lo carrer del riu

lo carrer del riu

14 de juny, 2010

Els anticementiri intensifiquen la pressió en la recta final del procés de selecció d'una seu per a l'MTC

Els contraris a la instal·lació del cementiri nuclear a Ascó no llancen la tovallola mentre avancen els tràmits per designar la seu definitiva del magatzem temporal centralitzat (MTC) a l'Estat. Una setantena de persones convocades per l'entitat Veïns d'Ascó i amb el suport de la coordinadora anticementiri van protestar ahir amb una xoriçada davant d'un mas propietat del gerent de l'associació de municipis en àrees de centrals nuclears (AMAC), Marià Vila d'Abadal. Amb aquesta protesta, els contraris a l'MTC de residus nuclears volien assenyalar una de les persones que, juntament amb l'alcalde d'Ascó, consideren els responsables de la candidatura del municipi de la Ribera d'Ebre. Malgrat el polèmic lloc de la protesta (el Mas de Vila, al costat de l'antiga estació de Garcia), la concentració va discórrer amb tota tranquil·litat sense que la vigilància dels Mossos d'Esquadra alterés en cap moment els ànims. «Tant ell com l'alcalde d'Ascó estaven convidats a aquest acte, ja que volíem dialogar amb ells, però han optat per no venir», comentava un dels portaveus de Veïns d'Ascó, Julio Manero. La concentració va arrencar amb una sorollosa marxa lenta de vehicles des d'Ascó i Móra la Nova fins a l'estació de Garcia, on els participants van esmorzar els anunciats entrepans de xoriço com a irònica referència als impulsors del projecte. La trobada es va tancar amb una marxa a peu fins a l'entrada del mas, on tant l'entitat que agrupa veïns de diferents poblacions de la Ribera com la Coordinadora Anticementiri Nuclear a Catalunya (CANC) van animar els participants a sumar-se al calendari de protestes dels pròxims quinze dies, en què volen intensificar la pressió davant la imminent publicació de les candidatures finalistes. «Pressionarem perquè Ascó no hi sigui i, si hi és, lluitarem perquè el Consell de Ministres no l'esculli», va anunciar el portaveu de la CANC, Sergi Saladié. Els anticementiri preveuen portar la protesta fins a Barcelona en una acció sorpresa encara per definir, a banda d'altres actes al territori. També es faran arribar cartes certificades a tots els ministres expressant l'oposició a l'MTC. La protesta convocada per Veïns d'Ascó va rebre dures crítiques d'una altra entitat veïnal de la comarca, el Grup Veïnal Ribera d'Ebre, que és partidari de la implantació de l'MTC a la zona. Segons un comunicat d'aquesta darrera associació, l'acte davant del Mas de Vila va ser un «atac» físic, una «provocació en tota regla» i un exemple de «joc brut». L'entitat també va qüestionar el cost públic de les protestes convocades pels anticementiri, que requereixen la presència policial. Els convocants de la protesta, per la seva banda, van defensar que l'acte es va desenvolupar de forma pacífica. «Volem demostrar que nosaltres no som els radicals», va assegurar Manero. L'entitat Veïns d'Ascó va recordar també que el portaveu de la CANC ha estat insultat repetides vegades en diverses pintades procementiri.

Una Catalunya independent despertaria més confiança inversora que l'Estat espanyol, segons un Nobel d'Economia

Finn Erling Kydland assegura que l'Estat propi crearia 'el mateix clima que va permetre a Irlanda créixer espectacularment durant 20 anys' El Premi Nobel d’Economia de l'any 2004, Finn Erling Kydland, ha assegurat aquest dilluns que 'no seria sorprenent' que, en una Catalunya independent, 'el govern català tingués més facilitat per demostrar la seva credibilitat que el govern espanyol en el seu conjunt', en referència a la confiança financera que un Estat és capaç de generar de cara als inversors en temps de crisi econòmica. En el marc d'una conferència en el Parlament de Catalunya, l'economista Kydland ha fet diversos paral·lelismes entre Catalunya i Escòcia, i ha afegit que si la nació catalana assolís la independència 'es podria crear el mateix clima de confiança que va permetre a Irlanda créixer espectacularment durant 20 anys'. Kydland és professor d’economia de la Universitat de Califòrnia (Santa Barbara) i assessor econòmic del govern escocès d'Alex Salmond.

Rosell mantindrà la cessió del Camp Nou per la consulta sobre la independència a Barcelona

El flamant president del Futbol Club Barcelona ha assegurat aquest migdia que no tirarà enrere la decisió de la darrera junta directiva de Joan Laporta de cedir el Camp Nou a Barcelona Decideix perquè hi instal·li un col·legi electoral durant la consulta sobre la independència que s'ha de celebrar a Barcelona el proper 10 d'abril. Rosell ha donat per presa la decisió, tot i que ha admès desconèixer quin dia i en quines condicions se celebra la consulta, argumentant que li sembla bé 'qualsevol acte democràtic' ja que tothom tindrà la llibertat de votar l'opció que més li plagui. Una altra cosa, ha matisat Rosell, és quina decisió haguessin pres ell i la seva junta si la proposta s'hagués plantejat després de la presa de possessió.

