31 d’octubre, 2007
Mor als 81 anys l'artista Modest Cuixart, cofundador del grup Dau al Set
Els jutges desmunten la teoria del PP sobre l'11-M
Catalunya signa una altra golejada, 13-0 contra els EUA
El combinat català, que es va adherir a la Confederació Sud-americana de Patinatge (CSP) al desembre del 2006, ha sumat ja quatre victòries, primer contra Argentina (6-3), per seguir amb grans golejades contra Sud-àfrica (10-1) i Colòmbia (11-0), a la qual cal afegir ara la victòria sobre els EUA.
Amb dotze punts dels dotze possibles, Catalunya és clarament una de les més fermes candidates a arribar a la final. Tot i això, a la selecció catalana encara li falta disputar dos partits contra dues de les seleccions més potents del campionat Xile i Brasil, amb l'afegit que tots dos partits es disputen en un mateix dia, aquest dijous, 1 de novembre. El primer dels partits, contra Xile, a les 15:00 (hora catalana) i contra Brasil a les 23:45h. Aquest últim partit serà televisat pel 33.
El Congrés aprova la Llei de la Memòria Històrica sense el suport d'ERC i del PP
ERC si ha oposat perquè considera que el text aprovat "no acaba amb el sistema espanyol d'impunitat instaurat durant la Transició". El PP, en canvi, ha votat a favor de set punt del text, entre els quals hi ha el de la "despolitització" del Valle de los Caídos i a les ajudes a les víctimes de la Guerra Civil i el franquisme.
PERÒ: La principal novetat introduïda al tràmit d'avui ha estat una esmena per la qual els símbols franquistes en edificis de l'Església no hauran de ser retirats si responen a qüestions artístico-religioses protegides per llei. Aquesta esmena ha estat pactada pel PSOE i CiU i ha rebut el suport del PNV i de CC, i ha estat rebutjada pel PP.
-La lletra petita es veia a venir !
Doble triomf català
Un cop superats els problemes pel viatge, el combinat de Jordi Camps ja destil·la sensació de màxim favorit. Només l’amfitrió Brasil i Xile (que ahir va arrencar un empat a l’Argentina) semblen capaços de frenar l’equip català.
Però si esportivament el torneig va sobre rodes, encara millor ambient es respira al voltant de la presència catalana. “Estem competint en absoluta normalitat i això és el més important”, diu el seleccionador. Camps recorda que “a Macau –seu del Mundial B on va competir com a membre provisional de la FIRS– l’ambient era molt diferent i fins i tot se’ns va intentar frenar la participació”.
Contra Colòmbia, al vespre, Catalunya es va tornar a exhibir:11-0 amb un nou hat trick d’Ivan Tibau.
Avui la selecció jugarà el 4t partit de la primera fase contra els Estats Units (33, 16.00 h), golejats ahir per l’Argentina 22-1.
30 d’octubre, 2007
La selecció catalana d'Hoquei patins guanya Sud-àfrica (10 a 1)
La justícia basca obre judici oral contra Juan José Ibarretxe per reunir-se amb Batasuna
En conseqüència, el TSJPB resol procedir a l'obertura de judici oral, malgrat que la Fiscalia basca hagi demanat el sobreseïment i no hi hagi acusació particular. Per al magistrat, n'hi ha prou amb les acusacions formulades per l'acusació popular, exercida per el Foro d'Ermua i Dignidad y Justicia.
Les reunions amb Batasuna que motiven la causa van ser els dies 19 d'abril del 2006 i 22 de gener del 2007, amb el lehendakari, i el 6 de juliol amb els dirigents de PSE-EE.
Empar Moliner-Antoni Bassas
Antoni: -Però, posats a especular, podríem recordar que hi havia un tenista que quan guanyava era "el tenista español" i quan perdia era "el tenista catalán". Les coses van així!
El debut de Catalunya acaba amb victòria davant Argentina (6-3)
El debut de Catalunya a la Copa Amèrica ha acabat amb una clara i valuosa victòria per sis gols a tres contra una de les seleccions més potents del campionat, l'Argentina. Al descans s'ha arribat amb un resultat de dos a un favorable a Argentina. El combinat sud-americà s'ha situat diverses vegades al davant al marcador, i totes dues seleccions han fet gal·la d'un vibrant joc ofensiu.
La selecció de Catalunya d'hoquei patins disputa aquest campionat gràcies a la seva adhesió a la Confederació Americana d'aquest esport.
28 d’octubre, 2007
L'SNP crida els escocesos a convertir-se en la "generació de la independència"
En el congrés, que es va celebrar a Aviemore, al nord d’Escòcia, es notava la voluntat de fer la feina ben feta en aquesta oportunitat històrica que l’electorat va donar al maig als independentistes en col·locar-los en un govern en minoria.
