Sevilla 2 - Barça 3

Puyal 080510

El Barça ha passat de ser campió a haver de serrar les dents perquè no se li escapés la Lliga. Així de bonica i així de dramàtica ha estat la nit blaugrana a Sevilla, que ha deixat l’equip a un pas del títol i el Madrid amb un pam de nas. El mà a mà, que ha deixat a 28 punts el tercer, es decidirà en l’última jornada, contra el Valladolid i el Màlaga, dos rivals que caminen units per la pendent que els pot fer rodar cap a Segona. Però costa imaginar que el Barça deixi escapar al Camp Nou el que aquesta nit ha acabat defensant com un heroi. Ha estat un final terriblement cruel, que cap culer es podia imaginar quan al minut 61, Pedro ha col·locat el 0-3 al marcador, tornant a acompanyar Messi i Bojan, enmig d’una de les millors actuacions de la temporada, similar a la de Vila-real. Un partidàs que adquireix més valor per la pressió que l’envoltava i que s'ha complicat innecessàriament en dos minuts, quan l’equip ha comès un pecat que gairebé no comet mai. S'ha sentit la mar de bé, tranquil, convençut que ja estava tot fet –perquè ho estava– i en un tancar i obrir d’ulls se li ha ennuvolat la vista. Tot just uns minuts, però prou per condemnar-lo a un suplici massa injust per tot el que ha ofert. Dos gols que, a més, han coincidit amb la reacció del Madrid. Fins i tot en això, la Lliga ha cuidat el guió, en una obra perfecta, plena de suspens i d’emoció. Ha deixat que el Barça se sentís campió, al mateix temps que angoixava el Bernabéu, amb un Athletic capaç d’empatar jugant amb deu. Mentre el Barça s’exhibia, els blancs les passaven de tots colors. Així que el Sevilla s'ha posat 2-3, el Madrid ha començat a fer un gol darrere l’altre. Serà un gran segon, el millor, però Florentino no s'ha gastat 260 milions per quedar-se una altra vegada en blanc, enfosquit per l’equip de Guardiola. El Barça, en canvi, acaricia el quart títol de la temporada, el setè de l’era Guardiola. Així que aquesta nit l’Eyjafjalla (un altre cop el volcà nòrdic ha entrat en escena) poca cosa ha pogut fer per molestar un equip imparable. L’únic que ha tret fum ha estat el Sevilla en l’inútil intent de seguir les empremtes blaugrana, el bonic rastre que anava deixant la pilota, d’un costat a l’altre, de peu a peu. Messi, Bojan i Pedro, els tres petits, els nois de casa, una altra vegada, han posat el partit de cap per avall i, al final, ells, i tots els altres s'han arremangat per defensar la Lliga fins a l’últim sospir, mentre el Bernabéu estava més pendent de l’empat del Sevilla que de celebrar el seu tardà sac de gols. No ha arribat. El Barça té la Lliga a la mà. FOTOGALERIA SPORT: Les millors imatges del partit

La PDE tem «una altra campanya per enfrontar Barcelona amb la gent de l'Ebre»

La Plataforma en Defensa de l'Ebre (PDE) ha rebut amb més preocupació que sorpresa les notícies sobre la recuperació del projecte per transvasar aigua del Segre a Barcelona. «Tenim la mala pota que s'està complint tot allò que nosaltres advertíem», va assenyalar el portaveu Manolo Tomàs. «Ja fa temps que venim advertint que els transvasaments a Barcelona i València ja estan en marxa, i que el 2011 es començaria el projecte per fer arribar l'aigua del canal Segarra-Garrigues a l'àrea metropolitana, i el 2012, el projecte per allargar el canal Xerta-Sénia fins al País Valencià», va afegir-hi. Tomàs va remarcar que la previsió de l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) no fa res més que «confirmar» les advertències de la PDE. «Però més enllà que els actuals governs estiguen recuperant la política de transvasaments del PP, el que més ens preocupa és que aquesta informació apareix només tres setmanes abans de la manifestació de Barcelona», va alertar el portaveu. La PDE ha convocat una protesta a Barcelona el 30 de maig, amb l'objectiu de reivindicar l'aplicació correcta de la directiva marc d'aigua i l'establiment d'un cabal mediambiental per al tram final del riu. «És possible que aquesta informació sobre el Segre siga l'inici d'una altra campanya per insistir en el fet que l'àrea metropolitana necessita més aigua, per desmobilitzar la gent de Barcelona i enfrontar-la amb la gent de l'Ebre», va dir Tomàs: «Ens voldran presentar una altra vegada com insolidaris.»

