El Barça ha passat de ser campió a haver de serrar les dents perquè no se li escapés la Lliga. Així de bonica i així de dramàtica ha estat la nit blaugrana a Sevilla, que ha deixat l’equip a un pas del títol i el Madrid amb un pam de nas. El mà a mà, que ha deixat a 28 punts el tercer, es decidirà en l’última jornada, contra el Valladolid i el Màlaga, dos rivals que caminen units per la pendent que els pot fer rodar cap a Segona. Però costa imaginar que el Barça deixi escapar al Camp Nou el que aquesta nit ha acabat defensant com un heroi. Ha estat un final terriblement cruel, que cap culer es podia imaginar quan al minut 61, Pedro ha col·locat el 0-3 al marcador, tornant a acompanyar Messi i Bojan, enmig d’una de les millors actuacions de la temporada, similar a la de Vila-real. Un partidàs que adquireix més valor per la pressió que l’envoltava i que s'ha complicat innecessàriament en dos minuts, quan l’equip ha comès un pecat que gairebé no comet mai. S'ha sentit la mar de bé, tranquil, convençut que ja estava tot fet –perquè ho estava– i en un tancar i obrir d’ulls se li ha ennuvolat la vista. Tot just uns minuts, però prou per condemnar-lo a un suplici massa injust per tot el que ha ofert. Dos gols que, a més, han coincidit amb la reacció del Madrid. Fins i tot en això, la Lliga ha cuidat el guió, en una obra perfecta, plena de suspens i d’emoció. Ha deixat que el Barça se sentís campió, al mateix temps que angoixava el Bernabéu, amb un Athletic capaç d’empatar jugant amb deu. Mentre el Barça s’exhibia, els blancs les passaven de tots colors. Així que el Sevilla s'ha posat 2-3, el Madrid ha començat a fer un gol darrere l’altre. Serà un gran segon, el millor, però Florentino no s'ha gastat 260 milions per quedar-se una altra vegada en blanc, enfosquit per l’equip de Guardiola. El Barça, en canvi, acaricia el quart títol de la temporada, el setè de l’era Guardiola. Així que aquesta nit l’Eyjafjalla (un altre cop el volcà nòrdic ha entrat en escena) poca cosa ha pogut fer per molestar un equip imparable. L’únic que ha tret fum ha estat el Sevilla en l’inútil intent de seguir les empremtes blaugrana, el bonic rastre que anava deixant la pilota, d’un costat a l’altre, de peu a peu. Messi, Bojan i Pedro, els tres petits, els nois de casa, una altra vegada, han posat el partit de cap per avall i, al final, ells, i tots els altres s'han arremangat per defensar la Lliga fins a l’últim sospir, mentre el Bernabéu estava més pendent de l’empat del Sevilla que de celebrar el seu tardà sac de gols. No ha arribat. El Barça té la Lliga a la mà. FOTOGALERIA SPORT: Les millors imatges del partit
08 de maig, 2010
La PDE tem «una altra campanya per enfrontar Barcelona amb la gent de l'Ebre»
Milers de catalans clamen per un Estat propi davant la seu de l'ONU a Ginebra
Avui: Uns 2.500 catalans reclamen el dret a l'autodeterminació davant la seu de la ONU a Ginebra
L'alcalde d'Ascó prepara la Ribera d'Ebre per l'arribada del cementiri nuclear
debatmorenc.cat: Carta de l'alcalde d'Ascó, Rafel Vidal, als veïns de la Ribera d'Ebre
Ascó II inicia la 19a recàrrega de combustible
Durant la parada, hi ha programades 10.000 ordres de treball que inclou la inspecció dels generadors de vapor, la inspecció de la turbina d'alta pressió i la revisió i manteniment del sistema d'instrumentació nuclear. En total, hi treballaran 1.000 persones d'empreses auxiliars, a més del personal habitual de la central d'Ascó, format per 1.153 persones. La inversió prevista per a aquesta operació puja fins als 21 milions d'euros.
Segons l'Associació Nuclear Ascó-Vandellòs II, com a activitat preventiva i basada en l'experiència operativa de la unitat I, es netejaran els circuits d'oli del turbogrup.
La unitat de formació de la central nuclear d'Ascó imparteix formació específica a tots els professionals que durant la recàrrega se sumin al personal habitual de les instal·lacions.
Un dels treballs més destacats de l'operació serà la substitució de 64 dels 157 elements de combustible del nucli reactor d'Ascó II. Entre altres tasques, hi ha la inspecció mitjançant corrents induïdes dels generadors de vapor, la modificació del sistema de detecció d'hidrògen de contenció, l'augment de la capacitat de les vàlvules del sistema d'evacuació de calor residual i la inspecció dels tancs d'emmagatzement de gasoil dels generadors diesel.
