lo carrer del riu

lo carrer del riu

11 de juny, 2008

La Plataforma en Defensa de l'Ebre tanca la confrontació amb el Govern

La Plataforma en Defensa de l'Ebre (PDE) ha 'tancat' el període de conflictivitat amb el Govern pel derogat transvasament a Barcelona i li ha estès la mà per treballar conjuntament en la implementació d'una nova política de l'aigua lluny de transvasaments. Reclamen l'establiment definitiu del cabal ambiental del riu, el replantejament dels regadius i actuacions per millorar el tram final de l'Ebre. El moviment social, però, ja ha deixat clar però que no 'baixarà la guàrdia' atès que considera el transvasament a Barcelona com un projecte 'recurrent' del Govern. La PDE ha criticat també contundentment la visita sorpresa de dissabte a Tortosa del president de la Generalitat, José Montilla.

Després de deu setmanes de confrontació i després de la derogació del transvasament per part del govern central, el passat divendres, la portaveu de la PDE, Susanna Abella, ha instat al Govern a sumar esforços amb el moviment social, com a 'socis' o 'aliats', per fomentar una nova cultura de l'aigua després d'haver donat 'un pas enrere en la gestió sostenible de l'aigua'. 'Però ha de tornar a l'estat d'abans: perquè continuar oferint aigua via transvasament i interconnexió ha calat més del que caldria', ha advertit.

Els portaveus de la PDE, però, no han estalviat crítiques a l'actuació del Govern, en particular, per haver tornat a la 'vella política del PP' –una política que, asseguren, el govern central està recuperant- apostant per transvasaments, i deixant enrere les mesures iniciades durant els últims quatre anys, així com en la manca de coordinació entre departaments durant l'episodi de sequera, especialment Agricultura i Política Territorial, als quals han acusat de no fer autocrítica.

'La confrontació per la interconnexió de xarxes està acabada, però no està acabada la defensa del riu', ha certificat Manolo Tomàs. La PDE ha recordat les assignatures pendents en aquesta matèria i la necessitat d'aprofitar aquest moment, precisament, després de la derogació, per posar les bases d'un model de gestió de l'aigua sostenible i d'acord amb la nova cultura de l'aigua.

Així, Tomàs ha citat la necessitat de fixar el cabal ambiental del tram final; la rediscussió dels projectes de regadiu previstos, 'que l'Ebre no pot suportar'; la modificació del plantejament dels canals Xerta-Sénia i Segarra-Garrigues, que veuen com la porta de transvasaments; la necessitat de reactivar el Pla Integral de Protecció del Delta de l'Ebre; i la preocupació per les conseqüències dels treballs de descontaminació del pantà de Flix.

Malgrat tot, consideren que la qüestió de la interconnexió, reclamada amb insistència per administracions i entitats econòmiques 'molt poderoses' de l'àrea metropolitana de Barcelona, continua sobre la taula del Govern i s'ha convertit ja en un tema 'recurrent' que, asseguren, pot tornar a aparèixer en escena en qualsevol moment. 'Continuarem sense baixar la guàrdia', ha advertit Abella.

En aquesta línia, Joan Antoni Panisello ha advertit que la PDE s'oposa frontalment al projecte de dessaladora projectat a Cunit, en considerar que podria ser utilitzat com una forma d'interconnexió de xarxes encoberta fent una 'obra menor'. Així, ha advocat que una dessaladora d'aquestes característiques hauria de permetre, juntament amb la depuració, reutilització i les aportacions dels pous, per 'descarregar' el pes que el minitransvasament té en l'abastament a Tarragona.

A la llarga, Panisello ha apostat perquè la conurbació tarragonina deixi de beure dels canals de l'Ebre, que haurien de servir per 'abastir els municipis' ebrencs així com contribuir al creixement econòmic del territori. En aquest context, ha carregat de nou contra el paper del Consorci d'Aigües de Tarragona (CAT), un instrument 'polític molt poderós que menysprea les Terres de l'Ebre', tot qualificant d''antidemocràtic' el seu sistema intern de representació i votació.

Festa i crítiques a Montilla

Davant aquest panorama de reptes pendents i després de la derogació formal, els antitransvasament s'han proposat reconèixer de nou el paper de la societat de les Terres de l'Ebre en la retirada del projecte de transvasament, més enllà que les pluges contribuïssin també a incrementar les reserves dels embassaments. Aquest serà el motiu principal de la celebració popular convocada a la plaça del Mercat de Tortosa el dia 12 de juliol, una festa 'oberta a tothom', ha recalcat Tomàs.

