11 de maig, 2008
Barça 2 - Mallorca 3. Penós !!!
La plataforma del Delta de l'Ebre acusa el tripartit de "trair" el territori i els seus propis compromisos
Durant la protesta, els participants han mostrat el seu enuig amb el Govern, a qui acusen d'haver faltat a la seva paraula de no realitzar cap transvasament de l'Ebre.
"Ara són ells els que volen fer un transvasament, es mostren prepotents i ens tracten amb menyspreu", ha assenyalat el músic Artur Gaya dels Quico's.
És per això que la protesta ha estat batejada amb el nom d'Un pont d'honestedat. Una honestedat que, segons ha explicat la portaveu de la Plataforma del Delta de l'Ebre, Blanca Rullo, es reclama a la classe política catalana.
El risc atòmic, a Presència
El setmanari Presència dedica aquest cap de setmana el reportatge central a l'energia nuclear, arran de la fuita radioactiva feta pública no fa gaire a la central d'Ascó (Ribera d'Ebre). A l'ampli dossier, que us podeu descarregar, s'hi recullen les opinions del batlle d'Ascó, Rafel Vidal; del portaveu de Greenpeace, Carlos Bravo; i de la presidenta de Foro Nuclear, María Teresa Domínguez. Per motius de producció, l'entrevista amb el portaveu de la central, Eugeni Vives, no es va poder incloure com s'havia previst al reportatge i per això va aparèixer publicada dissabte a VilaWeb/ElPunt.
VilaWeb/ElPunt: Entrevista amb Eugeni Vives, portaveu de la ANAV (10.05.08)
Ascó és un niu d’incògnites
Enmig de l’escàndol per la fuita ocultada de la central catalana, ha sortit al BOE la licitació de la construcció d’un nou magatzem de residus d’alta activitat en aquesta planta. Les darreres revelacions científiques sobre el cas eleven l’alarma que envolta la nuclear d’Ascó i la converteixen en un esperpent impropi en una instal·lació tan potencialment perillosa, segons informa El Triangle.
Tot i la manca encara de moltes dades sobre la fuita que va patir al novembre passat la central nuclear d’Ascó I, les poques que de mica en mica es van coneixent posen cada vegada més en evidència l’empresa titular de la planta, l’Associació Nuclear Ascó-Vandellòs (ANAV) i el Consell de Seguretat Nuclear (CSN). La setmana passada, el doctor Eduard Rodríguez-Farré, científic de l’Institut d’Investigacions Biomèdiques de Barcelona, del CSIC, qüestionava en una conferència informativa convocada per Greenpeace, les analítiques fetes als qui havien tingut contacte amb la central en els darrers mesos i reclamava que es tornessin a fer ampliant-ne l’abast de població i la recerca mèdica. La fuita no va ser detectada fins a mitjan març i no va ser comunicada fins al principi del mes d’abril. De tot plegat, se’n desprenen diversos interrogants.
Mida de les partícules
Rodríguez-Farré i Carlos Bravo, portaveu de Greenpeace, reclamen que se n’informi de la mida. En funció d’això, «es podrà establir el seu comportament i el seu impacte», assegura el doctor.
Cobalt 60
Les partícules escampades eren d’aquest material, que no existeix naturalment i només apareix després del procés de fissió nuclear. Un cop entra en el cos humà, pot ser-hi des de tres o quatre dies, fins i tot vuit dies, i una part molt ínfima pot arribar a restar-hi durant 800 dies. Però en tres dies té temps suficient per danyar el pulmó i, després, el fetge.
Ocultació
Des que es va produir la fuita fins que es va detectar, van passar tres mesos i mig. Però l’existència de l’incident es va comunicar a l’opinió pública 21 dies més tard. Carlos Bravo diu que «amagar un episodi radioactiu és delictiu. És exposar la població a un risc radiològic». El portaveu ecologista es pregunta «per què no ho va detectar abans el CSN, quan té a Ascó tècnics residents». Per a Bravo, «és increïble que la central digui que durant quatre mesos no va trobar res. Què feien, mentrestant, els tècnics del CSN?».
