I dijous veurem com juguem amb un Vila-Real cremat després de perdre amb lo Madrid. FOTOGALERIA SPORT: Les millors fotos del pitjor partit
27 de gener, 2008
Lo Madrid a 9 i la lliga adéu.
Descobertes 3.000 fotografies de Robert Capa de la guerra civil
Robert Capa acceptava perdre en el joc a canvi de guanyar en l'amor. Va viure amb la intensitat d'un apostador compulsiu. El 1954, als 40 anys, va fer al Vietnam la seva última fotografia i va ser destrossat per la metralla. El seu excepcional tracte amb la fortuna s'havia acabat. En aquella carrera marcada pel perill, salvar la pell mai va ser tan important com salvar els negatius. El 1940, tres capses amb 127 rotllos de la guerra civil espanyola van arribar a mans del general mexicà Francisco Javier Aguilar González, que era diplomàtic a França. No se sap qui l'hi va confiar. Mèxic havia donat asil als republicans espanyols i s'oferia a rebre pròfugs de la segona guerra mundial. El general ajudava a recuperar objectes perduts en el naufragi de la història. Algú va considerar que s'havia de fer càrrec dels negatius presos a Espanya per Gerda Taro, David Seymour (Chim) i Robert Capa. Durant gairebé 70 anys les capses van patir els avatars de l'exili. Els especialistes les van donar per perdudes. El 2001 Richard Whelan va publicar Robert Capa. The Definitive Collection. L'arxiu del fotògraf semblava tancat. Whelan va morir a finals del 2007. El seu correu electrònic tenia un missatge que no va arribar a llegir. Provenia de Mèxic i l'enviava la comissària i cineasta Trisha Ziff. S'havia produït una cosa insòlita: després de 70 anys, més de 3.000 negatius, molts d'ells de Capa, tornaven a la llum.
The New York Times: Robert Capa's Lost Negatives
El Periódico: Les fotos perdudes de Robert Capa van passar 68 anys ocultes a Mèxic
El Periódico: El llegat de Robert Capa fascina els historiadors i els fotògrafs
Josep Maria Terricabras: "És l'hora de decidir si volem ser ciutadans o súbdits"
A més diu que en ocasions s'aplica la caça de bruixes contra determinats col·lectius. “S’han de tenir proves per imputar una cosa a algú, en lloc d’imputar-la-hi i després buscar-ne proves. Això perverteix elements bàsics de la democràcia com la presumpció d’innocència o el principi de seguretat del ciutadà, que hauria de sortir de casa, entrar en una comissaria o despenjar el telèfon sense haver de témer per res”.
Terricabras aborda diferents qüestions, com per exemple la consulta que vol impulsar el lehendakari Ibarretxe: “És plenament correcta, la titllen d’il·legal, en lloc d’escoltar la proposta i, si decideixen prohibir-la, explicar per quins motius. O el fet que, en el dossier de Núria Pórtulas, es digués que era perillosa perquè havia estudiat química. Hi ha, doncs, un capgirament pel qual les democràcies deriven cap a formes oligàrquiques de poder, perpetuades pels aparells dels partits i dels sindicats afins. D’aquesta manera, s’estableix una línia divisòria entre els bons i la resta, els discrepants, que se’ns presenta com a dolents o sospitosos de ser-ho”.
L'oli de la Cooperativa de La Serra d'Almos guanya el concurs de la VI Fira de l'Oli de Móra la Nova
Els guanyadors de cada categoria també han rebut el llibre 'Els olis d'oliva de Catalunya', editat pel Departament d'Agricultura, Alimentació i Acció Rural. El president de la Cambra de Reus, Isaac Sanromà, que ha inaugurat la fira aquest dissabte a la tarda, ha destacat l'excel·lència i la qualitat dels productes del territori, com ara l'oli, i ha manifestat que fires com la de Móra la Nova es converteixen en una necessitat per explicar l'abast de la producció d'oli a les comarques de la Ribera d'Ebre, Terra Alta i Priorat.