En la seva intervenció el líder del partit i president del govern autònom, Alex Salmond, va repassar “els 160 dies d’èxits” assolits per l’SNP des que va arribar al poder. Segons el primer ministre, si Escòcia s’independitzés, seria “el tercer país més ric d’Europa”. “Cal, però, que puguem gestionar tots els diners que genera el petroli del mar del Nord per invertir-los a Escòcia; demanem gastar el que generem”, va afegir.
També el número dos del govern, Nicola Sturgeon, va fer una crida a “assegurar-nos que som la generació de la independència”. De fet, l’independentisme escocès va en augment des que l’SNP va guanyar les eleccions autonòmiques de maig. Una enquesta publicada ahir pel diari Scottish Mail on Sunday assegura que el 33% dels escocesos són partidaris de la independència. El mateix sondeig donava l’any passat un 31%. El partit té ara una xifra rècord de diputats, regidors i d’índex de popularitat. Fa tres anys el congrés va estar marcat per la divisió i la tornada de Salmond com a líder després d’una gran desfeta electoral.
Ahir cada ministre va retre comptes de la seva gestió. Salmond va anunciar que l’autovia entre les dues grans ciutats d’Escòcia, Edimburg i Glasgow, es convertirà en autopista de franc. Però el més important per a la credibilitat del govern es produirà d’aquí a tres setmanes, quan presenti els primers pressupostos per als pròxims tres anys i hagi de quadrar el números per complir totes les promeses que ha fet, com ara la gratuïtat dels medicaments, de l’assistència a la tercera edat i dels menjadors escolars i l’abolició dels peatges per circular sobre els ponts.
Barça 2 - Almeria 0
En una topada amb Bruno (lo noi de Saltor), el mexicà ha caigut dins l'àrea. El penal l'ha transformat Messi m.80. El 2-0, a deu minuts del final, ha estat un premi excessiu per als escassos mèrits del Barça. El partit acaba amb tres punts al sac, poc joc, golet d'autoajuda d'Henry i poca cosa més, a banda del retorn de Touré Yaya, Zambrotta i Márquez. Ningú ha sortit content del Barça-Almeria, cosa que revela el mal partit que s'ha vist al Camp Nou. Ni els blaugranes, que han sumat els tres punts amb més pena que glòria se n'han anat orgullosos per la seva actuació, ni els andalusos han arribat al vestidor amb la satisfacció d'haver espantat fins al final. Potser ni l'àrbitre estarà feliç demà quan revisi les dues jugades que van decantar la balança per al Barça, conflictives i molt protestades per un digníssim Almeria.
Ibarretxe diu que ni Rajoy ni Zapatero ni ETA decidiran el futur dels bascos
El lehendakari, després de convidar als bascos mexicans a participar activament en el seu full de ruta i realitzar aportacions, ha reiterat que la seva proposta és un camí "legal, legítim i democràtic".
Finalment, ha puntualitzat que "no cal tenir por» que la societat basca es pronunciï en una consulta perquè el problema és la violència i no l'existència de propostes polítiques.
Una beatificació massiva reviu els records de la Guerra.
Però el procés de beatificació ha despertat amargues memòries del paper de l'Església en la Guerra Civil. "La jerarquia de l'Església Catòlica espanyola desaprofitarà una gran oportunitat per a portar a terme un exercici de reconeixement públic de la seva labor durant la guerra civil i la dictadura franquista", ha dit en un comunicat l'Associació per la Recuperació de la Memòria Històrica.
El monjo Hilari Raguer afirma que el bisbat espanyol manté "la ideologia franquista"
La selecció catalana d'hoquei inicia dilluns la participació a la Copa Amèrica
Montilla visita la Ribera d'Ebre
27 d’octubre, 2007
L'ombra del 23-F és allargada
Es compleixen ara els 25 anys d'aquella arribada de Felipe González, amb els seus pantalons de pana, a la presidència del Govern i qui va manar a Espanya entre 1982 i 1996 ha justificat el fet de no recuperar la memòria del franquisme, durant l’època en la qual el seu Executiu va governar. “En aquell temps, la gent com jo estava aclaparada per aconteixements com ara l’intent de cop d’estat, estavem decepcionats per la crisi i ens vam bolcar amb entusiasme en un projecte en el que vam creure, i ens hi vam bolcar majoritàriament”, ha dit. González ha defensat, així mateix, la vigència de la monarquia parlamentària: “la monarquia institucional és una peça clau del pacte constituent de la democràcia espanyola”, ha insistit.
-Des d'aquí pensem que Felipe González continua tan aclaparat pels aconteixements com "en aquell temps".
