Laporta ja va criticar recentment el pacte final del finançament. “És un acord que vulnera l’Estatut. És insuficient, extemporani i un cas més de maltractament al país. I vés a saber si el compliran. Amb els governants espanyols no serveix de res ni tenir-ho signat: són uns incomplidors compulsius”, va declarar. El president del Barça ja indicava en aquell moment que pensava lluitar pels drets i la llibertat de Catalunya.
14 d’agost, 2009
La manifestació contra el TC rep un nou impuls amb Laporta
Patxi López i els jutges veten sis concentracions abertzales
El jutge de l’Audiència Nacional Baltasar Garzón va prohibir els tres actes que han convocat els abertzales a Sant Sebastià per avui i demà, perquè considera que s’hi persegueix una “clara intenció de donar suport a ETA i enaltir-la”. El mateix va fer el també titular de l’Audiència Eloy Velasco, que va vetar dos actes dedicats a presos etarres convocats aquest cap de setmana a Gernika.
I el govern de Patxi López va prohibir ahir una altra manifestació a Bilbao, per al 21 d’agost, coincidint amb el Día Grande de les festes de Bilbao, encara que l’esquerra abertzale manté totes les convocatòries.
CiU vol accelerar la llei de consultes populars per si cal respondre a una retallada del TC a l'Estatut
Puig tem que un nou referèndum, com el que es va fer l'any 2006, tindria l'oposició del govern espanyol, tot recordant que una iniciativa d'aquestes característiques requereix de l'autorització de les institucions espanyoles. L'alternativa passa, a parer del dirigent de CiU, per la llei de consultes populars que el govern de la Generalitat ha remès al Parlament i que està pendent de ser aprovada. “Des de CiU intentarem que la llei de consultes avanci el més ràpid possible”, afirma, perquè si aquesta és la decisió del Parlament “es pugui fer una consulta amb els nostres propis mecanismes, que contempla l'Estatut”.
Salvador Cot: L’Estatut sense nom
És ben indicatiu que l’actual Estatut ni tan sols no tingui nom. I això que en el seu moment hi va haver algun intent més o menys seriós, però la mateixa dinàmica política l’ha acabat deixant en l’anonimat històric. Anava a ser el de Miravet, però no. Després algú en va dir del 30 de setembre, però d’aquell text en va quedar ben poc. Els següents apel·latius possibles, bastant més realistes, haurien estat insultants: de la Comissió Constitucional, del Ribot o de La Moncloa. I encara queda dir-ne del Tribunal Constitucional. Pobre paper.
En definitiva, és ridícul esperar que algú surti al carrer per defensar aquest Estatut. Per més que signifiqui algun avenç no gens menyspreable, com l’equiparació jurídica del català i el castellà. Però la qüestió no és aquesta, i Òmnium Cultural tampoc no ho planteja així.
La qüestió és saber quina és l’autoritat última sobre les normes de convivència d’aquest país. I, en aquest cas, només ho poden ser el poble català –que és qui va votar l’Estatut– o els magistrats del Tribunal Constitucional. La qüestió concreta és si els senyors Pablo Pérez, Manuel Aragón, Pascual Sala, Ramón Rodríguez, Eugeni Gay, Elisa Pérez, Javier Delgado, Vicente Conde, Guillermo Jiménez i María Emilia Casas estan per sobre del poble de Catalunya o no. Els partits constitucionalistes –PP, PSC i Ciutadans– creuen que sí i els que s’engloben dins de la tradició catalanista (maragallisme inclòs) consideren que l’autoritat última és el vot dels ciutadans.
La resta és o error tàctic o escapisme interessat. El problema, per tant, no és que hi hagi una manifestació massiva i unitària, sinó l’estratègia dels partits que han de recollir la força del carrer per avançar políticament. És això el que –en dues ocasions consecutives– ha fallat. Parlem-ne, doncs.
El 'boom' de la mendicitat
Al llarg de tot el passeig de Gràcia, la via comercial més glamurosa de la ciutat, una romanesa toca l’altra. N’hi ha de joves i de grans, hi ha adolescents, algunes embarassades, i ancianes, i moltes, de totes les edats, amb infants petits. S’estan assegudes a terra, vestides de negre i tapades, amb la mà estesa. N’hi ha algunes que, de fet, ocupen el mateix espai tot l’any.
Són la cara visible d’una xarxa organitzada que viu de demanar caritat i de cometre petits furts, especialment al tren, al metro i a les zones turístiques. En alguns punts neuràlgics de la ciutat n’hi ha que hi són de fa anys, com l’anciana que s’està a l’entrada de la catedral de Barcelona. Que ningú s’atreveixi a prendre-li el lloc! Està reservadíssim.