La Plataforma en Defensa de l'Ebre (PDE) ha 'tancat' el període de conflictivitat amb el Govern pel derogat transvasament a Barcelona i li ha estès la mà per treballar conjuntament en la implementació d'una nova política de l'aigua lluny de transvasaments. Reclamen l'establiment definitiu del cabal ambiental del riu, el replantejament dels regadius i actuacions per millorar el tram final de l'Ebre. El moviment social, però, ja ha deixat clar però que no 'baixarà la guàrdia' atès que considera el transvasament a Barcelona com un projecte 'recurrent' del Govern. La PDE ha criticat també contundentment la visita sorpresa de dissabte a Tortosa del president de la Generalitat, José Montilla.
Després de deu setmanes de confrontació i després de la derogació del transvasament per part del govern central, el passat divendres, la portaveu de la PDE, Susanna Abella, ha instat al Govern a sumar esforços amb el moviment social, com a 'socis' o 'aliats', per fomentar una nova cultura de l'aigua després d'haver donat 'un pas enrere en la gestió sostenible de l'aigua'. 'Però ha de tornar a l'estat d'abans: perquè continuar oferint aigua via transvasament i interconnexió ha calat més del que caldria', ha advertit.
Els portaveus de la PDE, però, no han estalviat crítiques a l'actuació del Govern, en particular, per haver tornat a la 'vella política del PP' –una política que, asseguren, el govern central està recuperant- apostant per transvasaments, i deixant enrere les mesures iniciades durant els últims quatre anys, així com en la manca de coordinació entre departaments durant l'episodi de sequera, especialment Agricultura i Política Territorial, als quals han acusat de no fer autocrítica.
'La confrontació per la interconnexió de xarxes està acabada, però no està acabada la defensa del riu', ha certificat Manolo Tomàs. La PDE ha recordat les assignatures pendents en aquesta matèria i la necessitat d'aprofitar aquest moment, precisament, després de la derogació, per posar les bases d'un model de gestió de l'aigua sostenible i d'acord amb la nova cultura de l'aigua.
Així, Tomàs ha citat la necessitat de fixar el cabal ambiental del tram final; la rediscussió dels projectes de regadiu previstos, 'que l'Ebre no pot suportar'; la modificació del plantejament dels canals Xerta-Sénia i Segarra-Garrigues, que veuen com la porta de transvasaments; la necessitat de reactivar el Pla Integral de Protecció del Delta de l'Ebre; i la preocupació per les conseqüències dels treballs de descontaminació del pantà de Flix.
Malgrat tot, consideren que la qüestió de la interconnexió, reclamada amb insistència per administracions i entitats econòmiques 'molt poderoses' de l'àrea metropolitana de Barcelona, continua sobre la taula del Govern i s'ha convertit ja en un tema 'recurrent' que, asseguren, pot tornar a aparèixer en escena en qualsevol moment. 'Continuarem sense baixar la guàrdia', ha advertit Abella.
En aquesta línia, Joan Antoni Panisello ha advertit que la PDE s'oposa frontalment al projecte de dessaladora projectat a Cunit, en considerar que podria ser utilitzat com una forma d'interconnexió de xarxes encoberta fent una 'obra menor'. Així, ha advocat que una dessaladora d'aquestes característiques hauria de permetre, juntament amb la depuració, reutilització i les aportacions dels pous, per 'descarregar' el pes que el minitransvasament té en l'abastament a Tarragona.
A la llarga, Panisello ha apostat perquè la conurbació tarragonina deixi de beure dels canals de l'Ebre, que haurien de servir per 'abastir els municipis' ebrencs així com contribuir al creixement econòmic del territori. En aquest context, ha carregat de nou contra el paper del Consorci d'Aigües de Tarragona (CAT), un instrument 'polític molt poderós que menysprea les Terres de l'Ebre', tot qualificant d''antidemocràtic' el seu sistema intern de representació i votació.
Festa i crítiques a Montilla
Davant aquest panorama de reptes pendents i després de la derogació formal, els antitransvasament s'han proposat reconèixer de nou el paper de la societat de les Terres de l'Ebre en la retirada del projecte de transvasament, més enllà que les pluges contribuïssin també a incrementar les reserves dels embassaments. Aquest serà el motiu principal de la celebració popular convocada a la plaça del Mercat de Tortosa el dia 12 de juliol, una festa 'oberta a tothom', ha recalcat Tomàs.
D'altra banda, Tomàs ha qualificat de 'detall de molt mal gust' el fet que el president de la Generalitat, José Montilla, visités el passat dissabte, 7 de juny, Tortosa 'd'amagat', en un acte del PSC. El portaveu antitransvasament ha explicat que aquesta actitud el president i el PSC denota 'vergonya' i 'temor' d'explicar el canvi de posició respecte els transvasaments que mantenien en el passat. 'No podien donar la cara?', s'ha preguntat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada