lo carrer del riu

lo carrer del riu

02 de juliol, 2008

El 69,5% dels successos notificats al CSN el 2008 han passat en centrals catalanes

Les centrals gestionades per l'Associació Nuclear Ascó-Vandellòs II (ANAV) continuen amb els pitjors indicadors de funcionament i seguretat de l'Estat espanyol. L'any passat ja van acumular la majoria dels successos notificables al Consell de Seguretat Nuclear (CSN) i aquest any segueixen el mateix camí. Dels 23 successos notificats per les centrals al CSN des de l'1 de gener, 16 han tingut lloc al complex atòmic de la Ribera d'Ebre i a la planta de l'Hospitalet de l'Infant. Si es compta la central de Cofrents, al País Valencià, tres de cada quatre incidències en plantes nuclears passen als Països Catalans. Aquesta estadística no inclou els successos notificats per la central de Zorita (aturada i en procés de desmantellament) ni els d'altres instal·lacions radioactives com ara els hospitals.

Un equip del CSN format per cinc inspectors de seguretat nuclear és des de dilluns a Ascó I «per fer comprovacions sobre l'incident i les actuacions subsegüents de la central», segons la màxima autoritat atòmica espanyola. Aquesta es refereix, en un comunicat fet públic ahir, a l'avaria, dissabte, d'una vàlvula que va impedir posar en marxa la central dilluns tal com estava previst. L'ANAV va aturar la planta el 10 de juny per completar la revisió radiològica de la instal·lació i netejar els punts calents amb presència de contaminació radioactiva derivada de la fuita de partícules que va tenir lloc l'hivern del 2007 i que va fer pública Greenpeace el 5 d'abril del 2008.

Fonts del CSN van explicar ahir que el nombre de partícules localitzades és, com a mínim, de 1.087, però van desvincular la visita dels inspectors d'aquesta setmana a la inspecció duta a terme a la planta la setmana passada per especialistes de protecció radiològica. En aquest sentit, van explicar que «el problema de la vàlvula ja es va detectar a l'octubre a Almaraz i llavors es va enviar una instrucció tècnica a totes les centrals perquè revisessin aquest dispositiu». Ascó I ha aprofitat l'aturada per fer les comprovacions del sistema, i «es mantindrà aturada fins que concloguin», segons el CSN.

La Coordinadora Anticementiri Nuclear acusa el CSN d'amagar més fuites a Ascó anteriors a la del novembre del 2007

La Coordinadora Anticementiri Nuclear de Catalunya (CANC) ha acusat aquest dimecres, a través del seu web, el Consell de Seguretat Nuclear (CSN) d'ocultar informació respecte a la fuita de la central nuclear d'Ascó del 26 de novembre del 2007. La CANC es remet a l'informe que l'ens va elaborar el passat 25 de juny, com a resposta a la pregunta parlamentària del diputat d'ICV Joan Herrera sobre l'aparició de partícules radioactives a fora de l'emplaçament de la central nuclear, en el qual el CSN assegura que 'la majoria de les partícules recollides es corresponen amb la maniobra realitzada el 26 novembre'. D'aquesta resposta, el CANC dedueix que hi va haver fuites anteriors.

Núria Ventura (PSC) demana 'responsabilitats' i mesures perquè no es repeteixin incidents a la central nuclear d’Ascó

La diputada socialista Núria Ventura ha valorat 'molt positivament' que el Parlament de Catalunya aprovés aquest dimarts la compareixença de la presidenta del Consell de Seguretat Nuclear (CSN), Carmen Martínez Ten, en la Comissió Parlamentària d'Economia, Finances i Pressupost i informi sobre la fuita radioactiva del novembre de 2007 a la central nuclear d'Ascó I. Aquesta proposta es va aprovar a instància dels tres grups parlamentaris que donen suport al Govern, que van mostrar la seva 'preocupació' pels incidents succeïts a la central nuclear, alhora que van demanar responsabilitats per la fuita. Segons la diputada, també 's'exigiran mesures perquè no es repeteixi un incident com aquest'.

