Eurodiputats catalans, bascos, flamencs i escocesos reivindiquen el concert econòmic a Brussel·les

Nova entesa entre CiU, ERC i ICV al Parlament Europeu per reivindicar-hi el concert econòmic com a "sistema de finançament de màxima eficiència". Els eurodiputats catalans Ramon Tremosa, Oriol Junqueras i Raül Romeva s'han aliat aquest dimecres amb la basca Izaskun Bilbao (representant del PNB a Brussel·les), la flamenca Frieda Brepoels (de la NVA, Nova Aliança Flamenca) i l'escocès Alyn Smith (de l'SNP, Partit Nacionalista Escocès) per presentar conjuntament esmenes "en defensa de la filosofia del concert econòmic i el principi del federalisme fiscal com a eina de lluita contra el dèficit i el frau fiscal a les regions europees".

Amaiur augura un xoc democràtic amb l'Estat

Els independentistes bascos reuneixen milers de persones en l'acte central de la seva campanya al simbòlic velòdrom d'Anoeta Amaiur va tornar a demostrar ahir la seva capacitat de mobilització i la fortalesa de la seva candidatura electoral i va reunir milers de persones al velòdrom d'Anoeta de Sant Sebastià, on la coalició sobiranista que integra l'esquerra abertzale, EA, Alternatiba i Aralar, va protagonitzar el míting central de la seva campanya electoral.

En un escenari històric per a l'esquerra independentista basca i davant un públic entregat, els dirigents de les diferents forces que participen en Amaiur van anar pujant a l'escenari per reclamar el vot per al 20-N. Entre ells, el líder d'EA, Pello Urizar, que va manifestar que “Amaiur és molt més que una suma de forces, és la unitat dels independentistes que anirà a Madrid en un moment històric per exigir una solució al conflicte polític”. A més, va advertir que, tot i que “l'Estat espanyol intentarà donar una sortida en fals” a aquest procés, aquesta unió de forces sobiranistes no té “por a la confrontació democràtica”.

Carod, convidat d'Amaiur al míting central

Josep-Lluís Carod-Rovira és a Euskadi per a participar en el míting central de campanya d’Amaiur, la coalició abertzale integrada per Bildu i Aralar que concorrerà a les properes eleccions del 20-N. Si bé en el programa del míting només s’especifica hora i lloc, a les 17h al velòdrom d’Anoeta (Donosti), sense que es coneguin els noms de les persones que hi intervindran. L’expresident d’ERC ja es troba al velòdrom, que una hora abans de l’inici programat ja es trobava col·lapsat. L’exvicepresident de la Generalitat dirigirà unes paraules a l’auditori, en qualitat de personalitat de l’independentisme català, sense lògicament representar cap sigla.

L’organització d’Amaiur espera reunir unes 12.000 persones en un espai emblemàtic per a l’esquerra abertzale. El velòdrom es considera un termòmetre del suport popular que tingui la coalició independentista. Batasuna va utilitzar aquestes instal·lacions en el passat per presentar algunes inciatives. En concret, el 14 de novembre de 2004, Arnaldo Otegi va presentar la “proposta d’Anoeta”, en què l’esquerra abertzale apostava per les vies polítiques. Aquesta declaració va conduir després a la declaració de treva d’ETA el març de 2006.

Otegi entra en campanya per reclamar l'autodeterminació

El dirigent de l'esquerra abertzale a la presó diu que “la pau” no ha arribat perquè l'Estat nega el dret a decidir L'exportaveu de Batasuna Arnaldo Otegi va entrar ahir en campanya per reclamar el dret a l'autodeterminació i per advertir que “la pau i la normalització política no han arribat” perquè els “estats espanyol i francès continuen negant el dret a decidir d'Euskal Herria com a nació”, malgrat que l'esquerra abertzale “ha complert amb la part que li tocava” i “les armes d'ETA han callat per sempre”. Tot i estar empresonat a Logronyo, el dirigent independentista va protagonitzar ahir a Pamplona el primer gran acte de campanya d'Amaiur, la coalició independentista amb la qual l'esquerra abertzale, Eusko Alkartasuna (EA), Alternatiba i Aralar participaran en les eleccions espanyoles del 20-N.

