ERC i ICV votaran contra les corrides 'perquè són una salvatjada'

Malgrat que des dels mitjans espanyols es vulgui convertir la possible prohibició dels toros al Principat en una qüestió identitària, els partits catalans tenen clar que la votació d'aquest dimecres es planteja en termes d'acceptar o no la tortura dels animals. Des d'ERC, Joan Ridao ha insistit que la prohibició no té res a veure amb cap debat identitari, com tampoc la va tenir a Canàries quan ara fa 10 anys es van prohibir, ni a Anglaterra quan van vetar les caceres de guineus, sinó que es tracta únicament d'evitar 'el maltractament i la crueltat'. Des d'ICV, l'altre partit que votarà en bloc contra les corrides, Joan Herrera ha assegurat que el Parlament 'estarà a l'alçada' i prohibirà les corrides perquè 'són una salvatjada aquí i a qualsevol altre país'. Avui: Ofensiva de PSOE i PP contra la prohibició demà dels toros

Els toros també es podrien prohibir a l'Estat francès

Més d'una cinquantena de diputats de l'Assemblea francesa han unit forces per aconseguir que es prohibeixin les curses de braus a l'Estat fancès. La tradició, que es manté viva a la Catalunya Nord i a Occitània, gaudeix d'una excepció en el codi penal que l'Assemblea mai ha volgut entrar a debatre.

La diputada Muriel Marland-Militello, del partit de la dreta UMP, ja va intentar, sense èxit, el 2004 i el 2007 que l'assumpte entrés en l'agenda de la cambra i que es prohibissin les curses. Ara torna a la càrrega amb el suport de companys del seu grup però sobretot de diputats de l'esquerra i mira amb enveja a Catalunya: "M'alegra que a Catalunya hi hagi polítics coratjosos que vulguin acabar amb aquest deshonor", afirma la parlamentària. Muriel Marland-Militello, diputada a l'Assemblea Nacional per la circumscripció d'Alps Marítims i regidora de Cultura de l'ajuntament de Niça, és una ferma defensora dels drets dels animals i considera "bàrbar" que es tolerin les curses de braus

Els diputats ebrencs denuncien 'xantatge' dels lobbies taurins perquè s'oposin a l'abolició de les corrides

Fem-ho bé. Encara podem justificar els correbous? Els diputats ebrencs Francesc Sancho (CiU), Núria Ventura (PSC) i Marta Cid (ERC) han denunciat aquest dilluns el 'xantatge' al qual estan sent sotmesos els diputats de les Terres de l'Ebre per part dels lobbies taurins amb la intenció d'aturar l'aprovació de la ILP per abolir les curses de braus que es vota aquest dimecres al Parlament. Sancho, Ventura i Cid han coincidit a demanar al PP que retiri la petició d'un informe al Consell de Garanties Estatutàries que a hores d'ara impedeix debatre i aprovar -alhora que s'aboleixen les curses de braus- la llei que ha de regular els correbous. Justament els diputats de les Terres de l'Ebre han estat els impulsors de la regulació dels correbous per tal de blindar-los i separar-los de la prohibició de les curses de braus. Al seu entendre, els populars fan aquesta 'maniobra' d'acord amb els interessos dels lobbies empresarials taurins que amenacen de fer 'tot el possible' per dificultar el tràmit de la regulació dels correbous si finalment es prohibeixen els braus. Cal tot això per passar-s'ho bé ???

Un referèndum sobre la independència podria ser factible a Escòcia el 2019

El Partit Nacionalista Escocès (SNP) aconseguiria la majoria al Parlament d'Edimburg el 2019, fet que li permetria convocar un referèndum sobre la independència. Aquesta és la previsió de Toscafund, una de les firmes de gestió de fons de risc més conegudes de la City de Londres. Segons informava ahir el Financial Times, el responsable econòmic de la companyia, Savvas Savouri, creu que d'aquí a cinc anys Escòcia haurà aconseguit un grau d'autonomia fiscal com no ha tingut des de fa 300 anys, en el moment de la unió, quan podia recaptar impostos i establir el volum de despesa i d'endeutament. Aquest fet podria ser clau per afavorir la configuració d'una majoria independentista a la cambra escocesa.

