Carod: "Yes, we can"

Delegació CAT a NY 230109 CATr

Click To Play

"Yes, we can". La frase, encunyada per Obama, ha servit al vicepresident de la Generalitat, Josep Lluís Carod-Rovira, per tancar aquesta nit el seu discurs d'inauguració oficial de la delegació del Govern a Nova York. "Long live to Catalonia" ("Llarga vida a Catalunya"). Carod-Rovira, ha inaugurat, així, la nova Delegació del Govern als Estats Units. En aquest context, s'ha mostrat orgullós de l'emplaçament, a la cèntrica Rockefeller Plaza, i ha reconegut que s'ha buscat el lloc més cèntric i emblemàtic possible. L'obertura de la quarta delegació catalana a l'estranger ha reunit unes 200 persones, incloses el cònsol espanyol, representants de diverses ambaixades i de la delegació basca a la ciutat. A Carod li han fet costat l'expresident de la Generalitat pel PSC Pasqual Maragall i l'expresident del Parlament Joan Rigol (CiU), a més del cònsol, Ferran Villalonga. El delegat als Estats Units, Andrew Davis, diu que el seu primer objectiu és donar suport a les empreses catalanes amb seu als Estats Units. La defensa dels interessos culturals i polítics són altres temes pendents. Davis ha explicat que hi ha certa 'ignorància' sobre Catalunya als Estats Units, sobretot a nivell polític. Els americans, afegeix, 'coneixen Catalunya per Barcelona, Dalí, Miró o Caballé'.

Una troballa 'canvia' la guerra de 1714

Els papers de Nàpols 260109 a l'oracle CATr

Click To Play

La revista Sàpiens dóna a conèixer en el seu número de febrer, que aquest divendres arriba als quioscos, un fons pràcticament inèdit localitzat a l'Arxiu d'Estat de Nàpols i que consta d'uns 6.000 documents del govern de Carles d'Àustria durant la Guerra de Successió, una descoberta que canviarà més d'un aspecte de l'enfrontament que va acabar amb la caiguda de Barcelona el 1714.

Historiadors com Neus Ballbé i Pep Balsalobre ja havien consultat aquest fons, però la seva sistematització i posada en valor l'ha fet, per encàrrec de Sàpiens, el també historiador Àngel Casals, de la Universitat de Barcelona. El màxim especialista en la Guerra de Successió, Joaquim Albareda, ja està estudiant el fons, que considera "molt interessant" i "fonamental per esclarir la política de govern de Carles III durant el conflicte".

Per exemple, surt a la llum de forma clara com la relació entre els aliats va ser molt més problemàtica del que es creia. En concret, els recels entre els anglesos i la resta resulten molt més crispats. En aquest sentit, hi ha un document de 1705 en què Carles d'Àustria emplaça un grup de catalans a investigar el mateix cap dels seus exèrcits, el militar anglès Charles Peterborough.

Un altre episodi que queda més clar amb la documentació és la tria de Barcelona en lloc de Cadis per al desembarcament de Carles d'Àustria el mateix 1705: l'arxiduc ho justifica per la millor recepció que creu que té la seva causa a Catalunya que a Andalusia.

Bernat Joan diu que el president del Parlament Europeu s'equivoca qualificant el català de "llengua regional"

Bernat Joan, secretari de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya i Secretari de l'Aliança Lliure Europea, ha dit que el president del Parlament Europeu s'equivoca qualificant el català de "llengua regional". Joan respon així a l'alemany Hans-Gert Pöttering, que s'ha mostrat contrari a l'ús del català en els plens de l'Eurocambra.

Bernat Joan precisa que el català no és una "llengua regional" ni una "llengua autonòmica" i posa com a exemple la campanya que va fer anys enrere amb Eduard Voltas, secretari de Cultura, entre les companyies distribuïdores de cinema pel doblatge al català. En aquell moment el discurs que s'imposava era que "si s'expandia el doblatge al català, llavors les altres llengües autonòmiques" també ho voldrien. Segons Joan, el primer exercici de pedagogia consistia a explicar que el català no és una llengua autonòmica. El secretari de Política Lingüística explica que el català es parla i és oficial a tres comunitats autònomes de l'Estat espanyol, i es parla a altres indrets com la Franja de Ponent, el Carxe, Andorra, la Catalunya Nord i l'Alguer.

En un article a Cronica.cat, Joan dubta que l'ús del català pogués desencadenar un "caos lingüístic" i recorda al president del Parlament que si ni el volum de parlants, la presència mediàtica, l'ús formal, l'ús universitari o la producció literària no té cap implicació sobre l'oficialitat del català a Europa, llavors només queda intentar ser com les llengües com ara el letó, l'estonià, el lituà, l'eslovè, l'eslovac, el gaèlic o el maltès, amb molts menys parlants però amb Estat propi. Segons Bernat Joan, amb la seva actitud el president del Parlament Europeu "ens ho ha dit ben clar, i els fets no el desmenteixen: si voleu ser directament a Europa, aconseguiu ser un Estat independent" dins de la Unió Europea.

