eMaragall: “CiU ho tindria molt difícil per concertar escoles que segreguin nens i nenes”

eMaragall 020709 RAC1

Un dia després de l'aprovació de la primera llei d'educació de Catalunya, el conseller d'Educació, eMaragall, ha dit que CiU ho tindria “molt difícil” per fer concerts econòmics a les escoles que segreguen l'alumnat en funció del seu sexe. “Prefereixo parlar de principis i no de prohibicions”, afegeix. Una opció que li ha donat el suport de CiU però li ha costat la primera fractura legislativa al govern d'Entesa. eMaragall defensa una llei “de país” que haurà d'aplicar amb els cinc sindicats de l'ensenyament públic en contra. Entrevista al debat.cat

ERC repta tots els grups a impulsar junts la nova llei electoral

El conseller de Governació, Jordi Ausàs, i CiU han proclamat avui des del Parlament la seva disposició favorable a constituir al més aviat millor una ponència parlamentària per començar a elaborar una llei electoral catalana.

En una interpel·lació al ple de la cambra, Ausàs ha estès la mà als grups parlamentaris perquè s'avinguin a iniciar els treballs per a la redacció de la llei electoral: "Anem junts i constituïm una ponència conjunta que elabori aquesta llei. És l'hora del Parlament", ha afirmat.

A més, Ausàs ha "celebrat" la "disposició" expressada pel diputat de CiU al Parlament de Catalunya Lluís Corominas a impulsar la constitució d'una ponència conjunta.

El diputat de CpC Antoni Comín ha defensat el dret de la seva associació a posar sobre la taula aquesta ILP per implicar directament la ciutadania en l'elaboració de la llei electoral.

El president de Ciutadans-Partido de la Ciudadanía (C's), Albert Rivera, ha advocat també per obrir el debat sobre la nova llei electoral catalana, que segons el seu parer s'hauria de plantejar llistes obertes i no bloquejades.

Patxi López hissa la bandera espanyola a la seu del govern basc

El Govern basc ha col·locat per primer cop la Ikurriña, la bandera espanyola i la bandera europea juntes a la porta de la seva seu de Lakua, a Vitòria. És la primera vegada en la història de la democràcia que una bandera de l'estat és hissada en aquesta institució del país.

Fins ara, com en d'altres dependències autonòmiques, no hi havia col·locada cap bandera a l'exterior dels edificis.

Al novembre del 2008, el Tribunal Suprem va ordenar a través d'una sentència que la bandera espanyola onegés "de manera permanent" a tots els edificis i establiments de l'administració central, institucional, autonòmica, provincial, insular i municipal de l'Estat". En compliment d'aquesta sentència, el 5 de febrer d'aquest any, el Parlament basc va hissar també per primer cop en la seva història, les tres banderes en l'exterior de la seva seu.

Garoña es prorrogarà fins el 2013

Garoña 020709 RAC1

El ministre d'Indústria, Miguel Sebastián, ha confirmat aquest dijous a la tarda el tancament de la central nuclear de Santa María de Garoña (Burgos) per al 5 de juliol del 2013, una decisió que ha qualificat de "meditada però que no ha estat fàcil de prendre".

En una roda de premsa acompanyat pel ministre de Treball, Celestino Corbacho, el titular d'Indústria ha justificat el tancament de la central amb quatre arguments. "És políticament coherent, laboralment responsable, tècnicament justificables i energèticament assumible", ha assenyalat. Els socialistes defensen un cicle de dos anys per esgotar la vida útil de la central nuclear i altres dos per refredar els generadors.

Amb aquesta decisió, l'autorització de la central nuclear per operar s'allargarà quatre anys, i no deu, com demanaven els titulars de Garoña i als quals el Consell de Seguretat Nuclear (CSN) havia donat el vistiplau. D'aquesta manera, es convertirà en la primera central nuclear que opera més de 40 anys a l'Estat espanyol.

Que no passi res!!!

L'Índia despenalitza les relacions sexuals entre homosexuals

L'Alt Tribunal de Nova Delhi ha despenalitzat les relacions sexuals homosexuals. Aquesta sentència serveix per a enfortir els grups de defensa dels drets de les lesbianes i els gais, que lluiten perquè el govern retiri una llei, que data de l'any 1861 (època colonial britànica), que prohibeix i castiga (amb fins a deu anys de presó) les relacions sexuals entre persones del mateix sexe, car considera que són relacions 'contra natura'.

Els jutges han considerat que les relacions sexuals entre adults són legals, fet que inclou les relacions homosexuals. La sentència ha estat molt celebrada per les lesbianes i els gais del país, que feia nou anys que lluitaven, per la via legal, per tal d'aconseguir el reconeixement dels seus drets.

Cal recordar que l'homosexualitat continua essent il·legal en una vuitantena de països, en setanta-cinc dels quals és castigada amb penes de presó i amb la mort als cinc restants: l'Aràbia Saudita, el Iemen, l'Iran, Mauritània i el Sudan.