El vicepresident del Partit Liberal Demòcrata Europeu titlla de 'lamentable' que Kosovo no sigui reconegut per l'estat espanyol

Una posició comuna europea en relació a la independència de Kosovo. Aquesta és la idea que vol promoure Marc Guerrero, vicepresident del Partit Liberal Demòcrata Europeu (ELDR Party) i membre de la direcció de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) a tenor de les divergències que diversos països europeus han tingut a l'hora de reconèixer la independència de Kosovo. Guerrero ha declarat que 'no té cap sentit que dins de la Unió Europea la majoria dels estats reconeguin Kosovo i d’altres, una minoria, no'. El convergent ha titllat també de 'lamentable' la decisió de l'estat espanyol de no reconèixer la sobirania de Kosovo, alhora que ha declarat però que aquesta és una actitud 'irrellevant'.

La CUP d'Arenys de Munt se suma a la Crida per la Terra i convida a la resta d'assemblees locals a afegir-s'hi

L'assemblea local de la CUP d'Arenys de Munt ha fet públic el seu suport a la Crida per la Terra, constituïda el passat 11 de juliol amb l'objectiu de presentar una candidatura independentista, d'esquerres i ecologista al Parlament de Catalunya. La Crida per la Terra, creada a conseqüència del 'no' reiterat de la CUP a fer el salt al Parlament, pretén oferir una alternativa electoral que dugui que l'anomenat independentisme revolucionari al Parlament. En aquest context, la CUP d'Arenys de Munt s'hi ha adherit en bloc -tot i que els impulsors de la Crida demanaven que no es produís d'aquesta manera- i fins i tot han demanat públicament a la resta d'assemblees locals de la CUP que s''incorporin' a aquesta proposta.

Ridao replica Solidaritat Catalana amb una crida a fer pinya al voltant d'ERC

El secretari general d'ERC, Joan Ridao, ha replicat avui la Solidaritat Catalana per la Independència que promouen Joan Laporta, Alfons López Tena i Uriel Bertran que 'el més útil per la causa de l'emancipació nacional és fer pinya al voltant d'ERC'. Després de la reunió de la permanent nacional d'ERC, Ridao ha assegurat que els republicans no només no es tanquen a eventuals acords amb altres organitzacions independentistes, sinó que volen ser 'generosos' i, si cal, estan disposats a incorporar a les seves llistes alguna personalitat rellevant de l'independentisme. Ha dit que ERC 'no està per aventures', encara menys quan falten poques setmanes per les eleccions.

Joan Ridao ha afegit, després de rebutjar la incorporació d'ERC en cap altra candidatura, que això no és incompatible amb consensuar un programa de mínims entre totes les organitzacions independentistes.

El Parlament aprova la Llei de vegueries, que preveu la nova organització territorial de Catalunya

El Parlament ha aprovat la Llei de vegueries amb els vots a favor del tripartit i els vots en contra de CiU, el PP català i el grup mixt. Amb la seva aprovació, després de les eleccions municipals del 2011, es crearan el consells de vegueria de Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona. Així mateix, per la creació de les vegueries de les Terres de l'Ebre, l'Alt Pirineu i la Catalunya Central l'Estat ha de modificar els límits provincials. El conseller de Governació, Jordi Ausàs, ha destacat que aquesta aprovació era una 'fita històrica' i que l'aprovació no significa un simple canvi de nom. CiU ha carregat contra la normativa assegurant que 'no hi ha cap més efecte que un canvi de nom'. La sentència del Tribunal Constitucional espanyol (TC) sobre l'Estatut ja avançava que les vegueries només serien constitucionals si no modifiquen els límits de les diputacions.

VilaWeb: El parlament aprova la llei de vegueries

El català és la desena llengua en traducció i la vintena en edició al món

Bernat Joan ERC 270710 CATr

El català és la vuitena llengua a la blogosfera, la desena en traducció, la catorzena en presència a Google, la quinzena a Viquipèdia, la vintena en edició i el domini .cat és considerat el segon més segur del món. Aquestes són algunes de les dades que es desprenen del 'Balanç de Política Lingüística 2004-2010' presentat aquest dilluns pel vicepresident del Govern, Josep-Lluís Carod-Rovira; el secretari de Política Lingüística, Bernat Joan, i la directora de Planificació i Foment, Paquita Sanvicén. El desenvolupament legislatiu, el coneixement del català, el foment del seu ús i l'atenció, i els serveis a la ciutadania han centrat les actuacions en Política Lingüística durant el període 2004-2010. Nació Digital: El català, optimista