Ho va fer gràcies a una carta en clau electoral que va adreçar als seus simpatitzants i que va llegir el que va ser un dels portaveus de l'antiga mesa nacional de Batasuna, Pernando Barrena, en un míting al qual van assistir unes 2.500 persones.

Otegi “intervindrà” en el primer gran míting d’Amaiur

El dirigent de l’esquerra abertzale Arnaldo Otegi, condemnat a deu anys de presó pel cas Bateragune, participarà en el primer gran míting electoral de la coalició Amaiur, segons informa el diari Gara. El rotatiu apunta que els detalls concrets de la fórmula amb què Otegi "intervindrà" a l’acte es coneixeran durant la mateixa celebració, que tindrà lloc aquest dissabte a la tarda.

Arnaldo Otegi va ser condemnat juntament amb Rafa Díez Usabiaga i tres persones més a mitjans de setembre. Otegi i Usabiaga van ser acusats d’“integració” a ETA “en grau de dirigents” per haver participat en el projecte Bateragune, que des de diversos sectors s’ha definit com l’embrió de l’actual escenari de pau al País Basc.

Malgrat que el primer esdeveniment important està previst per al dissabte, Amaiur ja va realitzar dijous alguns actes electorals, amb una convocatòria central a Portugalete. El cap de llista al Congrés, Iñaki Antigüedad, va iniciar la seva intervenció felicitant “la societat basca per tota la feina que ha fet contra les il·legalitzacions i en favor dels drets civils i polítics”.

Bildu canvia el quadre del Rei per una fotocòpia

Segons la Constitució espanyola la imatge del Rei ha d'estar present en els salons de plens de tots els ajuntaments de l'Estat. Tot i això, l'alcalde del municipi navarrès de Villava, Pedro Gastearena (Bildu) ha retirat el quadre del monarca, a més de les banderes oficials que hi havia al saló: l'espanyola, la de Navarra i la de la Unió Europea. Segons explica l'alcalde, ho ha fet amb motiu de les festes patronals d'aquest municipi de poc més de 10.000 habitants.

A l'inici del ple d'aquest dijous, Unió del Poble Navarrès (UPN) va denunciar l'absència del quadre del Rei, i des de l'equip de govern van dir que no sabien on era el quadre enretirat. Per això, es va enganxar, amb cel.lo, una fotocòpia del monarca en el lloc on penjava el quadre. Gastearena explica que es tracta d'una situació "accidental" per "tirar endavant la feina".

Segons l'alcalde de Villava, a principis d'octubre es van enretirar els "ornaments i les coses que s'utilitzen en el transcurs normal de les sessions" perquè durant les festes del poble es reuneix, a la sala de plens, "molta gent de procedència variada". Abans d'iniciar el primer ple després de les festes els regidors van comprovar que el quadre del Rei no estava a l'arxiu -tal com creien-, i segons explica l'alcalde, "no hi havia manera de trobar el retrat". L'alcalde de Bildu relata que "quan UPN ens va fer veure que es tractava d'una qüestió de legalitat, vam buscar ràpidament la manera de solucionar l'absència del quadre, i vam imprimir una imatge d'Internet". "No teníem cap altre remei", subratlla. Gastearena, que ha volgut treure importància a l'assumpte, afegeix que, al final, "la imatge del Rei estava present, tal com estableix la llei".

D'altra banda, Bildu ha decidit no tornar a col·locar la figura del Sagrat Cor a la sala de plens: "Posar una imatge religiosa, quan l'Estat és laic, no té sentit, perquè des del nostre punt de vista, no s'ha d'unir la vida civil amb la vida religiosa".

