No només costa molt que arribin els papers de Salamanca. Trenta-cinc anys després de la mort del dictador, la memòria històrica al voltant de la barbàrie franquista segueix segrestada. Contra el que podria semblar, l’aprovació de la llei de la memòria el 2007, l’inici d’obertura de fosses de la Guerra Civil i la polèmica amb l’afer Garzón s’han convertit en un factor de regressió dels arxius militars i policials, que han fet passes enrere en la tímida i lenta política d’obertura iniciada a finals dels anys 90.
Documentació suposadament sensible que s’havia anat obrint amb comptagotes torna a tenir l’accés restringit. Espanya ha entrat en una crisi no només econòmica, sinó també democràtica, si més no pel que fa a la memòria. Aquest dèficit segur que planarà en el col·loqui internacional que organitza a partir d’avui el Memorial Democràtic sota el títol La repressió franquista i la revisió jurídica de les dictadures, amb presència internacional.
La involució als arxius militars afecta, per exemple, la documentació que parla dels 5.000 búnquers que el dictador Francisco Franco va manar construir als Pirineus, de Portbou a Irun, als anys quaranta, per protegir-se d’enemics exteriors. Fa poc els papers van ser traslladats de l’arxiu de la caserna del Bruc, a Barcelona, a l’Arxiu Militar d’Àvila. En el seu primer emplaçament, l’historiador Josep Calvet havia pogut consultar part dels papers, però ara se li denega l’accés per raons de seguretat. “És absurd, es tracta d’unes construccions sense cap utilitat avui dia, abandonades”, diu l’afectat.
De fet, si avui hi ha un búnquer en funcionament, aquest és l’Arxiu Militar d’Àvila, en especial la secció segona de l’estat major de l’exèrcit, que segons el mateix Calvet o el també investigador Jordi Guixé “està tancat amb pany i forrellat”. L’accés a aquest fons va ser una batalla plantejada fa molts anys per Josep Benet, una batalla democràtica que encara avui no s’ha guanyat. En aquest centre, al mateix Calvet li han denegat fa poc l’accés a documents que havia vist els anys 2001 i 2002, fins i tot a papers que té fotocopiats. “Va ser un error”, s’excusen lacònicament els funcionaris en referència al dia que li van deixar veure’ls.