Black 47-Bobby Sands MP
El 3 d'octubre de 1981 conclou la segona vaga de fam de membres de l'IRA i de l'INLA empresonats al centre penitenciari britànic de Long Kesh (més conegut com la presó de Maze). La primera vaga s'havia acabat sense que el govern de Londres els hagués retornat l'estatus de presoners polítics que els havia retirat el 1976. I, per aquesta raó, els presos irlandesos plantegen una segona vaga, que inicia Bobby Sands l'1 de març de 1981.
Soldat Louis-Bobby Sands
De fet, en aquesta ocasió, els vaguistes no comencen la seva acció en grup, sinó que s'hi van sumant individualment amb intervals de temps més o menys regulars, amb l'objectiu de prolongar l'impacte sobre l'opinió pública. Simultàniament, Sands es presenta com a candidat a diputat de la Cambra dels Comuns i, a les eleccions del 9 d'abril, obté la victòria sobre el candidat protestant unionista per un marge molt estret. Durant uns dies, sembla possible una solució negociada del conflicte, però el govern britànic es mostra inflexible. De tal manera que, el 5 de maig, Sands mor després de 66 dies de dejuni. Malauradament, aquesta és la primera escena d'una llarga tragèdia.
El 13 de maig mor Francis Hughes; i el 21 de maig, amb poques hores de diferència, moren Raymond McCreesh i Patsy O'Hara. Tots quatre són progressivament substituïts per altres companys a mesura que van morint. I, així, el 8 de juliol mor Joe MacDonnell. Aleshores, el 20 d'agost, en morir el desè vaguista, les famílies d'aquells que continuen en vaga decideixen que autoritzaran la intervenció dels metges a mesura que els seus respectius parents vagin entrant en coma. I, finalment, el 3 d'octubre, els presos anuncien la fi de la protesta.
Sens dubte, la dignitat i la pau poden tenir un preu molt elevat.
Bobby Sands, Francis Hughes, Ray McCreesh, Patsy O'Hara, Joe McDonnell, Martin Hurson, Kevin Lynch, Kieran Doherty, Thomas McElwee, Michael Devine.
Viquipèdia: Bobby Sands
Black 47-Bobby Sands MP
Soldat Louis-Bobby Sands
El 13 de maig mor Francis Hughes; i el 21 de maig, amb poques hores de diferència, moren Raymond McCreesh i Patsy O'Hara. Tots quatre són progressivament substituïts per altres companys a mesura que van morint. I, així, el 8 de juliol mor Joe MacDonnell. Aleshores, el 20 d'agost, en morir el desè vaguista, les famílies d'aquells que continuen en vaga decideixen que autoritzaran la intervenció dels metges a mesura que els seus respectius parents vagin entrant en coma. I, finalment, el 3 d'octubre, els presos anuncien la fi de la protesta. 
Bobby Sands, Francis Hughes, Ray McCreesh, Patsy O'Hara, Joe McDonnell, Martin Hurson, Kevin Lynch, Kieran Doherty, Thomas McElwee, Michael Devine. 