Que no passi res!!!
Josep Maria Ballarín: El Regne de València
Aquelles terres tenen una llum esclatant, fins i tot més de com ens l’ensenya el Sorolla i de com la canta qualsevol torrentera florida de baladres. Fins a Serrans, la secanera hi és acolorida. La seva gent no en podia ser d’altra que les falleres engarlandades i florides d’ufanor, amb el foc de les falles esclatant a les mascletaes.
Els primers pobladors d’aquelles terres exuberants ja deurien ser així. Així és la Dama d’Elx, amb les palmeres vinclant-se com Nausicaa i el Misteri d’una Verga cels amunt. Vora mar i vés a saber si molt terra endins, hi passaren fenicis i grecs. Morvedre fou cartaginesa passada a sang pels romans. Fou dels gots fins a esdevenir palau de reina mora. Diu que hi va passar el Cid. Van tornar els moros fins que els catalans, amb el rei En Jaume, arribaren al Puig fent-hi acampada, salvats per un ratpenat picant el tabal i desvetllant-los. Venien els moros. A temps, l’Aragó conqueria terres de Serrans.
València fou regne independent i sobirà. No fou engolida pels conqueridors, com ho foren els guanys de Castella fins a Andalusia. Caldria que els valencians d’avui ho recordessin. Els catalans els donàrem la llengua però mai no vam ajovar-los.
I ves que donaren a la parla de tots el més gran poeta d’aquells temps i ençà, Ausiàs Marc. Amb la prosa cavalleresca del Tirant lo Blanc. Passaren segles. A poc a poc, com nosaltres, el Regne fou governat “al modo de Castilla”, a juí del comte duc d’Olivares. A la guerra entre austracistes i Borbons, el Regne fou austracista, vençut a la batalla d’Almansa. I vingué el capgirell. Envaït per frares castellans de totes les menes i per governadors d’enllà, fins el capellanet ras fou castellanitzat. El Regne es va sentir espanyol. La llengua va sobreviure. Però alguns d’enllà ja no saben que parlen com jo.
Per la nostra banda, savis filòlegs d’ací tenen el mal gust d’escriure sobre els “dialectes valencià i balear”. En grec no fóra cap ofensa, en català ho és. Els d’aquí culpa tenen.
No sabeu pas com enyoro aquella gent, aquells baladres, aquelles fogueres, aquella llum, aquella gent. Que em són germans.
Supervivents catalans dels camps de concentració nazis presencien a Àustria un sentit homenatge als deportats
Nascut a Tardienta (Osca) el 1926, José Alcubierre va criar-se al barri de Sants de Barcelona i el 1939 va haver-se d'exiliar a França amb la seva família. El 24 d'agost de 1940 ell i el seu pare van ser deportats al camp de Mauthausen. Vuit mesos després, el seu pare moria al camp de Gusen, un altre dels satèl·lits de Mauthausen. Edmon Gimeno (Caseres, 1923) no va estar concretament a Mauthausen, però va viure les mateixes atrocitats en altres camps de concentració nazis, com el de Saint-Cyprien, Compiègne, Dora i Bergen-Belsen. Un cop acabat l'acte del cementiri d'aquest dissabte, l'homenatge ha seguit a les coves on els presos eren obligats a fabricar armes, al mateix camp de concentració d'Ebensee. Es tracta d'unes galeries que van construir els mateixos reclusos.
La Generalitat, la Universitat Pompeu Fabra (UPF) i l'Amical Mauthausen estan elaborant un cens per identificar i documentar els deportats de l'estat espanyol que van ser als camps nazis. De moment, ja han registrat 9.019 espanyols deportats, dels quals 1.949 són catalans. Els cens, basat en documentació i que ressegueix els passos de cada una de les víctimes, serà accessible als investigadors i a la ciutadania i es presentarà a Memorials de tot el món al setembre en una jornada sobre la deportació espanyola a la Topografia del terror de Berlín. La investigació, la més completa que s'ha elaborat fins al moment, conclou que prop del 22% dels deportats procedien de Catalunya i el 59% va morir als camps. Es tracta d'una eina molt important per recordar que "el nazisme també va afectar Catalunya", ha recordat el conseller d'Interior, Relacions Institucionals i Participació, Joan Saura, que també ha participat en la commemoració del 65è aniversari de l'alliberament de Mauthausen i els seus camps satèl·lit.
BLOC DE PERE MUÑOZ: RECORD DE MAUTHAUSEN: 5 DE MAIG DE 1945