lo carrer del riu

lo carrer del riu

28 de març, 2010

Milers de manifestants refusen que el cementiri nuclear s'instal·li a Zarra

Reclamen a la Generalitat que s'oposi rotundament a la instal·lació Milers de manifestants, gairebé cinc mil, segons l'organització, han recorregut avui la distància que hi ha entre Teresa de Cofrents i Zarra per protestar contra la possible instal·lació del cementiri nuclear a la Vall de Cofrents, on ja hi ha una central nuclear en funcionament. A la manifestació, convocada per diverses entitats ecologistes aplegades a la plataforma Tanquem Cofrents, han assistit representants del PSPV i d'EUPV i els batlles de Cofrents i d'Aiora.

Una de les entitats avui present en la manifestació és Greenpeace, que ha presentat un recurs a l'Audiència espanyola per la suposada vulneració de l'anomenat conveni Aarhus sobre l'accés a la informació i la participació del públic en la presa de decisions. Segons Greenpeace, la declaració del Parlament de Catalunya contra la instal·lació del cementiri nuclear al Principat, amb els vots favorables de tots els partits tret del PP ja reconeix explícitament aquesta vulneració. En aquest sentit, el responsable de la campanya nuclear de Greenpeace, Carlos Bravo, ha demanat al batlle de Zarra 'que no es deixi empènyer pel ministeri d'Indústria en aquest procés antidemocràtic, que només ha causat rebuig i crispació al poble i, per tant, que retiri la candidatura presentada'.

Justament fa un mes que una manifestació amb aquest mateix propòsit ja va aplegar tres mil manifestants a Zarra i prop de deu mil manifestants van sortir al carrer a començament de mes a Móra d'Ebre per refusar la instal·lació a Ascó. Zarra i Ascó són ciutats candidates a instal·lar el cementiri nuclear, juntament amb Albalá, Melgar de Arriba, Santervás de Campos, Torrubia de Soria, Yebra, Villar de Cañas i Congosto de Valdavia.

VilaWeb: Nova mobilització a la Vall de Cofrents contra el cementiri nuclear

ERC proposarà a Madrid que es modifiqui la llei de la Memòria Històrica

El secretari general d'ERC, Joan Ridao, ha anunciat aquest diumenge que el grup parlamentari al Congrés presentarà aquest dilluns una proposta de modificació de la llei de Memòria Històrica. En referència a la demanda per anul·lar el sumari al president Lluís Companys, Ridao ha mostrat la seva desconfiança davant les mesures que ha anunciat el govern espanyol.

"No hi hauria d'haver problema si la Fiscalia i el govern espanyol creuen que amb un simple certificat d'il·legitimitat n'hi ha prou per declarar nul un sumari com el de Companys", ha assenyalat. "Farem la prova del cotó per demostrar que l'actual proposta és un simple joc de mans", ha afegit.

El dirigent republicà ha recordat que "en un Estat de dret, o bé una llei o bé la justícia ordinària pot considerar nul un sumari com el del president Companys".

L'alcalde d'Horta critica que s'hagi polititzat l'oferta de Nadal per "representar gratis" els veïns

L'alcalde d'Horta de Sant Joan, Àngel Ferràs, ha lamentat que es creï una nova polèmica després de l'oferiment de l'advocat i exalcalde de Tarragona de CiU, Joan Miquel Nadal, per representar gratuïtament els veïns afectats per l'incendi d'Horta que decideixin presentar-se com acusació particular.

Ferràs assegura que l'ajuntament només ha informat als veïns d'aquesta oportunitat que Nadal ha ofert voluntàriament després que algun veïns haguessin contactat amb el seu bufet d'advocats.

Segons Ferràs, el propi Nadal va explicar dijous als afectats que es desvincula de la política i que aquest gest el fa en honor al seu pare qui ja va defensar al 1978 els afectats per l'accident del càmping dels Alfacs.

La plataforma valenciana 'En Moviment' es presenta com la veu dels ciutadans per influir en les decisions dels partits

La plataforma d'acció política 'En Moviment' s'ha presentat en societat davant la seu de les Corts Valencianes escenificant de manera simbòlica unes Corts ciutadanes que donen veu a la ciutadania i reclamen que els polítics escoltin les seves preocupacions. Una trentena de col·lectius i persones del territori engeguen un projecte que uneix sensibilitats progressistes i valencianistes amb la intenció d'influir en la política valenciana i criticant 'tant qui governa com qui aspira a governar', ha destacat un dels portaveus, Antoni Rubio. El impulsors d'En Moviment descarten presentar-se a les eleccions autonòmiques i municipals de 2011 però deixen la porta oberta a presentar llistes en un futur.

Avui: Neix la nova plataforma valenciana 'En Moviment'

Més de 1.000 persones protesten a Madrid contra els toros sota el lema "La tortura no és cultura"

Centenars de persones s'han manifestat aquest diumenge al centre de Madrid contra la intenció de diverses comunitats de declarar Bé d'Interès Cultural les corrides de toros. Entre els manifestants hi havia una representació d'antitaurins de Catalunya, on cal recordar que s'està debatent si es prohibeix o no les corrides de toros al Parlament.

