València 2 - Barça 2

Puyal 250409

Tres minuts d'una pájara extraordinària de tan inusual han interromput la ratxa de victòries del Barça, però una aparició d'Henry ha permès salvar un punt quan els blaugranes s'encaminaven cap a la quarta derrota de la Lliga. L'ajustat empat dels blaugranes ha adquirit un enorme valor: aquesta nit se'n van a dormir més lluny del Madrid --a set--, que ara ha de guanyar a Sevilla per alimentar el somni de revalidar el títol. El gol del francès, a més, assegura que el Barça mantindrà el liderat després de la visita de dissabte que ve al Bernabéu. I això suposant que perdés, és clar. Henry ha restituit el puntet que mereixia l'equip, que s'ha passat mig partit frenat per una monumental pájara d'una apagada mental quan faltava poc per al descans. Amb el partit controlat, disfrutant d'un golàs de Leo Messi, que ha traçat una bella paret amb Iniesta, el Barça ha encaixat dos gols en un moment que han entelat una convincent actuació en la sortida més difícil que els quedava de campionat, Bernabéu a part. No ha estat el dia dels porters, perquè Valdés i César haurien pogut fer alguna cosa més en les seves intervencions. Si un estranger s'hagués perdut aquesta nit a Mestalla hauria pensat que l'equip local era el Barça pel domini i el control exercits. Succeeix sempre en aquesta Lliga, en tots els camps, per l'actitud jeràrquica que mostra a la gespa. I València no ha estat una excepció per més que hagués recuperat les seves millors virtuts i disfrutés de la seva millor ratxa. L'onze d'Unai Emery ha jugat a veure-les venir, atrinxerat al darrere i a l'espera de sortir disparat al contraatac. Agafat a Villa, perdut entre Puyol i Piqué, però molestant com només ell sap fer-ho, creant una infinitat de dubtes. S'ha passat mig partit en fora de joc, i l'altre mig movent-se entre línies per oferir una sortida als seus companys. Els centrals mai han sabut si quedar-se enrere o sortir de la zona per frenar-lo. Han acabat per quedar-se, estirant massa l'equip i propiciant nombrosos forats. L'estratègia defensiva local ha anat bé perquè s'ha trobat de sobte amb els dos gols i el vent a favor a l'arribar als vestidors. Llavors han desaparegut els aplegapilotes. Amb el 0-1, fins a tres pilotes han tirat a la gespa perquè Valdés tragués ràpid; després del descans no hi havia nens ni pilotes. També el rellotge corria en benefici del València. Muñiz ni tan sols ha mirat César per castigar les seves pèrdues de temps amb el mateix zel amb què ha amonestat Valdés en el primer temps. Però ni els aplegapilotes ni l'àrbitre han estat els principals enemics del Barça, sinó la constància local a córrer i pressionar, frenant de qualsevol manera la construcció del joc blaugrana. La zona ampla ha estat un passadís amb 20 jugadors d'una banda a l'altra regalant-se la pilota amb els seus errors. Xavi i Iniesta mai han tingut un descans per pensar, Messi no ha pogut córrer sense que dos adversaris li caiguessin a sobre, ni Etoo ha pogut rematar excepte en una escapada que se li ha presentat al primer minut. Desnaturalitzat, cada vegada menys dominador i intimidant, Guardiola ha intentat que l'equip recuperés la forma substituint Keita per Henry i endarrerint Iniesta a l'interior esquerre. Xavi demanava a crits una ajuda per arribar a l'àrea valenciana amb una mica de criteri, perquè Messi arrenqués més a prop de la porteria, perquè Etoo pogués tenir una pilota, perquè Henry donés una mica de profunditat. Era qüestió de recuperar les sensacions del primer temps, en què semblava que Mestalla seria una etapa més triomfal, amb un València espantat. Encara que l'equip no disfrutés del cabal habitual d'ocasions de gol que sap crear. La defensa ha estat un sac de nervis en tot moment i el Barça no ha pogut explotar aquesta circumstància perquè entre Baraja i Marchena han frenat abans els blaugranes. A la seva manera, que no és cap altra que la força bruta i l'experiència de saber pegar sense que es noti molt. Tots dos han estat amonestats i ja no han tingut forces per aguantar l'última embranzida blaugrana que s'ha consumat amb el gol d'Henry a porta buida. Un puntet que és un gran punt. Aquesta nit ha servit perquè el Barça segueixi sumant sense parar. FOTOGALERIA SPORT: les millors imatges del partit

ERC reclama un canvi radical en finançament i adverteix que no acceptarà més 'almoines'

El president d'ERC, Joan Puigcercós, ha reiterat un cop més la posició de fermesa del partit davant l'Estat espanyol pel que fa a la negociació del nou model de finançament. Puigcercós considera insuficient la xifra de 8.000 milions d'euros reiterada per la ministra d'Economia, Elena Salgado, i li ha advertit que els republicans no estan disposats a acceptar l''almoina' de l'Estat 'una vegada més'. Puigcercós ha insistit en la importància de la bilateralitat de les negociacions i ha instat els seus socis de Govern a plantar-se davant el Consell de Política Fiscal i Financera si l'Estat no modifica radicalment la seva proposta en xifra i model.

Puigcercós ha intervingut davant una representació d'alcaldes i regidors republicans que s'han reunit aquest dissabte a la seu nacional del partit, a Barcelona. El líder d'Esquerra ha centrat el seu discurs al voltant del finançament local per part de l'Estat espanyol, que aporta als ajuntaments una 'misèrrima' quantitat de diners que, segons el líder d'ERC, no són cap regal, sinó una quantitat que Catalunya és cobra 'del que se li deu'. 'Ningú no ens regala res', ha repetit insistentment. Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) denuncia que el Fons Estatal d'Inversió Local (FEIL) i la proposta de finançament del govern espanyol són totalment insuficients per eixugar el dèficit fiscal que pateixen els Països Catalans. Així ho han volgut expressar gràficament amb aquesta imatge en què s'atribueixen les inversions del FEIL a l'espoli fiscal català. A més, destaquen que el dèficit fiscal costa a cada català 2.622 euros, mentre que el Pla Obama ha costat a cada americà 2.339 euros. Els republicans afirmen: 'Cada any financem un Pla Obama a canvi de res'.

Jaume Renyer anuncia que abandona Esquerra

Jaume Renyer ha anunciat aquest vespre a través del seu bloc que es dona de baixa com a militant en actiu d'Esquerra Republicana. Renyer va formar tàndem amb Uriel Bertran al capdavant d'Esquerra Independentista en les eleccions internes i va proposar després la unificació dels sectors crítics amb Reagrupament. Abans havia estat un dels homes de confiança de Carod Rovira, a qui va acompanyar en la famosa entrevista amb ETA a Perpinyà.

En el seu apunt Renyer expressa el seu acord amb l'article publicat la setmana passada per Joan Carretero on reclamava la creació d'una candidatura independentista transversal. Renyer hi diu també que "simplement exposo el meu convenciment personal de que dins a ERC no hi ha res a fer mentre es mantingui la línia marcada pel tàndem Carod-Puigcercós."

Bloc de Jaume Renyer: Obrir la porta de l'esquerra de la llibertat

Especialistes europeus recreen els fets de la Batalla d'Almansa tres-cents dos anys després

El 25 d'abril de 1707 la batalla d'Almansa va condemnar a mort el Regne de València. La derrota dels austriacistes, batuts per les tropes de Felip V, va implicar la pèrdua de les llibertats de tot el país (el 1714 al Principat i el 1715 a Mallorca). Enguany, per commemorar el 302 aniversari de la batalla, aquest cap de setmana se'n farà a Almansa mateix una recreació força interessant i grups nacionalistes d'esquerra es manifestaran. En la recreació, hi participaran l'Associació Napoleònica Valenciana i grups del Principat, Aragó, França, la Gran Bretanya i Itàlia. En conjunt, més de tres-cents individus uniformats i amb armes d'època participaran en les dues recreacions de la batalla que es faran el cap de setmana (dissabte a les 18.30 i diumenge a les 13.15). La iniciativa, que també inclou exposicions fotogràfiques i molts concerts, és organitzada per l'Associació Cultural 1707 Almansa Històrica, nascuda l'estiu del 2005 per a impulsar la commemoració del tercer centenari de la batalla, el 2007. Hi col·laboren l'Ajuntament d'Almansa, la Junta de Castella-la Manxa i la Generalitat Valenciana.

Comença la manifestació a València de l'esquerra independentista per a commemorar el 25 d'abril

Ha començat la manifestació a València per commemorar el 25 d’abril, que s’emmarca dins la campanya '300 anys d'ocupació, 300 anys de resistència'. L’organització ha xifrat en cinc mil el nombre de participants. En acabar la manifestació, que recorrerà els principals carrers de la ciutat, es farà una acte polític a la plaça dels Furs. Un entre tants, Voltor i Skafeinats actuaran a partir de les 22.30 a la plaça Viriato, al barri de Velluters. Muixeranga d'Algemesí

