L'activista sahrauí Aminatu Haidar diu que pensa tornar al-Aaiún «viva o morta»

L'activista sahrauí Aminatu Haidar va assegurar ahir que pensa tornar al-Aaiún, considerada la capital administrativa del Sàhara Occidental, «viva o morta», segons informava ahir el diari El País. L'activista tenia previst mantenir ahir una trobada amb la premsa però va ajornar-la per avui perquè, va dir, que no se sentia amb forces per dur-la a terme. Haidar continua ferma en la seva posició i no pensa abandonar la protesta. Cantants, escriptors, actors i actrius, que en altres temps van involucrar-se contra la guerra a l'Iraq o d'altres que han participat en campanyes a favor del president espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, aquests dies se'ls ha vist defensant la causa sahrauí i fent costat a Haidar, que a finals de novembre va rebre la visita del diputat d'ERC Joan Tardà i el senador Pere Muñoz, que volien conèixer de primera mà la situació de l'activista sahrauí.

BLOC DE PERE MUÑOZ: SUPORT A AMINATOU HAIDAR

VilaWeb: Actes de suport a Aminatu Haidar coincidint amb el dia Internacional dels Drets Humans

Laporta diu que les consultes són un acte de "dignitat nacional" que ha de servir per aconseguir un Estat propi

El president del FC Barcelona, Joan Laporta, ha donat aquest dijous suport a les consultes del 13-D des de Tàrrega i ha dit que són un acte de "dignitat nacional" que ha de servir perquè Catalunya aconsegueixi un Estat propi.

Convidat per la Plataforma Tàrrega Decideix, Joan Laporta ha afegit que malgrat rebre crítiques sobre el seu posicionament polític en un club com el Barça, mai ha estat "indiferent" al que succeeix en la societat catalana. Ha reiterat que ja ha dit en moltes ocasions que ell creu que Catalunya és una nació i que la millor forma "d'administrar els nostres recursos és obtenint un Estat propi". En aquest sentit, ha afegit que creu que la relació estructural que relaciona Catalunya amb Espanya "no soluciona els nostres problemes econòmics, identitaris i lingüístics".

Per Laporta, actualment s'ha arribat a un "extrem" on es limiten els drets dels catalans i ha posat com a exemple la situació de "paràlisi total" que viu l'Estatut al Tribunal Constitucional. Un Estatut que va ser modificat al Congrés dels Diputats i posteriorment "sancionat" pel rei, ha afegit.

Quatre eurodiputats faran d'observadors a les consultes

Els eurodiputats del grup Aliança Lliure Europea Jill Evans, del Plaid Cymru gal·lès; Frieda Brepoels, de la Nova Aliança Flamenca; François Alfonsi, del Partit de la Nació Corsa; i Oriol Junqueras, d'ERC, viatjaran aquest cap de setmana a Catalunya per a seguir de prop les consultes d'autodeterminació del 13-D. Junqueras, que ha estat qui ha convidat la resta d'europarlamentaris a participar com a observadors internacionals a les consultes, s'ha mostrat satisfet d'acollir polítics d'arreu perquè vegin 'la democràcia en acció' a Catalunya.

L'europarlamentària Jill Evans ha reclamat que, en una 'Europa canviant' com l'actual, es miri 'més enllà del nivell dels estats membre' i es fixi l'atenció en els pobles d'Europa. La gal·lesa ha qualificat el 13-D com un 'dia històric' i el cors Alfonsi ha volgut afegir que 'aquests referèndums no només són importants per Catalunya sinó també per altres nacions i regions que reclamen el dret a ser consultats sobre el propi futur constitucional'.

El flamenc Brepoels, per la seva banda, ha considerat que les consultes del 13-D són 'una victòria pel poder dels pobles' i ha declarat el seu desig perquè 'altres governs europeus que neguen al seu poble el dret a dir la seva aprenguin la lliçó'.

Catalunya posa un peu a l’ONU amb la cimera del clima

El govern català és l’únic no estatal amb oficina, però els seus tècnics s'han hagut d'acreditar com a ONG davant la negativa d'Espanya a fer-ho Catalunya s’ha fet un lloc a Copenhaguen, encara que d’una manera un xic rocambolesca. El govern de la Generalitat és l’únic govern no estatal que té oficina pròpia en la cimera contra el canvi climàtic de les Nacions Unides. Els seus tècnics, però, s’han hagut de registrar com a ONG perquè el govern espanyol s’ha negat a acreditar-los. Tampoc no els permet participar en les negociacions formals ni els ha cedit cap espai per a treballar conjuntament, i per això el govern ha hagut d’obrir –pagant– la seva pròpia delegació, al costat de les dels Estats Units i França, com qualsevol membre de l’ONU. Ni Flandes ni el Quebec tenen cap espai propi en l’àrea destinada als governs estatals, perquè se’ls permet formar part de les delegacions de Bèlgica i del Canadà, i el mateix succeeix amb la resta de nacions sense Estat.

