lo carrer del riu

lo carrer del riu

09 de juny, 2010

Oriol Junqueras: 'Si el procés iniciat ahir avança seriosament, l'actual marc jurídic no condicionarà l'opinió de la majoria'

L'eurodiputat d'ERC Oriol Junqueras valora molt positivament el procés iniciat ahir amb l'admissió a tràmit de la IP per a convocar un referèndum d'independència i augura que si la majoria de la població catalana vol independitzar-se d'Espanya, no hi haurà marc legal que ho impedeixi. 'Si el procés iniciat ahir avança seriosament, l'actual marc jurídic no condicionarà l'opinió de la majoria', vaticina, perquè 'si els ciutadans d'un territori s'expressen d'una forma clara, per a la UE aquest fet acaba tenint la mateixa legitimitat que l'expressió d'un Estat.'

Junqueras exposa que al conjunt d'Europa no existeixen gaires antecedents 'd'independències en el si de democràcies liberals. Durant el segle XX, només s'han donat els casos de Noruega, Irlanda i Islàndia. Per tant, el procés d'independència que es planteja ara a Catalunya és relativament habitual a Europa i al món, però molt menys del que podria semblar a primer cop d'ull en tant que té lloc dins d'un marc democràtic.'

Situats en aquest marc legal, Junqueras recorda que 'l'únic argument vàlid en les democràcies liberals són els arguments democràtics; és a dir, que la gent voti. El marc jurídic actual compta poc, perquè el que és important és la majoria democràtica. Si anem seriosament, l'actual ordenament jurídic no condicionarà l'opinió de la majoria.'

Jordi Pujol: 'El Parlament té el dret de debatre sobre la independència'

L'ex-president de la Generalitat, Jordi Pujol, ha dit que el Parlament de Catalunya tenia tot el dret de debatre sobre la independència. 'Una altra cosa és què decidiria la ciutadania', ha observat Pujol, per qui 'la doctrina del catalanisme de la segona meitat del segle XX, que es basava en el diàleg amb Espanya però en un marc espanyol, ha entrat en crisi'. Perquè, segons diu, la proposta per part d'Espanya és inacceptable.

'Volen que Espanya sigui com França, amb una centralització total i amb una sola llengua i una sola cultura, de les quals es desprenen uns sentiments i unes ideologies que no deixen espai a res més', ha dit.

El Punt: Ara que faig vuitanta anys

La PDE acusa el govern català d'haver acceptat no tocar el cabal ecològic

«El tripartit està d'acord amb el cabal mínim de 100 metres cúbics per segon, però no ho diu perquè hi ha eleccions a tocar», va afirmar ahir el portaveu de la Plataforma en Defensa de l'Ebre. Segons Manolo Tomàs, el govern català ja hauria pactat amb el govern de l'Estat i amb altres governs autonòmics el repartiment de l'aigua de l'Ebre per a nous regadius, així com un cabal mínim que no milloraria el cabal previst en l'actual pla hidrològic, molt allunyat del règim hídric proposat per la comissió per a la Sostenibilitat de les Terres de l'Ebre. El cabal ecològic que reclama la PDE oscil·la entre els 7.305 i els 12.783 hectòmetres cúbics anuals per al tram final del riu, depenent de si es tracta d'un any sec o d'un any humit; una proposta que també va aprovar el Parlament. De fet, aquest règim hídric era una de les quatre propostes de cabal mediambiental que figuraven en el primer esborrany del nou pla de conca, l'any 2008. Però el segon esborrany, del 2009, ja no fixava cap cabal mediambiental per al Delta. «L'Estat ja té una proposta de cabal ecològic, però no la farà públic fins més endavant, perquè abans voldria reunir tots els agents implicats i assolir un cert consens», va remarcar Tomàs. L'estratègia de la PDE, després de la manifestació del 30 de maig a Barcelona, implica constituir un lobby polític europeu i aconseguir que Brussel·les forci l'Estat espanyol a fixar el cabal ecològic.

El Ministeri d'Indústria allarga deu anys més la vida de la central nuclear d'Almaraz

El Ministeri d'Indústria ha autoritzat la central d'Almaraz (Càceres) a continuar funcionant, ja que li ha renovat la llicència d'explotació per deu anys, segons va confirmar el responsable de Relacions Institucionals, Aniceto González. La comunicació va arribar ahir a la central, tot i tenir data de dilluns, el dia que acabava el termini per renovar la llicència. Amb la renovació, la Unitat I i la Unitat II d'Almaraz, propietat d'Iberdrola, Endesa i Gas Natural, compliran el 2020 els 39 i els 37 anys de funcionament, respectivament; de fet, encara estaran per sota del que es considera cicle útil en una planta d'aquest tipus, fixat en 40 anys de vida. I, si convé, més!!!