Crònica.cat: US EQUIVOCAU, PRESIDENT PÖTTERING (Bernat Joan)

Avui: El president del Parlament Europeu defensa que el català no es pugui utilitzar als plenaris

Tarragona i Reus cediran aigua si es contamina la de l'Ebre

Reus i Tarragona posaran l'aigua dels seus pous a disposició del Camp de Tarragona i de les Terres de l'Ebre si hi hagués un episodi de contaminació al riu durant la neteja del pantà de Flix. Així ho van anunciar ahir els dos alcaldes, Lluís Miquel Pérez i Josep Fèlix Ballesteros, que van emetre una declaració institucional conjunta. Concretament, els ajuntaments de Tarragona i Reus activarien els seus pous «simultàniament» als polèmics pous que s'han de fer a la pedania tortosina de Vinallop, i que han de servir per garantir el subministrament d'aigua a Tortosa i als municipis i indústries del Consorci d'Aigües de Tarragona (CAT). VilaWeb/ElPunt: Tarragona i Reus cediran l'aigua dels seus pous si la de l'Ebre es contamina

De la Vega: "Estem immersos en la pitjor fase de la crisi"

Quin iu-iu!!! La vicepresidenta primera del govern espanyol, María Teresa Fernández de la Vega, ha assegurat en referència als més de tres milions d'aturats que hi ha a l'Estat que "estem immersos en la pitjor fase de la crisi" econòmica. De la Vega ha recordat que fa temps que el govern espanyol avisa que l'últim trimestre del 2008 i els dos primers trimestres del 2009 són i seran "molt dolents" per a l'economia.

A Catalunya, la taxa d'atur ha arribat en l'últim trimestre del 2008 a l'11,8%, la més alta dels últims 10 anys, amb un total de 455.800 persones desocupades.

La vicepresidenta ha insistit que el govern espanyol ha aprovat diverses mesures per fer front a la crisi i per ajudar les persones desocupades, tot remarcant que espera "que comencin a funcionar" de forma progressiva i "superar a poc a poc aquesta fase" . L'objectiu del govern espanyol és, segons ha dit De la Vega, "donar suport a les famílies, els treballadors i les empreses".

El Síndic d'Aran demana que la Llei d'Educació reconegui l'aranès com a llengua vehicular

El Síndic d'Aran, Francès Boya, ha presentant al Parlament de Catalunya les esmenes que el Conselh General d'Aran ha preparat reclamant que la futura Llei d'Educació de Catalunya, que actualment està en procés de debat, reconegui l'aranès com a llengua vehicular de l'escola.

Segons que ha informat avui el Consell aranès, en les esmenes a la llei també es reclama que es garanteixi un finançament adequat per atendre les especificitats de l'aranès.

Amb aquestes esmenes, el Consell General "vol donar seguretat jurídica a l'aranès en l'àmbit de l'escola, ja que la Llei no regula la utilització de les llengües", segons que ha explicat Boya, que considera que aquest és un assumpte bastant important en el cas aranès, atenent la complexitat lingüística que es desprèn de l'oficialitat de tres llengües.

Oriol Junqueras: La revolta dels benestants

Sovint s'afirma que els actes a través dels quals un individu o un col·lectiu reivindiquen els seus drets són fruit d'unes condicions més o menys miserables. I, en aquest sentit, podem recordar el lema marxista que clamava la unitat dels proletaris del món davant la constatació que l'única cosa que podien perdre eren les cadenes. Sigui com sigui, també trobem molts exemples de revoltes protagonitzades per benestants. Aquest seria el cas dels aixecaments a Holanda, Portugal i Catalunya contra la monarquia de Felip II i de Felip IV. De fet, aquestes tres "regions" situades en la perifèria política hispànica van lluitar -entre d'altres raons- per no perdre el pas de la modernitat econòmica. Per contra, la corona de Castella es veia arrossegada pels efectes devastadors d'una enorme despesa pública, un excés d'oferta monetària, una inflació secular intercalada per breus (i brusques) deflacions, i per ruptures de caixa reiterades que minaven la confiança dels creditors i elevaven els tipus d'interès fins a xifres estratosfèriques. Holandesos, portuguesos i catalans es van adonar que jugaven una partida en què la cort de Madrid ja feia molt que tenia totes les cartes marcades i que, a més, canviava les regles del joc sempre que ho creia oportú. Per tant, van constatar que l'única manera de defensar els seus interessos econòmics era fer respectar els seus drets polítics. I, des d'aquesta perspectiva, les revolucions que van protagonitzar pretenien garantir la possibilitat de gaudir i d'incrementar els seus nivells de benestar econòmic. Potser no és estrany que els antics versos ressonin tan actuals a les nostres oïdes: "Catalunya, comtat gran, / qui t'ha vist tan rica i plena / [...] contra tots els catalans / ja veieu quina n'han feta".