D'altra banda, Tomàs ha qualificat de 'detall de molt mal gust' el fet que el president de la Generalitat, José Montilla, visités el passat dissabte, 7 de juny, Tortosa 'd'amagat', en un acte del PSC. El portaveu antitransvasament ha explicat que aquesta actitud el president i el PSC denota 'vergonya' i 'temor' d'explicar el canvi de posició respecte els transvasaments que mantenien en el passat. 'No podien donar la cara?', s'ha preguntat.

Empleats fixos i subcontractats de les nuclears fan pinya per exigir rigor i seguretat

La fuita radioactiva d'Ascó I i la gestió de l'incident han escalfat el debat entre els treballadors sobre la seva situació laboral. Ahir, després d'una assemblea dels representants de la UGT amb els treballadors subcontractats d'Ascó i Vandellòs, el sindicat va acordar crear «una mesa de diàleg oberta a altres sindicats per exposar de manera comuna les reivindicacions de tots els treballadors», segons el secretari general de la UGT de Tarragona, Jordi Salvador. «No pot ser que hi hagi dues categories de treballadors pel que fa a la salut i a la seguretat», va dir en referència als «greuges comparatius» entre la plantilla i els subcontractats.

VilaWeb/ElPunt: Els treballadors de la indústria nuclear exigeixen més cura i rigor a les centrals

VilaWeb/ElPunt: Compareixença a porta tancada de la presidenta

VilaWeb/ElPunt: >«Gairebé tot el que vol saber»

Avui: UGT demana que les persones subcontractades per les nuclears de Vandellòs i Ascò tinguin els mateixos drets que els treballadors directes

3cat24: El CSN expedientarà la central d'Ascó per incomplir els procediments de seguretat

Negociació a quatre bandes per decidir quin rumb prendrà ERC

El nou president d'ERC, Joan Puigcercós, ha valorat avui al matí amb el seu equip com ha anat la primera ronda de reunions que ha mantingut amb les tres candidatures perdedores de les eleccions de dissabte. Ara en començarà una segona per concretar quins punts programàtics de Reagrupament.cat, ERC Futur i Esquerra Independentista pot incorporar a la ponència oficial d'estratègia política perquè s'avinguin a un acord. No serà fins divendres que els farà una proposta d'executiva.

Puigcercós creu que aquesta primera tanda ha estat molt enriquidora i creu que l'acord amb alguna de les tres candidatures és probable, sobretot per la via de transaccionar alguna de les 108 esmenes encara vigents, segons que han explicat a VilaWeb fonts pròximes a Puigcercós.

Els farà una proposta d'executiva un cop hagi arribat a un acord sòlid sobre el rumb que ha de prendre ERC en els propers quatre anys, que es plasmarà en el redactat definitiu de la ponència política que dissabte votaran els 4.000 militants que assistiran al 25è congrés nacional. Té la intenció que la majoria dels membres li siguin afins, però que també incorpori les persones més vàlides de les altres candidatures.

Vol que els experts en temes concrets que integraven donaven suport a Joan Carretero, Ernest Benach i Jaume Renyer assumeixin responsabilitats a la nova executiva amb l'objectiu d'enfortir el partit en aquell àmbit en què són especialistes.

e-notícies: Tots contra Puigcercós i Ridao

directe.cat: Reagrupament.cat i ERCfutur es reuneixen per buscar un "canvi d'estrategia" a Esquerra.

Els advocats de Franki no descarten presentar un recurs al tribunal d'Estrasburg

Franki 110608 RAC1 Francesc Argemí, Franki, ha informat en la seva primera roda de premsa després d'obtenir el règim obert que els advocats que porten el seu cas no descarten presentar un recurs al tribunal d'Estrasburg.

Argemí ha explicat que es tracta d'un procés complicat ja que s'han de complir diversos requisits que ara s'estan estudiant. Tot i així, Franki ha recordat que es tracta d'un tribunal no vinculant i que en cas que es pugui presentar el recurs, això no canviarà la seva condemna de 2 anys i 7 mesos de presó, posada pel Tribunal Constitucional.

Franki se sent ''provocat'' per part dels funcionaris en assegurar que l'insulten, el menyspreen i li posen impediments per rebre trucades o visites.

