lo carrer del riu

lo carrer del riu

03 d’octubre, 2008

Oriol Junqueras: Màrtirs

Black 47-Bobby Sands MP El 3 d'octubre de 1981 conclou la segona vaga de fam de membres de l'IRA i de l'INLA empresonats al centre penitenciari britànic de Long Kesh (més conegut com la presó de Maze). La primera vaga s'havia acabat sense que el govern de Londres els hagués retornat l'estatus de presoners polítics que els havia retirat el 1976. I, per aquesta raó, els presos irlandesos plantegen una segona vaga, que inicia Bobby Sands l'1 de març de 1981. Soldat Louis-Bobby Sands De fet, en aquesta ocasió, els vaguistes no comencen la seva acció en grup, sinó que s'hi van sumant individualment amb intervals de temps més o menys regulars, amb l'objectiu de prolongar l'impacte sobre l'opinió pública. Simultàniament, Sands es presenta com a candidat a diputat de la Cambra dels Comuns i, a les eleccions del 9 d'abril, obté la victòria sobre el candidat protestant unionista per un marge molt estret. Durant uns dies, sembla possible una solució negociada del conflicte, però el govern britànic es mostra inflexible. De tal manera que, el 5 de maig, Sands mor després de 66 dies de dejuni. Malauradament, aquesta és la primera escena d'una llarga tragèdia. El 13 de maig mor Francis Hughes; i el 21 de maig, amb poques hores de diferència, moren Raymond McCreesh i Patsy O'Hara. Tots quatre són progressivament substituïts per altres companys a mesura que van morint. I, així, el 8 de juliol mor Joe MacDonnell. Aleshores, el 20 d'agost, en morir el desè vaguista, les famílies d'aquells que continuen en vaga decideixen que autoritzaran la intervenció dels metges a mesura que els seus respectius parents vagin entrant en coma. I, finalment, el 3 d'octubre, els presos anuncien la fi de la protesta.

Sens dubte, la dignitat i la pau poden tenir un preu molt elevat. Bobby Sands, Francis Hughes, Ray McCreesh, Patsy O'Hara, Joe McDonnell, Martin Hurson, Kevin Lynch, Kieran Doherty, Thomas McElwee, Michael Devine.

Viquipèdia: Bobby Sands

Una web de Finlàndia retira un videojoc que consisteix a disparar a estudiants en una escola

Fa una setmana Finlàndia va quedar commocionada per un tiroteig en un institut. Ara, una pàgina web destinada a menors d'edat ha retirat un videojoc en què els jugadors recorrien una escola i assassinaven els estudiants amb una escopeta.

"Hem retirat les pàgines de la nostra web que no són apropiades per als membres més joves de les famílies", assenyala el comunicat emès per la pàgina web que tenia el videojoc, lastenpelit.fi. El joc, Kindergarten Killer (L'assassí de la llar d'infants) pot trobar-se en diverses pàgines d'internet.

Finlàndia és el tercer país del món en nombre d'armes per habitant, després dels Estats Units i el Iemen.

De la Vega diu que el govern espanyol "respecta" el pacte pel finançament aprovat al Parlament de Catalunya

El govern espanyol "respecta" la decisió del PSC, ICV, ERC i CiU de signar un acord, convertit en resolució parlamentària, per donar forma al front català pel finançament. És la posició expressada aquest divendres, amb asèpsia, per la vicepresidenta primera del govern espanyol, María Teresa Fernández de la Vega.

Després del consell de ministres, la vicepresidenta s'ha mostrat prudent en els seus comentaris i ha assegurat que les negociacions entre l'executiu espanyol i el català "avancen". També ha insistit que està convençuda que s'arribarà a un acord, com sempre ha mantingut.

Tanmateix, no s'ha estat de recordar que els mateixos estatuts d'autonomia estableixen que una part del finançament de l'Estat ha de destinar-se a garantir els serveis bàsics, sanitat i educació, i que "això s'ha de fer amb igualtat". Per això, un cop acordat el nou model de finançament amb totes les comunitats autònomes, s'haurà d'incorporar a la llei orgànica de finançament de les comunitats autònomes, Lofca, "prevista per la Constitució" i aprovada, en la seva primera versió, l'any 1980.

L'Audiència Nacional cita a declarar els acusats de cremar imatges del Rei durant la Diada

El jutge de l'Audiència Nacional Santiago Pedraz ha citat a declarar com a imputats els quatre joves als quals la Fiscalia acusa de participar en la crema d'una foto dels Reis i de banderes d'Espanya i França a Barcelona durant la Diada Nacional. Els imputats hauran de declarar el 21 d'octubre.

D'aquesta forma, han informat fonts jurídiques, el jutge admet a tràmit la denúncia interposada per la Fiscalia de l'Audiència Nacional contra J.E. i E.R. –als quals atribueix la crema de banderes– i de M.G.A. i G.R.G., acusats de participar en la crema de la foto dels Reis.

El fiscal demana imputar-los un delicte d'ultratge a Espanya en el cas de la crema de banderes (penat amb multa de 7 a 12 mesos) i un delicte d'injúries greus a la més alta representació de l'Estat per la crema de la foto dels Reis (multa de 6 a 24 mesos).