lo carrer del riu

lo carrer del riu

09 de gener, 2008

Sevilla 1 - Barça 1

Puyal 090108 I Sevilla ha descobert un nou Barça. Sí, al mateix estadi on la temporada passada va deixar mitja Lliga i alguna cosa més que això. També hi va deixar un estil de joc, el jogo bonito que a poc a poc va anar desapareixent agònicament fins que mai més se'n va saber res. No és que el Barça s'hagi retrobat avui amb aquest estil. Ni de bon tros. Però ha recuperat unes essències que estaven perdudes feia tant de temps com el mateix equip, almenys a la primera part. El Barça ha apel·lat a l'esperit, la força i el joc directe com feia temps que no es recordava per ficar la por al cos a un Sevilla lluitador i sorprès davant el rival que tenia davant seu. Si la Copa no té res a veure amb la Lliga, el Barça d'aquesta competició tampoc. I no només perquè jugués sense Ronaldinho i Deco, als quals no s'ha trobat a faltar, sinó perquè l'equip ha donat senyals de recuperació en un estadi complicat i ha tret un resultat que li permet ser més que optimista per passar a quarts de final. La urpada del Barça ha arribat amb els papers canviats. És a dir, amb Henry per la dreta i amb Márquez d'assistent. El mexicà no només ha robat una pilota a la zona central, sinó que ha fet una passada mil·limètrica perquè Henry batés per baix De Sanctis. Era el minut 23 i el sol començava a sortir en la nit sevillana. L'exjugador de l'Arsenal no només ha fet el primer. També ha treballat a dojo, cosa que segurament no feia ni al seu antic club. D'aquí ve el mèrit. Quan el Sevilla atacava, es col·locava al centre per tapar Poulsen. Fins i tot se l'ha vist baixar com un posseït per tapar amb èxit un xut d'Alves. Era curiós. El Barça funcionava com un rellotge i el que sol portar les agulles estava desaparegut. Perquè molt poc s'ha sabut d'Iniesta, més pendent de frenar Alves i col·laborar amb Abidal en aquesta tasca. Amb el marcador a favor i amb la ment posada en la tornada, el Barça s'ha sentit extremadament còmode. Tant que fins i tot ha abaixat una mica la concentració i li ha pogut costar cara. Especialment amb Edmílson, giravoltant en excés al límit de l'àrea davant la pressió andalusa.

Quan tot semblava més que solucionat abans del descans, el Sevilla ha empatat en un córner. La pilota s'ha passejat per l'àrea, i tots se l'han mirat amb menyspreu menys Capel.

El xaval, que va provar sort al Barça quan era infantil, se l'ha col·locat a consciència i ha clavat un bon xut que ha entrat com una exhalació.

FOTOGALERIA SPORT: Les millors fotos del partit

Isabel-Clara Simó: Guerra bruta?

Quin mal gust de boca! Quin regust de cosa antiga, d'un terrible déjà-vu! De nou la notícia d'un etarra que està a l'UCI, amb lesions molt greus: té un pulmó foradat, una costella trencada i un emfisema que va de la regió cervical fins a la pelvis (és a dir, tot al llarg del cos). I de nou llegim les autoritats pertinents dient que si va ser que volia fugir, que si el van haver d'arrestar a la força (home, la pistola la tenia embolicada en cel·lofana)... Em produeix un profund malestar la tortura, practicada sobre qualsevol ésser humà, sense excepcions; i em produeix un profund malestar l'excusa barroera, des de la "llei de fugues" fins avui.

Ara bé, el que és políticament preocupant és el canvi radical d'actitud de Madrid: estan disposats, com antany, a vorejar els límits de la llei. Quan l'opinió pública, majoritàriament, estava al costat de l'Estat i en contra d'ETA, els socialistes van iniciar la guerra bruta, que va tenir un final desastrós; amb Zapatero, es va iniciar la via del diàleg, que mai sabrem per què va fracassar, però tot de sobte els socialistes copien al peu de la lletra el model PP: ho van fer en eleccions, a Navarra, ho han fet amb una llei de partits que és antidemocràtica, i ara estan fent servir la força. Si aquest camí ja va fracassar, per què repetir? ¿També en això hi ha electoralisme? ¿O és que algú ha pensat que va ser així com van guanyar unes eleccions?

