lo carrer del riu

lo carrer del riu

05 de setembre, 2009

Oriol Junqueras: Do you see why Catalonia needs independence?

"Veieu perquè Catalunya necessita la independència?" Aquest dimecres a la Comissió de Peticions del Parlament Europeu, els europarlamentaris han vist com la sessió s'encallava degut als retrets que es llençaven socialistes i populars espanyols arran d'una petició sobre residus industrials a Andalusia.

La petició, procedent de Huelva i signada per unes 25.000 persones, denuncia els abocaments de residus industrials en un abocador proper, i a Estrasburg els socialistes espanyols s'esforçaven per treure-li importància, atès que tot plegat s'ha fet amb el beneplàcit de la Junta d'Andalusia des de fa dècades. A la vegada, el PP i IU (que tenen a Carlos Iturgaiz i Willy Meyer com a vicepresidents de la Comissió) aprofitaven per pressionar els socialistes espanyols i traslladar a Europa una qüestió estrictament local. El debat s'ha allargat una bona estona entre reiterats gestos de desaprovació de la resta de diputats europeus. Tal com ha explicat al seu bloc, tant bon punt ha tingut opció d'expressar-se, l'eurodiputat d'ERC Oriol Junqueras ha aixecat la veu, indignat amb les baralles provincianes dels espanyols, i ha comentat a la resta de col·legues europeus: 'Do... you see why Catalonia needs independence? Three centuries within Spain, it's more than enough! (Veieu perquè Catalunya necessita la independència? Tres segles dins Espanya és més que suficient!) al que una diputada danesa ha contestat 'No wonder why Catalonia wants independence!' (no m'estranya que Catalunya vulgui la independència!).

Celebrem que, més enllà de fer política, l'Oriol aprofiti els anys a Estrasburg per fer pedagogia entre els europeus.

Joan Puigcercós critica De la Vega per utilitzar la Constitució com un Codi Penal contra els catalans

El president d'ERC, Joan Puigcercós, ha acusat a la vicepresidenta primera del govern espanyol, María Teresa Fernández de la Vega "d'exhibir la Constitució espanyola com si fos el Codi Penal" en referència a la consulta sobre l'autodeterminació convocada a Arenys de Munt.

En un acte a Sant Joan de les Abadesses, al Ripollès, Puigcercós ha dit que aquesta és "la targeta vermella que ensenya l'Estat espanyol a Catalunya quan considera que ens passem de la ratlla".

Pel president d'ERC, la consulta d'Arenys de Munt, prevista per al dia 13 de setembre, és totalment "legítima i democràtica" i ha dit als ajuntaments que no tinguin por d'emprendre iniciatives com aquesta perquè "és un dret dels ajuntaments i de les entitats i associacions catalanes".

Puigcercós ha lamentat que el delegat del Govern espanyol a Catalunya, Joan Rangel, estigui més pendent de la consulta popular que de combatre la prostitució als carrers de Barcelona.

Sobre les declaracions del president de CiU, Artur Mas, que ahir va dir a títol personal que votaria a favor de la independència de Catalunya, Puigcercós creu que Mas va quedar desautoritzat pel seu propi partit, ja que el secretari general adjunt de CDC, Felip Puig, va dir que ara no tocava pronunciar-se sobre aquesta qüestió.

El catalanisme polític recupera la unitat per donar suport a la consulta d'Arenys

La sala on s'ha de fer el referèndum s'omple de gom a gom per a un acte previ amb representants de CiU, ERC, ICV i la CUP Unitat, unitat i unitat. Aquesta ha estat la crida més repetida durant l'acte amb què, efectivament, el catalanisme polític ha recuperat la unitat perduda fa temps per donar suport a la consulta d'autodeterminació d'Arenys de Munt. El mateix Àngel Colom, exsecretari general d'ERC i dirigent ara de CiU, ha recordat que "feia temps que no hi havia una mostra d'unitat com aquesta". Assegut al costat de la diputada i portaveu parlamentària d'ERC, Anna Simó, Colom ha participat en aquest acte en una sala plena de gom a gom, amb unes 600 persones, amb gent dreta als passadissos. També hi eren Jordi Fàbrega, coordinador de l'Entesa de Progrés Municipal que aixolpuga sota el paraigua d'ICV moltes candidatures municipals –una dels quals és Arenys 2000, la de l'alcalde Carles Móra– i, en representació de la CUP, el músic Francesc Ribera, Titot, la cara més coneguda d'aquesta formació de candidatures assembleàries que encara no tenen representació al Parlament però sí en molts ajuntaments. Durant l'acte, s'han llegit també poemes: Assaig de càntic en el temple, de Salvador Espriu, una peça de Miquel Martí i Pol i una de l'arenyenc Jordi Bilbeny, titulada Campanes de llibertat i convertida en himne de la consulta. Al final, Els segadors cantats per tots els assitents.

