lo carrer del riu

lo carrer del riu

21 de novembre, 2008

El 3r Congrés Catalanista fa una crida a curar Catalunya de la seva "indefinició"

El 3r Congrés Catalanista começa aquest dissabte, 125 anys després del darrer, que va tenir lloc l'any 1883, amb l'objectiu de "curar" la malaltia de Catalunya. Una dolença que, en paraules del secretari general del congrés, Josep Espar i Ticó, és una "insuficiència com a nació", ja que li falten "tots els instruments perquè la seva realitat nacional sigui forta i reconeguda al món", segons Espar.

Els congressistes investigaran cap on va Catalunya, davant la seva "indefinició actual". El congrés s'estendrà arreu del territori i s'allargarà fins a l'octubre del 2009, moment en el qual els seus impulsors en presentaran les conclusions al Parlament. "Catalunya està indefinida. Uns la volen d'una manera, uns d'una altra, els altres no la volen ni de l'una ni de l'altra, i hi ha dues o tres formacions polítiques que només tenen al cap veure si Catalunya s'enfonsa d'una vegada", explica Espar i Ticó. El secretari general del congrés també s'ha referit a la divisió entre els grans partits catalans, que provoca que Catalunya no acabi de veure cap on va.

La presidenta del congrés és Assumpta Fargas, i hi ha quatre congressistes d'honor: els dos expresidents vius de la Generalitat, Jordi Pujol i Pasqual Maragall, i els dos expresidents del Parlament Heribert Barrera i Joan Rigol.

www.congrescatalanista.cat

Els estudiants universitaris estendran les tancades contra el pla de Bolonya

Els alumnes tancats a la Universitat de Barcelona (UB) i a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) han anunciat aquest divendres que dilluns que ve, dia 24, mantindran la tancada i ocuparan més espais acadèmics.

A la UB, els representants dels entre 200 i 300 alumnes tancats s'han posicionat així en considerar que l'oferta de diàleg del rector, Josep Samitier, és "buida de contingut". Ja està prevista una altra ocupació al campus Mundet, a la Vall d'Hebron.

Samitier havia afirmat al matí que permetrà que els estudiants mantinguin la tancada a l'edifici històric del rectorat durant el cap de setmana, si bé creia que a partir de dilluns haurien d'abandonar l'ocupació en iniciar-se el procés de diàleg. Paral·lelament, a Bellaterra, la Coordinadora d'Assemblees de Facultat de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i el Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans (SEPC) han anunciat avui que la setmana que ve tornaran a ocupar diverses facultats en protesta pel pla Bolonya.

Els estudiants han anunciat que tenen previst celebrar un referèndum dimarts per demostrar que la comunitat estudiantil està contra de la implantació del pla de Bolonya de reforma dels estudis universitaris. directe.cat: Els estudiants ocupen la Universitat.

Oriol Junqueras: La matança de la mina de Columbine

El 21 de novembre de 1927 feia cinc dies que els treballadors de les mines de carbó de l'Estat de Colorado s'havien declarat en vaga, convocats per la International Workers of the World. Aquella matinada, acompanyats de les seves esposes i dels seus fills, els miners de l'explotació Columbine es van concentrar a la porta nord de l'explotació. Els dies precedents havien estat rebuts amb galetes i cafè, que havia encarregat Josephine Roche, la filla del propietari. Aquesta vegada, però, els esperaven un grup de rangers i de civils armats amb fusells, pistoles automàtiques i tres metralladores pesades. Després d'una llarga discussió, el líder de la vaga, Adam Bell, va intentar obrir la porta del recinte i va ser violentament colpejat amb trossos de tubs de gas, utilitzats com a maces. Un adolescent de 16 anys i una dona el van intentar protegir amb dues grans banderes nord-americanes que portaven, però les forces parapolicials les hi van arrencar de les mans i van llançar pots de gas lacrimogen sobre la multitud. La consegüent trifulga general va acabar en una massacre. Quan el foc va cessar, 12 persones havien mort o estaven agonitzant. Finalment van recollir una de les tres banderes que portaven, tacada de sang i amb 17 forats de bala. Aquests esdeveniments es van produir en un context profundament marcat per les execucions a la cadira elèctrica dels anarquistes italians Sacco i Vanzetti, que s'havien dut a terme el 23 d'agost anterior. La història del capitalisme, doncs, no ha estat pas sempre un camí de roses i, molt sovint, la correcció dels seus excessos ha resultat tremendament costosa per a les classes treballadores. Sens dubte, faríem bé de no oblidar que en el camí de la llibertat no podem deixar mai de caminar.

Quico el Célio presenta «Oco!»

Una paraula genuïnament ebrenca, oco, que serveix per alertar de perills imminents. Aquest és el títol del nou disc dels Quicos que es va presentar ahir a l'auditori Felip Pedrell de Tortosa i que es presentarà avui a les 10 a l'Auditori de Barcelona. «Primer ho hem volgut fer a Tortosa com amb els discos anteriors», explicava ahir un Artur Gaya nerviós i alhora ansiós per enfrontar-se d'una vegada amb el públic ebrenc i estrenar l'espectacle d'Oco!. «El públic d'aquí és el que més temor i respecte ens fa perquè és el que més ens coneix, i per això sembla que hi tingues més compromís», afegia Gaya. El grup de folk tortosí no va defraudar el seu públic i li va oferir un espectacle de prop de dues hores amb gags especialment confeccionats per presentar cadascun dels dotze temes del disc o «el compax» com l'anomena Quico el Célio (Artur Gaya). Les nuclears amb les fuites radioactives d'Ascó, el preu de l'habitatge o l'amenaça del canvi climàtic al Delta, són alguns dels temes que afronten els Quicos en l'espectacle que acompanya el seu setè disc. L'escenografia senzilla però molt cuidada ha estat dissenyada per Jordi Cerdà i situa dalt de l'escenari una xarxa de pescadors –hi ha un tema dedicat a la dura faena del pescador– i un cèrcol de llumetes al voltant de la bateria que vol simbolitzar «les animetes» o les nostres pors. També és idea de Cerdà la cinta protectora oco. «És una cinta per envoltar àrees d'especial sensibilitat», va explicar Quico el Célio durant l'espectacle. Una cinta com la que utilitzen les forces de seguretat per acordonar determinats espais i impedir el pas de les persones. «És una cinta protectora de tot allò que és sensible», va afegir el Célio tot assenyalant que l'especial sensibilitat del públic amb la música dels Quicos també el convertix en un element a protegir. Així un dels punts àlgids de l'espectacle va ser quan el Noi (Quique Pedret) va baixar de l'escenari per envoltar amb cinta oco el públic assegut a les cadires de l'auditori.