Hi ha, però, un aspecte positiu: que ens n'hem assabentat de seguida. Que sabem els fets, sabem els noms i sabem els llocs. És l'única cosa d'aquest desastrós afer que em conhorta.

El grup Vallombrosa presenta al conseller Huguet el seu projecte de complex d'energia fotovoltaica a Flix

El president de Vallombrosa Grup Empresarial, Mauricio Caroldi i l'alcalde de Flix, Pere Muñoz, han presentat al conseller d'Innovació, Universitats i Empresa, Josep Huguet, i al secretari d'Indústria i Empresa, Antoni Sóc, el projecte de construcció del Complex d'Energies Renovables Fotovoltaiques de Flix. En la presentació, Caroldi va manifestar el seu objectiu de convertir aquest complex en una realitat en el camp de les renovables fotovoltaiques que serveixi de 'punt de referència per al desenvolupament d'un sector de gran importància per a Catalunya'. Segons la mateixa empresa, el conseller Huguet va manifestar el seu 'suport' al projecte de Vallombrosa, definint una línia de col·laboració en el camp de les renovables fotovoltaiques i confirmant així la disponibilitat de la conselleria per promoure (en el camp de les fotovoltaiques) la transferència tecnològica entre les universitats, centres d'investigació catalans i el departament de R+D de la companyia.

El Govern d'Aragó i la Generalitat de Catalunya signen un conveni per a la recuperació de la memòria democràtica

Inauguraran l'exposició 'La Maternitat de Elna, bressol de l'exili. 1939-1944'

El director general de Patrimoni Cultural del Govern d'Aragó, Jaime Vicente Redón, i la directora general de la Memòria Democràtica de la Generalitat de Catalunya, María Jesús Bono Lahoz, signaran avui, a l'Escola d'Art de Terol, un protocol de col•laboració en matèria de polítiques públiques de recuperació de la memòria democràtica. Els departaments que col•laboraran gràcies a la signatura del conveni seran el d'Interior, Relacions Institucionals i Participació de la Generalitat de Catalunya i el d'Educació, Cultura i Esport del Govern d'Aragó.

Ambdós representants inauguraran l'exposició 'La Maternitat de Elna, bressol de l'exili. 1939-1944' que descriu un dels episodis més desconeguts de l'exili republicà en sòl francès com és ‘la creació d'una residència on les dones embarassades dels camps de refugiats poguéssin donar a llum amb unes mínimes condicions sanitàries’, va explicar el Govern d'Aragó en una nota de premsa.

Aquesta exposició forma part del programa 'Amarga Memòria' que impulsa el Govern d'Aragó i que ha estat produïda per la Generalitat de Catalunya.

PSC, ERC i ICV-EUiA aposten per mantenir la tònica d'estabilitat del Govern d'Entesa

Els partits polítics que donen suport al Govern de la Generalitat han demanat que es mantingui la tònica d´estabilitat, s'emfatitzi el perfil social de les seves polítiques, s'avanci en la resolució dels problemes en les infraestructures, es mantingui el nivell d´exigència en el desplegament de l´Estatut i es declari el 2008 “Any de l´Educació”. També han parlat de seguir treballant amb les comissions que estan constituïdes per trobar una resposta comuna al Quart Cinturó i a la MAT.

Els representants del PSC, ERC i ICV-EUiA han coincidit a fer un balanç positiu del primer any de Govern. Després de la reunió mantinguda al Parlament, els dirigents de tots els partits han assegurat compartir els balanços que en el seu dia van fer el president Montilla, el conseller de la Vicepresidència Josep Lluís Carod-Rovira i el conseller de Relacions Institucionals Joan Saura.

