Maria del Mar Bonet: El país secret

Maria del Mar Bonet-País Secret

Click To Play

Del seu darrer disc "Terra Secreta". Lletra de Robert Graves. Música de Jay Ansill i Javier Mas.

Tota dona de natura reial

té un país secret que li és més ver

que aquest pàl·lid món extern:

-A mitjanit quan el silenci l'envolta

deixa de banda agulles i llibres

i el visita d'amagat

-Aclucant els ulls, ella improvitza

una tanca amb cinc barres entre bedolls,

salta per sobre, pren possessió.

-Llavors corre, vola o bé cavalca

(un cavall al trot ve a saludar-la)

i viatja allà on vol;

-Fa créixer l'herba, fa obrir-se els lliris

de botó a flor mentre guaita,

i els peixos mengen de la seva mà.

-Ha fundat pobles, ha plantat arbredes,

ha buidat valls per rierols que corren

cap a una badia tancada.

-Mai he gosat interrogar el meu amor

sobre el governament del seu reialme,

sobre la seva geografia.

Ni l'he seguit entre aquells bedolls

encamellant-me sobre la tanca

o espiant entre la boira.

-M'ha promès, però, quan morí,

un lloc sota el seu palau privat

a una clariana del bosc,

on creixen gencianes i violes

on de vegades ens trobarem.

Amic Amat-MdM Bonet 150707 CATr.mp3

Click To Play

Terra secreta-MdM Bonet 090907 CATr.mp3

Click To Play

Terra secreta-MdM Bonet 270907 COMr.mp3

Click To Play

Sebastià Alzamora: Terra de la bellesa. (Avui)

Nova crema d'imatges del Rei a Girona i a Molins de Rei

Han llegit el manifest en què els diferents col·lectius de l'Esquerra independentista s'han queixat del 'silenci còmplice' de les institucions i partits catalans durant tot aquest conflicte.

Dos nois són denunciats a Figueres per pintades antimonàrquiques.

Unes 300 persones es van manifestar ahir a la nit a Girona i unes 100 a Molins de Rei per demanar que es respecti la llibertat d'expressió. Després de la lectura dels manifestos respectius, algunes van cremar una cinquantena de retrats dels Reis d'Espanya.

A Girona, uns 300 manifestants es van concentrar a primera hora de la nit a la plaça del Vi, per expressar la seva solidaritat amb Jaume Roura, el jove independentista de Banyoles acusat d'un delicte d'injúries a la Corona per haver cremat una foto dels Reis fa una setmana, en un acte de protesta contra la visita de Joan Carles I.

Després de la lectura d'un manifest a favor de la llibertat d'expressió i contra el Departament d'Interior de la Generalitat per haver ordenat la detenció de Roura, alguns participants van cremar unes 50 fotocòpies d'imatges del Rei, mentre els altres aplaudien.

En la manifestació es van cridar consignes contra la Monarquia, com "els catalans no tenim rei" i "jo també cremo la corona", i a favor de la independència de Catalunya. Els organitzadors van informar que dos joves independentistes acabaven de ser denunciats per la policia local de Figueres (Alt Empordà) per haver pintat en un mur: "Jo també cremo el rei".

Gairebé al mateix temps, a Molins de Rei, un centenar de persones es va concentrar a la plaça de l'ajuntament. S'hi va llegir un manifest similar al de Girona i també s'hi va cremar una fotografia de Joan Carles I, entre aplaudiments de la majoria dels participants i l'onejar de senyeres estelades.

Mor Marcel Marceau, considerat el millor mim del món

Marcel Marceau, el mim més famós del món, ha mort a França, als 84 anys. La notícia l'ha feta pública la seva família, que no ha detallat les causes de la seva mort. Les actuacions de Marceau i el seu llenguatge de gestos l'havien fet considerar com el millor mim del món.

Impulsor de l'Escola Internacional de Mimodrama de París, va rebre distincions de diferents països, entre els quals la Legió d'Honor francesa. També va ser elegit membre de l'Acadèmia de les Arts de Berlín.

Marcel Marceau va portar l'art del mim a cotes molt altes passejant pel món Bip, el mític personatge que va crear el 1947 i que el va fer cèlebre.

Marceal Marceau va néixer el 1923 a Estrasburg i el seu interès pel món artístic s'inicia en el cine mut de Chaplin, Buster Keaton i Harold Lloyd. Marceau originalment s'anomenava Mangel però va canviar de cognom per escapar durant la Segona Guerra Mundial de la persecució dels jueus pels nazis, que van assassinar el seu pare el 1944, deportat al camp de concentració d'Auschwitz.