El jove empresonat per ultratge a la bandera espanyola, va obtenir el dimarts al matí el tercer grau penitenciari, segons fonts de la Plataforma Alerta Solidària. Des de la plataforma de suport a Franki s'ha explicat que " el tercer grau no és ni molt menys el que nosaltres demanàvem, està en semi llibertat i segueix complint la condemna. Nosaltres volem la llibertat sense condicions".

Franki ha explicat en la roda de premsa d'avui que “no s’ha fet cap excepció amb mi, han complert la llei, però la pressió que s’ha fet amb la campanya ha pogut accelerar el procés”.

Franki:'La campanya de suport ha travessat els murs de la presó'

'Els fossars republicans de València han estat condemnats a l'ostracisme'

El Fòrum per la Memòria del País Valencià presenta avui al vespre, a l'Octubre Centre de Cultura Contemporània de València, el llibre 'El genocidi franquista a València. Les fosses silenciades del cementiri’, per recuperar de l'oblit una història soterrada durant dècades, segons que ha explicat Empar Salvador, coordinadora del projecte i presidenta del Fòrum per la Memòria.

'La majoria de soterrats són infants i gent gran'

Empar Salvador explica què ofereix el nou llibre: 'Recull totes les dades de la investigació portada a terme aquests últims anys. Dividida per fossars, s’hi aplega documentació de cada un, com ara plànols i noms de la gent que hi ha soterrada. A més, se’n consignen els percentatges per sexe i edat; i el fet és que la majoria de soterrats són infants i gent major. També inclou manuscrits i un estudi sobre les persones llançades al fossar sense registre: n’hi ha més de 50.000, però, de documentades, solament 25.000.'

'Calia buscar els morts desapareguts'

De l'any 1939 al 1945 milers de persones foren assassinades a València. Poca cosa se'n sabia fins que, fa uns sis anys, el Fòrum de la Memòria va començar a treballar per fer conèixer els noms d'aquelles persones: 'Jo vinc d'una família reprimida i sabia que, a València, hi havia hagut molts més morts que no els que deien', diu Salvador. 'Era una injustícia no saber qui eren ni on paraven: havien de trobar-se en alguna banda i calia buscar-los, així que vam començar la recerca'. Un llarg camí en què, de mica en mica, van anar recollint les dades que els portaren a trobar els fossars.

'Hi ha un pacte de silenci'

Dels cinc fossars trobats, únicament se'n conserva un, i l'ajuntament hi vol construir un miler de nínxols. Si finalment hi reeixís, ja no restaria cap fossar al cementiri; és per això que el Fòrum va interposar un recurs d'empara al Tribunal Constitucional.

'Els fossars han estat destruïts perquè no hi havia cap mena de senyalització i han restat en la clandestinitat més absoluta', lamenta la presidenta de l'entitat: 'Hi ha un pacte de silenci perquè tothom, d'una manera o altra, hi està implicat: n’hi ha que callen allò que saben i n’hi ha que han destruït dades a consciència. Tot plegat és molt esgarrifós i aquests morts han estat condemnats a l'ostracisme'.

'Volem que es faci un memorial al cementiri de Paterna'

La presentació del llibre també es farà, aquests mesos vinents, a Barcelona, a Castelló, a Dénia... Mentrestant, el Fòrum continua treballant per recuperar la memòria. En aquest moment ja ha començat a parlar amb l'Ajuntament de Paterna per fer un memorial al cementiri: 'Hem demanat una subvenció i ara preparem les al·legacions per a fer-hi un memorial amb els noms de les persones soterrades. Bé, de les que tenim constància, perquè en mataren moltes més que no les que se saben.'

L'esquerra abertzale planteja una autonomia per a Euskadi i Navarra i una altra per a Iparralde

L'esquerra abertzale ha aprofitat el debat que està generant la proposta sobiranista del lehendakari Ibarretxe per llençar el seu propi projecte per Euskal Herria. A través de díptics repartits per les llars basques, l’esquerra abertzale planteja una autonomia de quatre departaments, que inclogui Euskadi i Navarra, i una altra que es constitueixi per Iparralde, el País Basc francès. A més, insta a crear "institucions nacionals que possibilitin garantir tots els drets a tots els ciutadans de tota Euskal Herria".

El desplegable repartit té cinc pàgines de petita grandària i porta per títol El canvi que necessita Euskal Herria. Autonomia per a quatre territoris, més decisió", i en ell es rebutja "la negació, la partició i la imposició" per al poble basc. En aquest sentit, afirma que les constitucions espanyola i francesa, l'Estatut de Gernika i l’Amejoramiento navarrès "divideixen Euskal Herria i neguen la seva mateixa existència", a més d'impedir que pugui "decidir la seva present i el seu futur".