Benet Salellas: 'És trist que hàgim de celebrar que un judici es fa amb normalitat'

Jaume Roura i Enric Stern, acusats d'injúries a la corona espanyola per haver cremat un retrat de Juan Carlos de Borbón, foren jutjats ahir a la mateixa Audiència espanyola que, el març passat, anul·là el judici perquè no havien pogut declarar en català. El seu advocat, Benet Salellas, explica com va viure el judici d'ahir i analitza el 'ressorgiment d'una visió del dret penal molt poc respectuosa dels drets fonamentals', amb casos com el d'en Franki o el de Pepe Rubianes.

Salellas explica que els delictes d'ultratge a Espanya, a la bandera espanyola o d'injúries a la corona, formen part del codi penal des de fa molts anys, però d'ençà de la democràcia gairebé mai s'havien aplicat i encara menys s'havien dictat sentències inculpatòries com succeix ara. Per Salellas, 'cal preguntar-se i analitzar per què vivim una onada d'aplicació d'aquests delictes'.

Pel que fa a la repetició del judici, l'advocat considera que ha servit 'per no crear un precedent' de prohibició de l'ús del català a les institucions jurídiques. Tot amb tot, diu, 'és trist que hàgim de celebrar que un judici es fa en condicions normals, perquè a l'Audiència espanyola és comú que ens trobem amb limitacions constants dels nostres drets'.

Video: Entrevista amb l'advocat defensor de Jaume Roura i Enric Stern, jutjats per injúries a la corona espanyola per haver cremat públicament fotografies del rei espanyol el setembre passat a Girona.

Montilla veu "innecessari" el manifest del castellà perquè no necessita més empara institucional

El president de la Generalitat, José Montilla, ha vist avui "innecessari" el manifest promogut per un grup de pensadors i comunicadors en defensa de la primacia del castellà, ja que aquesta llengua "no necessita" més empara institucional que la que li atorga la Constitució.

"El castellà no necessita més llei, no hi ha més llei que la Constitució" que l'empari, mentre que el català encara necessita "més protecció i suport", ha assegurat.

En sessió de control al Parlament, i en resposta a una pregunta de l'encara líder del PP català, Daniel Sirera, Montilla ha demanat "poca broma" amb aquesta qüestió. "No jugarem amb foc", ha dit, i ha lamentat els atacs al català i a la "convivència" de la societat catalana que reflecteixen el manifest, segons ha dit.

"Catalunya viu i treballa en la llengua que vol, però té una llengua pròpia que la identifica, la qüestiona i la integra, que és el català", ha recordat Montilla, que ha declarat que Catalunya no seria sense la seva llengua. Ha reiterat la seva voluntat que Catalunya sigui un territori "plural i divers lingüísticament", i ha advertit als detractors de la immersió lingüística que "no se'n sortiran" amb els seus propòsits.

Marcelino Iglesias adverteix al Govern català que és delicte no complir les sentències

Iglesias-Tresserras 020708 RAC1 El president d'Aragó, Marcelino Iglesias, ha advertit al Govern català que obstaculitzar el compliment d'una sentència és un delicte en un Estat de Dret. Per aquest motiu, Iglesias ha fet una crida "a la responsabilitat, al sentit comú i al seny" del polítics catalans després que alguns es mostressin contraris a complir l'acord que els bisbes de Lleida i de Barbastre-Montsó van arribar amb el Nunci del Vaticà a Madrid, Manuel Monteiro de Castro. L'acord preveu que es traspassin 88 de les 113 obres d'art que fins ara s'exposen al Museu Diocesà de Lleida en el termini de 30 dies.

Les crítiques d'Iglesias van especialment adreçades al Conseller de Cultura de la Generalitat, Joan Manuel Tresserras de qui Iglesias "ha lamentat la falta de col·laboració amb la Justícia". "El conseller català deu saber que el propietari de les obres és el bisbe de Barbastre-Montsó i que si manté aquesta actitud considerarem que estan aquí segrestades" ha declarat.

El president aragonès ha assenyalat que els bisbes no han de descartar l'opció de demanar al jutge l'execució de la sentència, tot i que espera que no s'hagi d'arribar a aquest extrem. Malgrat tot, Iglesias es mostra convençut que les obres estaran a Aragó "a primers d'agost".

Rivera porta una samarreta de la selecció espanyola al Parlament

La Nit 010708 COMr El president del grup mixt, Albert Rivera (C's), ha mostrat aquest dimecres al Parlament una samarreta de la selecció espanyola en plena sessió de control, amb els noms dels jugadors catalans gravats a la part posterior.