Milers de catalans clamen per un Estat propi davant la seu de l'ONU a Ginebra

Quatre mil persones, segons Deumil.cat, han respòs a la crida i s'han desplaçat fins a Ginebra per reclamar el dret a l'autodeterminació. A la plaça de les Nacions, davant la seu de la ONU, els organitzadors han llegit el manifest que han enviat a tots els ambaixadors davant l'organisme internacional, amb l'objectiu 'd'internacionalitzar el conflicte pacífic' entre Catalunya i Espanya. Així s'ha traslladat a Ginebra el creixement del suport social a la independència expressat a les consultes així com la denúncia davant de l'ONU que l'Estat espanyol, tot i haver subscrit els Pactes Internacionals que reconeixen el dret a l'autodeterminació dels pobles, 'el nega i el prohibeix al poble català'. Els participants, vinguts de diferents racons dels Països Catalans en autocar, moto, cotxe, avió o tren, han ballat sardanes i han entonat 'Els Segadors'. L'acte a Ginebra ha comptat amb menys participants que el de Brussel·les, però els organitzadors consideren un èxit la convocatòria. VilaWEb: A Ginebra per un estat propi

Avui: Uns 2.500 catalans reclamen el dret a l'autodeterminació davant la seu de la ONU a Ginebra

L'alcalde d'Ascó prepara la Ribera d'Ebre per l'arribada del cementiri nuclear

L'alcalde d'Ascó, el convergent Rafael Vidal, ha fet arribar aquesta setmana una carta oberta a tots els veïns de la comarca, en la qual ressalta els beneficis econòmics i socials que podria comportar la ubicació a Ascó del cementiri nuclear. En la carta, Vidal assegura que la instal·lació representaria 'una inversió sense precedents a la comarca' i plantejaria el repte de 'gestionar aquesta inversió de la millor manera possible per afavorir el desenvolupament econòmic conjunt'. Vidal afirma que aquest repte 'no el podem desaprofitar' i destaca que la construcció del cementiri portaria '300 llocs de treball directes'.

Diari de Tarragona: L'alcalde d'Ascó envia una carta als veïns de la Ribera d'Ebre destacant els beneficis del cementiri nuclear

debatmorenc.cat: Carta de l'alcalde d'Ascó, Rafel Vidal, als veïns de la Ribera d'Ebre

Ascó II inicia la 19a recàrrega de combustible

La segona unitat de la central nuclear d'Ascó iniciarà aquest dissabte, a partir de les dotze de la nit, els treballs corresponents a la recàrrega de combustible que permetrà a la planta funcionar 18 mesos més

Durant la parada, hi ha programades 10.000 ordres de treball que inclou la inspecció dels generadors de vapor, la inspecció de la turbina d'alta pressió i la revisió i manteniment del sistema d'instrumentació nuclear. En total, hi treballaran 1.000 persones d'empreses auxiliars, a més del personal habitual de la central d'Ascó, format per 1.153 persones. La inversió prevista per a aquesta operació puja fins als 21 milions d'euros.

Segons l'Associació Nuclear Ascó-Vandellòs II, com a activitat preventiva i basada en l'experiència operativa de la unitat I, es netejaran els circuits d'oli del turbogrup.

La unitat de formació de la central nuclear d'Ascó imparteix formació específica a tots els professionals que durant la recàrrega se sumin al personal habitual de les instal·lacions.

Un dels treballs més destacats de l'operació serà la substitució de 64 dels 157 elements de combustible del nucli reactor d'Ascó II. Entre altres tasques, hi ha la inspecció mitjançant corrents induïdes dels generadors de vapor, la modificació del sistema de detecció d'hidrògen de contenció, l'augment de la capacitat de les vàlvules del sistema d'evacuació de calor residual i la inspecció dels tancs d'emmagatzement de gasoil dels generadors diesel.

Que no passi res!!!

Josep Maria Ballarín: El Regne de València

Aquelles terres tenen una llum esclatant, fins i tot més de com ens l’ensenya el Sorolla i de com la canta qualsevol torrentera florida de baladres. Fins a Serrans, la secanera hi és acolorida. La seva gent no en podia ser d’altra que les falleres engarlandades i florides d’ufanor, amb el foc de les falles esclatant a les mascletaes.