Guardiola, aplaudit per la premsa ucraïnesa en justificar l'ús del català a les rodes de premsa

Guardiola 101209 CATr

Fora de l'àmbit esportiu, el partit entre el Dinamo de Kíev i el Barça d'aquest dimecres ha tingut un episodi curiós en la roda de premsa posterior.

Segons informa el canal de notícies 3cat24.cat, els periodistes ucraïnesos han demanat al tècnic blaugrana, Pep Guardiola, per què fa servir el català a les rodes de premsa, ja que la UEFA només té traductor d'espanyol.

I el tècnic ha respost: "És la nostra llengua. Som un país que tenim una llengua pròpia i, quan sortim, els que la parlem la fem servir. Res més", unes paraules que han despertat els aplaudiments dels periodistes ucarïnesos, país en què són sensibles a la qüestió de les minories lingüístiques.

Obama crida el món a admetre que hi ha guerres "necessàries" per assolir una "pau justa"

Ai, mare !!! Si vols pau, prepara la guerra. És l'únic que li ha faltat dir a Barack Obama en rebre el premi Nobel de la pau, aquest dijous al migdia a Oslo. Defugint la hipocresia, el president dels Estats Units no ha tingut cap mania a dedicar gran part del seu discurs, retransmès en directe per televisió, a recordar el paper de l'exèrcit del seu país al món: "Siguin quins siguin els errors comesos, els Estats Units hem ajudat a portar la pau a molts llocs del món amb la sang dels nostres homes i la força de les nostres armes."

En la mirada històrica, s'ha referit a la "causa justa de derrotar el Tercer Reich", malgrat que ha lamentat la "carnisseria" que va representar la mort de civils en la Segona Guerra Mundial.

La PDE rebutja una mesa de partits per reivindicar el cabal ecològic de l'Ebre

La Plataforma en Defensa de l'Ebre (PDE) ha rebutjat la proposta del PSC de crear una mesa de partits coordinada pel delegat de la Generalitat. El col·lectiu no voldria que els partits polítics vertebressen la mobilització del territori per aconseguir un cabal ecològic per al tram final de l'Ebre, en el marc de l'aprovació del nou pla hidrològic. La proposta del PSC, que també havien avalat algunes veus des d'ERC, pretenia substituir el front institucional que la PDE prefereix que torne a liderar l'Ajuntament de Tortosa, com en la lluita contra els transvasaments.

«Nosaltres volem institucions i els representants directament elegits pel poble, ja que els partits ens han demostrat que canvien la seua opinió sobre l'Ebre molt ràpidament», va manifestar el portaveu de la PDE, Manolo Tomàs. De fet, la PDE tenia previst fer ahir al vespre la tercera reunió amb els portaveus dels grups municipals de l'Ajuntament tortosí per concretar el tipus de col·laboració que el col·lectiu espera rebre. «Si els partits es volen implicar en la defensa del riu, que no siga per anar en contra de la PDE», va advertir Tomàs. El portaveu va lamentar que ja s'estan produint «massa personalismes» en la polèmica sobre la implicació dels ajuntaments i dels partits ebrencs en la defensa del cabal mediambiental. La PDE demana a l'Ajuntament que articule un grup de juristes i tècnics per presentar al·legacions al nou pla de conca.

Pepa Vives: «Només viatjo per anar a fer fotos»

Amb els primers dos sous, Pepa Vives es va comprar una càmera rèflex. Actualment, amb la seva sòcia, ha muntat el projecte Pgfotografia. Dins aquest camp, diu que és purista, defuig els muntatges, li encanten els enquadraments tancats i que la foto no respiri per enlloc.

«Una foto és bona o és dolenta. Si no és de vida o mort, no m'agrada perdre el temps a retocar-la.» Aquesta és la cristal·lina visió que la veïna de Tarragona Pepa Vives té de la fotografia: una debilitat que sempre l'ha acompanyat i per la qual va apostar al 100% fa un any i mig, quan va refundar la seva passió en la seva professió. Actualment, té muntada una exposició a Miravet amb imatges que va capturar al camp de concentració nazi de Güsen-Mauthausen. Sota de cadascuna s'hi llegeixen uns versos de Roc Llop, un veí d'aquest municipi de l'Ebre que va ser deportat a aquest camp i que, uns anys més tard, va morir a França.

Entrevista a El Punt