Blanco diu que demanarà 'formalment' que el corredor mediterrani sigui prioritari a Europa

El ministre espanyol de Foment, José Blanco, ha fet un pas endavant per al corredor mediterrani però no ha abandonat l'ambigüitat que en aquesta qüestió ha fet servir aquests últims mesos. Avui s'ha compromès en la cloenda de la cimera de ministres de Transport europeus feta a Saragossa a demanar 'formalment' que el corredor mediterrani s'inclogui en el document de les Xarxes Transeuropees de Transport, el llistat en el qual la Unió Europea recull els eixos prioritaris i que s'aprovarà el 2011. De moment, en l'esborrany del document hi figuren altres línies, però no el corredor mediterrani.

Blanco ha subratllat que l'eix ferroviari és 'una porta important d'entrada a Europa', ja que 'no només és important per a l'estat espanyol i l'eix mediterrani, sinó també per a la connexió amb el nord d'Àfrica i els països emergents de l'Àsia'. Aquests són només alguns dels arguments que han utilitzat els agents socials, tant patronals com sindicats, i experts econòmics durant molts anys però de manera especialment reforçada aquests darrers mesos per a pressionar el govern espanyol i per a justificar l'evidència de la necessitat del corredor mediterrani per sobre de qualsevol altra línia ferroviària.

El ministre espanyol, però, ha reiterat que l'eix mediterrani és 'compatible' amb una altra línia ferroviària que uneixi Madrid amb Saragossa i Tolosa, creuant els Pirineus centrals. Ha dit, a més, que les dificultats de finançament no obligarien a triar entre ambdós projectes.

Unes paraules sorprenents, les del ministre Blanco, tenint en compte, sobretot, que el secretari de Transport de l'estat francès ja ha refusat aquesta opció perquè implica la construcció d'un gran túnel, molt costós, per travessar el Pirineu. A més, aquesta opció deixa de banda el gran potencial econòmic dels ports de l'arc mediterrani, que actuarien de nodes logístics per a l'entrada a Europa de les mercaderies procedents d'Àsia.

Involució als arxius militars

No només costa molt que arribin els papers de Salamanca. Trenta-cinc anys després de la mort del dictador, la memòria històrica al voltant de la barbàrie franquista segueix segrestada. Contra el que podria semblar, l’aprovació de la llei de la memòria el 2007, l’inici d’obertura de fosses de la Guerra Civil i la polèmica amb l’afer Garzón s’han convertit en un factor de regressió dels arxius militars i policials, que han fet passes enrere en la tímida i lenta política d’obertura iniciada a finals dels anys 90.

Documentació suposadament sensible que s’havia anat obrint amb comptagotes torna a tenir l’accés restringit. Espanya ha entrat en una crisi no només econòmica, sinó també democràtica, si més no pel que fa a la memòria. Aquest dèficit segur que planarà en el col·loqui internacional que organitza a partir d’avui el Memorial Democràtic sota el títol La repressió franquista i la revisió jurídica de les dictadures, amb presència internacional.

La involució als arxius militars afecta, per exemple, la documentació que parla dels 5.000 búnquers que el dictador Francisco Franco va manar construir als Pirineus, de Portbou a Irun, als anys quaranta, per protegir-se d’enemics exteriors. Fa poc els papers van ser traslladats de l’arxiu de la caserna del Bruc, a Barcelona, a l’Arxiu Militar d’Àvila. En el seu primer emplaçament, l’historiador Josep Calvet havia pogut consultar part dels papers, però ara se li denega l’accés per raons de seguretat. “És absurd, es tracta d’unes construccions sense cap utilitat avui dia, abandonades”, diu l’afectat.

De fet, si avui hi ha un búnquer en funcionament, aquest és l’Arxiu Militar d’Àvila, en especial la secció segona de l’estat major de l’exèrcit, que segons el mateix Calvet o el també investigador Jordi Guixé “està tancat amb pany i forrellat”. L’accés a aquest fons va ser una batalla plantejada fa molts anys per Josep Benet, una batalla democràtica que encara avui no s’ha guanyat. En aquest centre, al mateix Calvet li han denegat fa poc l’accés a documents que havia vist els anys 2001 i 2002, fins i tot a papers que té fotocopiats. “Va ser un error”, s’excusen lacònicament els funcionaris en referència al dia que li van deixar veure’ls.

L'Estat reclama a Catalunya 6.000 milions d'euros

La sagnia econòmica que suposa l'espoli fiscal és a punt de provocar el col·lapse financer del Principat. La reunió del Consell de Política Fiscal i Financera de dimarts vinent acordarà que la Generalitat haurà de retornar a l'Estat 6.000 milions d'euros els pròxims cinc anys, que correspondrien a avançaments de la recaptació d'impostos de 2008 i 2009. En concret, l'Estat hauria avançat aquests diners a compte del nou sistema de finançament, però caldria retornar-los degut a una recaptació d'impostos inferior a la que havia previst Hisenda. El retorn d’aquestes xifres milionàries es farà en '60 còmodes mensualitats' a partir del proper mes de gener. En el cas de Catalunya, els 6.000 milions d’euros a retornar suposaran uns 100 milions d’euros mensuals durant els propers cinc anys. Alegria!!!