Abast
Les partícules escampades lliurement durant tres mesos i mig hauran escapat a l’exterior. Les condicions meteorològiques hauran afavorit el seu desplaçament en una direcció o altra, i, per tant, caldria analitzar-ne els recorreguts. És complicat, però és científicament possible. El doctor Rodríguez-Farré no descarta que n’hi pugui haver per tot Catalunya, pel País Valencià...
Tipus de deteccions
La normativa sobre el límit de radiacions admissibles diferencia entre els treballadors de la central –amb uns límits més alts–i la població en general. Rodríguez-Farré i Greenpeace reclamen que es diguin «quins dels dos s’han fet servir per avaluar les persones revisades». Si són els dels operaris, un col·lectiu que teòricament ja coneix els riscos del lloc on treballa, tota la feina feta «no serveix per a res». A més, el més probable és que no se’n trobin, ja que les persones que hagin rebut les partícules ja les hauran expulsat. El doctor explica que «encara que els elements radioactius hagin desaparegut, els efectes són a llarg termini i ara ja no hi ha cap possibilitat de bloquejar-los».
Doble presència radioactiva
Tot i que les persones hagin pogut evacuar les partícules radioactives que haguessin ingerit –tant a través de l’aigua com de l’aire o dels aliments–, aquestes no han desaparegut: segueixen essent en el medi ambient. La ciutadania, doncs, pot estar exposada a una doble radioactivitat: la interna i l’externa.
Ferralleria
En una ferralleria de Reus van detectar que material que provenia d’Ascó tenia presència radioactiva. Anys enrere, un episodi similar va passar a la central nuclear de Garoña, a Burgos, on també la ferralleria habitual que utilitzava la planta va trobar radioactivitat en les deixalles que els hi portaven. Llavors, el CSN va ordenar que totes les nuclears espanyoles es dotessin d’un arc detector de radioactivitat a la sortida de les seves instal·lacions. Ascó no en té, i per això Carlos Bravo reclama explicacions d’aquesta mancança.
Control epidemiològic
El doctor Rodríguez-Farré ho reclama taxativament: «S’ha de fer un control epidemiològic de tota la població afectada». Això inclouria els treballadors de la planta, les persones que l’han visitada i la població d’Ascó. Hi ajuda el fet que el CSN primer afirmava que no hi havia afectats, després en van començar a aparèixer i cada dia la xifra augmenta fins als 2.544 que ara reconeix el Consell.
Actuació del CSN
«Un mes després que s’informés de la fuita encara no sabem la major part de les coses», afirma Carlos Bravo. Per al portaveu de Greenpeace «el CSN no diu la veritat i tot fa pensar que l’única cosa que vol és donar carpetada a l’afer quan hi ha arguments científics de sobres per fer una investigació a fons». Greenpeace ha presentat al CSN dues reclamacions per escrit en què demana dades que encara no s’han revelat sobre la naturalesa de l’incident. De fet, a hores d’ara, el CSN ignora les causes de la fuga radioactiva.
Paper de la Generalitat
És cert que les competències són del CSN i no del Govern català, però Bravo acusa la Generalitat d’«anar a remolc del Consell». L’Administració catalana disposa, però, d’una xarxa de mesuradors «que no va detectar res».
Dipòsit d’Ascó
Enmig d’aquesta polèmica Enresa ha anunciat la construcció d’un magatzem temporal individual per al combustible gastat a Ascó. Aquesta empresa estatal porta anys buscant on instal·lar un dipòsit centralitzat per als residus nuclears. No ho ha aconseguit per l’oposició territorial a les zones afectades, fet que «revela el fracàs d’aquest model». Bravo afegeix que, quan es faci un calendari de tancament de les centrals, es podrà pactar una solució definitiva per als residus. Mentrestant serà gairebé impossible i només hi haurà nyaps parcials, com aquest».