D'aquesta manera, Rivera ha portat l'Eurocopa a la cambra catalana, un fet que ha molestat el president de la Generalitat, José Montilla, que li ha demanat ''una mica més de seriositat''.

Rivera ha insistit en denunciar que la Generalitat subvenciona plataformes a favor de les seleccions catalanes, una política que Montilla ha assegurat que el Govern mantindrà.

Rivera ha començat la seva intervenció parlant de la ''marea roja'', ha denunciat la cobertura dels mitjans de comunicació públics i el fet que l'Ajuntament de Barcelona ''no hagi accedit a posar una pantalla'' per veure el partit. ''La Catalunya real ha sortit i ha donat suport als catalans que participen a la selecció i a la pròpia selecció'', ha afegit. En aquest punt, el líder de C's ha mostrat a l'hemicicle una samarreta de la selecció espanyola amb els noms dels jugadors catalans gravats: Puyol, Xavi, Navarro, Iniesta, Cesc, Garcia i Capdevila. En aquests moments s'ha sentit algun xiulet a la sala. ''Això representa el que volem molts ciutadans de Catalunya'', ha dit Rivera, ''els catalans participant a la selecció espanyola i liderant l'esport català i espanyol''. Rivera creu que això és ''l'esperit contrari al pacte de govern que defensa segregar aquesta selecció''. El president de la Generalitat, José Montilla, ha preguntat a Rivera si ''creu que és seriós parlar d'aquest tema en una sessió de control al Govern''. El president ha afegit que al Parlament 'hi ha diputats als que els agrada el futbol, i gent al qual no els agrada, i està bé'. A més, n'hi ha com a ell, que ''els ha agradat com a jugat la selecció espanyola, i altres no''. Montilla ha demanat a Rivera ''una mica més de seriositat''. Pel president, ''parlar de futbol està molt bé fer-ho de manera distesa i al bar, però en una sessió de control no, més serietat''.

A més, ha assegurat que donarà compliment a la previsió de l'Estatut respecte a ''donar suport a les entitats i federacions esportives catalanes en la seva presència internacional''. ''Ho farem a la nostra selecció, les seleccions catalanes'', ha afegit.

Terribas rebutja un contracte blindat tot i que el govern obre la porta a fer-ne

La directora general de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA), Rosa Cullell, i els directors de TV3, Mònica Terribas, i de Catalunya Ràdio, Oleguer Sarsanedas, havien de ser els primers alts càrrecs que es beneficiessin de la decisió del govern de flexibilitzar el règim d'indemnització que es pot aplicar als contractes d'alta direcció de la Generalitat. Així ho va aprovar ahir el govern després que divendres el Diari Oficial de la Generalitat va publicar un decret en què es modifiquen els condicionants legals que fins ara limitaven aquests contractes. Però ahir Terribas va deixar clar que ha renunciat a un contracte privilegiat dins de l'administració. Així ho va comunicar al seu dia als responsables de la CCMA i ho va fer saber ahir a través del gabinet de premsa de TV3. La decisió de Terribas va provocar que des de la CCMA es matisés públicament que ara per ara ningú té aquesta mena de contracte.

Una nova sentència judicial equipara el valencià i el català

El Tribunal Superior de Justícia del País Valencià ha acceptat el recurs de la Universitat de València i de la Universitat d'Alacant contra l'ordre de la Conselleria de Cultura del 2006 que no reconeixia la titulació de filologia catalana per a acreditar el coneixement de la llengua a les oposicions als cossos de professors d'ensenyament secundari. A sobre, el tribunal ha tornat a avalar l'equiparació de les denominacions 'valencià' i 'català': estatutària l'una i acadèmica, l'altra.

A més, el tribunal ordena a la Conselleria d'Educació que eximeixi de la prova d'acreditació de coneixements de valencià els aspirants a les oposicions que ja tinguin el títol de filologia catalana. El TSJV accepta, doncs, les mesures cautelars que la Universitat de València i la Universitat d'Alacant havien demanat: que es deixés d'aplicar l'ordre de la conselleria a l'hora de fer les proves de valencià. Sobre la base de les sentències anteriors, les universitats consideraven que la conselleria havia desobeït la justícia, i el tribunal els dóna la raó.

Aquesta és la quinzena sentència del TSJV que equipara el valencià amb el català (a més, hi ha la del Tribunal Constitucional i la del Suprem espanyols).