Barcelona podria multar U2 per assajar durant 11 dies sense permís

El districte de les Corts de Barcelona ha obert un expedient als promotors dels concerts d'U2 (Doctor Music i Live Nation) al Camp Nou per estar 11 dies sense llicència per poder-hi assajar.

Les queixes dels veïns de Les Corts per l'excés del soroll durant els dies previs als concerts han arribat al consistori que aplicarà amb tota probabilitat la sanció al grup irlandès.

Les proves de so van començar el 15 de juny, i amb les primeres queixes dels veïns, el districte va demanar als promotors que tramitessin el permís per poder assajar. El permís es va expedir amb data de 26 de juny i s'hi van afegir dues condicions: que les proves acabessin a les deu de la nit i que es respectés l'ordenança municipal quant als límits de so. D'aquesta manera el grup va incomplir durant 11 dies la normativa de la ciutat.

Les 180.000 signatures per a l'abolició de les curses de braus arriben al Parlament

Aquest dijous està previst que arribin al Parlament les caixes amb les 180.169 signatures a favor de la Iniciativa Legislativa Popular (ILP) per modificar la Llei de Protecció d'Animals catalana per prohibir les curses de braus a Catalunya. Aquesta iniciativa, promoguda per la plataforma Prou!, ha aconseguit multiplicar per tres el mínim requerit per presentar una ILP. Un cop les signatures entrin al Parlament, la decisió estarà a les mans dels diputats. Tant ERC com ICV ja han anunciat que hi donaran suport però els seus 33 vots no són suficients i els dels diputats de CiU i PSC seran decisius per assolir els 68 necessaris. S'espera que socialistes i convergents donin llibertat de vot. Avui: Iniciativa legislativa popular contra els toros

CiU, PSC i PPC s'uneixen per barrar el pas al debat d'una ILP sobre els transgènics al Parlament

transgènics 020709 CATr

CiU, el PSC i el PP català s'han unit aquest dijous al Parlament per rebutjar, mitjançant esmenes a la totalitat, la proposició de llei per a la prohibició dels transgènics. Així barren el pas a la iniciativa legislativa popular de la plataforma Som lo que Sembrem. ERC, ICV-EUiA i el grup mixt han votat a favor de seguir la tramitació de la ILP.

El vot ha estat secret i el resultat ha estat 95 vots a favor de les esmenes a la totalitat, 35 vots en contra i una abstenció. El membre de la plataforma Som lo que Sembrem Alexis Inglada ha acusat el govern de deixar-se portar "massa vegades per interessos econòmics".

"El govern, en lloc de vetllar per la ciutadania, es deixa portar massa vegades per interessos econòmics o si més no per no entorpir-los", ha indicat Inglada durant la seva intervenció al Parlament. "Sembla que en lloc de governar per al poble ho facin per a un grapat d'empreses", s'ha queixat. VilaWeb: El cultiu de transgènics torna a fer paleses les desavinences del tripartit al parlament

Isabel-Clara Simó: Llengua malalta

No tinc prou paraules per elogiar la feina que fan a Política Lingüística i les moltes destreses del meu amic Bernat Joan. He llegit, a més, l'enquesta que han fet amb l'Institut d'Estadística i he vist la feina acurada i eficaç que fan.

Un cop fets públics els meus aplaudiments, em queden, però, unes preguntes, que no veig qui me les ha de respondre. La llengua està malalta -malalta de mort- i observo analítiques encertades; veig també que el diagnòstic és intel·ligent i segurament encertat. Però el malalt, com el guarirem? On són els remeis? Com els aplicarem i qui els aplicarà? Sabem que el català retrocedeix, sabem que les recuperacions lingüístiques arriba un moment que ja no són possibles, i tenim tota mena de dades. Quin camí, però, hem de fer per evitar-ho? Es tracta d'accions variades, com ara la que proposen a Política Lingüística sobre el seu ús jurídic? Es tracta de resistir les envestides contra la immersió lingüística? Contra la tercera hora en castellà? Es tracta de fer campanyes? Bé: però no ho hem fet ja, tot això, i els resultats són minsos i la llengua continua retrocedint? Diuen que ja ha retrocedit tant al País Valencià i a les Illes que ja no hi som a temps de recuperar-la. A Catalunya encara hi ha qui té esperances. Però, a part de les accions parcials (el peix al cove de la llengua), hi ha alguna decisió política que almenys li abaixi la febre al malalt? Què passaria si, simplement, apliquéssim la llei de normalització lingüística, amb la qual gairebé ens afusellen perquè obligàvem (mira si som malvats) els botiguers a posar el rètol de la seva botiga en català? Estem massa acollonits per posar sancions? Estem cansats? Estem tan malalts com la llengua? Ai, ves!