lo carrer del riu

lo carrer del riu

05 de maig, 2008

EstatPropi.cat s'internacionalitza

Després d'un any en funcionament, la web estatpropi.cat, nascuda amb l'objectiu de "posar a Internet un mapa on es visualitzés la gent que defensa la independència del poble català", aquest portal vol fer ara el salt a la internacionalització.

Alexis Vizcaíno, membre de l'equip d'estatpropi.cat, considera que al mateix temps que es manté l'actual campanya, que ja compta amb 18500 adherits, ara cal donar-la a conèixer arreu del món. Amb aquesta finalitat, l'equip que desenvolupa la pàgina treballa en la traducció de la mateixa a idiomes com l'espanyol, el francès, l'occità i l'anglès, amb la idea d'ampliar el nombre de llengües en un futur pròxim i alhora, facilitar l'adhesió a la seva proposta d'estat per al poble català per a persones de tot el món, amb o sense vinculació amb els Països Catalans.

En paral·lel a aquests projectes, l'equip que desenvolupa estatpropi.cat, integrada a la Xarxa de Blocs Sobiranistes vol presentar el seu producte en diversos fòrums i concursos dedicats al desenvolupament de webs amb tecnologia 2.0. En aquest aspecte, els seus membres consideren possible tenir un reconeixement de tipus internacional gràcies a una web que utilitza els mapes de google per situar geogràficament les adhesions. Així mateix, Vizcaíno recorda que el mateix portal "està integrat en xarxes socials com ara twitter i facebook".

La canonada que transportarà aigua de l'Ebre serà bidireccional: Genial !!!

Baltasar 050508 CATr El conseller de Medi Ambient i Habitatge, Francesc Baltasar, i la ministra de Medi Ambient, Rural i Marí, Elena Espinosa, han signat aquest matí a la seu del ministeri a Madrid l'acord de col·laboració per desenvolupar la infraestructura de conducció que permetrà transvasar aigua entre Tarragona i Olèrdola. La canonada, tal com demanava ERC, serà bidireccional: permetrà transportar aigua de Barcelona a Tarragona quan entrin en funcionament les dessalinitzadores.

L'acord, que implica la interconnexió de xarxes entre el Consorci d'Aigües de Tarragona i el sistema Ter-Llobregat mitjançant el minitransvasament de l'Ebre, preveu que la Generalitat sigui la titular de les noves infraestructures i que per tornar a transportar aigua de l'Ebre calgui un decret llei aprovat pel Congrés de Diputats. Aigües de Barcelona (Agbar) és l'empresa adjudicatària de l'obra que portarà l'aigua de l'Ebre a Barcelona.

Segons el conveni, la Generalitat gestionarà l'obra i també serà l'encarregada de les expropiacions. Estat i Generalitat han creat una comissió de seguiment de l'obra que es reunirà aquest dilluns mateix per decidir quina empresa executarà l'obra.

Els 180 milions d'euros destinats a construir els 62 quilòmetres de canonada sortiran de la inversió prevista a la disposició addicional tercera de l'Estatut, és a dir, dels diners que havien de servir per compensar el dèficit d'infraestructures de Catalunya.

La mesura pretén pal·liar els possibles talls en el subministrament que es produiran després de l'estiu si persisteix la situació de sequera extrema a Catalunya. En l'actualitat les reserves de les conques internes s'acosten al 25% de la seva capacitat, cinc punts percentuals més que fa un mes gràcies a les pluges que han caigut durant el mes d'abril. Tot i això, les precipitacions han ajudat "mínimament" a augmentar el nivell d'aigua embassada, i Catalunya continua en estat d'excepcionalitat II.

Un cop signat el conveni, es començarà a treballar de forma immediata en les obres de construcció de la canonada per fer arribar l'aigua de l'Ebre a Barcelona. Per Josep Puxeu, secretari d'Estat de Món Rural i Aigua, els passos han de ser immediats i s'ha de començar a treballar per estar a punt a primers d'octubre, que és quan, si aquest episodi de sequera continua, hi hauria problemes greus a l'àrea metropolitana de Barcelona. En declaracions a TV3, Puxeu ha explicat que s'haurà de treballar durant tot l'estiu i ha alertat que caldrà fer algunes expropiacions i que hi haurà algunes afectacions que s'hauran de pactar.

