L'Aldea, primer poble de les Terres de l'Ebre a donar suport a una consulta com la d'Arenys

L'Ajuntament de l'Aldea ha estat el primer de les Terres de l'Ebre que s'ha sumat a la iniciativa d'Arenys de Munt i ha donat suport a la consulta popular sobre la independència de Catalunya, celebrada diumenge passat. Ho va fer en el ple d'ahir a la nit a proposta del grup municipal d'ERC, que governa amb majoria absoluta. La moció dels republicans es va aprovar amb l'abstenció de l'únic regidor del PSC, mentre que CiU i els independents d'IPA-FIC van votar-hi a favor. «Tots els pobles del món haurien de tindre dret a decidir», va manifestar l'alcalde, Dani Andreu. Altres ajuntaments preparen les seues mocions.

Les entitats sobiranistes proposen que les consultes populars es facin el 13 de desembre

Representants de les plataformes Deumil.cat, Sobirania i Progrés, Sobirania i Justícia, PDD, Osona Decideix, Decidim.cat, la comissió organitzadora d'Arenys de Munt i algunes entitats més van proposar ahir que les consultes populars sobre la independència es fessin el 13 de desembre, 'sempre que es donin les condicions necessàries.' Troben que calen mecanismes per a garantir 'la legalitat i validesa' de les consultes i demanen un protocol d'organització.

Segons que explica la PDD en un comunicat, cal que el protocol (o la coordinadora de referèndums, com en deien alguns assistents de la reunió) estableixi també la 'transversalitat i la participació necessàries per a assegurar i validar el procés'. Raó: 'Si no es fa així, hi ha el risc de trivialitzar el procés i d'aigualir-ne els resultats, de proporcionar arguments als detractors i als qui ens neguen el dret de decidir.' Per això mateix demana 'tranquil·litat' a l'hora de convocar consultes similars a la d'Arenys de Munt, perquè 'la consulta ha de ser el resultat d'un procés participatiu endegat per les entitats i associacions cíviques de base, sense imposicions d'instàncies polítiques'.

Les entitats han habilitat el domini referendumindependencia.cat per oferir, des d'avui al vespre, tota la informació sobre el procés de la consulta, i ben aviat s'hi publicarà la llista dels municipis que hagin començat el procés.

Avui: Les plataformes sobiranistes aposten pel 13 de desembre per fer el referèndum unitari

Carod celebra que els crítics amb el seu referèndum pel 2014 defensin ara les consultes

Josep-Lluís Carod-Rovira, ha celebrat aquest divendres que les persones que van criticar la seva proposta de fer un referèndum independentista a tot el país l'any 2014 ara 's'hagin erigit en defensors acèrrims de les consultes, encara que siguin municipals'. 'El temps acostuma a posar les coses al seu lloc', ha destacat Carod-Rovira en un apunt al seu blog amb el títol 'La força de les urnes'. Ha volgut remarcar que és conscient de 'l'enorme pes polític que tenen les imatges de ciutadans anant a votar', i ha matisat les seves opinions relativitzant la consulta després que Puigcercós n'hagi discrepat públicament. Carod-Rovira ha dit que des d'Arenys arriba el missatge que 'hi ha gent que creu que Espanya no accepta Catalunya tal com és i, per tant, opta per defensar-ne la independència quan se li ofereix l'oportunitat de manifestar-ho'. També ha manifestat que el fet 'que sigui una entitat particular qui organitzi la consulta ciutadana és un exponent també de les dificultats de moviment de tota la maquinària política de partits i institucions per actuar amb diligència'.

Carod-Rovira: La força de les urnes

Joan Puigcercós: "A tothom li agradaria alinear Laporta"

Joan Puigcercós ERC 180909 CATr

"A tothom li agradaria alinear, parlant en termes futbolístics, el senyor Laporta". Així de clar i contundent ha estat el president d'ERC, Joan Puigcercós, en una entrevista a Catalunya Ràdio.

