Oriol Junqueras insta el PSOE a posicionar-se de manera inequívoca pel Corredor Mediterrani

L'eurodiputat d'Els Verds-ALE, Oriol Junqueras (ERC), ha instat els eurodiputats del PSOE que es comprometin públicament a votar a favor del Corredor Mediterrani en la Comissió de Transports del Parlament Europeu. 'El govern i el Congrés espanyols es van pronunciar a favor de l'opció del Corredor Mediterrani, però ara que arriba l'hora de la veritat al Parlament Europeu, els socialistes espanyols semblen disposats a fer la pinça amb els populars i fer passar el tren de mercaderies que enllaça Hamburg amb Algesires pel centre dels Pirineus', ha assenyalat Junqueras. Segons el republicà, si finalment els socialistes i els populars bloquegen el Corredor Mediterrani, els catalans veuran que, un cop més, l'Estat espanyol juga en contra dels interessos de Catalunya. Junqueras ha subratllat que no té lògica fer passar el tren de mercaderies pel mig dels Pirineus. 'El traçat del centre dels Pirineus no és pas l'opció òptima, és molt més car i molt més lent perquè el tren de mercaderies hauria de passar a una altitud de 1.500 metres', ha afirmat l'eurodiputat republicà. 'Seria una altra demostració que l'estat espanyol perjudica els interessos dels ciutadans dels Països Catalans', ha assegurat.

L’alternativa del govern al TC desperta recel a Madrid

La possibilitat de refer el pacte polític de l’Estatut, com va acordar dimarts el govern i ho va fer públic el Saura, per la via de modificar lleis orgàniques o aplicar l’article 150.2 de la Constitució si el TC retalla el text, tampoc no va ser ben acollida ahir a Madrid. Dirigents de tots els partits estatals s’hi van mostrar en contra. I també ho van fer els jutges, a través de les dues associacions majoritàries, de la mateixa manera que van actuar quan es van oposar a la manifestació que prepara Òmnium Cultural contra la sentència. Només va sortir en defensa del pla B del govern català l’exministre socialista Jordi Sevilla, si bé de forma genèrica i sense citar l’article 150.2. Vicent Sanchis: 150.2, la purga del xato

Salgado avala els 3.800 MEUR per a Catalunya que calcula el Govern, però...

La vicepresidenta econòmica espanyola, Elena Salgado, ha confirmat la xifra tenint en compte les 'competències no homogènies i les competències que només són pròpies de Catalunya'. Salgado ha dit també que actualment sense la liquidació del 2009 és 'impossible' xifrar els recursos addicionals que tindrà el nou model de finançament en el seu conjunt.

Però...

Les comunitats autònomes rebran 11.500 milions en recursos addicionals l'any 2012 gràcies al nou pacte de finançament amb l'Estat, però no han de perdre de vista que tenen un deute pendent de 6.000 milions pel que han cobrat de més el 2008. El deute neix de la crisi i dels càlculs poc ajustats del ministeri en època de Pedro Solbes. Les previsions pressupostàries que va fer el govern espanyol per al 2008 i per al 2009 han fallat per la part dels ingressos, de manera que els diners avançats a les autonomies, a compte del que esperava recaptar l'Estat, han estat excessius. Ara s'ha de tornar la diferència, i aquest dimecres s'ha sabut que es tracta de, ni més ni menys, 6.000 milions pel que fa al 2008.

Rajoy vol que els partits es comprometin a acatar la sentència del TC "sigui quina sigui" i "abans de conèixer-la"

Este tipo ja la sap!!! El president del PP, Mariano Rajoy, ha afirmat avui que els populars "acataran" la sentència del Tribunal Constitucional (TC) sobre l'Estatut i ha mostrat el seu desig que "tots facin el mateix" abans que es conegui, "sigui quina sigui, agradi o no". "M'agradaria que tots diguessin que l'acataran", ha subratllat en una entrevista a la Ràdio Galega.

En aquest sentit, ha considerat que el president del govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, també hauria de pronunciar-se i ha lamentat la "falta de lideratge" que, segons el popular, està tenint davant d'aquest assumpte.

Alhora, Rajoy ha conclòs que no hi ha manera d'explicar a la ciutadania els gairebé tres anys d'espera per conèixer la sentència perquè "és un assumpte que afecta l'estructura de l'Estat i les competències de les autonomies". "No és acceptable", ha conclòs.

Pel que fa als aspectes recorreguts pel PP, Mariano Rajoy ha rebutjat pronunciar-se sobre quines seran les conseqüències que surtin o no endavant i ha instat a conèixer la sentència per saber el "camp de joc" que quedarà, després del qual ha reafirmat la seva aposta pel marc constitucional, ja que "millorarà el benestar dels espanyols".

Arenys acceptarà el Carnet de Nacionalitat Catalana com a identificació per votar a la consulta per la independència

Arenys de Munt acceptarà el Carnet de Nacionalitat Catalana com a document identificatiu per a poder participar en la consulta independentista que se celebrarà el proper diumenge, 13 de setembre, en aquesta localitat. Així ho expliquen en la seva pàgina web on es concreten les condicions per votar a la consulta i sobre com es desenvoluparà la jornada. Aquest carnet s'aconsegueix a la llibreria Les Voltes de Girona i té per objectiu ser un document identificatiu de la nacionalitat catalana i els seus usuaris poden expressar així la nacionalitat que per naturalesa o voluntat volen tenir.

