Diumenge, la gran festa !!*!!

Diumenge si !!*!! Complint la profecia de Gary Lineker, "El futbol és un esport que van inventar els anglesos, on juguen onze contra onze i sempre guanya Alemanya", la "roja" rebrà el correctiu que li pertoca. Prepareu los petardos i les estelades !!*!!

A veure si aquesta nit siiiiiiiiiii !!!

i si Egspaña arriba a la final, no patiu, que com de més amunt caurà, més forta serà la patacada !!! I més estelades farem onejar !!! egspanolitat 260608 RAC1

Click To Play

'Adéu Egspaña!' ha fet arribar el seu suport al Consolat Rus a Barcelona.

Benvolguts compatriotes russos,

us fem saber que la gran majoria dels aficionats catalans no ens sentim representats per la selecció espanyola. Nosaltres voldríem participar a l'Eurocopa amb la selecció catalana, però com que la federació espanyola de futbol no ens ho permet, aquest dijous 26 de juny l'afició catalana animarà a Rússia. Si Rússia guanya Espanya, centenars de persones sortiran al carrer per celebrar-ho. De fet, a la ciutat de Barcelona els aficionats catalans anirem a celebrar-ho a Canaletes, just a l'inici de la Rambles.

Esperem que us animeu a compartir amb nosaltres aquesta festa. Moltíssima sort!

CONVOCATÒRIES

Barcelona - CANALETES

Girona - PLAÇA DE CATALUNYA

Vic - PLAÇA MAJOR

Vilafranca del Penedès - PLAÇA DE LA VILA

Reus - PLAÇA PRIM

Berga - PLAÇA DE SANT PERE

Lleida - PLAÇA DE LA PAERIA

No estem sols: Aturada no programada a la central de Cofrents

La central nuclear de Cofrents ha informat al Consell de Seguretat Nuclear (CSN) d'una parada no programada al reactor a causa de l'alta pressió que ha sofert. Tot i això, precisa que no ha suposat cap risc per als treballadors, la població o el medi ambient. L'incident s'ha produït poc abans de les onze del matí i ha estat catalogat amb un zero en l'Escala Internacional d'Incidents Nuclears. A hores d'ara se n'investiguen les causes.

El passat mes d'abril, la central de Cofrents ja va romandre quinze minuts aturada en estat de pre-alerta d'emergència. La direcció del centre va rebaixar la potència del reactor i va poder tornar-la a tancar a les onze. Després d'aquell fet, el portaveu d'Els Verds-Esquerra Ecologista (EV-EE), Carles Arnal, va dir que l'incident, que no era el primer 'ni de bon tros', obligava a replantejar-ne el tancament de la nuclear.

Lo millor de tot és que malgrat que no saben ni què ha passat, lo primer que diuen sempre és "que no ha suposat cap risc per als treballadors, la població o el medi ambient". És la frase màgica. Ja podem dormir tranquils !!!

La vegueria de l'Ebre serà una realitat d'aquí a tres anys

El delegat de la Generalitat, Lluís Salvadó, va confirmar ahir que el territori es troba «en la recta final del llarg procés històric» que ha de culminar en el reconeixement institucional de les Terres de l'Ebre. Salvadó va anunciar una propera visita del conseller Jordi Ausàs per explicar els detalls del document de bases de la nova llei de governs locals. A més, va avançar la voluntat de la Generalitat d'agilitzar la creació de la vegueria de l'Ebre, que serà una realitat després de les eleccions municipals del 2011. Salvadó va declarar el seu «optimisme» pel procés, però no va concretar si els consells comarcals s'integraran a les noves vegueries.

VilaWeb/ElPunt: Salvadó confirma que la vegueria de l'Ebre serà una realitat d'aquí a tres anys

Isabel-Clara Simó: La greu xacra de la tortura

Avui és el Dia Internacional en Suport a les Víctimes de la Tortura, una de les xacres més bèsties que continuen assolant-nos. Però no en països remots, que mirem amb aquella nostra "superioritat" d'excolonitzadors, sinó a Europa. Acabo de rebre l'acurat informe que n'ha fet la Coordinadora Estatal per la Prevenció contra la Tortura, que està formada per més de quaranta entitats. Que països democràtics, amb lleis explícites, facin els ull grossos quan hi ha "abusos" en determinats àmbits de l'Estat és esfereïdor. Les forces de l'ordre són per defensar la llei; quan veus que algun cop conculquen les lleis, et cau l'ànima als peus.

