Entre els dirigents que han acompanyat Puigcercós destaquen el president del partit a l'Ajuntament de Barcelona, Jordi Portabella, i el director de la Fundació Josep Irla, Josep Vall.
18 d’octubre, 2009
Puigcercós equipara l'esforç de pujar al Puigmal a la lluita per assolir la independència
Tele-5 retira l'acusació contra el jove de Terrassa per la crema de la pantalla
L’aprenentatge del català a l’exterior busca regulació
A tot el món hi ha un total de 122 casals catalans, gairebé la meitat dels quals ofereixen classes de català. Una activitat que, fins a data d’avui, s’està realitzant gràcies a un elevat grau de voluntarisme i en el marc de l’alegalitat.
Milers de persones es manifesten a Santiago de Compostel·la pel "dret a viure en gallec"
Sobre les 12.20h la marxa ha començat sota el lema Queremos galego. Pola nosa lingua nin un paso atrás i Aprender en galego no é delito. La manifestació ha recorregut diversos carrers del centre de la ciutat i ha acabat a la plaça de Quintana, on s'ha llegit un manifest.
Queremos Galego critiquen la pròxima derogació del decret 124/2007 del gallec a l'ensenyament; la xarxa de Galescoles; la modificació de la llei de funció pública per a l'eliminació d'una prova de gallec en les oposicions; i les ajudes a la traducció dels llibres en gallec.
Reunió submarina del govern de les Maldives en protesta pel canvi climàtic
Vídeo: Imatges de la reunió submarina del govern de les Maldives.
Vicent Sanchis: El dret a decidir
El Consell Nacional d’Esquerra Republicana va ratificar ahir Joan Puigcercós com a candidat del partit a la presidència de la Generalitat per a les pròximes eleccions al Parlament. Amb una votació a la búlgara. Això vol dir que les restes del carotisme han descarregat armes i bagatges i que la discrepància oberta ja s’ha reagrupat fora del partit. Tots a una, enhorabona.
El discurs de Puigcercós va definir un programa de legislatura que reclama “situar el dret a decidir en el centre del debat polític”. La proposta i petició no s’entén. Perquè ja hi és. I si no hi fos, això precisament demana també Convergència i Unió. Què els separa, doncs? Comparada amb els antics crits de guerra dels republicans, la divisa sembla un pas enrere. “Hem de decidir la nostra independència”, reclama Puigcercós. Milers de catalans ho fan cada dia. En instàncies de tota mena. Fet i fet, més que una proclama, això és un clam. I no va més enllà perquè l’Estat no ho permet i perquè la majoria dels catalans encara no s’ha decidit a decidir. Les diferències arriben a l’hora de definir què cal fer mentrestant. N’hi ha que pensen que cal ocupar el govern com un fi en si mateix. I n’hi ha que pensen que cal ocupar el govern per acabar amb la indecisió. Per muscular nacionalment el país. La gran pregunta que s’ha de fer Esquerra és si després d’aquests sis anys hi ha més múscul o més gelatina.