VilaWeb/ElPunt: L'Estat haurà de fer un decret cada cop que es porti aigua de l'Ebre a Barcelona

Es reuneixen els experts que han d'actualitzar la balança fiscal de Catalunya amb l'estat

Tretze experts en finances i hisenda pública es reuneixen avui a migdia, per encàrrec de la conselleria d'Economia i Finances, per actualitzar les estimacions fetes el 2005 de les balances fiscals del Principat amb l'estat. Ho faran en base a les dues metodologies existents: la del flux del benefici, que mesura la incidència de l'actuació del sector públic sobre el benestar dels ciutadans, i la del flux monetari, que mesura l'impacte del sector públic sobre un determinat territori.

Actualitzaran les balances fiscals fins a l'últim any amb les dades disponibles, per tal de poder disposar de 'xifres rigoroses i incontrovertibles que puguin ser acceptades per totes les forces polítiques catalanes', defensa el govern català.

Els experts, que han rebut l'encàrrec del conseller d'Economia i Finances, Antoni Castells, són: Núria Bosch, Joan F. Corona, Joan Carles Costas, Guillem López, Eduard Rius, Ramon Tremosa, Matias Vives, Antoni Zabalza, Joan Ramon Rovira, Xavier Sala Martín, Joaquim Solé Vilanova, Maite Vilalta i Marta Espasa.

La balança fiscal de Catalunya amb l'Administració Central. Gener 2005

Madrid no obrirà un col·legi català perquè només hi ha 11 sol·licituds

La consellera d'Educació de Madrid, Lucía Figar, ha assegurat aquest dilluns que el projecte d'obrir un col·legi català no serà possible, perquè només s'han recollit 11 sol·licituds de famílies que volen que els seus fills cursin l'any que ve les assignatures en català.

Figar ha indicat que aquestes 11 peticions corresponen a cursos diferents, i que aquesta mateixa setmana es reuniran amb les famílies per donar-los l'opció d'"obrir una secció en algun col·legi públic" perquè puguin estudiar aquest idioma.

L'executiu d'Esperanza Aguirre tenia previst obrir el col·legi català President Tarradellas al centre de Madrid, concretament on avui hi ha l'Institut San Mateo, si s'aconseguia com a mínim 10 matrícules per curs.

Benach i Niubò presenten només la meitat de les signatures recollides per protegir l'anonimat dels firmants

La candidatura formada pel tàndem Ernest Benach-Rafel Niubò, Esquerra Futur, ha presentat aquest migdia les signatures que els serviran d'aval per optar a la presidència d'Esquerra Republicana.

Esquerra Futur ha entregat 768 signatures pel candidat a la presidència Ernest Benach i 767 pel secretari, Rafel Niubò.

Aquests avals representen només la meitat de les signatures recollides, que han estat 1.480 per a cada un. Segons Patrícia Gomà, portaveu d'aquesta candidatura, no s'han presentat totes les signatures "per respectar la identitat dels signants, ja que alguns tenen certa recança de ser titllats d'una banda o una altra". Gomà assegura que entre les signatures que no s'han presentat hi consta algun nom que "podria sorprendre".

La formació havia demanat que els avals que s'entreguessin a més a més dels 507 que es demanaven com a mínim per cada candidat, es destruïssin, proposta que des de la direcció del partit es va rebutjar.

També el sector de Joan Carretero ha detectat el que Rut Carandell va definir, en un article publicat a l'AVUI, com "por a Calàbria", en referència al carrer on hi ha la seu del partit i quarter general de l'aparell controlat per Puigcercós. R.cat ha decidit lliurar totes les firmes reunides –896 per Joan Carretero, candidat a la presidència del partit, i 812 per Carandell, aspirant a la secretaria general–, però asseguren que molts militants s'han "reservat" i han decidit no oferir-los el seu suport fins al dia de la votació, el 7 de juny. "Tindrem vot ocult. La recollida de firmes era només com un tràmit administratiu, que nosaltres no volíem però que hem hagut de passar. L'hora de la veritat serà el dia de les eleccions", ha anunciat Rut Carandell.

Pel que fa a la resta de candidatures, el tàndem format per Joan Puigcercós i Joan Ridao, del sector que domina l'actual executiva, ja va entregar la setmana passada 2.232 avals. Els aspirants d'Esquerra Independentista (EI), Jaume Renyer i Uriel Bertran, també ha lliurat avui les seves firmes: 758 i 934 respectivament. Bertran, que considera EI el "pal de paller" del canvi que s'espera a ERC, ha agraït el suport "a vegades compromès" dels militants que han signat a favor de la seva candidatura.