Puyal 231108
Penalitzat per un pèssim inici de partit i dos remats més als pals (13 d'acumulats ja en 20 partits oficials) el Barça ha deixat escapar dos punts del Camp Nou. Ha deixat escapar, a més, una gran oportunitat de posar terra pel mig respecte als seus pitjors rivals i disparar-se al cap de la Lliga. Ha deixat escapar, també, acabar amb el mite que el Getafe és la seva bèstia negra contemporània, l'equip que més se li entravessa en els últims temps des que Messi va protagonitzar aquella jugada maradoniana.
Privat precisament de Messi, el Barça ha semblat jugar avui amb 10; en realitat, quan hi ha Messi al camp fa la sensació que juga amb 12 per la seva inigualable habilitat per superar els contraris. Sense aquesta capacitat de desbordar de l'argentí, a l'equip li ha faltat profunditat i no ha pogut trencar la defensa madrilenya més que en una aparició de Keita que ha permès igualar un gran gol de Manu.
El Getafe s'ha avançat al marcador en una jugada pèssimament defensada pel Barça, que estava despistat, com si s'hagués cregut la cançó del club madrileny. Arribava el Getafe al Camp Nou avivant la seva pena de com estava de malament, i els blaugranes s'ho han cregut. Sense estar previnguts, sense estar alerta amb el fet que l'onze de Víctor Muñoz només ha perdut un dels seus cinc partits com a visitant a la Lliga.
El Getafe ja és un equip aviciat. Amb quatre anys a Primera ha adquirit l'experiència i el saber estar dels més vells del lloc. Com Víctor, que ha esgarrapat un punt a la seva antiga casa i ha exigit, així, un reconeixement cap a la seva trajectòria com a tècnic. Sobretot, a l'enfrontar-se amb Guardiola, un que acaba d'arribar i que fa anys li va demanar la samarreta quan només era un arreplegapilotes i l'altre un puntal del Barça.
En el tu a tu, Víctor s'ha emportat una simbòlica victòria. Ajudat per la inestimable col·laboració dels pals d'Abbondanzieri després de dos remats d'Etoo i Piqué. El Barça ha sortit castigat perquè ha estat molt menys prolífic creant ocasions de gol. Aquestes, justament, i el gol de Keita, han estat el més florit de la producció ofensiva blaugrana, que ha desdenyat, ja d'entrada, agafar-se a l'absència de Messi.
Guardiola ha elegit Bojan Krkic en el seu lloc per desmentir aquesta incipient llegenda que el lleidatà no és sant de la seva devoció futbolista. L'ha col·locat d'extrem, implantejable el debat amb Etoo a l'eix de l'atac, i Bojan ha naufragat. Fora de lloc, ha acusat la seva inadaptació. No és Messi ni se li ha assemblat. Per a alleujament de Licht, que ha patit bastant més quan ha comparegut Pedro, un extrem de veritat, d'ofici.
La banda esquerra ha estat un erm absolut, sense que Sylvinho empenyés des del darrere, sense que Keita assumís iniciatives, sense que Hleb arrisqués. Ni tampoc Henry després, que no ha intentat ni un regat. L'absència total de creació per aquella banda ha agreujat els problemes de l'atac, faltat l'equip d'algú que promogués alguna iniciativa individual. No funcionava per la dreta (un parell de centres d'Alves, res més) i tampoc ha funcionat per l'esquerra el dia que aquests tres jugadors (sense Abidal, Iniesta i Henry, els titulars en l'inici de la competició) podien reivindicar-se.
Canviar els extrems ha estat la fórmula de Guardiola per intentar aixecar el marcador, decidit a jugar-se-la malgrat que el Getafe sortia disparat al contraatac. A efectes pràctics, s'ha traduït en el gol de l'empat que manté el Barça amb una còmoda renda en cap a l'espera de recuperar els seus puntals.
FOTOGALERIA SPORT: Les millors imatges del partit.
Puyal 231108
Privat precisament de Messi, el Barça ha semblat jugar avui amb 10; en realitat, quan hi ha Messi al camp fa la sensació que juga amb 12 per la seva inigualable habilitat per superar els contraris. Sense aquesta capacitat de desbordar de l'argentí, a l'equip li ha faltat profunditat i no ha pogut trencar la defensa madrilenya més que en una aparició de Keita que ha permès igualar un gran gol de Manu.
El Getafe s'ha avançat al marcador en una jugada pèssimament defensada pel Barça, que estava despistat, com si s'hagués cregut la cançó del club madrileny. Arribava el Getafe al Camp Nou avivant la seva pena de com estava de malament, i els blaugranes s'ho han cregut. Sense estar previnguts, sense estar alerta amb el fet que l'onze de Víctor Muñoz només ha perdut un dels seus cinc partits com a visitant a la Lliga.
El Getafe ja és un equip aviciat. Amb quatre anys a Primera ha adquirit l'experiència i el saber estar dels més vells del lloc. Com Víctor, que ha esgarrapat un punt a la seva antiga casa i ha exigit, així, un reconeixement cap a la seva trajectòria com a tècnic. Sobretot, a l'enfrontar-se amb Guardiola, un que acaba d'arribar i que fa anys li va demanar la samarreta quan només era un arreplegapilotes i l'altre un puntal del Barça.
En el tu a tu, Víctor s'ha emportat una simbòlica victòria. Ajudat per la inestimable col·laboració dels pals d'Abbondanzieri després de dos remats d'Etoo i Piqué. El Barça ha sortit castigat perquè ha estat molt menys prolífic creant ocasions de gol. Aquestes, justament, i el gol de Keita, han estat el més florit de la producció ofensiva blaugrana, que ha desdenyat, ja d'entrada, agafar-se a l'absència de Messi.
Guardiola ha elegit Bojan Krkic en el seu lloc per desmentir aquesta incipient llegenda que el lleidatà no és sant de la seva devoció futbolista. L'ha col·locat d'extrem, implantejable el debat amb Etoo a l'eix de l'atac, i Bojan ha naufragat. Fora de lloc, ha acusat la seva inadaptació. No és Messi ni se li ha assemblat. Per a alleujament de Licht, que ha patit bastant més quan ha comparegut Pedro, un extrem de veritat, d'ofici.
La banda esquerra ha estat un erm absolut, sense que Sylvinho empenyés des del darrere, sense que Keita assumís iniciatives, sense que Hleb arrisqués. Ni tampoc Henry després, que no ha intentat ni un regat. L'absència total de creació per aquella banda ha agreujat els problemes de l'atac, faltat l'equip d'algú que promogués alguna iniciativa individual. No funcionava per la dreta (un parell de centres d'Alves, res més) i tampoc ha funcionat per l'esquerra el dia que aquests tres jugadors (sense Abidal, Iniesta i Henry, els titulars en l'inici de la competició) podien reivindicar-se.
Canviar els extrems ha estat la fórmula de Guardiola per intentar aixecar el marcador, decidit a jugar-se-la malgrat que el Getafe sortia disparat al contraatac. A efectes pràctics, s'ha traduït en el gol de l'empat que manté el Barça amb una còmoda renda en cap a l'espera de recuperar els seus puntals.
FOTOGALERIA SPORT: Les millors imatges del partit.