«No volem polítics que siguin sucursals de Barcelona o de Madrid»
Montilla alerta que no acceptarà que s'ajorni el finançament amb l'excusa de la crisi
El primer secretari del PSC i president de la Generalitat, José Montilla, considera que “no podem ajornar la negociació del finançament perquè hem de resoldre una situació clamorosament injusta; l´actual sistema ja no és útil ni just per a tothom, ni promou la solidaritat real”. “Ens la juguem tots –afegeix Montilla-, Catalunya pot negociar, sí, però ja no pot esperar més”. Montilla insisteix que si no es compleix el compromís “el risc es gran, perquè podria comportar el desafecte amb la política espanyola i la certesa que un sistema injust ha de ser substituït”. “Quin sentit té defensar el superàvit de l´Estat si aquest es produeix a expenses del dèficit de les administracions autonòmiques i locals? Qui tem complir una llei orgànica espanyola como l´ Estatut?”, es pregunta el president català. Catalunya pot negociar, sí; però ja no pot esperar més. I, sobretot, no pot acceptar que se li digui que 'Ara no toca'.
El País: Falso dilema (José Montilla)
elPeriódico: Montilla augura seriosos riscos si no es pacta un nou model
elPeriódico: Un informe de Solbes certifica que Catalunya és massa solidària
elPeriódico: Euskadi i Navarra amplien els seus privilegis financers cada any
elPeriódico: Els pobres a Catalunya superen la població d'Extremadura
Carretero vol una ERC de centre-esquerra que "lideri un procés independentista"
Carretero ha assenyalat que la candidatura, Reagrupament.cat, aspira a un partit "obert, plural, transparent, de l'Europa moderna i del segle XXI". Carretero defensa un partit de centre-esquerra que aglutini una important majoria social per poder liderar, "un procés independentista" "Hem d'anar a Madrid per explicar-los que volem marxar", ha subratllat. La candidatura, que presenta a Rut Carandell com a candidata a la secretaria general, va presentar dilluns passat les signatures necessàries per poder-se presentar oficialment al congrés de juny d'ERC.
Reagrupament.cat afronta un congrés molt diferent al de fa quatre anys com a conseqüència de la pèrdua de suport electoral que ha patit ERC en les darreres eleccions. Conscient d'això, Joan Carretero ha assegurat que el corrent crític planteja un "canvi profund i tranquil". El candidat a la presidència d'ERC ha criticat durament l'actual direcció d'ERC per no haver plegat en la mateixa nit electoral, per no haver ofert un anàlisi sobre la desfeta electoral i pel fet que l'endemà es convoqués, segons ha puntualitzat, un congrés a "cuita-corrents" per guanyar-lo i poder dir que "aquí no passa res". "Esperem guanyar i ens agradaria que l'actual direcció no marxi del partit, com ha passat tradicionalment a Esquerra Republicana", ha assenyalat Carretero. "Nosaltres pensem que ens falten molts exmilitants, molts patriotes que ens han d'ajudar", ha afegit.
"Hem patit els tramposos amb el tema del reglament del Congrés i de les anulacions d'avals", ha criticat Carretero, dirigint-se als actuals dirigents d'ERC. "No volem un partit de tramposos", ha insistit el candidat, alhora que ha apostat per promocionar la gent "més capacitada" i que sigui "lleial" al projecte de país. L'objectiu prioritari, ha assegurat Carretero, és el país i la seva gent "i a través d'uns mètodes més d'esquerres, de dretes o de centre voler transformar-lo o millorar-lo".
"L'Espanya federal no existeix, no hi ha cap espanyol que vulgui l'Espanya federal. Llavors hem de decidir què volem ser", ha assenyalat Carretero, qui considera que ERC ha perdut "la carta de navegar". "Hem d'anar a Madrid per explicar-los que volem marxar", ha subratllat, i deixar aquest matrimoni, segons ha dit, "que tan malestar ha portat i porta". "Nosaltres optem perquè el nostre partit treballi fonamentalment en l'eix nacional, que vol dir construir una nació i portar aquesta nació cap a l'estat. I s'ha de fer alguna cosa més que demanar estatuts, voler ser socis i amics del Rubalcaba, etcètera", ha sentenciat.
Per la seva banda, la candidata a la secretaria general d'ERC, Rut Carandell, ha explicat que Reagrupament.cat aposta per fer una direcció més forta que eviti que les persones no tinguin càrrecs al Govern de la Generalitat. També ha insistit que les sectorials del partit s'hauran d'activar immediatament.
VilaWeb/ElPunt: Entrevista a Carretero
VilaWeb/ElPunt: Entrevista a Rut Carandell