lo carrer del riu

lo carrer del riu

17 de juliol, 2008

Greenpeace denuncia que en la descontaminació d'Ascó va haver-hi noves fuites

nuclears 170708 CATr Greenpeace creu que els responsables de la central nuclear d'Ascó I han ocultat que durant els treballs de descontaminació de la fuita de partícules radioactives del 26 de novembre es van provocar sortides de radioactivitat "encara més importants" durant els mesos següents.

Tota la radioactivitat despresa en la neteja del sistema de ventilació en lloc de ser gestionada com a residu va ser emesa a l'atmosfera i "la central sabia" que és "un delicte", ha assegurat el responsable de la Campanya d'Energia nuclear de Greenpeace, Carlos Bravo, en roda de premsa. Carlos Bravo 170708 CATr

Carlos Bravo ha acusat el Consell de Seguretat Nuclear (CSN) d'"ocultar" l'impacte radiològic de la partícules emeses per "minimitzar-ho" i de "mentir" perquè no se sabés "que el gruix de les partícules recollides produeixen dosis de radiació per damunt dels límits legals per a la població".

"Creiem que s'ha de requalificar l'incident. No es pot quedar en el nivell 2", ha manifestat Bravo que ha indicat una possible responsabilitat penal per haver "provocat l'escapament" i haver permès que sortís radioactivitat a l'exterior "durant les tasques de neteja".

Greenpeace ha donat a conèixer avui les anàlisis de les dades de la Xarxa de Vigilància Radiològica Ambiental (Revira), gestionada pel CSN i per la Generalitat.

Revira rep dades en temps real cada deu minuts, que són analitzats a la central, i l'anàlisi de les dades de les sondes de la central i la platja de l'Almadrava, situada a 50 quilòmetres d'Ascó 1, desmenteixen que la contaminació es quedés a prop de la central nuclear, segons el portaveu de Greenpeace.

Per a Carlos Bravo aquestes anàlisis "desmenteixen la versió no només del titular de la central, sinó, cosa que és més greu, del CSN", i confirmen que tots dos han minimitzat la rellevància de la fuita ocorreguda a final de 2007 i van ocultar que les sondes de Revira van detectar amb total claredat la fuita de partícules calentes, fins i tot en sondes separades mig centenar de quilòmetres entre ells.

L'anàlisi realitzada per Greenpeace a partir de les dades proporcionades per Revira i facilitats pel CSN estima que més del 86% de les partícules calentes recollides produïen una radioactivitat suficient per superar els límits legals permesos per a la població.

D'altra banda, la informació aportada per Revira constata que els pics de radioactivitat detectats coincideixen amb els moments en els quals per error va arrencar el sistema de ventilació de l'edifici el 26 de novembre i, dies després, durant els treballs de descontaminació. elPeriódico: Greenpeace diu que el CSN va detectar al novembre la fuita d'Ascó 1 i acusa la central d'ocultació

Josep Gironès: La cabana

"Qui treballa la terra,
mai farà la guerra". (iaia Remei)
Josep Gironés 170708 a l'oracle CATr Els Fets de la Fatarella, esdevinguts a finals de gener de 1938, constituïren un dels episodis més punyents de la guerra civil, quan les milícies anarquistes entraren en aquest poble i causaren trenta-dos morts entre la pagesia local. A partir d’aquells dies tràgics, moltes altres persones quedaren marcades per a tota la vida i, més de setanta anys després, el record dels Fets encara és ben viu entre els fatarellencs. La cabana és, doncs, una novel·la històrica que s’endinsa, a través de les vicissituds d’una família pagesa, en els diversos punts de partida –alguns ben allunyats en el temps– que desembocaren en una dramàtica concatenació d’esdeveniments que portà unes persones a la mort.

Josep Gironès en la seva novel·la La Cabana es posa en la pell d'una nena, mare i esposa de la Fatarella per poder explicar la història viscuda en aquest poble de la Terra Alta a començaments del segle XIX (amb el trist paper dels cacics i de l'església) fins arribar a la República i a la Guerra Civil quan el gener de 1937, 32 pagesos, petits propietaris, i molts d'ells propers a ERC i a la UGT són assassinats per elements de la FAI en negar-se aquests que les seves petites propietats, que havien aconseguit amb moltes hores de treball i amb estalvis aconseguits treballant de sòl a sòl com a mitgers dels grans propietaris, fossin col·lectivitzades.

