Conferència: Els efectes dels residus nuclear sobre la salut i el medi

La Coordinadora Anticementiri Nuclear de Catalunya (CANC) ha organitzat per aquest dijous, 25 de març, a dos quarts de nou del vespre una xerrada a La Llanterna de Móra d'Ebre, en què es parlarà dels efectes dels residus nuclears sobre la salut i el medi. Impartirà la conferència el doctor Eduard Rodríguez Farré qui, entre altres, està especialitzat en toxicologia i farmacologia. L'any 1977 també va contribuir a la fundació del Comitè Antinuclear de Catalunya, i actualment és soci fundador de Científics pel Medi Ambient.

La mina: Història d'una muntanya sagrada

Els dongria kondh són un dels pobles indígenes més remots de l'Índia. Viuen als turons de Niyamgiri, en l'estat d'Orissa, i veneren una muntanya com a un déu.

Mentre Vedanta Resources, una empresa amb seu a Londres, es prepara per a destruir els seus boscos i la seva muntanya sagrada amb la finalitat de construir una enorme mina a cel obert, el nou documental de Survival es pregunta:

Què farà un poble indígena per a salvar tot el que coneix? La mina: Història d'una muntanya sagrada (Survival)

Contraofensiva dels pronuclears en favor del magatzem per a Ascó

Després de la manifestació que va aplegar a Móra d'Ebre milers de persones contràries a l'emplaçament del magatzem temporal centralitzat a Ascó, els col·lectius que hi estan a favor han contraatacat amb l'organització de conferències per divulgar-ne els beneficis. Una d'aquestes entitats és el Grup Veïnal de la Ribera d'Ebre, que en un comunicat, si més no sorprenent, acusa la CANC de voler emportar-se la instal·lació a Vandellòs en detriment de les Terres de l'Ebre, «com ja va passar amb la central tèrmica».

«No entenem per què el que és dolent per a l'Ebre és bo per a 1 km més enllà. Potser es deu a què es volen quedar la feina per als seus veïns», han arribat a dir, tot fent referència explícita al portaveu de la CANC, que és de Vandellòs.

Carod descarta abandonar la política durant la presentació del seu llibre de llengua

Josep-Lluís Carod-Rovira, vicepresident del Govern, ha presentat el seu últim llibre '113 paraules per salvar', un recull de 113 mots d'ús comú en la llengua catalana que han passat d'avis a pares i de pares a fills, i que poc a poc es van perdent. Pel vicepresident es tracta d'un llibre 'amable' i que 'es llegeix bé', tot i que té dosis 'd'ironia i mala llet' en alguns comentaris com 'n'hi ha molts que pensem que aquest país fa molts anys que bada'. Durant la presentació, Carod ha assegurat que malgrat aquest anecdòtic retorn al món de la filologia, no es planteja deixar la política.

Avui: Carod afirma que seguirà en política després de les eleccions catalanes

Creix la participació en la segona consulta a Iparralde en què el 77,73% dels votants diu 'sí' a institucions pròpies

El 77,73% dels bascos d'Iparralde (País Basc Francès) que han votat aquest diumenge en la consulta sobre la col·lectivitat territorial pròpia, ho han fet a favor de tenir institucions pròpies. En la consulta organitzada per la plataforma Batera hi ha participat prop del 30% del cens, 10 punts més que en les consultes de diumenge passat. Les consultes s'han fet en els vuit municipis on la setmana passada se n'hi feia una altra de simbòlica sobre el tren d'alta velocitat. Segons Kazeta.info, en total, en les consultes de diumenge passat i d'aquest, hi han votat 34.610 persones de les quals 27.072 han dit 'sí' a la creació d'una col·lectivitat territorial per Lapurdi, Nafarroa Beherea i Zuberoa.

Zapatero inaugura el sincrotró i assegura que ara l'Estat espanyol està en la primera divisió de la ciència

No tiene abuela !!! El cap de l'Executiu, José Luis Rodríguez Zapatero, ha dit aquesta tarda que amb el sincrotó Alba l'Estat espanyol deixa "enrere pàgines d'història" en què es vivia d'esquena a la ciència i aferma la seva posició en "la primera divisió", i ha afegit que és un bon exemple de per a què serveixen els impostos. Zapatero ha fet aquestes declaracions, al costat del cap de l'Executiu català, José Montilla, i la ministra de Ciència i Innovació, Cristina Garmendia, en la inauguració del sincrotó Alba (Cerdanyola del Vallès), un accelerador de partícules que per a la ciència actual té una importància equiparable a la que va tenir el microscopi quan va ser inventat. LaVanguardia: Zapatero y Montilla inauguran en Cerdanyola el sincrotrón Alba, "la instalación científica más formidable de España"

La Cambra de Representants dels Estats Units aprova la reforma sanitària

Amb 219 vots a favor i 212 en contra, la Cambra de Representants ha donat llum verda a la reforma sanitària, el principal projecte en política interior de Barack Obama. És la primera gran victòria de la legislatura pel president.

La Cambra ha ratificat el text que el Senat va aprovar el 24 de desembre. Ha estat l'estratègia dels líders demòcrates per evitar que la cambra alta, on van perdre l'àmplia majoria en les eleccions de Massachusetts, hagi de tornar a votar el text. Obama ha seguit la votació des de la Casa Blanca. Hi ha hagut abraçades quan s'han superat els 216 vots necessaris, segons ha informat via Twitter el secretari de premsa Robert Gibbs. A la Cambra també hi ha hagut aplaudiments.

Barack Obama ja té fets per passar a la història. Ni Harry Truman, ni Lyndon B. Johnson, ni Bill Clinton ho van aconseguir. Per primera vegada, el govern pararà els peus a les companyies asseguradores i fixarà les normes del sistema de salut més car i ineficient del món. Després d'un any de debat, ja no hi ha marxa enrere. 219 congressistes demòcrates han donat aquest diumenge a la nit el 'sí' a la reforma sanitària. El president la signarà en un parell de dies.

L'obertura de la tomba del rei Pere el Gran permet descobrir un ritual funerari no documentat a la Corona d'Aragó

L'obertura de la tomba del rei Pere II el Gran i els primers treballs sobre el seu cos i els seus teixits han permès localitzar que sota el cos hi havia un farcell de roba amb un manyoc de cabells que haurien de pertànyer al monarca i que podrien formar part d'un ritual funerari propi del món antic, però desconegut fins ara a la Corona d'Aragó.

Les primeres observacions li donen al cos del rei una estatura de 173 centímetres –una alçada molt destacada per l'època–, una complexió física gran i tenia un bon estat de salut. A més, han comprovat que disposen de prou teixit facial per reconstruir-li els trets de la cara. Les restes de Pere el Gran s'han trobat parcialment momificades, és a dir, que va ser embalsamat, com era habitual amb les figures reials de l'Europa de l'època.

Les seves característiques òssies permeten afirmar que va viure "com un rei", en paraules de Marina Miquel, coordinadora general del projecte, perquè no va tenir desgast.

El conseller de Cultura, Joan Manuel Tresserras, ha destacat que els estudis permetran donar visibilitat a la figura del rei Pere el Gran, de gran vocació europea i mediterrània, i al pes de Catalunya en l'època. VilaWeb: L'obertura de la tomba de Pere el Gran permet descobrir nou aspectes de la seva vida

LaVanguardia: La apertura de la tumba de Pere el Gran permite descubrir un ritual funerario no documentado en la Corona de Aragón