, necessaris. Per activitat econòmica, dels 413 casos presentats, la majoria corresponen a empreses de la construcció (66), seguit pel comerç al major (57) i la indústria (50), entre d'altres sectors.

Comença el nou judici per l'assassinat d'Anna Politkòvskaia

El nou judici als acusats d'haver assassinat la periodista russa Anna Politkòvskaia comença avui a Moscou, segons que va anunciar fa uns pocs dies la representant de la família de la víctima. En concret, el Tribunal Militar de Moscou ha d'establir avui, en una audiència preliminar a porta tancada, els procediments del judici. El Tribunal Suprem va anul·lar, al juny, l'absolució dels acusats i va ordenar la repetició del judici per irregularitats.

El tribunal havia absolt, per unanimitat de tot el jurat popular, els tres acusats al·legant que no hi havia cap prova que demostrés la seva implicació en els fets. Però el Suprem va avalar el recurs de cassació de la fiscalia, que denunciava irregularitats durant el procés. És per això que avui comença el nou judici. L'ex-agent del Ministeri de l'Interior, Sergei Khadjikurbanov, era sospitós d'haver organitzat un grup per a vigilar la periodista, i Djabrail Majmudov era acusat d'haver portat el seu germà Rustam, presumpte autor material i que continua fugit, fins al lloc del crim. Així, el Tribunal Militar tornarà a jutjar Khadjikurbanov, Djabrail Majmudov i un altre germà d'aquest, Ibragim. Tot i que es repeteixi el judici als tres acusats, ningú no ha esbrinat encara qui va ordenar que matessin la periodista. Un dels qui ho va investigar va ser l'ex-espia Alexander Litvinenko, que va acusar les altes esferes del Kremlin. Dues setmanes més tard va ser enverinat amb poloni 210. A mitjans de juliol d'aquest 2009 va ser assassinada Natalia Estemírova, una amiga i companya de Politkóvskaia. Les dues van treballar conjuntament per documentar els abusos dels drets humans al Caucas.

Alcaldes del PP suprimeixen el nom de País Valencià de carrers i places

El nom de País Valencià "molesta". Aquest és si més no l'argument esgrimit per l'alcadessa de Torrent, María José Catalá, del PP, que va anunciar que durant el mes de juliol convocaria una enquesta entre la població per canviar el nom a l'Avinguda del País Valencià. La raó és el "clamor popular" que assegura hi ha a la ciutat, que té 82.000 habitants. Però aquest cas és l'últim conegut al País Valencià. Altres municipis governats pel PP, com Algemesí (on la protesta popular va aturar la decisió) i Paterna, també han eliminat aquest nomenclàtor. En un altre poble, Paipota, el canvi de nom de País Valencià es va fer sota el mandat dels socialistes.

El resultat de l'enquesta de Torrent, però, demostra que el "clamor" no existeix. Només ha votat el 3,5% dels cens i, a més, el recompte de vots, fet aquest dimarts, ha evidenciat una irregularitat en el procés. A les urnes hi havia 2.065 paperetes, però el nombre de votants registrat en el sistema informàtic eren 1.980. Aquesta diferència és, segons el regidor del Bloc a Torrent, Sento Beguer, el que ha fet que guanyés l'opció de canviar el nom per 1.055 vots a favor i 957 en contra. Aquest divendres el Bloc demanarà oficialment per escrit a l'Ajuntament de Torrent que anul·li l'enquesta elaborada per les "irregularitats" evidents que hi ha hagut. També reclamaran una còpia del sistema electrònic en el moment del tancament de l'escrutini, fixat el dia 31 de juliol a les 20h de la tarda. També volen conèixer qui ha estat el responsable municipal que ha "custodiat" les urnes de l'enquesta, situada en tres punts de la ciutat (a dues biblioteques i a l'oficina d'atenció ciutadana).

Beguer recorda que l'alcaldessa, que mana amb majoria absoluta a Torrent, té potestat per canviar els noms del carrer sense necessitat de cap enquesta popular. "Potser l'objectiu de la consulta ha estat la mala consciència o provocar una cortina de fum per tapar, en plena crisi, un increment important en l'impost de l'IBI", explica. Caldrà veure al setembre si Catalá es manté ferma en l'objectiu de canviar el nom o no.

Detenen el portaveu del PP a Palma per un cas de possible corrupció

La policia espanyola ha detingut avui al matí com a mínim cinc persones, la majoria dirigents del PP balear, per la seva presumpta relació amb la trama de corrupció del velòdrom Palma Arena. Entre els detinguts hi ha l'actual portaveu del PP a l'ajuntament, Rafael Durán, i l'exdirector general d'Esports durant l'etapa de Jaume Matas com a president balear, Pepe Ballester. Des de primera hora del matí, la policia judicial també registra la seu de l'empresa de publicitat Nimbus Comunicación, responsable de la darrera campanya electoral del PP balear, i no descarta practicar més detencions.

VilaWeb: Detingut el portaveu del PP a Palma per un suposat cas de corrupció

Ansón reclama un pacte d’Estat entre el PP i el PSOE per “espanyolitzar Catalunya”

En un article amb el significatiu titular ‘Zapatero ha posat els fonaments per a la independència catalana’ el periodista Luis María Ansón reivindica que cal “un pacte d’Estat entre el Partit Popular i el Partit Socialista per espanyolitzar Catalunya, és a dir, per fer el contrari del que, des de fa molts anys, estan fent Carod Rovira i els seus còmplices”.

El pacte passaria per tancar el model autonòmic –“ni una transferència més”, sintetitza– i “recuperar les competències plenes en Educació”. Això, acompanyat d’un “pressupost raonable per defensar i difondre, des del tebeo fins la càtedra i durant quinze i vint anys, l’espanyolitat catalana”. Per a Ansón, “es pot combatre ideològicament en defensa de la unitat d’Espanya”i, a més, ha de fer-se.

Luis María Ansón: Zapatero ha puesto los cimientos para la independencia catalana(El Mundo)

ETA y el Constitucional, de Pedro J. Ramírez en El Mundo