El 29 de febrer de 1792 neix Gioachino Rossini. Els primers anys de la seva vida, doncs, coincideixen amb el llarg període bèl·lic que trasbalsa el conjunt d'Europa, entre la Revolució Francesa (1789) i Waterloo (1815). Uns conflictes que tenen el seu reflex en la mateixa família d'aquest compositor italià, atès que el seu pare s'ha d'exiliar a causa de les simpaties que havia demostrat envers el procés revolucionari francès i l'arribada de les tropes napoleòniques a Itàlia. De fet, molts italians esperaven que les baionetes franceses servissin per proclamar la llibertat política i la unitat nacional d'Itàlia; i, en realitat, viuran una enorme decepció en constatar que Napoleó els tracta com titelles de la seva política exterior.
Uns sentiments contradictoris que també podem trobar a Alemanya. Així, el 1804, poc després de la invasió francesa a Suïssa, Friedrich Schiller escriu Guillem Tell, en què elogia el cabdill de la independència helvètica en època medieval. I quan Napoleó es proclama emperador, Beethoven canvia l'encapçalament de la seva tercera simfonia (Heroica), que en principi havia dedicat al general "alliberador", convertit en el nou tirà d'Europa. Una evolució sentimental que ajuda a entendre el ventall de les actituds dels catalans el 1808.
Com és ben sabut, la influència del classicisme i del romanticisme alemanys serà immensa al llarg de tot el segle XIX arreu d'Europa. I, en concret, per posar-ne tant sols un simple exemple, el 1829, el mateix Rossini estrena a París l'òpera Guillem Tell, composta a partir d'un llibret inspirat en l'obra de Schiller. Aleshores, com ara, els catalans hem de mirar a Europa, però també hem de saber que la nostra feina no ens la faran mai els altres.
Mike Oldfield - William Tell Overture