Molts instituts balears es plantegen rebutjar les xerrades de la Guàrdia Civil si són en foraster
Tots i cada un dels Instituts d'Educació Secundària tenen un Projecte de Normalització Lingüística en el qual es deixa ben clar que la llengua vehicular és el català i això inclou la llengua en què es fan les classes, en què estan redactades les circulars, els butlletins de notes i per descomptat la llengua amb què es fan les conferències i xerrades a càrrec de persones alines als instituts. El que no va aclarir ahir el delegat del govern, Ramon Socias, és en quina llengua pretenen fer aquests xerrades els 12 agents de la Guàrdia Civil, fet que ha motivat que s'hagi encès el llum d'alarma arreu dels instituts i centres escolars de Balears.
A Balears la Guàrdia Civil s'ha guanyat la fama de ser una organització forastera, racista i antimallorquina que persegueix l'ús de la llengua catalana. La llista d'incidents provocats per agents de la Guàrdia Civil contra persones que xerren mallorquí és interminable. Si el delegat del govern Ramon Sociás no deixa ben clar en quina llengua faran les conferències aquests dotze agents que visitaran els instituts, es poden trobar amb un rebuig general i que l'alumnat molt sensibilitzat per la persecució de la llengua se'ls reboti dins les aules.
Troben les restes de vuit militants d'UGT en una fossa comuna a Saragossa
La fossa comuna, que està sent exhumada, va ser trobada ahir durant una excavació dirigida per l'arqueòleg Javier Ortiz, de la ARMH, segons ha informat avui l'associació. L'excavació continuarà al llarg dels pròxims tres o quatre dies, fins que es porti a terme l'extracció individualitzada de les restes dels vuit veïns assassinats el 25 d'agost de 1936 després d'haver passat cinc dies detinguts a l'ajuntament de la localitat. Amb edats compreses entre els 27 i 48 anys, quatre d'ells estaven casats i tenien fills i quatre estaven solters, tots pertanyien a la Unió General de Treballadors (UGT) i havien estat membres de les juntes directives del sindicat durant els últims anys anteriors al seu assassinat.
La fossa es troba situada en el quilòmetre 61 de la carretera A-2302, entri Arándiga i Niguella.
A l'exhumació han assistit nombrosos familiars que estan col·laborant amb els arqueòlegs de la ARMH. Arándiga és un petit municipi saragossà que es troba a uns 70 quilòmetres de Saragossa, pertany a la Comarca de Calataiud, i la seva població va passar de tenir 1.171 habitants al 1930 als 535 de 1996.
Reconeguda internacionalment la Federació Catalana de Bitlles i Bowling
A partir d'ara les seleccions catalanes de bowling, bitlles catalanes, bolos palma i bolos lleonesos podran competir al marge dels combinats espanyols. Tot i que la Federació Espanyola ha intentat evitar aquest reconeixement, tal com ja es va fer amb l'hoquei patins, la Federació Catalana ha assolit el seu objectiu gràcies a una gran discreció.
Presentació del llibre “Delators”, escrit per Enric Canals
Dilluns dia 29, a les 19.30 hores, al Col·legi de Periodistes es fa la presentació del llibre “Delators” (Esfera dels Llibres) escrit per Enric Canals.
L’acte el presenten l’advocada Magda Oranich, el periodista Miquel Calçada i l’historiador Josep Termes i compta amb la presència d’Enric Canals i la directora editorial Maria Borràs.
L’obra posa nom i cognoms a la repressió franquista tot parlant-nos de repressors i reprimits, delators i delatats, acusats i testimonis de càrrec, a partir de revisar la documentació generada per la maquinària judicial posada al servei dels guanyadors de la Guerra Civil.
Des del mateix moment de l’entrada a Barcelona de les tropes franquistes, el gener del 1939, va començar un procés de repressió trufat de denúncies, delacions, testimonis de càrrec… que van ser la base de milers de procediments judicials militars, en la seva majoria de caràcter sumaríssim. Això va portar a la mort per afusellament de més de vuit mil republicans i a la presó a desenes de milers de persones.
Delators aprofundeix per primera vegada en el caràcter d’aquestes denúncies, moltes d’elles infundades, d’altres meres revenges personals, odis per la precedent repressió republicana de l’estiu de 1936, i d’altres, també, fruit de les ànsies per obtenir prebendes i escalar socialment en el nou règim. El llibre reconstrueix extensament alguns dels casos. Recull testimonis de supervivents de l’època, familiars i veïns, i ajuda a entendre el clima de desconfiança i desunió que es va instal·lar a la societat fruit del caràcter civil i revolucionari de la guerra del 1936-1939.