En els darrers 22 anys, l'Estat espanyol ha viscut en gran mesura del dèficit fiscal català i dels fons europeus. Aproximadament, en xifres constants, es tracta de més de 12.000 milions d'euros anuals (que han pagat entre 6 i 7,5 milions de catalans, en funció de si ens situem a l'inici o al final del període), i d'uns 6.000 milions d'euros l'any (que han pagat entre 60 i 80 milions d'alemanys, una variació que s'explica fonamentalment per la unificació d'Alemanya). Aquestes xifres equivalen a més de 12.000 milions i a 6.000 milions d'euros, respectivament, és a dir, a un 3% del PIB espanyol anual al llarg d'aquest període.
Curiosament, el creixement econòmic espanyol d'aquests darrers 22 anys s'aproxima precisament al 3% anual. De tal manera que tot el miracle econòmic espanyol del darrer quart de segle equival (amb una certa exactitud) al volum de l'espoli fiscal català i al de les donacions alemanyes. En altres paraules, sense les aportacions dels catalans i els alemanys, l'economia espanyola pràcticament no hauria crescut.
Tot i així, en lloc de ser agraïts i de posar-se a treballar, els polítics espanyols han optat per donar lliçons a tort i a dret. Així, Aznar renyava els alemanys per la seva manca de contenció en la despesa pública (tot oblidant que, en bona part, eren ells qui li pagaven la festa), i Zapatero es vanagloriava d'haver crescut més que els seus socis europeus.
Evidentment, cadascú és lliure de penjar-se amb la seva pròpia corda i esdevenir esclau de les seves paraules. I, en aquest sentit, les xifres són d'una contundència gairebé cruel. Posem-ne tan sols un exemple: fins al juliol, l'atur espanyol s'havia incrementat del 8,3% al 10,4% en el darrer any, mentre que en el conjunt de la zona euro havia disminuït del 7,1% al 6,8%.
És curiós, aquests dies tornem a estar envoltats per dues formes diferents de passar la nit de Tots Sants. La tradició popular al nostre pais ens ha dut a seguir celebrant la castanyada amb els típics panellets, moscatell i per suposat les castanyes, en una nit on els amics es reuneixen. Aquesta tradició s'ha mantingut força ja que no n'hi havia cap altra que la vingués a substituir. Les escoles feien la seva tasca, ensenyant als nens a celebrar aquesta tradició familiar que ve de lluny.
Però, com no podia ser d'una altra manera, d'uns anys cap aquí, dels EUA ens arriba una nova forma de celebrar aquesta nit, molt més 'dinàmica'(?) més 'guai'(?) i que per a molts d'entorns urbans els és molt més familiar que la pròpia, ja que durant els anys de la seva infància l'han vista en infinitat de dibuixos animats i pel.lícules americanes, mentre que en molts casos la que deuria ser la seva 'castanyada', si la coneixien, no la veien com a pròpia.
Els temps canvien molt ràpidament, ara ens trobem a moltes escoles que directament han substituit la castanyada per la nova festa 'guai' de disfresses i terror. Al mercat en aquestes dates trobem cada any més carbasses, i per acabar-ho d'adobar tenim Port Aventura. Qui guanyarà ?