Per aconseguir l'objectiu d'expressar els sentiments, el drama humà que es va viure, Gironès compta amb material de primera mà ja que el seu avi fou un dels pagesos assassinats, però per poder escriure amb rigor i sense cap rancor la novel·la històrica sobre els Fets de la Fatarella ha hagut de documentar-se i parlar amb molta gent, donat que segons l'autor "de la Guerra Civil al poble no se'n parlava". Segons explica Gironès, el que va passar va commoure tant la població que la gent ho portà amb molt de dolor interior i preferí en el context històric de la dictadura de Franco, ni parlar-ne. L'autor aconsegueix amb el llibre el que es proposa que segons paraules d'ell mateix és "dignificar la memòria del pagesos assassinats i retre'ls homenatge".

Lo rogle de Josep M.: La cabana, de Josep Gironès

BLOC DE PERE MUÑOZ: "LA CABANA" I "ELS FETS DE LA FATARELLA"

tens un racó dalt del món: La cabana, de Josep Gironès

lo carrer del riu(09.04.08): El secret del brigadista: Andreu Claret aborda els fets de la Fatarella en la seva primera novel.la

Els sectors de Carod i Puigcercós a ERC pacten una sola llista per a l'executiva de les Terres de l'Ebre

Els sectors d'ERC propers al president del partit, Joan Puigcercós, i al vicepresident de la Generalitat, Josep-Lluís Carod-Rovira, han acordat presentar una única llista conjunta per a l'executiva regional de les Terres de l'Ebre. La llista acordada torna a proposar per a la presidència regional Gervasi Aspa, proper a Carod, però renova gairebé dos terços de la resta de l'executiva, ha informat ERC de Terres de l'Ebre mitjançant un comunicat. La Vicepresidència i Secretaria Parlamentària recau sobre Pere Muñoz, proper a Puigcercós. La resta de la llista pactada la integren, com a secretari d'organització, el delegat del govern a les Terres de l'Ebre, Lluís Salvadó, Jordi Gasena, candidat a la Secretaria de Política Municipal, Jesús Auré, a la Secretaria d'Acció Política, Sònia Tomàs, a la Secretaria de Finances, Josep Rodrigo, a la Secretaria d'Imatge, i Mireia Consarnau a la Secretaria de Comunicació. També la formen Montse Viña, candidata a la Secretaria per a la Dona, Ruben Alegría a la Secretaria de formació, i, com a vocals, Josep Gil, Rebeca Maymí, Josep Llop i Josep Liviano.

El TC admet a tràmit els recursos contra la llei basca i paral·litza la consulta popular d'Ibarretxe

Tribunal Constitucional 170708 CATr El Tribunal Constitucional (TC) ha admès a tràmit els recursos del govern espanyol i del PP contra la llei basca que convoca una consulta popular el 25 d'octubre, cosa que deixa en suspens la normativa i la iniciativa convocada pel lehendakari, Juan José Ibarretxe, no podrà celebrar-se. En la impugnació del govern, admesa aquest dijous pel TC, s'invoca l'article 161.2 de la Constitució, que preveu la suspensió immediata de la llei recorreguda, però estableix que el Tribunal, en el seu cas, haurà de ratificar aquesta suspensió o aixecar-la en un termini no superior als cinc mesos.

Un cop passi aquest temps, el TC podrà decidir mantenir o aixecar la suspensió de la llei, però l'Alt Tribunal no té un termini per resoldre sobre el fons de la qüestió. Amb tot ha decidit habilitar el mes d'agost per no retardar la decisió, com havien sol·licitat els recorrents.

Benach assegura que "és hora de dir prou" a l'actual sistema de finançament

El president del Parlament, Ernest Benach, ha assegurat que 'és hora de dir prou' a l'actual sistema de finançament. Benach ha assegurat que les dades de les balances fiscals del 2005 'constaten que l'actual sistema de finançament és injust i perjudicial per Catalunya'. El president del Parlament considera que tant la 'solidaritat' de Catalunya i també d'altres territoris com les Illes Balears o el País Valencià són 'desproporcionades, debiliten la capacitat d'autogovern i tenen efectes perversos sobre la competitivitat econòmica del país'.

Benach ha assegurat que és 'bàsic' articular aliances amb els altres territoris catalans per reclamar 'allò que el nostre país necessita amb urgència'. El president del Parlament ha reflexionat entorn aquestes dades i ha declarat que és un 'repte de país' acabar amb aquest sistema de finançament i que, per tant, la responsabilitat és 'compartida amb totes les persones d'aquest país'.

