Avui és el Dia Internacional en Suport a les Víctimes de la Tortura, una de les xacres més bèsties que continuen assolant-nos. Però no en països remots, que mirem amb aquella nostra "superioritat" d'excolonitzadors, sinó a Europa. Acabo de rebre l'acurat informe que n'ha fet la Coordinadora Estatal per la Prevenció contra la Tortura, que està formada per més de quaranta entitats. Que països democràtics, amb lleis explícites, facin els ull grossos quan hi ha "abusos" en determinats àmbits de l'Estat és esfereïdor. Les forces de l'ordre són per defensar la llei; quan veus que algun cop conculquen les lleis, et cau l'ànima als peus. L'informe revela dos fets que semblen positius: d'una banda, una major sensibilització social, i, per tant, l'aparició de noves entitats contra la tortura, i un augment del nombre de denúncies. I dic que semblen positius perquè l'augment de denúncies no revela necessàriament (això espero) un augment de les tortures, sinó que els torturats superen la por que els tenalla per denunciar els seus torturadors, tot i saber que en un bon nombre de casos aquests quedaran impunes i reincidiran, estimulats per un sistema que té el cervell a l'actualitat però el cor i el ventre en l'Edat Mitjana.
Només l'any 2007 i només en l'àmbit de l'Estat hi ha hagut 319 denúncies que afecten 689 persones. Cal afegir, en honor a la veritat, que Catalunya és el lloc on més denúncies hi ha hagut (144 del total de l'Estat). Per sobre de fílies i de fòbies, per sobre de dretes i d'esquerres, per sobre de religions i d'ideologies, la condemna a la tortura ha de ser un clam. Perquè hi ha tortura, malgrat la fatxenderia de governants que no paren de parlar de democràcia i drets civils.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada