lo carrer del riu

lo carrer del riu

03 d’abril, 2009

3 d'abril de 1979

El 3 d'abril de 1979 tingueren lloc al nostre país les primeres Eleccions Municipals després de la dictadura franquista. Enguany es compleixen 30 anys d'aquesta data: 30 anys de democràcia local, 30 anys d'Ajuntaments Democràtics. D’ençà de la recuperació de la democràcia, en aquests darrers 30 anys s’han celebrat 8 eleccions municipals. L’Ajuntament ha esdevingut l’administració pública més propera al ciutadà on es gestionen afers que ens afecten a tots de forma molt directa. Tots plegats ens n’hem de felicitar i, especialment en aquests moments, hem de tenir present aquells que durant trenta anys han treballat de valent dedicant-hi moltes hores del seu temps lliure o professional. Passats 30 anys d’aquelles primeres eleccions municipals, els ciutadans ja no només demanem que se’ns consulti cada quatre anys, sinó que exigim polítiques actives de participació en tots els afers públics. El votar ha esdevingut un mínim de mínims. Però, així és com ho veu la societat en general? Segurament no. Aquesta voluntat de participació i implicació conviu amb una inèrcia cada vegada més arrelada i ben manifesta en expressions del tipus “tots els polítics són iguals”: el tantsemenfotisme. Aquests mateixos dies, la Comissió Europea està presentant una campanya per a estimular el vot a les eleccions al Parlament Europeu, que molts han titllat d’agressiva: “Si no votes, no et queixis“. Un intent de combatre l’endèmica abstenció a les urnes. BLOC DE PERE MUÑOZ: 30 ANYS DE LES PRIMERES ELECCIONS MUNICIPALS

El Comebe senyalitzarà i recuperarà enguany vuit espais més de la Batalla de l'Ebre

El Consorci Memorial dels Espais de la Batalla de l'Ebre (Comebe) durà a terme enguany vuit actuacions de recuperació i senyalització de nous espais històrics de la Batalla de l'Ebre, que permetran ampliar l'oferta turística al territori. Ara bé, enguany no s'inaugurarà cap centre d'interpretació, ja que primer es volen consolidar els existents. La directora general de la Memòria Democràtica i vicepresidenta primera del Comebe, Maria Jesús Bono, va presentar ahir a Corbera les vuit actuacions de recuperació, museïtzació i senyalització d'espais de la Batalla de l'Ebre. Una de les actuacions més destacades és la dignificació i el trasllat de restes humanes al Memorial de les Camposines, al terme municipal de la Fatarella. Altres actuacions seran la senyalització de la ruta a peu per les trinxeres de la Pobla de Massaluca que es posarà en marxa al juny; la recuperació, museïtzació i senyalització del refugi antiaeri de la plaça de la Font Gran de Benissanet, que s'integrarà en la ruta dels espais de la Batalla de l'Ebre i s'inaugurarà el 17 d'abril; la nova senyalització del castell de Miravet i del refugi antiaeri de Flix, i la inauguració del complex defensiu del Fort del Sorio de Caseres, del Fort d'en Blario de Batea i del búnquer de Reguers d'Ascó.

Greenpeace amenaça de denunciar la Generalitat si no li facilita dades sobre la fuita radioactiva d'Ascó

El grup ecologista Greenpeace ha anunciat que durà la Generalitat «als tribunals» per ocultació d'informació si abans d'un mes no li facilita les dades que li ha demanat des de fa mesos sobre les emissions detectades per la Xarxa de Vigilància Radioactiva Ambiental (Revira) per la fuita de partícules radioactives a la nuclear d'Ascó del novembre del 2007. L'entitat, que també pregunta per un estudi sobre la fuita que el govern va encarregar a la UPC, denuncia que s'han esgotat els terminis legals sense tenir contesta.

«La Generalitat està actuant amb secretisme i viola la llei 27/2006, del 18 de juliol, per la qual es regula l'accés a la informació ambiental», denuncia en una nota el grup, que recorda que la llei dóna un mes per contestar les peticions.

Constituït el nou Parlament basc, per primera vegada presidit pel PP

Com era previst, Arantza Quiroga, del PP, ha estat elegida presidenta del Parlament basc, en virtut de l'acord entre el PSE-EE i el PP, que situarà el socialista Patxi López al capdavant del govern. Quiroga ha estat elegida amb 38 vots, i la candidata del PNB, Izaskun Bilbao, que era la presidenta de la cambra anterior, n'ha obtinguts 36. Les vicepresidències seran ocupades per la socialista Blanca Roncal i per Iñigo Iturrate, del PNB.

El parlament que avui s'ha constituït presenta importants novetats respecte dels anteriors. Per primera vegada, i després de trenta anys al poder, el PNB passa a l'oposició, i els nacionalistes espanyols, PP i PSOE, tenen majoria absoluta. A més, l'esquerra abertzale no hi té representació, després de la il·legalització imposada per la justícia espanyola. La composició de la cambra és la següent: el PNB és el grup majoritari, amb 30 escons. En segon lloc hi ha el PSE, amb 25, el PP, amb 13, Aralar, amb 4, i EA, EB, i UPyD, amb un cadascun.

El ple d'investidura del pròxim president serà, en principi, a final d'abril o principi de maig.

La Plataforma Judici a Aznar presenta una querella contra l'ex-president espanyol

La Plataforma Judici a Aznar, i algunes persones físiques, com el secretari general del Partit Comunista espanyol, Francisco Frutos, han presentat una querella contra l'ex-president espanyol José María Aznar al Tribunal Suprem pel seu suport a la guerra de l'Irac, i el responsabilitzen de 'tota la mort i devastació' causada. La querella, també contra els ex-ministres de Defensa i Afers Estrangers, Federico Trillo i Ana Palacio, els acusa de tres delictes.

Aquests delictes són: crims de guerra; violació de l'article 63 de la constitució espanyola, que reserva al rei de declarar la guerra i fer la pau; i vinculació de la participació d'Espanya en la invasió de l'Irac amb els atemptats de l'11-M.

La Plataforma ha rebut 22.000 adhesions a la querella, algunes de personatges com el lingüista Noam Chomsky i l'ex-fiscal anticorrupció, Carlos Jimenez Villarejo. La Plataforma té previst d'organitzar mobilitzacions aquest mes de març, just al cap de sis anys de la invasió de l'Irac. El motiu principal de la reivindicació és la lluita contra la impunitat dels responsables de la guerra.

Aquest mateix tribunal va arxivar l'any 2004 una querella contra Aznar presentada pel mateix col·lectiu, el recurs del qual és pendent de resolució per part del Tribunal Constitucional.