lo carrer del riu

lo carrer del riu

02 d’octubre, 2008

Acord entre govern i CiU sobre finançament

A veure quan dura!!! El govern tripartit i CiU han tancat aquest dijous al matí l'acord sobre el nou model de finançament que ha de servir de base per aconseguir una proposta sòlida durant les negociacions amb el govern de Madrid. El Parlament de Catalunya votarà la resolució pactada aquest mateix dijous. En una roda de premsa, el secretari general del departament d'Economia i Finances, Martí Carnicer, i Francesc Homs (CiU), han anunciat l'acord, que no inclou una xifra concreta per a l'any 2009, com demanava CiU. Homs, però, ha aclarit que una conversa privada entre Artur Mas i José Montilla va ser clau per arribar a l'acord. D'aquesta manera, s'ha deixat entreveure que, tal com defensava el líder de CiU aquest dimecres al Parlament, la xifra a què aspira "el front comú" català per negociar amb Madrid ha quedat fixada però no es farà pública.

El Parlament reclama l'anul·lació del judici a Companys

El Ple del Parlament ha aprovat aquest dijous una proposta de resolució que reclama fer 'tot el que sigui jurídicament i políticament necessari' per aconseguir restaurar 'l'honor' del president Lluís Companys. També reclama fer 'totes les actuacions jurídiques i polítiques pertinents per a l'anul·lació d'un judici que mai no s'hauria d'haver fet'. L'anul·lació s'hauria de fer tenint en compte la 'condició d'il·legitimitat dels tribunals franquistes' continguda en la llei de la Memòria Històrica. Amb aquesta decisió, la Generalitat es posiciona per l'anul·lació del Sumaríssim després del pas en fals del conseller Saura, que pretenia que la família de l'expresident sol·licités tan sols la 'reparació' de la figura de Companys.

El text ha estat aprovat amb els vots de tripartit i CiU i arriba després que el conseller d'Interior, Relacions Institucionals i Participació, Joan Saura, anunciés que acompanyarà la família de Companys a Madrid per demanar una Declaració de Reparació, i que ERC hagi insistit en demanar l'anul·lació automàtica del judici a través de la condició d'il·legitimitat establerta a la llei de la Memòria Històrica.

En l'exposició de la proposta de resolució, el tripartit qualifica de 'farsa' el procés que es va fer a Companys i diu que la sentència dictada pel consell de guerra 'va ser radicalment injusta i una prova de la voluntat de venjança del règim franquista contra la persona que va ostentar la presidència de la Generalitat'.

El text aprovat pel Parlament també diu que la figura de Companys, i d'aquelles persones que van patir la persecució del franquisme, 'han d'obtenir una plena restitució i reparació moral, política i jurídica'. A més, recorda el 'gest de desgreuge' que dilluns van fer l'estat francès i alemany.

Isabel-Clara Simó: Anul·lar el judici

Vaig assistir a l'acte d'homenatge a Lluís Companys que tenia unes característiques especials: se celebrava al Palau de la Generalitat, hi havia presència internacional, amb la intervenció del cònsol francès a Barcelona, Pascal Brice, i la cònsola alemanya, Christine Gläser, i, en tercer lloc, va ser un acte institucional. Fins ara, havíem homenatjat el president màrtir expressant la nostra indignació per un judici ful i l'assassinat d'un home pel sol fet de ser president de Catalunya. La Comissió de la Dignitat, amb aquest acte, ens retornava un xic la nostra malmesa dignitat. Mentre els cònsols es mostraven contrits, l'un per l'existència col·laboracionista del govern de Vichy, i l'altra pel un nazisme que encara avui els avergonyeix com a poble, el govern espanyol no existia. Els representants del país que va assassinar un innocent, els qui s'esgarrifen davant d'un atemptat i diuen que seran implacables contra la violència, doncs aquests estaven sords i muts. El poema que va llegir Jordi Dauder (quina veu té aquest actor!), de Joan Brossa, ens va fer posar la pell de gallina, als assistents. Què és el que volem, del govern democràtic espanyol? Doncs l'anul·lació d'aquell infamant judici i la restitució, per tant, de la dignitat catalana. Per això ha sorprès que el conseller Saura hagi volgut anar a suplicar a Madrid, acompanyat dels familiars de Companys, perquè reparin el seu bon nom. No, senyor Saura, no: l'única reparació possible és l'anul·lació d'aquell onerós judici sumaríssim. La democràcia espanyola encara no ha quallat. Estan histèricament atents al soroll d'una minoria que volen que Franco no mori mai en la memòria, però sí les seves víctimes.

Dèficit d'espermatozous a Catalunya, el País Valencià i el País Basc.

L'espermatozou Tonto 031008 Els joves de Catalunya i del País Valencià són els que tenen un semen de pitjor qualitat, segons un estudi estatal presentat aquest dijous. Un 22,7% de les mostres analitzades tant al Principat com al País Valencià tenien concentracions inferiors als 20 milions d'espermatozous. El següent en la llista és el País Basc, on el percentatge de mostres de contingut pobre són el 18,7%.

Aquestes són algunes de les conclusions d'un estudi realitzat amb més de 1.239 mostres de semen de joves d'entre 18 i 30 anys recollides en 60 centres de reproducció assistida de tot l'Estat.

Pel que fa a la concentració, Galícia, Andalusia i Madrid se situen al capdavant en qualitat de semen.

Per Marisa López Teijón, cap de servei de reproducció assistida de l'Institut Marquès, les diferències geogràfiques està en relació a la contaminació industrial i els anomenats disruptors endocrins o estrogènics: substàncies químiques d'origen industrial que s'acumulen en el teixit gras de l'organisme i que actuen com a hormones femenines. Poden afectar la formació dels testicles en el fetus, ja que les mares els transmeten als seus fills mascles a través del cordó umbilical, i alterar el procés de formació dels espermatozous.

López Teijón ha assegurat que "l'únic" que millora la qualitat del semen en individus sans i sense problemes és "ejacular molt, sol o acompanyat", perquè d'aquesta manera s'eliminen els espermatozous morts i s'estimula els testicles perquè en produeixin més. Els espermatozous tenen una vida de dos mesos i cal eliminar-los quan moren. I la culpa no la tindrà el fet de què ens toquen tant los collons? Pregunto!!!

Infertilidad: la odisea de tener un bebé.