Chaves promet el finançament al maig i les rodalies abans de l'estiu

Ah, si? El vicepresident tercer i ministre de Política Territorial, Manuel Chaves, ha anunciat aquest dimarts que la transferència a Catalunya del servei de Rodalies es produirà abans de l'estiu, i ha apuntat al mes de maig, mes en el qual també s'ha compromès a resoldre el finançament, i ha acceptat que l'oferta de Solbes de 1.200 MEUR és insuficient. Després de reunir-se amb el president de la Generalitat, José Montilla, Chaves s'ha compromès a complir amb el desplegament de l'Estatut. Montilla i Chaves han mantingut aquest dimarts una reunió d'unes quatre hores. Montilla ha dit esperar que aquesta reunió serveixi com un 'punt d'inflexió' en les relacions amb l'Estat. En aquest sentit, ha apuntat diverses vegades a esperar els resultats de la reunió que mantindran dijous el conseller Castells i la vicepresidenta econòmica Elena Salgado. Avui: Chaves diu que el finançament i el traspàs de Rodalies seran un fet al maig

eldebat.cat: Chaves promet pel maig un nou finançament en què Catalunya no rebrà menys que la mitjana espanyola

Urkullu diu que el PNB "està superant el tràngol" d'estar a l'oposició

Iñigo Urkullu 210409 RadioEuskadi

En una entrevista concedida a Radio Euskadi, el president del PNB, Iñigo Urkullu ha reconegut que, ara mateix, la seva formació està "superant el mal tràngol que suposa" haver anat a parar a l'oposició.

Segons la seva opinió, el PNB ha d'assumir "aquesta nova etapa" de passar a l'oposició, "on s'ha vist desplaçat per una drecera que ha buscat el PSE-EE, pel govern de drecera del PSE-EE amb el PP". En aquest sentit, ha assegurat que el seu partit "farà política d'una manera pròpia, des del que és la seva vocació de govern, de partit institucional".

Segons Urkullu, "El PSE haurà de demostrar si és capaç de fer govern amb aquesta relació preferent amb el PP del País Basc i si són compatibles els programes electorals amb els quals es presentaven els dos partits", ha apuntat.

Després de subratllar que el PNB "ja està confeccionant els equips de treball", ha mostrat la seva preocupació "per la imatge que s'està transmetent d'aquesta manera de fer política per part del PP i del PSE de cara a la ciutadania, creant una desafecció envers la política". Per altra banda, Urkullu no ha revelat quin serà el futur del lehendakari en funcions, Juan José Ibarretxe, malgrat ser conscient del "morbo" que el tema genera, i ha afirmat que el seu partit respectarà la decisió que adopti el fins ara president del govern basc.

Catalunya ja té la seva 'pilota basca'

Isona Passola 210409 CATr

“Se’m va acudir dirigir-la dinant un dia amb Julio Medem. Ell em va comentar que des que havia fet La pelota vasca estava destrossat per la reacció violenta que havia provocat la pel·lícula. Jo li vaig dir que això aquí no passaria, que creia que els mitjans de comunicació eren més lliures i ventilats”. Així argumenta Isona Passola, la directora de Cataluña/Espanya (Massa d’Or Produccions), el procés de creació del documental que es podrà veure a partir de Sant Jordi a deu capitals catalanes i que és, sens dubte, l’alter ego d’aquella pilota basca de Medem. Setanta minuts de cinta posen de manifest que la qüestió catalana no està ni molt menys tancada, ni a Catalunya ni a Espanya, en vista tant del que opinen una trentena de personalitats interrogades pels impulsors del documental com de les imatges sobre les quals recolza l’anàlisi. La directora, que dedica el film al seu pare, l’empresari i promotor cultural català Ermengol Passola –mort l’1 de gener–, ha concentrat el debat en experts i només ha donat veu a l’actual classe política a través de declaracions ja emeses per televisió. Així, hi ha presències sucoses com Xavier Rubert de Ventós, Albert Boadella, Germà Bel, Alberto Oliart, Ángel de la Fuente, Ramon Tremosa, Luis María Anson, Iñaki Gabilondo, Jesús Ruiz-Huerta, Ignacio Sotelo, José Alcalá-Zamora y Queipo de Llano, Curri Valenzuela, Borja de Riquer, Toni Soler o Máximo San Juan. Però també doloroses absències com Pilar del Castillo, Federico Jiménez Losantos, Pedro J. Ramírez, Víctor Morlán, Miquel Roca o César Vidal –aquests últims llistats en els crèdits finals.

