lo carrer del riu

lo carrer del riu

16 de juliol, 2010

Òmnium Cultural reclama als partits que canalitzin les aspiracions de la societat civil

Josep-Maria Terricabras 160710 CATr

Òmnium Cultural ha manifestat avui que ara correspon a les institucions polítiques representatives de Catalunya, el Parlament i el govern, exercir el dret a decidir que ha demanat la societat catalana.

L'entitat cultural ha reclamat als partits polítics catalans i a les forces socials “responsabilitat” per canalitzar el clam popular expressat a la manifestació contra la sentència del Tribunal Constitucional (TC). També ha advertit que es corre el risc de fomentar la “desafecció política” si aquesta “empenta col·lectiva” es deixa a la “intempèrie”. L'entitat convocant ha recordat que la manifestació del 10-J va ser un exemple de la “unitat possible” en base a uns “mínims compartits” pactats entre les diferents sensibilitats polítiques. Però també ha advertit que “hi pot haver una unitat indesitjable i a la baixa” en què els “menys agosarats” vulguin posar un “sostre” a les aspiracions d'autogovern. Òmnium ha demanat que se sàpiga escollir “la unitat que ens impulsa”, que ha de ser aquella a partir de la qual tinguin cabuda “les opcions que vagin més enllà”.

Des d'aquesta entitat s'ha indicat que la manifestació del 10-J és l'inici d'un procés, en el qual assegura que té clar quin és “el paper que li correspon”. Òmnium Cultural també ha reclamat a les forces polítiques que, davant la imminent convocatòria electoral, vagin més enllà dels “tacticismes partidistes” i se centrin en estratègies per “consolidar una majoria social” que aprofundeixi “sense límits” en la democràcia i el dret a decidir.

L'entitat catalanista ha demanat també als partits que no perdin més temps en la “regeneració” d'un Estat que no té interès a reconèixer “que l'integren diferents nacions”. Segons Òmnium Cultural ara cal desmuntar els “arguments immobilistes” del TC. “Cal que el marc constitucional s'adapti a la voluntat democràtica, i no al revés”, ha reblat.

Parlament: Un mínim de mínims

Ja s'han tornat a arronsar? Jordi Basté 160710 RAC1

Roda el món i torna al Born. El president de la Generalitat, José Montilla, ha aconseguit un pacte de mínims per respondre a la sentència del Constitucional. Els quatre partits catalanistes -CiU, PSC, ERC i ICV- han votat el preàmbul de l'Estatut com a resolució del ple extraordinari.

Una proposta que el president ha presentat com a pròpia -no pas com a Govern ni dels partits que hi donen suport- i que CiU ha acceptat sense entusiasme. Cal recordar que Mas havia donat aquest matí un xec en blanc a Montilla per tal d'aprovar el text que portés a votació.

Mentre PSC i ICV s'han sumat sense reserves a reafirmar un preàmbul que considera que Catalunya és una nació però que això no té valor jurídic, ERC és el partit que s'ha mostrat més reticent. Tot i sumar-se a l'acord de mínims ha presentat una proposta pròpia en què s'instava a iniciar el camí cap a la independència. Els republicans s'han quedat sols en aquesta petició que ha comptat però amb l'abstenció de CiU. Finalment, PP i Ciutadans s'han oposat al text i han reclamat al president que acati la sentència i modifiqui les lleis que deriven dels articles mutilats pel Constitucional. Avui: El Parlament aprova la proposta de Montilla

VilaWeb: El parlament refusa la proposta d'ERC per iniciar el procés d'independència

Puigcercós: “El debat és entre autonomistes i independentistes»

El líder d'ERC, Joan Puigcercós, ha augurat durant el ple monogràfic sobre la sentència de l'Estatut retransmès en directe per televisió, que el debat que hi haurà durant la propera campanya electoral girarà entorn “autonomistes i independentistes”. ”Siguem clars i deixe'm de banda el tacticisme. Es tracta de la pugna per l'hegemonia entre CiU i el PSC”, ha dit Puigcercós que, tot seguit, ha advertit que Catalunya només avançarà ”si el PSC és capaç de trencar cadenes amb el PSOE i fa un pas endavant, i si CiU deixa de fer de lobby i grup d'interès a Madrid”. “ERC vol que vostès es moguin pel bé del país, perquè sempre hem defensat que el país avanci col·lectivament”. Joan Puigcercós ha insistit que el lema ”més escoltat” durant la manifestació de dissabte va ser ”independència” i que ERC farà una proposta de resolució unitària en base “del que demanava la gent”, que defensarà una resolució unitària, però demana “respecte cap a la independència”. El líder republicà ha recordat també que un ”60% de la població catalana” no va votar la Constitució del 78, que hi ha hagut un canvi en la població i que, a més, ara ”no hi ha el perill militar, que va ser la gran eina que va amenaçar la nostra transició”. Per aquest motiu, ha insistit que el que vol ERC és que ”Catalunya pugui decidir» i que això és pugui exercir. ”No hi ha alternativa al catalanisme” i que s'ha canviat el motor per fer avançar Catalunya ”ja no és l'autonomista, sinó independentista”.

López Tena insinua que la Mesa hauria prevaricat en rebutjar la ILP

El jurista Alfons López Tena ha replicat el president del Parlament, Ernest Benach, que en un apunt al seu blog acusava els promotors del referèndum nacional de presentar una ILP al Parlament 'poc rigorosa'. En la rèplica a Benach, Alfons López Tena acusa els membres de la Mesa del Parlament de 'prevaricar' en denegar la ILP per 'motius polítics' i 'per conveniència', ja que segons el jurista la iniciativa 'complia els requisits'. A través de sis punts, Tena rebat els arguments del polític republicà, i conclou que la votació de dimarts que vetava els referèndums d'independència exemplifica la unitat tal com l'entenen els partits catalans: 'Els partits volen el monopoli de les decisions'.

Alfons López Tena: Credibilitat i enganys. Rèplica a Ernest Benach

Salvador Cot: Espanya líquida

El conte infantil de l'Espanya líquida té quatre il·lustracions per a consum de nens i polítics catalans. En la primera, s'hi veu un somrient Zapatero, nou de trinca, prometent des del palau Sant Jordi de Barcelona que "apoyaré el estatuto que salga del Parlament de Catalunya". Era el 13 de novembre de 2003 i ningú no se'l va prendre seriosament, vistes les enquestes del moment. L'Espanya mineral d'Aznar era omnipresent i tan sòlida com sempre. Zapatero encara no podia jugar amb els estats de la matèria. Però vet aquí que uns terroristes marroquins, amb l'ajut inestimable d'Ángel Acebes, aconsegueixen tombar les enquestes i el líder líquid s'asseu al despatx de la La Moncloa. Tanta adaptabilitat culmina, el 22 de desembre de 2003 -cinc setmanes després de l'"apoyaré"- en una aparició de l'espanyol suau al balcó del palau de la Generalitat. La imatge va ser potentíssima i els recelosos -pocs- van ser políticament lapidats. Segona imatge. Tercera. El 21 de gener de 2006, un actor nou s'immergeix en la flamant Espanya líquida. Es tracta d'Artur Mas, que es mulla del tot per aquell Zapatero sense forma. A més, quin mal pot fer una tisora quan el que retalla és aigua estatutària i constitucional? I, sobre tot, per a què tenir conviccions sòlides quan la nova Espanya és líquida? I quarta. Ahir mateix, José Luis Rodríguez Zapatero va insistir en els arguments líquids enmig de l'estepa castellana del Congrés dels Diputats. I aquesta vegada, a més, descriu com a líquida la mineralitat del Tribunal Constitucional. Res, quatre pedaços a tres lleis orgàniques....

L'únic problema és que, aquesta vegada, els líquids, a Catalunya, han entrat en ebullició.

Segons una enquesta del CIS, la majoria de catalans vol anar més enllà de l'Estatut

Un 52,9% dels catalans desitjarien que Catalunya gaudís de més autogovern o bé que fos un estat independent, segons es desprèn del Baròmetre Autonòmic de gener a març que ha fet públic aquest dijous el Centre d'Investigacions Sociològiques espanyol (CIS). A més, a la pregunta de quin grau d'autonomia de Catalunya es desitja, el percentatge de catalans que voldria que fos major puja al 54,9%. El Baròmetre revela que el 29,3% dels ciutadans catalans enquestats afirmen que preferirien un estat en el que les comunitats autònomes tinguessin més autonomia que en l'actualitat, mentre que el 23,6% desitjarien que l'estat reconegués a les comunitats autònomes la possibilitat de convertir-se en estats independents. Nació Digital: La independència s'imposa amb força a les enquestes

Puigcerdà i Mollet de Peralada: primeres consultes sobre la independència després del 10-J

Després de la magna manifestació del 10-J, diumenge es tornaran a fer consultes populars sobre la independència, ara a Puigcerdà (Cerdanya) i a Mollet de Peralada (Alt Empordà). En aquest cas, 7.500 catalans són cridats a les urnes perquè es manifestin sobre el sobiranisme. Després, ja no hi haurà més consultes fins passat l’estiu, poques setmanes abans de les eleccions parlamentàries. Albert Pinyeira, membre de Puigcerdà Decideix, comenta que uns 7.400 puigcerdanesos podran votar diumenge en unes quantes meses instal·lades a la plaça de Santa Maria, si és que ja no han votat anticipadament. Una vintena de voluntaris preparen la consulta, que començarà a les nou del matí i finirà a les vuit del vespre.

També explica que la composició política del consistori de la vila, amb hegemonia nacionalista, amaga una realitat sociològica complexa. Malgrat el suport institucional, la participació dels nouvinguts i del jovent de Puigcerdà serà difícil. Per això no creuen que la participació superi el 20%. En canvi, Nadina Ros, secretària de Mollet de Peralada Decideix, creu que tindran una participació acostada al 50%, perquè una gran part del poble col·labora en la consulta. I és que una trentena de voluntaris han organitzat tot d'activitats per cridar a les urnes els 150 veïns amb dret de vot, amb la complicitat de botigues i empreses.

L'ajuntament va aprovar unànimement una moció de suport a la iniciativa el 23 de juny i cedirà l'única urna disponible, que s'instal·larà al centre cívic. Dissabte es podrà votar anticipadament, de les 18.00 a les 20.00.

Greenpeace alerta que el 89% de la costa catalana està edificada

La situació de la costa catalana és delicada. Així ho ha alertat aquest divendres Greenpeace, que ha assegurat que el 89% de la costa catalana, si no es té en compte el litoral protegit, està edificada. A més, el 46,5% de la mateixa es trobava urbanitzada el 2009.

Aquestes xifres converteixen Catalunya en el territori de l'Estat amb un índex més alt de saturació del litoral. L'entitat ecologista ha presentat l'informe Destrucció a tota costa 2010 i ha afirmat que la situació no ha millorat en la darrera dècada. Per aquesta raó, ha demanat a les administracions que deixin d'apostar per la construcció i inverteixin més en la preservació del litoral.

La delegada de l'entitat ecologista a Catalunya, Ana Rosa Martínez, ha explicat que la demarcació que concentra els elements més preocupants és Tarragona. En primer lloc per la indústria química i petroquímica, en segon lloc pel projecte Els Muntanyans a Torredembarra, i en tercer lloc pel projecte d'ampliació del port de Coma-ruga, que acabaria amb la biodiversitat marina. L'existència de dos nous projectes associats a la plataforma petrolífera Casablanca (connectada ja amb vuit pous) no auguren un bon futur per al delta de l'Ebre i les costes de Castelló. Avui: Molt ciment i poca sorra

El jutge denega a la Generalitat l'autorització per tancar el repetidor de Perenxisa

No permet als tècnics del govern d'accedir a les instal·lacions per a precintar-les El jutjat del contenciós administratiu número 5 de València, l’òrgan encarregat de resoldre sobre l’ordre de tancament i precinte que la Generalitat Valenciana intenta executar sobre el repetidor de TV3 de Serra Perenxisa, ha denegat l’autorització per accedir a les instal·lacions i precintar-les. L’òrgan judicial basa la seua decisió en el fet que Acció Cultural del País Valencià ha recorregut judicialment la sanció i l’ordre de tancament que s’intentava executar; i aixi, el plet, que es tramita al Tribunal Superior de Justícia, encara no ha conclòs. Avui: Un jutge denega l'autorització per precintar el repetidor de TV3 de Perenxisa

Pregunta al govern al Senat pel procés de la seu de l'MTC

El senador flixenc de l'Entesa Pere Muñoz preguntarà al govern estatal en el pròxim ple, el 20 de juliol, quan aprovarà l'emplaçament del magatzem temporal centralitzat (MTC) de residus nuclears, al qual aspira Ascó, i si pensa abordar abans el consens “necessari” amb partits i comunitats autònomes. La pregunta del republicà arriba després que el Ministeri d'Indústria ajornés la decisió en favor d'un pacte amb el PP.

Els bisbes no hauran de denunciar casos de pederàstia

Josep-Maria Terricabras 180710 CATr

Pas enrere del papa Benet XVI en la persecució dels abusos sexuals a menors i en la igualtat de la dona a l'Església. El Vaticà va promulgar ahir noves normes contra la pederàstia que segueixen sense obligar els bisbes a denunciar a la justícia els presumptes casos d'abusos. D'altra banda, en la norma corresponent als “delictes més greus” (gravioribus delictis) per primer cop s'hi inclouen com a crims gravíssims l'ordenació d'una dona com a sacerdot, l'heretgia, l'apostasia i el cisma. Entren dins el mateix sac que els abusos a menors.

El papa havia obert moltes expectatives en prometre que “l'Església farà tot el que estigui en el seu poder per investigar les denúncies i dur a la justícia els responsables d'abusos”. Les noves normes, però, no canvien el que és essencial: estableixen que només hauran de trucar al jutge aquells bisbes que exerceixin en països on és obligatori denunciar el delicte, com a França o els Estats Units.

El fiscal de la Congregació per a la Doctrina de la Fe –l'organisme competent per jutjar els delictes greus–, Charles Scicluna, va negar que hi hagi hagut “un pas enrere”. Ho va justificar amb el fet que “no és la feina del papa donar indicacions” sobre la llei de cada estat.