L'informe revela dos fets que semblen positius: d'una banda, una major sensibilització social, i, per tant, l'aparició de noves entitats contra la tortura, i un augment del nombre de denúncies. I dic que semblen positius perquè l'augment de denúncies no revela necessàriament (això espero) un augment de les tortures, sinó que els torturats superen la por que els tenalla per denunciar els seus torturadors, tot i saber que en un bon nombre de casos aquests quedaran impunes i reincidiran, estimulats per un sistema que té el cervell a l'actualitat però el cor i el ventre en l'Edat Mitjana.

Només l'any 2007 i només en l'àmbit de l'Estat hi ha hagut 319 denúncies que afecten 689 persones. Cal afegir, en honor a la veritat, que Catalunya és el lloc on més denúncies hi ha hagut (144 del total de l'Estat). Per sobre de fílies i de fòbies, per sobre de dretes i d'esquerres, per sobre de religions i d'ideologies, la condemna a la tortura ha de ser un clam. Perquè hi ha tortura, malgrat la fatxenderia de governants que no paren de parlar de democràcia i drets civils.

Aguirre s'adhereix al manifest per la supremacia del castellà

La presidenta de la Comunitat de Madrid anuncia una campanya per a que "tots els madrilenys" s'hi sumin Esperanza Aguirre, presidenta del Govern de la Comunitat de Madrid ha anunciat avui que el seu govern s'adhereix al Manifiesto por la lengua común que diverses personalitats van presentar la setmana passada amb l'objectiu de garantir la supremacia del castellà per sobre de les altres llengües oficials a l'Estat.

Aguirre ha comparegut davant la premsa després de la primera reunió del seu remodelat executiu i ha anunciat que demanarà al grup popular al parlament autonòmic suport al manifest. Així mateix, la presidenta madrilenya ha manifestat la seva intenció de promoure una campanya per a que "tots els madrilenys" donin suport al text. Així mateix, Aguirre considera que l'adhesió al manifest no és una iniciativa "partidista". En aquest sentit, l'expresident socialista de la Comunitat de Madrid Joaquín Leguina també ha expressat el seu suport al text.

També s'han adherit al text els grups parlamentaris populars de les comunitats de Múrcia i La Rioja i el Defensor del Menor de la Comunitat de Madrid.

L'esquerra independentista cedirà un vot a Ibarretxe perquè pugui convocar la consulta popular

Només un dels nou parlamentaris de l'esquerra independentista basca votarà demà favorablement al projecte de llei de consulta popular que promou el govern. Però el seu vot servirà per desfer l'empat entre els partits que ja han dit que hi votaran favorablement (PNB, Eusko Alkartasuna, Ezker Batua i Aralar, 33 vots) i els que ho faran contra (PSE i PP, també 33 vots). Els altres vuit diputats independentistes s'abstindran.

El diari Gara ja ha publicat avui al matí que l'esquerra independentista no impediria que la llei s'aprovés.

Si el parlament aprova el projecte de llei, el govern convocarà la consulta el 25 d'octubre, amb la qual es decidirà si s'obre un procés per a negociar la pau i normalitzar Euskadi políticament. Ara bé, el govern espanyol ha dit que la recorreria al Tribunal Constitucional.

El parlament pot aprovar el projecte de llei amb majoria simple i, per tant, només és necessari que un parlamentari de l'esquerra independentista hi voti favorablement, mecanisme que ja va fer servir fa quatre anys quan el parlament basc va aprovar el 'pla Ibarretxe'.

El ple de demà

La sessió extraordinària del ple del parlament basc que tindrà com a únic punt del dia l'aprovació del projecte de llei de consulta començarà a dos quarts de deu del matí amb la intervenció del cap del govern, Juan José Ibarretxe. Els grups favorables a l'aprovació es repartiran mitja hora per exposar els seus arguments, el mateix temps que tindran els grups opositors, deu minuts més que els habituals. Abans de la votació hi haurà un torn de rèpliques de quinze minuts per cada part i, després de la votació, hi haurà un torn per explicar el seu vot si algun grup que no hagi intervingut ho demana.

Dues preguntes

El govern basc vol fer dues preguntes a la ciutadania. La primera és: 'Esteu d'acord a donar suport a un procés de final dialogat de la violència si, prèviament, ETA manifesta de manera inequívoca la seva voluntat de posar fi a la violència per sempre?'

I l'altra: 'Esteu d'acord que els partits bascos sense exclusions comencin un procés de negociació per a arribar a un acord democràtic sobre l'exercici del dret a decidir del poble basc i que aquest acord sigui sotmès a referèndum abans de final del 2010?'.