Professors i personal universitari publiquen el llibre 'La cara fosca del pla Bolonya'

L'assemblea del personal docent i investigador i el personal d'administració i serveis de les universitats públiques ha editat el llibre 'La cara fosca del pla Bolonya. Contra la Universitat SA, en defensa de la Universitat pública' (editorial Bellaterra), que recull articles d'anàlisi del pla Bolonya i textos sobre els esdeveniments d'aquest curs relacionats amb la qüestió. El format en paper és gratuït, però també pot descarregar-se en pdf.

Aquests últims mesos han estat molt moguts a les universitats catalanes. Assemblees i sindicats d'estudiants contraris al pla Bolonya van començar, el novembre de l'any passat, a tancar-se a força facultats per contestar el procés d'implantació de l'Espai Europeu d'Educació Superior (EEES); també per demanar la readmissió dels estudiants expulsats de la UAB pels aldarulls de l'abril i del maig de l'any passat. A sobre, el desallotjament de l'edifici històric de la UB, d'ara fa un mes, va portar molta cua per la duresa amb què els mossos d'esquadra van escometre les manifestacions subsegüents. Els membres de l'assemblea del PDI i del PAS diuen que aquest llibre: vol ser 'una contribució a la insubmissió [dels estudiants contraris a Bolonya]'; i també: 'durant tot el temps que els estudiants han intentat desemmascarar el desballestament d'un altre servei públic fonamental –el de l'ensenyament–, tret de poques excepcions, els treballadors de les universitats públiques hem romàs massa callats, en un context universitari sovint dominat per la burocràcia i la tecnocràcia.'

Isabel-Clara Simó: Les mans jacobines de l'Estat

L'ofensiva és clara i evident, i no hi valen els subterfugis: l'Estat ha posat les seves jacobines mans sobre les caixes; l'excusa és el desori d'algunes caixes petites i l'avidesa d'Esperanza Aguirre, però el fet és que l'Estat assegut als consells d'administració de les caixes catalanes -de l'estalvi català- fa esgarrifances, perquè ja em direu quin altre respirador ens queda. Simultàniament, l'Estat ha posat les seves jacobines mans sobre el castell de Montjuïc, després de dècades de reivindicacions ciutadanes i ho fa el ministeri de Defensa, i qui ho vulgui veure més clar que s'hi posi ulleres. Simultàniament el finançament català, i no sols per l'escandalosa demora, sinó per les intencions, se n'ha anat en orris i les il·legals per antiestatutàries engrunes no serviran perquè cap partit polític convenci la gent. Simultàniament hi ha un ministeri de control a l'esport -que el Barça va molt embalat i d'aquí a demanar seleccions hi ha un pas- i una nova ministra de Cultura que ha signat explícitament el seu rebuig al català. De "cultura", he dit, no d'obres públiques ni d'agricultura, és a dir, allà on més mal fa. L'única reacció que fins ara hem tingut els catalans és la renúncia, gairebé heroica, de Carod-Rovira, que ho ha fet sens dubte per salvar un partit que s'estava esmicolant sense remei. Queda en l'aire el dubte de si això servirà per cohesionar el partit, o les lluites internes, a tenor de les darreres declaracions de Carretero, continuaran i si el sacrifici de Carod haurà servit de gaire. A més, l'electorat ho ha de captar amb claredat, i aquesta és tasca de Puigcercós, a qui se li ha girat molta feina. Com sigui, però hem de reaccionar ja. Ens hi va la vida civil.