18 de setembre, 2009
L'Aldea, primer poble de les Terres de l'Ebre a donar suport a una consulta com la d'Arenys
Les entitats sobiranistes proposen que les consultes populars es facin el 13 de desembre
Segons que explica la PDD en un comunicat, cal que el protocol (o la coordinadora de referèndums, com en deien alguns assistents de la reunió) estableixi també la 'transversalitat i la participació necessàries per a assegurar i validar el procés'. Raó: 'Si no es fa així, hi ha el risc de trivialitzar el procés i d'aigualir-ne els resultats, de proporcionar arguments als detractors i als qui ens neguen el dret de decidir.' Per això mateix demana 'tranquil·litat' a l'hora de convocar consultes similars a la d'Arenys de Munt, perquè 'la consulta ha de ser el resultat d'un procés participatiu endegat per les entitats i associacions cíviques de base, sense imposicions d'instàncies polítiques'.
Les entitats han habilitat el domini referendumindependencia.cat per oferir, des d'avui al vespre, tota la informació sobre el procés de la consulta, i ben aviat s'hi publicarà la llista dels municipis que hagin començat el procés.
Avui: Les plataformes sobiranistes aposten pel 13 de desembre per fer el referèndum unitari
Carod celebra que els crítics amb el seu referèndum pel 2014 defensin ara les consultes
Joan Puigcercós: "A tothom li agradaria alinear Laporta"
"A tothom li agradaria alinear, parlant en termes futbolístics, el senyor Laporta". Així de clar i contundent ha estat el president d'ERC, Joan Puigcercós, en una entrevista a Catalunya Ràdio.
Segons Puigcercós, el president del Barça, Joan Laporta, encarna allò que és la catalanitat, "ha fet la catalanitat senyorible" ha afirmat. El republicà ha elogiat així la manera que té el president blaugrana d'expressar aquesta catalanitat, perquè ho fa "sense demanar permís". Preguntat per si Laporta seria un bon candidat, Puigcercós ha dit que sí, i que no li fa por que es presenti de cap de llista de qualsevol altre partit que no sigui ERC. "Tothom té dret a presentar-se, és democràtic", ha afirmat Puigcercós, que ha afegit que "els qui ens han de fer por" són les persones que no permeten que se'n presentin d'altres democràticament.
Unes 45.000 persones moren cada any per falta d'assegurança mèdica als Estats Units
Cantaires de l'Orfeó Català interpreten el Cant de la Senyera en un acte de protesta contra Millet
La immensa majoria dels cantaires de l'Orfeó Català s'ha concentrat aquest vespre davant de les portes del Palau de la Música, on una de les directores, Elisenda Carrasco, ha tornat a llegir el manifest en què denuncien la gestió de Fèlix Millet, ex-president del patronat i que és investigat per frau. A continuació, sota la batuta del director Pep Vila, han interpretat el Cant de la Senyera, que ha anat seguit de forts aplaudiments tant dels cantaires com del públic que s'havia aplegat al seu voltant.
elPeriódico: Els cors del Palau de la Música es mostren indignats amb Millet i afirmen que han estat "víctimes" de la seva gestió
Vicent Sanchis: En atac propi
Un dels llibres que il·lustren més bé la trajectòria final i la personalitat crepuscular i torturada de mossèn Cinto és En defensa pròpia. Al·legat i visió personal, ferida i feridora, de la societat que li va tocar patir. La del final del XIX. Un document històric, en definitiva, escrit amb passió i estil.
Un segle més tard, ens n’arriba un altre. Benvingut i enhorabona. Però el darrer no ha estat escrit en defensa pròpia, sinó més aviat en atac propi. I ha estat redactat en castellà i sense estil. O amb un estil de confessionari que no recorda gens el de Verdaguer. Es tracta de la autoinculpació de Fèlix Millet, extantes coses que no paga la pena reproduir-les perquè s’acabaria l’espai. El Jo m’acuso, dirigit al jutge i filtrat sencer ahir, passarà a la història perquè retrata sense escrúpols ni vergonya la societat catalana que va covar la crisi de començament de segle XXI.
El feliç i distret final de segle XX, n’haurem de dir a partir d’ara. Millet hi descriu, amb pèls i repèls, com ha furtat ell i com ho ha fet una enorme colla de gent relacionada mercantilment amb el Palau de la Música, venerable institució que ha quedat feta estelles. Cal mirar-se’l amb calma, aquest paperot. Hi descobrirem com hem arribat on som. Encara ens passa poc. I que ningú s’espolsi el muscle. La confessió del virtuós Millet embruta i esquitxa el teló, els cors i les comparses. El Punt: El lladre del Palau