L'esquerra abertzale oberta a compartir grup a Madrid amb ERC

Els portaveus de l'esquerra abertzale han tancat amb una trobada amb ERC celebrada aquesta tarda la seva ronda de reunions amb diferents forces polítiques catalanes. Pernando Barrena i Txelui Moreno s'han reunit amb el president d'Esquerra, Oriol Junqueras, i amb la secretaria general, Marta Rovira, així com amb el candidat de la coalició d'ERC-Rcat i CatSí pel 20N, Alfred Bosch, a la seu nacional del partit per conjurar esforços independentistes de cara la nova etapa que s'obre a partir de la diada electoral i amb l'anunci d'ETA d'abandonament de la lluita armada.

En la seva compareixença conjunta tant Moreno com Junqueras s'han mostrat oberts a obrir "espais de col·laboració" que podrien incloure "compartir" grup parlamentari a Madrid amb Amaiur, la coalició integrada per quatre partits de l'esquerra abertzale a Euskadi.

Urkullu demana a López que avanci les eleccions

El president del Partit Nacionalista Basc, Íñigo Urkullu, ha demanat aquest dilluns al matí al lehendakari basc, Patxi López, que avanci les eleccions a Euskadi per tal que totes les forces polítiques puguin estar representades a les institucions, en referència a Bildu. En la trobada entre els dos líders, que s'emmarca en la ronda de converses que López ha obert amb tots els partits després de l'anunci d'ETA d'abandonar definitivament les armes, Urkullu també li ha proposat que derogui la llei de partits i que apliqui una política penitenciària flexible.

El món abertzale pren els carrers de Bilbao

Desenes de milers de persones participen a Bilbao en una manifestació que, convocada pels signants de l'Acord de Guernica , discorre sota el lema " Euskal Herriak konponbidea nahi du" ( Euskal Herria vol la solució"). La marxa arriba només tres dies després del comunicat d'ETA on anunciava l'abandonament definitiu de la lluita armada. Als ja tradicionals crits en favor de l'alliberament dels presos polítics bascos i de la independència, la portaveu de l'esquerra abertzale , Maribi Ugarteburu , ha dit que treballen en un projecte pel reconeixement de les víctimes. Ugarteburu ha remarcat que, per "sort", la lluita armada ja és història, encara que ara resta "el conflicte polític". Peiu Urizar , secretari general d'EA y portaveu de Bildu , ha exigit als governs d'Espanya (especialment) i al de França que tinguin present l'actuació de l'executiu irlandès en el conflicte que va afectar l'illa. Dani Maeztu , d'Aralar , també ha parlat del reconeixement necessari a les víctimes, i ha afegit que s'han de garantir els drets dels presos. Entre els assistents, rostres coneguts com Niko Moreno, Joseba Permach , Pernando Barrena , Eugenio Etxebeste i Maribi Ugarteburu ( Ezker Abertzalea ), Pello Urizar , Ikerne Badiola i Ángeles Iztueta ( EA ), Oskar Matute ( Alternatiba ) i Patxi Zabaleta ( Aralar ). Tots han instat a la societat basca a convertir-se en agents actius per a trobar solucions.

ETA anuncia el "cessament definitiu" de l'activitat armada

A veure com ho espatllen els polítics !!! En un comunicat en vídeo remès a la BBC i el GARA, l'organització armada assumeix les conclusions de la conferència internacional de pau de Sant Sebastià i demana a Espanya i França que obrin un procés de "diàleg directe que tingui com a objectiu la resolució de les conseqüències del conflicte"

Patxi López es mostra favorable a l'apropament de presos d'ETA

lo que fan dir les eleccions !!! El lehendakari, Patxi López, ha defensat aquest matí “un gran acord per a la concòrdia” a Euskadi, basat en el reconeixement de les víctimes, una política penitenciària “flexible” i el reconeixement de tots els partits que compleixin la legalitat. Ho ha fet durant la seva intervenció d'obertura del debat de política general.

Arnaldo Otegi: "La pau vindrà dels que reivindiquen el dret a un Estat basc"

Milers de persones han sortit al carrer a Bilbao per mostrar la seva repulsa per la sentència que ha condemnat a la presó, entre altres, l'exportaveu de Batasuna, Arnaldo Otegi. Otegi, sentenciat a 10 anys de presó, ha transmès en una carta, llegida a Bilbao al final d'una manifestació en protesta per aquesta condemna, que la pau arribarà de mans dels que reivindiquen "el dret a ser Estat del poble basc".