Els sindicats espanyols anuncien una vaga general

La data, la faran pública demà El secretari de comunicació del sindicat CC OO, Fernando Lezcano, ha confirmat avui que convocaria una vaga general i que demà, en una compareixença dels representants de CC OO i UGT, Ignacio Fernández Toxo i Cándido Méndez, anunciarien oficialment la data. La decisió s'ha pres avui després d'una reunió entre les federacions territorials dels sindicats. La convocatòria oficial arribarà, doncs, vint-i-quatre hores abans que el consell de ministres espanyols aprovi, dimecres, el decret de la reforma laboral. Mentrestant, el ministre de Treball espanyol, Celestino Corbacho, manté contactes amb CiU, ERC i PNB, a la recerca de suport al decret de la reforma laboral. Demà té previst de reunir-se amb el portaveu econòmic del PP, Cristóbal Montoro. Un cop fracassat el diàleg social, l'executiu espanyol negocia a contrarellotge les modificacions que s'introduiran al document, que ja va lliurar divendres als sindicats i a la patronal, els quals van oposar-s'hi de ple. Els uns, per considerar que la proposta del govern lesiona els drets dels treballadors i obre la porta a la privatització de la intermediació; i els altres, perquè troben que la reforma és insuficient. El Punt: Els sindicats pensen en el 29 de setembre per convocar la vaga general

:DCAT El distintiu dels aliments catalans

:DCAT, aquesta és la nova marca que definirà un producte agroalimentari o pesquer català de qualitat i que busca tenir presència a l'etiquetatge perquè el consumidor sàpiga que sota aquest disseny hi ha un producte segur, sa, de qualitat i fet a Catalunya.

L'"invent" és del departament d'Agricultura i ja ha iniciat els primers contactes amb les organitzacions de productors de tots els sectors alimentaris perquè hi diguin la seva, ja que interessa la seva implicació en un projecte que convida a sumar-s'hi voluntàriament. Ara bé, qui vulgui posar el :DCAT al seu producte haurà de passar per una auditoria, per garantir la qualitat i també elaborar una carta del producte, un document que descriu les matèries primeres i l'elaboració i que inclou les dades del fabricant o productor.

L'interventor general de la Generalitat diu que no sap si hi va haver pagaments del Palau a partits polítics

L'interventor general de la Generalitat, Josep Maria Portabella, ha assegurat aquest dilluns que en l'anàlisi dels comptes del Consorci del Palau de la Música no ha detectat pagaments de l'entitat cultural cap a partits polítics, tot i que més tard ha concretat que no pot saber on anaven a parar diners dels quals no se'n coneix el destí. Ho ha explicat en la compareixença davant la comissió del Parlament que investiga el desviament de fons del Palau, Portabella ha detallat els diners procedents del Consorci que van anar a parar a destins diferents dels estipulats, principalment les butxaques de Millet i Montull. A preguntes de CiU, ha declarat que no s'hi ha detectat que alguns d'aquests fons anessin a parar a fundacions de partits polítics.

No obstant això, posteriorment, a preguntes del diputat d'ERC Pere Bosch, Portabella no ha assegurat que els diners del Consorci que es van perdre no haguessin anat a algun partit polític, ja que se'n desconeix el destí. L'actual director general del Palau de la Música, Joan Llinares, ha opinat aquest dilluns al Parlament que alguns convenis firmats per l'entitat cultural durant el mandat de Fèlix Millet amb la fundació CatDem, antiga Trias Fargas, eren "estranys" i s'haurien de considerar "fora de lloc", ja que tenen "difícil justificació" perquè una institució musical donava diners a una política, CDC.

A més, també ha considerat "estranys i sorprenents" alguns documents trobats al Palau, com ara les anotacions en l'agenda de Gemma Montull sobre adjudicacions d'obres de fora del Palau, com ara la línia 9 del metro o la Ciutat de la Justícia, i cobraments de part de la constructora Ferrovial. Aquests indicis li fan sospitar que tot estava relacionat per les coincidències de dates i les quantitats, segons ha explicat en la primera sessió de la comissió parlamentària que investiga el cas Millet i la seva relació amb CDC.

El Borbó va passar per la llista d'espera del Clínic?

La intervenció quirúrgica del monarca espanyol al Clínic de Barcelona, que va costar a l'hospital un mínim de 25.000 euros, va estar envoltada d'una sèrie d'interrogants, sobretot referents a la naturalesa i els detalls de la hospitalització. Per tal de resoldre'ls, el grup d'ICV al Congrés ha preparat una bateria de preguntes al Govern de José Luis Rodríguez Zapatero per conèixer, entre d'altres qüestions, si el Borbó es va sotmetre a la llista d'espera del Clínic, tal com ha de fer qualsevol ciutadà, o bé si va gaudir d'algun tracte preferent que el fes passar per davant dels pacients catalans que fa mesos que esperen les seves intervencions.

Amb la seva bateria de preguntes al Govern del PSOE, el portaveu d'ICV al Congrés, Joan Herrera, vol conèixer si en l'ingrés del monarca a l'hospital barceloní 'es va escenificar' que el rei s'operava com un ciutadà qualsevol 'per fer creure que la intervenció va tenir lloc en un centre de salut públic, quan en realitat va tenir lloc en un centre privat'.

També demanaran si el material hospitalari habitual de Barnaclínic, entre ells els llençols, van ser substituïts pels de la part pública del Clínic 'per poder reforçar aquesta escenografia'.