Puyal 050209
Henry i Márquez han firmat un triomf gris, treballat, en els dos millors remats d'un Barça que, com a Santander, a penes ha mirat cap a la porteria. Sort n'ha tingut que el Mallorca tampoc creia de fer res més que conservar el zero a la porteria de Lux. No figurava en els seus plans lluitar per aconseguir la quarta final de la seva història, distret i preocupat per la seva agonitzant situació a la Lliga. El resultat ha estat el millor que ha aconseguit el Barça, espès i travat.
Fidel al seu costum, Guardiola ha apostat pels homes que solen actuar a la Copa, com Sylvinho, Gudjohnsen, Bojan i Hleb. L'equip segueix tirant cap endavant, però no tira tant com el de la Lliga. No amb la mateixa fluïdesa i contundència. No amb la mateixa velocitat en l'organització del joc. L'únic que ha corregut amb la cinquena posada és Dani Alves, que no distingeix cap competició, i de qui Guardiola no vol prescindir perquè, en aquest sentit, és únic.
A través del brasiler l'equip s'ha anat ficant en el partit, però és lateral i la seva influència a l'àrea contrària és escassa. Alves ha aportat vivacitat i força, i ha intentat espavilar Hleb, el seu nou soci a la banda dreta, amb poca fortuna. El bielorús encara processa amb massa lentitud el joc blaugrana i això ha frenat l'ímpetu del seu company. Ha frenat, en part, l'equip, necessitat de futbolistes que aportin velocitat per obrir la defensa visitant, tancada com un meló. Tampoc és un model de rapidesa Gudjohnsen, ni Touré, i Iniesta ha estat molt desatès en l'organització del joc. Xavi ni tan sols ha entrat a la convocatòria. A Andresín també li ha costat agafar l'ona i no ha sigut estrany: aquesta nit jugava en la quarta posició diferent en els últims quatre partits.
Amb molt poc ritme, el Barça s'ha estavellat una vegada i una altra davant un Mallorca molt ben posicionat i que ha pogut insuflar al partit el sopor que volia amb constants pèrdues de temps. Era la seva estratègia i l'ha mantingut fins al descans. Quan ha forçat a dalt, quan ha pressionat Márquez i Piqué, molt imprecisos traient la pilota des del darrere, ha allunyat els blaugranes de Lux.
Obrir la llauna li ha costat moltíssim al Barça; tant que només ho ha pogut fer una vegada de jugada. La magnífica centrada de Bojan i l'espectacular remat d'Henry --no se sap amb què, si el cap, l'espatlla o les dues coses a la vegada-- ha esgotat la inspiració local fins a la falta que ha transformat Márquez. De l'estratègia ha tret una vegada més petroli el quadro blaugrana, que viatjarà a Son Moix amb l'única preocupació de no cometre una errada imperdonable.
Eren tan evidents els problemes del Barça que Guardiola ha fet entrar de cop Messi i Busquets als 10 minuts del segon temps. Hauria necessitat fer quatre o cinc canvis per retocar amb més profunditat la pinta de l'equip, que s'ha mostrat sempre sincopat, a cop d'impulsos sorgits d'alguna iniciativa individual. Busquets ha posat la força i Messi ha aportat la verticalitat amb les seves carreres. L'argentí s'ha fet seu el paper de salvador i ha volgut ser el de Santander, però totes les seves intervencions han començat i han acabat aquesta nit massa lluny de la porteria.
Però Messi ha intimidat. La seva presència espanta i cadascuna de les seves arrencades ha generat tantes expectatives d'entusiasme entre els seus companys com sensació de por al Mallorca, que ha acabat amb set homes amonestats, sis per joc dur. En cap moment s'ha animat del tot l'equip vermell a buscar el gol que li permetés mantenir esperances per a la tornada. Potser aleshores, d'aquí a un mes, encara estarà més preocupat per la Lliga que avui.
FOTOGALERIA SPORT: Les millors imatges del partit