VilaWeb: Clam unitari a Arenys de Munt en favor de la consulta per la independència de Catalunya

directe.cat: CiU, ERC, AM2000 i la CUP, junts per la independència i les consultes d'autodeterminació

Avui: CiU i ERC s’uneixen a Arenys a favor de la independència

Avui: Figueres, Argentona, Seròs i Sant Pere de Torelló hi donen suport

ASSAIG DE CÀNTIC EN EL TEMPLE

Oh!, que cansat estic de la meva covarda,
vella, tan salvatge terra,
i com m'agradaria d'allunyar-me'n,
nord enllà, on diuen que la gent és neta,
i noble, culta, rica, lliure,
desvetllada i feliç!

Aleshores a la congregació,
els germans dirien desaprovant:
-Com l'ocell que deixa el niu,
així l'home que abandona el seu indret-,
mentre jo ja ben lluny, em riuria,
de la llei i de l'antiga saviesa
d'aquest meu àrid poble.

Però no he de seguir mai el meu somni
i em quedaré aquí fins la mort,
car sóc també molt covard i salvatge,
i estimo a més amb un desesperat dolor
aquesta meva pobra,
bruta, trista, dissortada pàtria. (S.Espriu)

La consulta d'Arenys de Munt aconsegueix ressò i suport, també a nivell internacional

Voluntaris del País Basc faran d'observadors per impulsar iniciatives similars a Euskadi. Suport del Partit Quebequès i el Sinn Féin Per a molts ja era important, però la intervenció de l'Estat espanyol ho ha magnificat. La polèmica per la consulta per la independència de Catalunya que se celebrarà el 13 de setembre a Arenys de Munt ha sortit més enllà de les fronteres dels Països Catalans i de l'Estat espanyol. Tal i com aquest divendres apuntaven les CUP del Maresme l'acte s'ha convertit en una 'votació èpica'. Els organitzadors de la consulta reben mostres de suport d'arreu del món. Així els ho han fet saber el Partit Quebequès i el Sinn Féin. A més, una televisió gal·lesa hi serà per fer-ne un reportatge. I això no acabarà aquí. A banda dels municipis que ja s'han interessat per reeditar l'experiència en altres punts dels Països Catalans, hi haurà voluntaris del País Basc actuant com a observadors per tirar endavant iniciatives similars a Euskadi.

Les CUP del Maresme agraeixen a l'Estat i La Falange que hagin convertit el 'joc' del referèndum en una 'votació èpica'

L'exemple s'hauria d'estendre a altres pobles perquè aquest és l''únic camí cap a la independència' Les CUP del Maresme defineixen com a 'fita històrica' la jornada del pròxim 13 de setembre, quan es preveu celebrar la consulta sobre la independència de Catalunya, a Arenys de Munt. Els independentistes ja es consideren guanyadors, després que grups com La Falange, Ciutadans o el mateix Estat espanyol s'hagin posicionat contra el referèndum. L'historiador i membre de la CUP d'Arenys de Munt, Jordi Bilbeny, diu que gràcies als detractors de la consulta, el que inicialment s'havia plantejat com 'un joc de desinhibició mental' es convertirà en una 'votació èpica'. Les CUP també afirmen que no tenen por de la manifestació de La Falange i que faran responsable el Departament d'Interior dels possibles incidents.

La PDD tanca les ferides amb Josep Cruanyes com a nou president

Josep Cruanyes, advocat i representant de la Comissió de la Dignitat –que s'ha destacat en la demanda pel retorn dels papers de Salamanca–, és el nou president de la Plataforma pel Dret de Decidir (PDD) i encapçala una junta, amb Carme Forcadell com a vicepresidenta i Elisenda Romeu com a secretària, que espera tancar les ferides obertes per un any de conflicte intern.

La nova secretària de la PDD ha dit que treballaran per a què es facin més consultes per la independència de Catalunya com la d'Arenys de Munt. A més, Romeu ha respost a les paraules de la vice-presidenta espanyola Maria Teresa Fernández de la Vega i ha dit que per alguns la Constitució espanyola sembla un dogma. 'Amb aquesta consulta s'està exercint el dret a la llibertat d'expressió, que fins i tot, surt recollit en la constitució que defensen'.

Joan Rangel qüestiona que la consulta d'Arenys tingui a veure amb el dret a expressar-se

El dret a la llibertat d'expressió no inclou opinar sobre la independència de Catalunya. Així ho creu el delegat del govern espanyol a Catalunya, Joan Rangel, que ha defensat aquest divendres l'actuació de l'Estat espanyol contra la consulta per la independència de Catalunya d'Arenys de Munt (Maresme). Rangel ha instat a les institucions a que donin senyals de 'normalitat' i que els valors que transmetin siguin els que representa el 'respecte a l'estat de dret', i no els valors que poden interessar en un moment determinat en funció de la ideologia política que pot tenir una determinada formació, que són valors 'espuris'.

El delegat ha opinat que si una entitat vol realitzar una consulta, això no té més transcendència. 'Com si volen fer un ball de bastons', ha afirmat.

