lo carrer del riu

lo carrer del riu

12 de febrer, 2010

Els pobles nuclears confirmen el tracte del MTC

Malgrat que el Govern ho nega, l'Associació de Municipis en Àrees Nuclears (AMAC) ha confirmat que va arribar a un "tracte" amb el Ministeri d'Indústria perquè presentés candidats Yebra (Guadalajara) i Ascó (Tarragona) a albergar el magatzem centralitzat de residus atòmics (MTC), com es reflectia en un document intern desvetllat ahir per Público. A canvi, el departament de Miguel Sebastián es va comprometre a augmentar la quantitat de diners que reben, fins a 8,25 milions d'euros més cada any, a través d'una nova ordre ministerial. La suma sortiria de les taxes pagades per les elèctriques i seria distribuïda a tots els pobles nuclears per l'Empresa Nacional de Residus Radioactius (Enresa).

"O treien l'ordre o no hi havia candidats", explica el gerent de l'associació, Marià Vila d'Abadal. Segons la seva versió, els alcaldes de la AMAC van llençar un "desafiament" al Ministeri al juliol de 2009 a l'anunciar que no presentarien candidats. El missatge va ser: "Si no jugueu al desenvolupament econòmic en les zones nuclears, nosaltres passem de vosaltres i del MTC". Inquiets per la possibilitat que cap poble d'Espanya sol·licités el magatzem, els negociadors d'Indústria van accedir i van prometre als municipis nuclears augmentar els seus ingressos fins a 8,25 milions d'euros a l'any. La major part d'aquesta partida, 7,55 milions d'euros, servirà per a cofinançar projectes de desenvolupament local per a combatre el monocultiu nuclear.

Segons el parer de Vila d'Abadal, l'interès del Ministeri pels candidats de l'AMAC es deu al fet que "si no haguessin sortit, possiblement no hi hauria altres candidats". "I si no s'hagués presentat ningú? Haguessin quedat com ximples", opina. Després del pas al capdavant de Yebra i Ascó, impulsats pel nou compromís econòmic del Govern amb totes les àrees atòmiques, altres 12 pobles sense tradició nuclear van licitar per a dur-se el MTC.

Público: Los pueblos nucleares confirman el trato del ATC

L'Ajuntament de la Palma d'Ebre aprova una moció en contra de la instal·lació a Ascó del cementiri nuclear

La moció es va aprovar amb els vots a favor dels tres regidors del PSC i dos regidors de CiU, formació que havia donat llibertat de vot, i dues abstencions –la de l'alcalde, el convergent Gil Martí, i un altre regidor de CiU L'Ajuntament de la Palma d'Ebre ha aprovat aquest dijous en un ple extraordinari una moció de rebuig a la possible ubicació a Ascó del magatzem temporal centralitzat (MTC) de residus nuclears.

Segons ha explicat el PSC aquest divendres, el ple es va celebrar a petició del grup municipal socialista per tal que 'quedés clarificada la posició del municipi respecte al MTC'.

El portaveu del PSC a l'Ajuntament de la Palma d'Ebre, Albert Miret, ha explicat que l'oposició a la instal·lació del magatzem a Ascó es basa en el fet que 'les Terres de l'Ebre ja han cobert amb escreix la seva quota solidària' en l'àmbit nuclear, ja que Catalunya genera el 40% de l'energia nuclear de l'Estat espanyol.

Amb l'aprovació de la moció, la Palma d'Ebre segueix els passos de la Torre de l'Espanyol, i es converteix en el segon municipi de la zona nuclear d'Ascó que aprova una moció en contra del MTC després que Ascó hagi formalitzat la seva candidatura a través de l'Associació de Municipis en Àrees de Centrals Nuclears (AMAC).

26 escriptors catalans donen suport a les consultes sobre la independència

Quan falten pocs dies perquè se celebri la segona tanda de les consultes sobiranistes el 28 de febrer, un total de 26 escriptors catalans de renom han mostrat el seu suport a les consultes en un acte unitari d'aquest dimarts a l'Institut d'Estudis Catalans. Entre els autors que s'han sumat a la mostra de suport, hi ha Sebastià Alzamora, Joaquim Montclús, Miquel de Palol, Josep Miquel Servià, Enric Casasses, Josep Maria Terricabras, Albert Sanchez Pinyol, Esther Xargay i Matthew Tree. Aquesta segona convocatòria de les consultes sobre la independència pel 28-F, que ja van celebrar una primer onada el 13-D, es fa a un total de 77 municipis i crida a les urnes uns 300.000 electors.

Avui: Suport d'escriptors catalans a la consulta sobre la independència

Fracassa la llei electoral catalana

L'intent de fer una llei electoral catalana ha fracassat estrepitosament aquest divendres al matí davant la impossibilitat d'arribar a un consens entre els partits catalans sobre el model a aplicar en els comicis. La ponència parlamentària que estudiava aquesta possibilitat, a partir d'un document d'experts promogut per la conselleria de Governació, ha constatat que és impossible arribar a una entesa a pocs mesos de les eleccions. La llei s'hauria d'haver aprovat per una majoria de dos terços (90 diputats).

A la pràctica les formacions polítiques catalanes només han acostat posicions respecte a temes menors, com la creació d'una junta electoral catalana, denominada sindicatura electoral, el vot per correu i els blocs a les televisions públiques.

El problema de fons és que hi ha dos models electorals a Catalunya. El PSC en proposava un que prima els votants del Barcelonès i el Baix Llobregat, en una posició en què coincideixen el PP, ICV i C's, mentre que CiU prima els votants de la resta del territori. ERC també defensava l'equilibri territorial, però donant suport al document dels experts que va encarregar Ausàs.

La llei electoral està pendent des de l'any 1979, i fins ara cap govern ha aconseguit el consens suficient per tirar-la endavant. La decisió de fer aquest darrer intent, ara fracassat, es va prendre arran dels casos Millet i Pretòria, com una mesura de regeneració.

Avui: Tripartit, PP i C's carreguen a CiU el fracàs de la llei electoral i la federació reivindica el pes del territori

VilaWeb: Els partits trenquen la negociació de la llei electoral

Els 'papers de Londres' tornen a Catalunya

Documents de la comissió de refugiats al Regne Unit de la CNT, registres del Casal Català a Londres, diaris i propaganda antifranquista dels anys de la postguerra. Són part de la documentació que ha donat a la Delegació de la Generalitat al Regne Unit Pedro Domingo, un ciutadà britànic fill d'un exiliat català de la Guerra Civil. Entre els papers, destaca un exemplar de la revista 'Senyera' del Casal Català a Londres que recorda el cinquè aniversari de l'afusellament del President Lluís Companys. La documentació, pendent de catal·logació, s'enviarà a l'Arxiu Nacional de Catalunya. El delegat del govern al Regne Unit, Xavier Solano, ha destacat la importància de recuperar la memòria dels exiliats.

Les festes amb bous a les Terres de l'Ebre es regularan per llei

Els espectacles amb bous a les Terres de l'Ebre quedaran regulats per llei. Així ho va acordar ahir el Parlament de Catalunya a proposta de CiU i amb el suport de tots els grups menys ICV, que s'hi va oposar, i Ciutadans, que es va abstenir. Una vegada més es va posar de manifest les diferències dels socis de govern: mentre que el PSC i ERC comparteixen amb CiU la necessitat de convertir en llei el manual de bones pràctiques dels correbous, ICV creu que ja n'hi hauria prou amb un reglament.