A l'acte polític intervindran Empar Salvador, presidenta del Fòrum per la Memòria; Enric Tàrrega, historiador anti-feixista i activista cultural; i Pasqual Soriano, militant revolucionari i activista social. Gonçal Bravo, sindicalista i militant de l'esquerra independentista, tancarà l'acte en nom de la campanya '300 anys d'ocupació, 300 anys de resistència'. Les organitzacions que integren la campanya '300 anys d'ocupació, 300 anys de resistència' són: CAJEI, Endavant, Maulets, SEPC, Alerta Solidària i COS. La manifestació, tanmateix, ha rebut el suport de més d'un centenar d'organitzacions, entitats, col·lectius, associacions culturals, ateneus i casals de tot el país. També hi han volgut donar suport diversos regidors d'arreu dels Països Catalans, els quals han signat un manifest en què es recorda 'la pèrdua dels furs i les institucions diferenciades i la incorporació total i forçada de la major part dels nostres territoris al projecte borbònic espanyol.' VilaWeb: Cinc mil persones participen a la manifestació de la diada del 25 d'abril a València

Al Tall presenta 'Vergonya, cavallers, vergonya' a Almussafes

Al Tall presenta avui, al Centre Cultural d'Almussafes, l'espectacle 'Vergonya, cavallers, vergonya'. El repertori se centra en el 'Llibre dels Feits' de Jaume I, de qui enguany se celebra el vuit-cents aniversari del naixement. En reivindiquen, més que la figura, l'obra i 'carreguen' contra els qui li fan 'homenatges lleugers', ha dit Vicent Torrent. El concert començarà a les 22.30. El disc serà a les botigues d'aquí a pocs dies. Al Tall - Vergonya cavallers, vergonya 120709 CATr

Vicent Torrent, Manuel Miralles, Jordi Reig, Enric Banyuls, Xavier Ahuir, Robert Moreno i Maribel Crespo, que integren la formació habitual d’Al Tall, s'acompanyaran, en aquest espectacle, per Tomeu Penya (Balears) i Jan Maria Carlotti(Provença). Si bé l'any 1979 Al Tall va fer una cantada sobre la guerra de successió i la batalla d'Almansa que va titular 'Quan el mal ve d'Almansa', ara el grup valencià narra uns altres fets anteriors. En efecte, el nom de l'espectacle ('Vergonya, cavallers, vergonya') fa referència a unes paraules que es recullen al 'Llibre dels Feits'. Foren pronunciades per Jaume I en veure que els seus cavallers no gosaven avançar a la batalla de Portopí, durant la conquesta de Mallorca. Amb aquest crit els exigia, doncs, dignitat. Val a dir, però, que el que canta Al Tall no són fragments extrets del llibre de Jaume I, si no que en fan la seva pròpia interpretació. 'Per als qui estimem el país, resulta molest veure els homenatges que se li reten a Jaume I. Molts polítics i col·lectius que no n'aprecien l'obra (ni s'estimen el país) intenten convertir-lo en una figura del folklore local'. Aquests homenatges, que no agraden gens als components d'Al Tall, els han dut a fer el seu propi homenatge a Jaume I. 'El rei, des de la tomba, escolta els homenatges que se li fan i s'esgarrifa' i diu: Per ofrenar noves glòries a Espanya és la primera cosa que us entenc. Com pot ser, poble meu, que amb tal 'patranya', del vostre destructor vos defenseu'. Durant la cantata el rei proclama el seu testament polític i diu: 'Jo no sóc espanyol, ni sóc francès, sóc aquell que en altre temps governava, conegut pel nom de Jaume I. Ara no sóc ningú, sóc la meua obra...'. I acaba dient: 'El vostre futur des de mi arranca.''Vergonya, cavallers, vergonya' tracta més sobre l'obra de Jaume I que no sobre el personatge mateix, segons Vicent Torrent. De fet, les cançons que s'hi inclouen parteixen de la pregunta: 'Què es va perdre a Almansa?' La resposta d'Al Tall és: 'Es va perdre l'obra de Jaume I.'

La feina de les mestresses de casa, reconeguda amb una titulació professional

La vicepresidenta primera del govern espanyol, María Teresa Fernández de la Vega, ha anunciat avui que d’aquí uns dies l’executiu aprovarà un decret que permetrà a moltes dones que treballen a casa poder accedir a un lloc de treball perquè es reconeixerà la seva experiència mitjançant una titulació professional. Fernández de la Vega ha fet aquest anunci en la intervenció en el IV Congrés Africà de Dones Emprenedores, que se celebra a Egipte. De la Vega considera que la mesura pot beneficiar mig milió de dones a l'estat espanyol, que podran accedir als llocs de treball que crearan la llei de la dependència i l'educació infantil de 0 a 3 anys. També ha dit que el govern espanyol vol que la feina que han fet les dones a la llar es converteixi ara en una porta d'accés al món professional i al mercat laboral. Serà qüestió d'anar al tanto!!! Si ho fem tan bé, potser encara ens tocarà portar dos cases i anar al jornal. Si és que estos sociates...!!*!!