Maulets es concentrarà a Arenys de Munt el dia del referèndum independentista

L'organització juvenil independentista Maulets té previst concentrar-se el 13 de setembre en suport al simbòlic referèndum independentista que tindrà lloc a Arenys de Munt i ho farà el mateix dia en què també es manifestarà la Falange en aquest municipi. El portaveu de Maulets del Maresme, Eudald Calvo, ha explicat que la concentració del grup independentista es portarà a terme a les 10.30 hores a la Riera d'Arenys, davant de l'Ajuntament del municipi, en suport al referèndum i a la gent que el promou i per rebutjar qualsevol intent de boicotejar la consulta per part de la Falange. El grup ho considera necessari perquè la consulta és "molt positiva" i "encara que sigui simbòlica, ens acosta a l'objectiu de la llibertat de la nostra nació".

La Tomatina aplega quaranta mil assistents a Bunyol

cada últim dimecres d'agost Expliquen que un dimecres d'agost de l'any 1945, un grup de joves prenia la fresca a la plaça del poble. Aquella tarda hi havia una desfilada amb gegants, música i capgrossos. Els joves s'hi van afegir amb tant d'ímpetu que van fer caure un altre dels participants. Aquest, molt enfadat, va començar a colpejar tot el que trobava al seu pas. Allà mateix hi havia una botiga de verdures, i la gent, enfurismada, va agafar els vegetals que s'hi exposaven i els van començar a llançar. L'any següent, els joves van voler repetir la gresca i van portar tomaques de casa. Els joves, sense saber-ho, havien començat a fer història. Durant els primers anys la policia els perseguia i es va arribar, fins i tot, a prohibir-la, pels volts dels anys cinquanta. L'any 1957 es va restablir i des de llavors l'Ajuntament s'ha encarregat de gestionar la batalla de tomaques. Des de l'agost de l'any 2002, la Tomatina de Bunyol, la Secretaria General de Turisme la va declarar Festa d'Interès Turístic Internacional. Així doncs, de ser perseguida i prohibida, aquesta festa tan singular ha passat a ser el principal reclam del poble de Bunyol.

L'alcaldessa de La Fatarella denúncia que els focus de llum del parc eòlic 'no deixen descansar els veïns'

L'alcaldessa de La Fatarella (Terra Alta), Carme Pelejà (ERC), ha exigit a l'empresa propietària del parc eòlic de Vilalba dels Arcs, NEO Energia-EDP Renovables, una solució als problemes que generen els focus de llum dels aerogeneradors eòlics. Pelejà denuncia que la vintena d'aerogeneradors, que estan a tocar del municipi, tenen una llum blanca amb un parpelleig continu que no deixa descansar els veïns. 'Es disparen cada dos segons com si fos un flaix', ha manifestat l'alcaldessa. Pelejà ha explicat a l'ACN que pròximament s'instal·larà un altre parc eòlic dins del terme municipal i un més a Corbera d'Ebre. 'Estarem rodejats d'aerogeneradors', ha lamentat l'alcaldessa. La preocupació de l'alcaldessa és alta perquè creu que si no és soluciona el problema abans que entrin en funcionament els altres dos parcs eòlics, la Fatarella es convertirà 'en l'únic municipi de Catalunya on no es faci mai de nit', ha manifestat Pelejà, que ha afegit que a les molèsties que impedeixen el descans de la gent del poble, 'cal sumar-hi la contaminació lumínica que provoca i les conseqüències que pot tenir en molts altres aspectes, com la seguretat dels conductors'.L'alcaldessa demana que les llums dels aerogeneradors deixin de funcionar mentre es trobi una altra solució. Unes altres propostes de l'equip de govern de La Fatarella és canviar els llums, baixar la seva intensitat o modificar la seva ubicació. Segons ha explicat Pallejà, la instal·lació d'aquestes llums als aerogeneradors té a veure amb la seguretat dels trànsit aeri.

Mor Ted Kennedy, un dels defensors més ferms de la reforma sanitària d'Obama

El senador nord-americà, Edward Kennedy, una de les figures més destacades del Partit Demòcrata i membre d'una de les famílies polítiques més importants del segle XX als Estats Units, ha mort als 77 anys a conseqüència d'un tumor cerebral.

Kennedy, senador per Massachusetts, ha mort a casa seva, segons informa la cadena CNN. El polític va ser operat d'un tumor cerebral maligne el 2008 i des d'aleshores va lluitar contra la malaltia que el va obligar a allunyar-se de la vida política.

Conegut com a Ted, va ser un dels senadors més influents i destacats de la seva època.

Entre els seus germans hi figuren John F. Kennedy, elegit president el 1960 i assassinat el 1963; Robert, senador per Nova York, també assassinat el 1968, i Eunice Kennedy, que va morir a començaments d'aquest mes d'agost als 88 anys. Ted Kennedy va donar el seu suport a la candidatura d'Obama a les primàries presidencials del partit Demòcrata i a les eleccions a la presidència. Era un dels defensors més ferms de la reforma sanitària que Obama vol impulsar.

En un comunicat, Obama ha dit que 'durant cinc anys, cada part de la legislació que s'ha fet en defensa dels drets civils, la sanitat i el benestar econòmic de la població americana duia el nom d'Edward Kennedy i era resultat dels seus esforços.'

VilaWeb: Amèrica vetlla el darrer dels Kennedy

Viquipèdia: Edward Kennedy