ERC i els seus socis europeus reclamaran que la Unió Europea reconegui Catalunya com a Estat membre si s'independitza

ERC i els altres cinc partits independentistes europeus que governen actualment, Eusko Alkartasuna, el Bloc Nacionalista Gallec, l'Scottish National Party, el Plaid Cymru gal·lès i l'Spirit flamenc, reclamaran conjuntament que es respecti el dret d'autodeterminació dels seus països.

Josep-Lluís Carod-Rovira i els seus socis europeus impulsaran, el 19 de gener a Edimburg, una declaració en què, segons ha pogut saber l'Agència Catalana de Notícies, reivindicaran que es debati l'ampliació interna de la Unió Europea, és a dir, la possibilitat que si Escòcia, Flandes, Gal·les, el País Basc, Galícia o Catalunya mai són independents, es converteixin, automàticament, en un nou Estat membre. Carod, precisament, es reunirà aquest mateix dijous, però com a vicepresident de la Generalitat, amb el primer ministre escocès, Alex Salmond.

Es tracta d'una trobada a partir de la qual el govern vol reactivar les relacions bilaterals amb aquest país. Carod també vol conèixer de primera mà el 'White Paper', el full de ruta escocès.

Salmond, líder de l'SNP, el Partit Nacional Escocès, va arribar al poder el maig del 2007, després d'una ajustada victòria electoral. Políticament, la trobada serà significativa, donat el pla de Salmond de fer un referèndum el 2010 i la proposta de Carod de fer-ne un a Catalunya l'any 2014.

Un lloc web mostra a temps real activitats terroristes d'arreu del món

Globalincidentmap.com és un lloc web que mostra a temps real activitats terroristes d'arreu del món.

Utilitza la tecnologia de google maps i ofereix amb tot tipus de detall la situació política de cada país.

Es marquen amb diferents icones conflictes bèl·lics, atacs terroristes o accions militars que afecten a diferents punts del planeta. Aquesta informació s'actualitza cada 310 segons.

Apareixen, per exemple, el cas d'una explosió a Israel, la mort d'un soldat en un atac a Gaza o la bomba que ha explotat a Afghanistan i ha provocat la mort de varis soldats enviats a la zona.

Puigcercós diu que abans de discutir sobre el traçat de la MAT cal que el govern espanyol i francès expliquin perquè cal

El conseller de Governació i Administracions Públiques, Joan Puigcercós, ha dit aquest dimecres a Lleida que abans de discutir sobre els possibles traçats de la línia de Molt Alta Tensió (MAT) al seu pas per terres gironines, els governs espanyol i francès haurien d'explicar perquè fa falta la línia.

Segons Puigcercós, de vegades es confonen les necessitats reals de subministrament elèctric en algunes comarques de Girona on hi ha problemes en aquest sentit, amb el transport de l'energia 'com a negoci'. Així mateix, segons el conseller l'afer està retornant al principi perquè va ser el govern francès qui es va negar al pas de la MAT pel Pertús i ara caldrà veure com s'adapta la proposta del comissari europeu Mario Monti sobre el soterrament de la línia.

El govern francès no acceptarà la proposta de Madrid sobre el traçat de la MAT

El portaveu de No a la MAT , Xavier Llorente, considera la proposta espanyola sobre el projecte una mesura de pressió La proposta del govern espanyol de fer passar la MAT per la Jonquera i el Pertús és tan sols una declaració d'intencions, que el govern francès no subscriurà. Així ho veu la plataforma No a la MAT, per qui la informació difosa ahir per Foment és només una mesura per pressionar París i el mitjancer de la UE, Mario Monti. En declaracions a VilaWeb, el portaveu de la plataforma, Xavier Llorente, demà no es tancarà pas cap acord sobre la MAT a la cimera hispano-francesa que es farà a París.

En canvi, pel secretari general d'Energia la cimera de demà servirà per tancar els serrells de l'acord, és a dir, la manera com es finançarà el projecte i les dates d'execució.

