lo carrer del riu

lo carrer del riu

23 de juny, 2008

Els catalans compraran unes 2.000 tones de petards per la revetlla de Sant Joan

Sisa-La nit de Sant Joan La revetlla de Sant Joan se celebrarà avui amb una important càrrega de petards i fogueres. A tot Catalunya s'han autoritzat 866 punts on es poden adquirir petards, amb una previsió de vendes d'un 80% dels que es consumeixen en tot l'any; això representa entre 1.800 i 2.000 tones de petards i una despesa d'uns 30 milions d'euros. Hi ha hagut una disminució dels accidents per l'ús de petards en els darrers anys. Amb tot, s'ha detectat que la majoria dels accidents els han tingut els adults sota els efectes de les begudes alcohòliques, i, en el cas de menors, han estat per la utilització de petards de potència inadequada. En la varietat hi ha el gust, i si no que els ho diguin a la multitud de persones que aquests dies omplen les botigues de coets i petards. En alguns casos, els compradors han de triar entre més de 300 tipus diferents d'explosius. Els preus oscil·len entre els 75 cèntims i els més de 100 euros que pot costar una bateria de míssils. Pel que fa als petards i coets més venuts, els clàssics s'imposen entre els més petits, amb cebetes, chinos i bengales. Per contra, els pares es decanten més per l'espectacularitat i els efectes de llum i so, tot intentant deixar clar qui té'ls quartos.

Intel·lectuals de Madrid signen un manifest en defensa de l'ús del castellà

Com que la selección egspañola ha passat de quarts de final i "aprovechando que el Pisuerga pasa por Valladolid" els talibans egspañolistes marquen paquet i passen altre cop a l'atac. Dijous que ve, potser, tornaran a callar. Tant de bo !!! Una vintena d'intel·lectuals han signat, a l'Ateneu de Madrid, El manifest per una llengua comuna, que reivindica la importància del castellà com a llengua comuna per al "joc polític" de la democràcia i la seva posició asimètrica respecte a la resta de llengües oficials, en ser l'"universalment oficial" de tot l'Estat.

A la presentació del manifest, l'escriptor Fernando Savater ha assenyalat que els signants sol·liciten al Parlament les modificacions o aclariments de la Constitució i dels Estatuts d'autonomia per garantir "en tots els camps i en tot el territori nacional" els drets dels qui optin pel castellà.

Ha assegurat que són els ciutadans els qui tenen drets lingüístics, i no els territoris o les pròpies llengües, i ha reconegut que les autoritats regionals volen que els seus ciutadans coneguin la llengua cooficial. Això, ha continuat, no justifica decretar la llengua autonòmica com a "vehicle exclusiu ni primordial d'educació o de relacions amb l'administració pública".

Per tot això, demanen que el parlament elabori una normativa per fixar que el castellà sigui la llengua comuna i oficial de tot el territori i l'única "que pot ser-li suposada" als seus ciutadans.

Ha de reconèixer a tots el dret a ser educats en aquesta llengua, sense que l'altra mai sigui la vehicular exclusiva, i la no obligatorietat dels funcionaris a conèixer l'altra llengua en les seves relacions amb els ciutadans. A més, la retolació dels edificis oficials i les vies públiques podrà ser bilingüe, però mai únicament en la llengua autonòmica.

Savater creu que "els polítics de tots els colors sempre han estat jugant" amb aquest assumpte i "cap dels dos grans partits s'ho han plantejat de forma coordinada i seriosa".

Necessiten un partit

Després d'afirmar que "estarien encantats" que algun partit recollís el seu manifest i el convertís en una iniciativa parlamentària, ha precisat que també els ciutadans han d'estar en "agitació coherent" amb aquesta qüestió.

Carlos Martínez Gorriarán, membre d'UPD, ha assegurat que el manifest es convertirà en una iniciativa d'aquest partit i ha precisat que a 16 milions de ciutadans "se'ls està negant la possibilitat" de matricular els seus fills en castellà.

La historiadora Carmen Iglesias ha indicat que "tothom" està preocupat i descontent amb la política lingüística i que és important que la societat civil es mobilitzi. "No estem preocupats pel castellà -ha continuat-, que parlen 450 milions de ciutadans, sinó perquè s'estan conculcant drets". Segons la seva opinió, la immersió lingüística que practiquen les comunitats autònomes va acompanyada "d'una història falsejada" i "d'uns odis als que no és allò propi i a on no s'ha nascut".

A més dels esmentats, signen el manifest Mario Vargas Llosa, Albert Boadella, Félix de Azúa, Álvaro Pombo o Luis Alberto Cuenca.

Uiiiiiiiiiiiiiii !!! Per poc !!!

Egspaña s'ha classificat, per poc, per jugar les semifinals de l'Eurocopa de futbol, juntament amb les altres tres, Alemanya, Turquia i Rússia. Aquesta classificació ha estat per la victòria contra Itàlia a la tanda de penals (4-2) després d'empatar el partit 0-0. El porter de la selecció egspañola, Iker Casillas, no ha estat, contràriament al que diuen totes les teles, el protagonista d'aquesta tanda de penals. El veritable protagonista, per desgràcia, ha estat Cesc que ha marcat el penal de la victòria. Però, clar, és català. Ja està tot dit !!! A les semifinals els egspañols s'enfrontaran a Rússia dijous a Viena, i Turquia jugarà contra Alemanya dimecres a Basilea. A veure si amb una mica més de sort se'ls carreguen d'una. Carod-Rovira 080108 CATr Els seguidors han escampat una bandera que riu-te'n tu de la de la Plaza de Colón. Com diu Carod: "Sort que, evidentment, a Egspaña no són nacionalistes !"