La manifestació, convocada a les 12 del migdia, ha denunciat que polítics de Madrid, Múrcia i el País Valencià s'hagin deixat portar per un "oportunisme que causa mal amb el seu deure de vetllar pel bé comú". Pels organitzadors, les pràctiques culturals que involucren la tortura d'animals "són inacceptables" i entenen que, a la pràctica, es tracta d'un "signe de barbàrie". La manifestació, encapçalada per una pancarta amb el lema La tortura no és cultura, s'ha acabat a la Puerta del Sol, on s'ha llegit un manifest.

L'Eurocambra revisarà la decisió d'exposar la Constitució espanyola amb símbols franquistes

El president del Parlament Europeu, Jerzy Buzek, sol·licitarà al Comitè Artístic de l'Eurocambra que reexamini la decisió d'exposar la Constitució espanyola amb símbols franquistes a l'edifici a Brussel·les del Parlament Europeu. En una carta en resposta a l'eurodiputat d'ERC, Oriol Junqueras, Buzek explica que en cap moment hi ha hagut la voluntat de ferir la sensibilitat dels ciutadans.

Amb tot, Junqueras ha afirmat que "el jou, les fletxes i el lema 'Una, grande y libre' ofenen profundament els ciutadans amb sensibilitat democràtica" i per això considera "lògic" que el Parlament Europeu revisi la decisió. "No podem permetre que aquests símbols s'exposin en una cambra democràtica", ha subratllat.

Felip V no va guanyar

L’historiador Joaquim Albareda (Manlleu, 1957) fa un gir interpretatiu de la contesa que va portar la derrota catalana del 1714. Entre les novetats que aporta, hi ha l’existència d’un pensament republicà català al tombant dels segles XVII-XVIII, Anglaterra com a gran beneficiada d’un conflicte que titlla de primera guerra mundial, la ruïna de les finances franceses i espanyoles, la corrupció a l’administració de Felip V i la falsa modernitat de l’absolutisme borbònic. El seu llibre La Guerra de Sucesión de España (1700-1714) (Crítica) suposa una sacsejada a la historiografia espanyola, que contra vent i marea persisteix a donar pàtina de modernitat al rei que va sotmetre els catalans amb una violència inusitada, obsessiva i neuròtica, d’acord amb el seu caràcter, per dir-ho suau, inestable: “No he volgut fer sang amb la seva figura, era massa fàcil”, diu Albareda. Josep Fontana feia temps que li demanava que fes una síntesi per al públic peninsular. I finalment s’ha decidit. De moment ha rebut elogis de col·legues anglesos com John H. Elliot i John A. Lynn, i ara només falta que arribin les garrotades espanyoles. Les conclusions de l’obra són demolidores. Qui va guanyar la guerra? “Els grans beneficiats van ser els britànics, i més concretament els anglesos, que van saber fer ús en tot moment dels fils del conflicte i administrar el tempo”. I en segon lloc, els holandesos –les dites Províncies Unides–. Els uns i els altres van treure beneficis comercials evidents, sobretot en el comerç americà. Pel que fa a Espanya, “va pagar l’alt preu de les concessions territorials i de la pèrdua del control comercial dels dominis americans, cosa que va suposar, en definitiva, la conclusió política de la decadència espanyola”. I com en el cas de Franco al segle XX, “el tarannà venjatiu de Felip V va llastar el seu prolongat regnat”, que segons Albareda en cap cas es pot qualificar de “despotisme il·lustrat”. Per als territoris de la Corona d’Aragó, el balanç encara va ser més magre: “Van experimentar un retrocés polític sense precedents. Per a un habitant d’aquests territoris, ¿quina modernitat significava la pèrdua de la representació política, la militarització, la imposició d’una contribució abusiva sense l’aprovació de les Corts i, finalment, l’aristocratització dels càrrecs municipals en prejudici dels representants gremials?”

Diumenge de Rams

Lo papa no baixa de la "somereta" El papa Benet XVI, que afronta una de les crisis més greus del seu pontificat per un escàndol d'abús sexual que afecta l'Església, ha dit aquest diumenge que la seva fe li dona el coratge suficient per no veure's intimidat per les crítiques.

Tot i que no ha esmentat directament l'escàndol d'abús sexual contra menors per part de capellans, parts del seu sermó podrien ser aplicables a la crisi que ell i el catolicisme afronten.

El Pontífex ha dit que la fe en Déu ajuda a tenir suficient coratge per no "veure's intimidat per la xafarderia mesquina de l'opinió dominant". També ha parlat de com l'home de vegades "cau a nivells vulgars" i "s'afegeix al pantà del pecat i la manca d'honradesa". laVanguardia: El Papa dice que Dios da la valentía para no dejarse intimidar por las murmuraciones

El Punt: El Papa afirma que Déu dóna valentia per no deixar-se intimidar per les murmuracions

elPeriódico: El blindatge de l’Església als capellans pederastes manté dividits els catòlics