El Banc Mundial adverteix que la situació econòmica a l'Estat espanyol és "molt greu"

El Banc Mundial (BM) ha advertit aquest dimecres que la situació econòmica a l'Estat espanyol és "molt greu", tot i que avala les últimes mesures adoptades pel govern de José Luis Rodríguez Zapatero, perquè van "en la direcció correcta".

"Crec que la situació a Espanya és molt greu i l'atur extremadament alt", ha declarat el director de tendències macroeconòmiques de l'organisme, Andrew Burns, en la roda de premsa de presentació de l'informe Perspectives Econòmiques Mundials 2010.

L'informe del BM sembla que vol pressionar sobre l'aprofundiment de les mesures d'austeritat adoptades pel govern espanyol i també sembla marcar el camí de la reforma laboral pendent d'aprovar per part de l'executiu.

L'informe del BM preveu que l'economia mundial creixerà d'un 2,9% i un 3,3% aquest 2010, i rebaixa la previsió per a 2011, tot i que la situa a un nivell superior al 2,7% previst al gener. El directiu del BM ha alertat sobre el perill que representa la crisi econòmica a Europa. "La recuperació econòmica mundial continua, però la crisi del deute d'Europa ha posat nous obstacles en el camí per a un creixement sostenible a mig termini", assenyala l'informe.

El New York Times compara la selecció espanyola amb el Madrid de Franco

El prestigiós diari nordamericà The New York Times dedica un article a la selecció espanyola que ha caigut com un gerro d'aigua freda als cercles polítics de Madrid. Segons el rotatiu, els suposats 'èxits' que pot tenir la selecció espanyola al Mundial de Sudàfrica seran un balsam pel Govern espanyol, i assegura que Zapatero 'té l'esperança' que la ciutadania oblidi 'la muntanya de dèficit' i l''atur del 20%' que plana a l'Estat. El New York Times no dubta a comparar aquesta estratègia, que han reconegut polítics socialistes com Jordi Sevilla, amb la del Real Madrid de Francisco Franco, que va convertir-se en l''equip oficial del règim' i s'utilitzaven els seus èxits per calmar la població enmig de 'aïllament diplomàtic'.

The New York Times: Spain Hopes a Cup Will Ease Its Malaise

directe.cat: Catalunya podria guanyar el mundial de futbol si tingués selecció oficial

15.000 euros de sanció per a Guardiola

Finalment, el comitè de competició de la federació espanyola va resoldre ahir l'expedient que va obrir a Pep Guardiola per haver assegurat en una roda de premsa que l'àrbitre Clos Gómez i el seu assistent havien mentit en la redacció de l'acta del partit Almeria-Barça. El tècnic blaugrana va ser sancionat amb una multa de 15.000 euros per una història que va començar el dia 6 de març. Guardiola va ser expulsat per Clos Gómez per les indicacions del seu assistent i, en l'acta del partit, l'àrbitre va explicar que l'havia enviat a la graderia per «abandonar l'àrea tècnica, es va desplaçar fins a l'assistent i va acostar la seva cara a pocs centímetres d'aquest, a la vegada que li cridava: ho xiules tot al revés. No t'assabentes de res.» Guardiola va ser sancionat amb un partit per competició, com també Zlatan Ibrahimovic, que també va veure la targeta vermella en aquell partit. Una setmana després, en roda de premsa, l'entrenador del Barça explicava que Clos Gómez i el seu auxiliar, Gallego Galindo, havien mentit en la redacció de l'acta: «No és que estigui gaire orgullós del que vaig fer. Puc entendre l'expulsió, però si vam decidir fer-hi un recurs va ser perquè el senyor Clos i el senyor Gallego menteixen. Jo m'equivoco i me'n vaig a la graderia, però ells menteixen i ho saben», va dir en aquell moment. Les imatges de televisió que va oferir Canal Plus van demostrar que Guardiola tenia raó i que el que havia dit el tècnic del Barça no s'ajustava amb el que hi havia escrit en l'acta del partit l'àrbitre. En les imatges es veia com Guardiola li deia primer: «L'empeny.» I posteriorment feia una pregunta: «Àrbitre, no has vist que l'empeny?» Després de no rebre resposta, l'entrenador va insistir: «L'empeny, l'empeny.» I acabava dient-li a Gallego Galindo: «Escolta, que t'estic parlant bé.»

Guardiola ha estat sancionat econòmicament després que el comitè de competició hagués rebut pressions per part dels mitjans de comunicació de Madrid, que, fins i tot, van demanar la inhabilitació de l'entrenador blaugrana i una sanció esportiva. El Barça estudia ara presentar recurs al comitè d'apel·lació de la federació espanyola. Ho podrà fer en els pròxims deu dies.