D'aquesta forma, apunta que "Euskal Herria no pot estructurar-se i desenvolupar-se com a nació en àmbits estratègics com la llengua, la socioeconomía, l'educació, la cultura, etc". Per això, assevera que "l'esgotament dels actuals marcs jurídico-polítics i la necessitat d'un canvi estructural és una mica del que ja ningú dubte". "El canvi que necessita Euskal Herria és un marc democràtic", apunta.

La PDE es mantindrà alerta contra la interconnexió

Més enllà de les abundants pluges caigudes al conjunt de Catalunya aquesta primavera, la PDE considera la derogació del transvasament a Barcelona com un nou èxit de la ciutadania de les Terres de l'Ebre. I per això preveu celebrar-ho amb una gran festa d'aquí a un mes, a la plaça del mercat de Tortosa. Un cop s'ha arribat a «aquest final feliç», en paraules de la portaveu Susanna Abella, el moviment demana a la classe política una «profunda reflexió» de tot el succeït en les darreres setmanes.

Tot i això, la PDE obre de nou les portes al diàleg amb el Govern català, «per continuar aprofundint en les polítiques de la Nova Cultura de l'Aigua». Unes polítiques que, segons el moviment, poden tornar a posar-se en entredit amb el pacte de l'aigua proposat ahir des del Congrés per la ministra de Medi Ambient, Elena Espinosa, que no es tanca als transvasaments ni a «les interconnexions de xarxes entre conques», tot i descartar de forma contundent el derogat transvasament de l'Ebre.

Així, la plataforma alerta que es mantindrà «vigilant» en la defensa del riu i del territori. Entre els fronts que centraran la seva activitat a partir d'ara hi ha la fixació del cabal mediambiental del riu Ebre, l'acceleració del Pla Integral de Protecció de Delta de l'Ebre (Pipde), la descontaminació de Flix, els treballs per a la concreció del nou pla hidrològic de la conca, la concreció de nous regadius a Catalunya (25.000 hectàrees) i Aragó (300.000), i «la construcció de canals que obren la porta a nous transvasaments, com és el cas del Xerta-Sénia cap a Castelló o el Segarra Garrigues cap a Barcelona», assegurà el portaveu Manolo Tomàs. Un altre dels fronts principals de lluita serà l'oposició a qualsevol interconnexió de xarxes, «projecte que continuen reivindicant sectors econòmics i polítics de Barcelona, com ara l'Ajuntament, la Cambra de Comerç o Foment del Treball», afirmà per la seva banda Joan Antoni Panisello.

Dessalinitzadora de Cunit

En aquest sentit, la PDE manté les seves reserves sobre la futura dessalinitzadora de Cunit, actualment en procés de licitació. Creuen que pot facilitar en el futur la interconexió de les xarxes del Consorci d'Aigües de Tarragona (CAT) i el Ter-Llobregat, tot i que caldria de nou una modificació de la llei del ministransvasament. Però, per contra, si funciona com està previst inicialment, consideren que pot esdevenir «una oportunitat» per alliberar part de l'aigua de l'Ebre «que ara consumeix el CAT».

«Si el Camp de Tarragona rep aigua dessalinitzada a l'estiu i es continua apostant per la recuperació dels aqüífers, l'aigua de l'Ebre pot destinar-se a les Terres de l'Ebre, a municipis i polígons industrials que ara no tenen garantit el subministrament», va dir Panisello. Així, el moviment continua apostant per una reforma de les institucions de govern del CAT, que doni el protagonisme a les entitats ebrenques.

Zapatero: "Les balances fiscals es publicaran en dies o setmanes"

El president del govern espanyol ha apuntat aquest dimecres des del Senat que el retard en la publicació de les balances fiscals té una motivació estrictament "tècnica" i que, en tot cas, es farà efectiva en "pròximes dates" és a dir, que el retard serà "d'uns dies" o "unes setmanes".

En tot cas ha reiterat el compromís de donar-les a conèixer en breu. Zapatero també ha reiterat el compromís d'assolir un acord de finançament autonòmic i de transferir Rodalies a la Generalitat, tot i que en aquest últim aspecte ha justificat la demora pels problemes en les obres del TGV i les diverses "implicacions" del traspàs.

directe.cat: Les balances fiscals es publicaran el 15 de juliol