El govern espanyol proposarà demà al govern francès que la MAT travessi el Pirineu per la Jonquera i el Pertús, arran de la línia del TGV. Aquesta línia solament se soterrarà en una part d'un tram de deu quilòmetres (de Perpinyà a Figueres n'hi ha cinquanta-cinc).

Per Llorente: 'La proposta anunciada per Nieto és una manipulació. El govern espanyol l'ha anunciada només per pressionar el govern francès i el mitjancer de la Unió Europea, Mario Monti, per fer créixer el desànim, per donar per fet que l'única opció vàlida és la seva i per forçar el desenllaç que els interessa. L'estat actua segons convé als interessos d'una empresa privada, que és Red Eléctrica.'

El mitjancer de la Unió Europea en aquesta qüestió, Mario Monti, va recomanar que una part de la línia se soterrés. Però el govern espanyol sempre ha recelat de l'opció del soterrament, perquè la troba cara. Segons els seus comptes, cada quilòmetre de línia no soterrada val mig milió d'euros i cada quilòmetre de línia colgada, entre sis milions i vuit. Tot amb tot, el ministre d'Indústria, Joan Clos, va dir que l'executiu espanyol estava disposat a assumir les recomanacions de la UE.

Puigcercós assegura que Espanya "espolia" a Catalunya el doble que fa 10 anys

El conseller diu que el dèficit fiscal ha passat de 8.000 a 18.595 milions en una dècada El conseller de Governació i Administracions Públiques, Joan Puigcercós, ha assegurat a Lleida que Espanya "espolia" a Catalunya "el doble que fa 10 anys".

Segons Puigcercós, el dèficit fiscal de Catalunya respecte a Espanya s'ha duplicat l'última dècada, ja que el 1995 era de 8.000 milions d'euros, mentre que el 2005 la quantitat pujava a 18.595 milions d'euros.

En una conferència impartida a la Cambra de Comerç i Indústria de Lleida, Joan Puigcercós ha difós un estudi encarregat per la conselleria que ell dirigeix a la Fundació Irla. L'estudi, segons el conseller, coincideix amb les dades que té el seu departament, i que "fereixen la sensibilitat", ha afegit Puigcercós.

El conseller ha declarat que el dèficit fiscal suposa uns 2.622 euros per habitant, fet que representa un 10,2% del PIB català el 2005, segons les dades de l'informe de la Fundació Irla.

Com a exemple, Puigcercós ha explicat que l'"espoliació fiscal equival a 3,3 vegades la producció del 2005 de la comarca del Segrià, o 35 vegades el PIB d'una comarca com l'Alt Urgell". En el cas de la comarca més poblada de Catalunya, el Vallès Occidental, la diferència arriba a ser íntegrament tot el PIB.

Puigcercós ha alertat del fet que la solidaritat de Catalunya amb la resta d'Espanya s'ha multiplicat per dos l'última dècada, agreujada pel dèficit de les infraestructures. Aquesta situació comporta, segons Puigcercós, que els empresaris estrangers optin per instal·lar les empreses fora de Catalunya.

Puigcercós ha exigit al Govern que publiqui les balances fiscals en el termini que hi ha entre les eleccions generals del 9 de març i la sessió d'investidura del nou president de l'Executiu. D'aquesta forma, Puigcercós considera que es podria "centrar el debat del nou model de finançament necessari".

Acció Cultural recorre l'expedient del govern valencià de tancament de TV3

“Il·legal i inconstitucional”. Aquesta és la qualificació amb què Acció Cultural del País Valencià (ACPV) avalua el tancament dels repetidors de TV3 que du a terme el govern valencià.

L’advocada d’ACPV, Mercè Teodoro, va explicar ahir que el recurs contenciós administratiu que s’ha presentat contra el tancament dels repetidors de TV3 i la sanció de 300.000 euros que el govern valencià ha imposat a l’entitat es basa en la idea que s’ha incorregut en una “vulneració de drets fonamentals” i en diverses “il·legalitats”.