Segons Puigcercós, el president del Barça, Joan Laporta, encarna allò que és la catalanitat, "ha fet la catalanitat senyorible" ha afirmat. El republicà ha elogiat així la manera que té el president blaugrana d'expressar aquesta catalanitat, perquè ho fa "sense demanar permís". Preguntat per si Laporta seria un bon candidat, Puigcercós ha dit que sí, i que no li fa por que es presenti de cap de llista de qualsevol altre partit que no sigui ERC. "Tothom té dret a presentar-se, és democràtic", ha afirmat Puigcercós, que ha afegit que "els qui ens han de fer por" són les persones que no permeten que se'n presentin d'altres democràticament.

Unes 45.000 persones moren cada any per falta d'assegurança mèdica als Estats Units

Al voltant de 45.000 persones moren a l'any als Estats Units –una cada 12 minuts– per culpa de no tenir assegurança mèdica, segons un estudi elaborat per un equip d'investigació de l'escola de medicina de Harvard. "Cada dia moren més nord-americans per inanició que en accidents de trànsit", ha declarat el doctor David Himmelstein, coautor de l'estudi que veu la llum enmig del debat generat als Estats Units pel controvertit programa de reforma sanitària de Barack Obama, convertit en la seva prioritat en política nacional i que busca subministrar assegurança mèdica a les persones que no poden pagar-s'ho. Segons l'estudi, els adults majors de 64 anys i els menors d'edat que no tenen assegurança mèdica privada tenen un 40% més de risc de mort que la resta de població. Els resultats demostren a més que la xifra de morts per falta d'assistència mèdica al país s'ha incrementat l'últim any en gairebé un punt. Un informe semblant al que ha fet Harvard i publicat en el Diari Americà de Sanitat Pública va conclore el 1993 que els nord-americans que no es poden costejar una assegurança mèdica tenen un 25% més de risc de mort que la resta.

Cantaires de l'Orfeó Català interpreten el Cant de la Senyera en un acte de protesta contra Millet

El Cant de la Senyera

La immensa majoria dels cantaires de l'Orfeó Català s'ha concentrat aquest vespre davant de les portes del Palau de la Música, on una de les directores, Elisenda Carrasco, ha tornat a llegir el manifest en què denuncien la gestió de Fèlix Millet, ex-president del patronat i que és investigat per frau. A continuació, sota la batuta del director Pep Vila, han interpretat el Cant de la Senyera, que ha anat seguit de forts aplaudiments tant dels cantaires com del públic que s'havia aplegat al seu voltant.

elPeriódico: Els cors del Palau de la Música es mostren indignats amb Millet i afirmen que han estat "víctimes" de la seva gestió

Video: S'han aplegat a les portes del Palau de la Música i abans d'interpretar el Cant de la Senyera han llegit el manifest conjunt de tots els cors contra l'actuació de Millet.

Vicent Sanchis: En atac propi

Un dels llibres que il·lustren més bé la trajectòria final i la personalitat crepuscular i torturada de mossèn Cinto és En defensa pròpia. Al·legat i visió personal, ferida i feridora, de la societat que li va tocar patir. La del final del XIX. Un document històric, en definitiva, escrit amb passió i estil.

Un segle més tard, ens n’arriba un altre. Benvingut i enhorabona. Però el darrer no ha estat escrit en defensa pròpia, sinó més aviat en atac propi. I ha estat redactat en castellà i sense estil. O amb un estil de confessionari que no recorda gens el de Verdaguer. Es tracta de la autoinculpació de Fèlix Millet, extantes coses que no paga la pena reproduir-les perquè s’acabaria l’espai. El Jo m’acuso, dirigit al jutge i filtrat sencer ahir, passarà a la història perquè retrata sense escrúpols ni vergonya la societat catalana que va covar la crisi de començament de segle XXI.

El feliç i distret final de segle XX, n’haurem de dir a partir d’ara. Millet hi descriu, amb pèls i repèls, com ha furtat ell i com ho ha fet una enorme colla de gent relacionada mercantilment amb el Palau de la Música, venerable institució que ha quedat feta estelles. Cal mirar-se’l amb calma, aquest paperot. Hi descobrirem com hem arribat on som. Encara ens passa poc. I que ningú s’espolsi el muscle. La confessió del virtuós Millet embruta i esquitxa el teló, els cors i les comparses. El Punt: El lladre del Palau