La manifestació que ha recorregut aquesta tarda els carrers de la capital biscaïna estava convocada per denunciar les condemnes imposades per l'Audiència Nacional a Otegi i a quatre membres més de l'esquerra abertzale, acusats de pertinença a ETA.

Joan Tardà ha reclamat la llibertat d'Arnaldo Otegi

El diputat d'ERC Joan Tardà, futur número 2 de la candidatura que encapçalarà Alfred Bosch, ha reclamat avui des de la tribuna d'oradors del Congrés espanyol la llibertat del dirigent de Batasuna Arnaldo Otegi, condemnat a 10 anys de presó ara fa una setmana pel cas Bateragune. El diputat republicà ha aprofitat l'últim ple de la cambra d'aquest mandat per dir que la seva llibertat seria un "exercici en favor de la pau, la reconciliació i la superació dels errors" del passat. Tardà ha dit d'Otegi que és una persona "compromesa amb la pau", que no hauria d'estar "en una presó espanyola". I ha conclòs en euskera i castellà: "Otegi askatu, aupa Arnaldo. Visca la fraternitat de tots els pobles de la Ibèria i visca els Països Catalans lliures". El diputat d'ERC també ha dit que, després de dues legislatures a la cambra baixa, té clar que l'entesa amb l'Estat espanyol no és possible, si bé ha reconegut que Zapatero ho va intentar el 2004. També ha avisat a Madrid que "no se'n sortirà" a l'hora de "posar portes al camp" de la llibertat dels pobles. En el seu discurs, ha fet una crida per "la pau, la concòrdia" i la superació de les rèmores "franquistes".

Tardà havia començat demanant disculpes per si havia molestat algú personalment aquesta legislatura amb les seves paraules però no pas per les seves "conviccions" republicanes.

Condemnen Otegi a deu anys de presó per reconstruir Batasuna

A Espanya li interessa acabar amb ETA? Ah, que no hi havia caigut. Venen eleccions!!! L'Audiència Nacional ha condemnat a deu anys de presó l'exportaveu de Batasuna Arnaldo Otegi i l'ex-dirigent del sindicat LAB Rafael Díaz Usabiaga en considerar que van actuar com a dirigents d'ETA en tractar de reconstruir la formació il·legal a través del projecte Bateragune, han informat fonts jurídiques.

L'exportaveu de Batasuna, Arnaldo Otegi, ha dit després de conèixer la seva condemna a presó “que ningú abandoni aquest camí perquè guanyarem”.

Otegi, detingut a la presó de Logronyo, ha penjat aquesta reacció en el seu twitter.

Fraga plega: Bon vent !!!

Als 89 anys, Manuel Fraga Iribarne deixarà la política activa. No assistirà a cap més sessió al Senat, ni tan sols al ple de dimecres que ha d'aprovar la reforma constitucional. Ja n'ha fet proutes !!! Palomares, any 1966. Es banya amb l'ambaixador dels EUA per intentar fer creure a la població i als turistes que la bomba que havia caigut a la costa malaguenya no havia deixat radioactivitat. Vitòria, any 1976. Massacre de la policia, sota el seu mandat, en una església del País Basc on hi havia una assemblea obrera. Moren cinc persones i un centenar resulten ferides. En una roda de premsa carrega la responsabilitat als líders obreristes i anuncia que el cas ha de "servir d'exemple per a tot el país". La frase apareix al final del tràiler de La revolta permanent, la pel·lícula de Lluís Danés sobre la història de Lluís Llach amb aquests fets, als quals va dedicar Campanades a morts.