Rangel: "Si una entitat fa un referèndum, com si vol fer un ball de bastons"(Avui)

Sílvia Barroso: Ball de bastons a Arenys

Els ajuntaments que volen acollir una consulta com la d'Arenys es coordinen per fer-la conjuntament

L'escletxa que hauria trobat Arenys de Munt per tirar endavant una consulta sobre la independència de Catalunya comença a veure's com una via per fer quelcom semblant a una consulta a nivell nacional. Són molts els ajuntaments que s'han interessat per acollir iniciatives com la d'Arenys als seus municipis, però volen aprendre de l'experiència del 13 de setembre i després anar més enllà. L'objectiu no és reeditar una consulta aïllada com la d'Arenys a Seròs, Sant Pere de Torelló, Argentona, Figueres i altres indrets sinó que a través de la plataforma Decidim.cat s'estan coordinant perquè tots els municipis interessats facin la consulta el mateix dia per tenir 'més sentit, més força'. Així ho ha explicat a directe!cat Jordi Fàbrega, el president de l'Entesa pel Progrés Municipal (EPM), la força municipalista a què pertany l'alcalde d'Arenys (AM2000) i l'Entesa per Argentona.

La plataforma Decidim.cat aglutina a més de 1.200 càrrecs electes en favor del dret de decidir d’arreu dels Països Catalans, entre els que hi ha més de 170 alcaldes i 450 municipis.

El Punt: 25 alcaldes i més de 170 regidors de la demarcació de Tarragona, a favor del referèndum d'Arenys

Diables i dimonis surten avui al carrer per fer l'última defensa de la cultura del foc

El Congrés espanyol debat les al·legacions al text de transposició de la Directiva Europea sobre l'ús de material pirotècnic La Federació de Diables i Dimonis de Catalunya, l’Agrupació del Bestiari Festiu i Popular de Catalunya i la Coordinadora de Colles de Diables i Bestiari de Foc de Barcelona han convocat per aquest dissabte, 5 de setembre a les 18 h la plaça Urquinaona de Barcelona, una manifestació en favor de la cultura del foc. Amb aquesta acció volen aconseguir prou ressò en el moment en què el Congrés espanyol debat les al·legacions al text de transposició de la Directiva Europea sobre l'ús de material pirotècnic. Asseguren que aquesta és 'l'única i darrera forma de fer pressió' que tenen. L'acte comptarà amb la presència de representants de la Generalitat de Catalunya i l'Ajuntament de Barcelona.

Tractorada a Tortosa per reclamar preus més justos

Un miler d'agricultors i 140 tractors s'han manifestat a Tortosa per reclamar preus més justos, en una concentració que hi han donat suport les cooperatives agràries adscrites a Cobem i representants d'associacions com Unió de Pagesos, Jarc i Asaja.

El coordinador territorial de les Terres de l'Ebre d'Unió de Pagesos, Joan Montesó, ha dit que el sector està en una situació "molt crítica" per això ha reclamat preus "justos i dignes" i una llei de comerç que redueixi el número de marques comercials. Montesó també ha assenyalat que han demanat al Parlament que celebri un ple monogràfic per tractar la situació de l'agricultura catalana i perquè posi les eines que permetin al sector sortir-se'n. També ha carregat contra la conselleria d'Agricultura perquè no destina prou recursos a la promoció dels productes agrícoles catalans, i ha assegurat que el sector està "desmoralitzat".

Els manifestants han circulat per l'Eix de l'Ebre i pels carrers de Tortosa fins arribar a la delegació d'Agricultura de les Terres de l'Ebre. Amb aquest acte volen alertar l'administració de la seva situació i exposar les seves propostes de canvi, com la reducció de mòduls a l'IRPF i la de marques comercials.

Criden al boicot anticatalà en un acte de l’Església espanyola

El boicot anticatalà ja no és exclusiu de grups d’extrema dreta o d’organitzacions blaveres del País Valencià. En un curs de formació d’agents de pastoral de família i vida, organitzat per la Conferència Episcopal Espanyola (CEE) a mitjans de juliol a El Escorial, el catedràtic de moral social de la Universitat Pontifícia de Salamanca Ángel Galindo García va fer una crida a boicotejar productes i empreses catalanes.

Segons va revelar ahir Josep Matamala, col·laborador de la delegació de pastoral familiar de l’arxidiòcesi de Barcelona i present al curs de formació, el professor universitari va iniciar la seva intervenció parlant, “emulant Franco”, d’un “contuberni maçònic” que posava en perill la unitat d’Espanya. Galindo va prosseguir el seu discurs “carregant contra Catalunya i el català amb l’excusa de l’Estatut”.

El catedràtic va posar com a exemple d’empresa que cal boicotejar els supermercats Mercadona, i monsenyor Juan Antonio Reig Pla, bisbe d’Alcalá de Henares i president de la mesa, només es va limitar a aclarir que aquesta cadena era valenciana. Galindo va replicar aleshores “Llavors aquesta, no”, davant les rialles del públic.

Matamala explica que hi havia un centenar de delegats de tot l’Estat –amb l’excepció del País Basc, que “ja no hi assisteixen pels atacs constants que reben”– i que, tot i haver-hi dues delegacions catalanes –la de Barcelona i una altra de Terrassa–, l’ambient que es respirava era “clarament hostil contra els catalans”.