Els primers pobladors d’aquelles terres exuberants ja deurien ser així. Així és la Dama d’Elx, amb les palmeres vinclant-se com Nausicaa i el Misteri d’una Verga cels amunt. Vora mar i vés a saber si molt terra endins, hi passaren fenicis i grecs. Morvedre fou cartaginesa passada a sang pels romans. Fou dels gots fins a esdevenir palau de reina mora. Diu que hi va passar el Cid. Van tornar els moros fins que els catalans, amb el rei En Jaume, arribaren al Puig fent-hi acampada, salvats per un ratpenat picant el tabal i desvetllant-los. Venien els moros. A temps, l’Aragó conqueria terres de Serrans.

València fou regne independent i sobirà. No fou engolida pels conqueridors, com ho foren els guanys de Castella fins a Andalusia. Caldria que els valencians d’avui ho recordessin. Els catalans els donàrem la llengua però mai no vam ajovar-los.

I ves que donaren a la parla de tots el més gran poeta d’aquells temps i ençà, Ausiàs Marc. Amb la prosa cavalleresca del Tirant lo Blanc. Passaren segles. A poc a poc, com nosaltres, el Regne fou governat “al modo de Castilla”, a juí del comte duc d’Olivares. A la guerra entre austracistes i Borbons, el Regne fou austracista, vençut a la batalla d’Almansa. I vingué el capgirell. Envaït per frares castellans de totes les menes i per governadors d’enllà, fins el capellanet ras fou castellanitzat. El Regne es va sentir espanyol. La llengua va sobreviure. Però alguns d’enllà ja no saben que parlen com jo.

Per la nostra banda, savis filòlegs d’ací tenen el mal gust d’escriure sobre els “dialectes valencià i balear”. En grec no fóra cap ofensa, en català ho és. Els d’aquí culpa tenen.

No sabeu pas com enyoro aquella gent, aquells baladres, aquelles fogueres, aquella llum, aquella gent. Que em són germans.

Supervivents catalans dels camps de concentració nazis presencien a Àustria un sentit homenatge als deportats

"Ens feien portar carretons plens de morts". És el testimoni de José Alcubierre, un supervivent català del camp de concentració de Mauthausen, a Àustria. En motiu del 65è aniversari de l'alliberament de Mauthausen, centenars de persones d'arreu d'Europa s'hi han desplaçat aquests dies. Entre elles, una setantena d'estudiants d'instituts d'arreu de l'estat espanyol que aquest dissabte han fet un sentit homenatge al camp satèl·lit d'Ebensee, amb la promesa de no oblidar les atrocitats per evitar que tornin a succeir en un futur.

Nascut a Tardienta (Osca) el 1926, José Alcubierre va criar-se al barri de Sants de Barcelona i el 1939 va haver-se d'exiliar a França amb la seva família. El 24 d'agost de 1940 ell i el seu pare van ser deportats al camp de Mauthausen. Vuit mesos després, el seu pare moria al camp de Gusen, un altre dels satèl·lits de Mauthausen. Edmon Gimeno (Caseres, 1923) no va estar concretament a Mauthausen, però va viure les mateixes atrocitats en altres camps de concentració nazis, com el de Saint-Cyprien, Compiègne, Dora i Bergen-Belsen. Un cop acabat l'acte del cementiri d'aquest dissabte, l'homenatge ha seguit a les coves on els presos eren obligats a fabricar armes, al mateix camp de concentració d'Ebensee. Es tracta d'unes galeries que van construir els mateixos reclusos.

La Generalitat, la Universitat Pompeu Fabra (UPF) i l'Amical Mauthausen estan elaborant un cens per identificar i documentar els deportats de l'estat espanyol que van ser als camps nazis. De moment, ja han registrat 9.019 espanyols deportats, dels quals 1.949 són catalans. Els cens, basat en documentació i que ressegueix els passos de cada una de les víctimes, serà accessible als investigadors i a la ciutadania i es presentarà a Memorials de tot el món al setembre en una jornada sobre la deportació espanyola a la Topografia del terror de Berlín. La investigació, la més completa que s'ha elaborat fins al moment, conclou que prop del 22% dels deportats procedien de Catalunya i el 59% va morir als camps. Es tracta d'una eina molt important per recordar que "el nazisme també va afectar Catalunya", ha recordat el conseller d'Interior, Relacions Institucionals i Participació, Joan Saura, que també ha participat en la commemoració del 65è aniversari de l'alliberament de Mauthausen i els seus camps satèl·lit.

BLOC DE PERE MUÑOZ: RECORD DE MAUTHAUSEN: 5 DE MAIG DE 1945

Roc Llop i Convalia: Poeta i supervivent dels nazis

Exposició de la Pepa Vives: Per NO oblidar