Per això, el president aposta per dir 'prou també als tacticismes partidistes' i a 'les pors d'alguns davant aquesta qüestió'. Benach conclou assegurant que de la possibilitat d'obtenir un bon sistema de finançament en la pròxima negociació amb l'Estat Espanyol en sorgirà 'la clau del benestar i el progrés de les catalanes i els catalans, la clau del nostre futur'.

Catalunya s'imposa a l'Argentina a la Copa Amèrica

Ha derrotat l'actual campiona en el millor partit fet fins ara per la selecció La selecció de Catalunya ha guanyat l'Argentina (3-4) en el millor partit de la competició fet fins ara. Amb aquesta victòria contra l'actual campiona, els catalans es classifiquen com a primers de la fase regular. A l'equip català han marcat Roger Roacasalbas, Romà Bancells, Jordi Molet i Xavier Lladó. L'equip dirigit per Jordi Camps ha guanyat tots els partits jugats fins ara a la competició.

L'any passat es va quedar a les portes del títol després de perdre la final contra aquest equip. De la selecció anterior, només són a la competició d'enguany Xavi Lladó i Jordi Molet.

Isabel-Clara Simó: 14.800 milions d’euros

Ja les tenim aquí: el govern espanyol ha publicat una aproximació a les balances fiscals. Han rondinat, remugat, se n’han escapolit, han rebaixat, i ho han deixat en mans de subalterns, perquè els feia una vergonya immensa dir en veu alta que sí, que ens han estat espoliant, que Catalunya ha estat la munyidora, que s’han aprofitat, sense permís, del nostre treball, del nostre estalvi, de les nostres empreses, de les nostres iniciatives. És una apropiació indeguda, indigna d’un Estat democràtic.

Diuen que es queden, sense contrapartida, 14.800 milions d’euros catalans. Déu n’hi do. I sabeu què crida l’atenció d’aquest afer? Doncs tres coses: primer, que ho diuen però no afegeixen com corregir un espoli evident; res, ni una idea, ni un pla, ni un pas. Segon, que continuem essent els insolidaris, nosaltres, els que hem pagat el banquet de la modernització d’Espanya. I tercer, l’actitud d’algunes comunitats autònomes que han posat el crit al cel: aquests diners que són dels catalans són nostres “por derecho de conquista”! I ho diuen els Rodríguez Ibarra que ens han insultat cada dia, dient-nos insolidaris.

Us diré una cosa: crec profundament en la solidaritat; i crec que el que més guanya (que abans érem nosaltres, ara potser som els més pobres de la península, després dels diversos Àtiles que han segat la nostra herba i hi han sembrat sal) ha de pagar més. Però considero que el qui més paga ha de saber on es destinen els seus diners, i els receptors han de saber d’on procedeixen. I crec en la solidaritat europea, com és lògic. Em rebenta, a més, que la major part de l’espoli se n’ha anat en metros luxosos i en fastos que tant se’ns en dóna. No hi ha dret, senzillament no hi ha dret.

20 dels 34 successos nuclears de 2008 s'han produït a les centrals catalanes

El Consell de Seguretat Nuclear (CSN) ha publicat l'informe sobre notificació de successos de centrals nuclears durant el primer semestre del 2008, que recull informació dels successos que han tingut relació amb la seguretat nuclear i la protecció radiològica a les centrals nuclears espanyoles. En total, durant el primer semestre s'han produït 34 successos, 20 dels quals han estat a centrals catalanes (15 a Ascó I i II, i 5 a Vandellòs II). Els dos únics successos superiors al nivell 0 de l'escala INES s'han produït a la central d'Ascó I.

Amb la informació dels successos, el CSN realitza dos tipus d'actuacions. La primera és la classificació en l'escala internacional de successos nuclears, l'escala INES, com a mitjà de comunicació al públic sobre la importància del succés. La segona és l'anàlisi de la repercussió en la seguretat de la central, a través d'un comitè d'experts tècnics del CSN.

La mitjana de notificacions del parc nuclear espanyol ha disminuït des d'uns 80 successos per any (des de l'any 1990) a uns 63 per any en la última dècada. Una comparació internacional mostra que aquest valor se situa "en el terme mig" de les registrades a països com els Estats Units (amb una mitjana de 5 successos), Alemanya (amb una mitjana de 7) o França (amb una mitjana de 10 successos notificables).

VilaWeb/ElPunt: Les centrals nuclears catalanes van protagonitzar prop d'un 60% dels successos a l'Estat el 2008