Entre els motius d'impugnació, Teodoro va al·ludir a la falta de tipicitat. “Ens acusen de prestar serveis de difusió de televisió quan ACPV el que fa és transportar el senyal que un altre difusor emet”, va dir en referència a la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals.

A més, el recurs remet al precepte constitucional que impedeix sancionar ningú amb caràcter retroactiu. Així, va recordar que les comprovacions tècniques d’emissions que fonamenten l’expedient de la Generalitat estan efectuades dos mesos abans de l’entrada en vigor de la llei valenciana del sector audiovisual, en la qual el Consell fonamenta la seva sanció. Precisament, aquesta llei –i aquest és el punt transcendental en l’argumentació d’ACPV– està recorreguda davant el Tribunal Constitucional (TC) per l’administració estatal. Des del moment que la norma és recorreguda davant del TC, els punts als quals fa referència el recurs van quedar suspesos fins al passat abril de 2007, “i la Generalitat ja abans els al·legava”, va explicar Teodoro.

El motiu pel qual el govern estatal ha recorregut la norma valenciana és perquè, a parer d’ACPV, aquesta s’atribueix competències estatals. Per tant, segons l’entitat, “l’òrgan sancionador actual no és un òrgan competent per sancionar”.

Un altre motiu de nul·litat al·legat per Acció Cultural del País Valencià en el recurs fa referència a la vulneració de la Carta de Llengües Regionals o Minoritàries.

Roc Llop: «Als trenta-tres anys com Jesucrist, no!»

Aquest és un extracte de l'escrit que Llop va redactar trenta anys després de la seva estada a Gusen, el qual es pot llegir a Els catalans als camps nazis, de Montserrat Roig. Treballava al kommando que construïa el ferrocarril que havia d'enllaçar la pedrera de Mauthausen amb el poblet de Sant Jordi i en rememora els instants en què la mort se li feia més present: «La feina era molt dura, sota la pluja, el fred i la neu, que ens deixaven del tot balbats. Les energies de la meitat del cos cap amunt eren de ment i de voluntat, però les cames ja no podien traginar amb el meu cos esquelètic, malgrat de pesar tan poc. No era gaire afalagadora la meva perspectiva ni tampoc no deuria ésser gaire llarg el temps que em restava de vida. Com podia, exhauria jornada darrera jornada, tot reptant la mort, que m'esperava freda i compadida a cada tombant. Així vaig durar uns dies al kommando, enmig d'insults, cops d'estaca i tot veient com queien els meus companys, emportats pel riure mortal i pel balandreig de la dansa de la mort. ‘Ai, aviat serà per a tu, aquesta dansa!', em deia, ‘No et deixis il·lusionar per aquest riure fatal ni per aquest ball de ritus i de mort!' I va arribar un dia que vaig sortir del camp cap al tall sense forces. ‘Avui la Lletja no mancarà a la cita.' A pesar de veure-la a través de la distància, en un marge del viarany, m'animava a mi mateix amb un monòleg sord i ple de rancúnia: ‘Als trenta-tres anys com Jesucrist, no!' Però jo caminava com si surés, com si tingués el cos de cotó.»

Viquipèdia: Roc Llop i Convalia

Roc Llop i Convalia: Poeta i supervivent dels nazis

Miravet es prepara per recordar el centenari de Roc Llop, poeta llorejat, militant llibertari i testimoni dels horrors dels camps d'extermini nazis

Nascut a Miravet l'any 1908, Roc Llop i Convalia, militant de la CNT, va estudiar magisteri a Tarragona, on durant la Guerra Civil va exercir d'inspector de primer ensenyament. Va ser autor d'assajos i articles sobre la renovació del sistema educatiu de la República. La seva militància el va portar a l'exili, on després d'una estada als inhumans camps de refugiats de la Catalunya del Nord va ser enrolat per l'exèrcit francès, ja en guerra amb l'Alemanya de Hitler, en una companyia de treballadors estrangers que va ser enviada a treballar en una fàbrica de Morhange i, després, a fortificar la famosa i inútil línia Maginot. Ell i els companys del seu grup van caure a les mans dels alemanys al cor dels Vosges i van ser enviats a Gusen, el camp annex al de Mauthausen. Llop, un home baix i prim, «físicament molt poca cosa», com recordarà anys després Montserrat Roig a Els catalans als camps nazis, hi va sobreviure, malgrat haver estat dues o tres vegades a la barraca dels invàlids per ser gasejat. Va viure quatre anys en aquell infern, des del 1941 fins al 1945, quan l'exèrcit nordamericà va alliberar el camp. Hi ha textos literaris anteriors de Llop abans de la Guerra Civil, però és ja durant els primers dies d'exili que comença a escriure, en una mena de dietaris, les seves experiències als camps de refugiats francesos. «Però els escrits es perden enmig d'aquell trasbals», explica Josep M. Sàez, regidor de Cultura de l'Ajuntament de Miravet i coautor, amb Emigdi Subirats, de l'estudi Roc Llop i Convalia, l'exili d'un poeta miravetà, guardonat amb el XIII Premi d'Assaig Artur Bladé i Desumvila. Un cop alliberat de Gusen, Llop es trasllada a París, on s'implica en la fundació de la Federació Espanyola de Deportats i Internats Polítics. Allà dirigeix el butlletí informatiu de la federació, Hispania. També se'l troba a la seu central de la CNT a l'exili, on és el responsable de la biblioteca i la secretaria d'organització i finances. A partir dels anys seixanta, promourà l'edició de Terra Lliure, un butlletí interior dels catalans llibertaris. També reprèn la seva tasca literària: «No és autor d'una obra gaire extensa. Ell mateix acaba editant-se els seus llibres», apunta Sàez. Així, Llop edita Poemes de llum i tenebra i Mission ratée de l'home sur terre (en francès). El primer obté la Flor Natural dels Jocs Florals de la Llengua Catalana a París, l'any 1965. Nou anys després, amb un recull de contes sobre els camps d'extermini, guanyarà l'accèssit Víctor Català dels Jocs Florals d'Amsterdam. «Dos premis d'una vàlua, just quan la llengua catalana només trobava la seva expressió a l'exterior, que el consagren com a literat de l'exili català».

Però de Llop sobresurt la seva peripècia vital als camps d'extermini, que fins ara gairebé només ha estat recollida en el llibre de Roig. Quan Llop escriu sobre tot aquell horror «sempre ho fa destacant-ne una part positiva». «Ell és un humanista i sempre fa una crida a la llibertat i a la fraternitat», explica Sàez. Els records es poden rastrejar també a les necrològiques que Llop dedica als exdeportats que van morint a l'exili. En el dedicat a Amadeo Urzay, rememora els primers dies de llibertat, en què ell i altres supervivents dels camps nazis fan cap al poble d'Aÿ, al país del xampany, on els acull una família catalana fabricant de taps de suro: «Després de tants anys de camps de concentració, de companyies de treball i de camps d'extermini, de mala vida i patiments, era la primera vegada que sèiem en una taula amb estovalles, tovallons i coberts, els quals ja havíem oblidat com s'havien de fer servir», recordarà el miravetà. Roc Llop torna esporàdicament i discretament (tant que a hores d'ara és impossible trobar una fotografia del poeta) a Miravet a partir dels anys setanta, on passa prou desapercebut. Els seus familiars parlen de tant en tant que ha vingut «el parent de França» a passar uns dies. El 1991, poc abans de morir, l'Ajuntament de Tarragona el convida a participar en unes conferències sobre l'exili. Ell no pot acudir-hi per motius de salut, però dóna a l'Arxiu Històric de Tarragona el seu fons personal, que ara han consultat Josep M. Sàez i Emigdi Subirats per escriure l'assaig. Una obra que es publicarà enguany com un dels actes que es programaran per recordar la vida i l'obra de Roc Llop i Convalia, poeta i supervivent de l'horror.

Viquipèdia: Roc Llop i Convalia