Amb el pacte fiscal, Catalunya tindria un superàvit de 2.000 milions d'euros en sanitat

En una entrevista als Matins de Catalunya Ràdio, Guillem López Casasnovas, vocal del consell del CRES i catedràtic d'Economia Aplicada de la Universitat Pompeu Fabra, ha assegurat que si Catalunya obtingués el pacte fiscal que li pertoca –amb un finançament capitatiu similar al del País Basc– la sanitat catalana tindria un superàvit de 2.000 milions d'euros. No obstant, Casasnovas ha afegit que, tenint en compte la restricció pressupostària, cal prioritzat les prestacions que s'ofereixen i ha defensat un sistema de copagament coherent en què es complementin les retallades en el sector amb el pagament complementari d'unes taxes, a la vegada que ha fet una defensa fèrria del foment dels medicaments genèrics per part de la sanitat pública.

ETA afirma que el País Basc 'està a les portes de viure un període de canvi'

ETA ha afirmat que el País Basc 'està a les portes de viure un període de canvi, per poder recuperar la seva pròpia veu'. Segons publica el diari Gara, tres encaputxats van llegir aquest dissabte a Ziburu (França) un comunicat en nom d'ETA en el transcurs d'un homenatge al membre de la banda Jon Anza en què la banda terrorista emplaça França i a Espanya que 'deposin l'amenaça de les armes cap a aquest poble i s'atreveixin a escoltar i respectar la seva paraula'. La banda terrorista també ha transmès la seva disposició a superar el conflicte per vies justes i democràtiques, tot i que ha advertit que 'ni Jon ni la resta de caiguts en la lluita han donat la seva vida perquè continuï la imposició'. VilaWeb: ETA afirma que el País Basc 'és a punt de viure un període de canvi'

Patxi López obliga a Euskal Telebista a emetre programes de braus

No us perdeu el documental ! Continua l'espanyolització d'Euskadi, i si a Catalunya el Parlament votarà a finals de mes la il·legalització de les corrides de braus, a Euskadi el Govern PSE-PP ha tornat a posar els toros a la graella dels mitjans públics. Així, el lehendakari socialista Patxi López ha forçat la televisió basca (ETB) a emetre programes de braus. Feia 25 anys que ETB no cobria la realització de cap esdeveniment taurí, però el passat 24 de juny, en compliment de les reformes impulsades per l'executiu, es va trencar aquesta tradició. El segon canal d'Euskal Telebista va emetre un documental sobre la festa taurina a la localitat d'Eibar. López ha defensat les emissions dient que 'els braus formen part de la cultura basca des de fa mil anys'.

El Senat aprova un acord de mínims per a l'ús del català, el basc i el gallec

"Ja no ens alimenten molles. Ja volem el pa sencer!!!" Ovidi Montllor-Tot explota pel cap o per la pota

El català, el basc i el gallec es podran utilitzar en el Senat a partir de l'1 de gener del 2011 en el debat de mocions del ple. La comissió de reglament del Senat ha aprovat aquest dimarts amb els vots del PSOE, l'Entesa, CiU i el PNB un acord de mínims per a l'ús de les tres llengües a la cambra alta. L'acord, però, estableix que per a les sessions de control al govern espanyol i en el debat d'altres iniciatives s'haurà de fer servir el castellà.

Els grups catalans ho han valorat com un primer pas cap a la normalització, mentre el PSOE ha volgut recordar que les mocions suposen la meitat de l'activitat del ple.

El PP s'ha oposat a la reforma i ha amenaçat a portar la reforma al Tribunal Constitucional (ja hem begut oli!!!). De fet, ja han presentat tres esmenes que han estat rebutjades i que anul·laven la proposta inicial dels grups nacionalistes.

Otegi anuncia el compromís de l'esquerra independentista basca a usar només les vies democràtiques

El dirigent independentista basc Arnaldo Otegi publica aquest diumenge un article d'opinió als diaris bascos Berria i Gara en el qual afirma que l'esquerra independentista es compromet a usar només les vies democràtiques.

Des de la presó de Logronyo, Arnaldo Otegi analitza un escenari polític que valora molt positivament, sense per això ocultar les dificultats a les quals hauran de fer front els independentistes bascos en aquesta fase política. Segons assenyala, "la demostració empírica que aquesta aposta ofereix rèdits nets ja s'ha realitzat en aquests mesos, de manera que només cal refermar i aprofundir-hi".

GARA: Una convicción, un compromiso