eldebat.cat: Chaves promet pel maig un nou finançament en què Catalunya no rebrà menys que la mitjana espanyola
21 d’abril, 2009
Chaves promet el finançament al maig i les rodalies abans de l'estiu
Urkullu diu que el PNB "està superant el tràngol" d'estar a l'oposició
En una entrevista concedida a Radio Euskadi, el president del PNB, Iñigo Urkullu ha reconegut que, ara mateix, la seva formació està "superant el mal tràngol que suposa" haver anat a parar a l'oposició.
Segons la seva opinió, el PNB ha d'assumir "aquesta nova etapa" de passar a l'oposició, "on s'ha vist desplaçat per una drecera que ha buscat el PSE-EE, pel govern de drecera del PSE-EE amb el PP". En aquest sentit, ha assegurat que el seu partit "farà política d'una manera pròpia, des del que és la seva vocació de govern, de partit institucional".
Segons Urkullu, "El PSE haurà de demostrar si és capaç de fer govern amb aquesta relació preferent amb el PP del País Basc i si són compatibles els programes electorals amb els quals es presentaven els dos partits", ha apuntat.
Després de subratllar que el PNB "ja està confeccionant els equips de treball", ha mostrat la seva preocupació "per la imatge que s'està transmetent d'aquesta manera de fer política per part del PP i del PSE de cara a la ciutadania, creant una desafecció envers la política". Per altra banda, Urkullu no ha revelat quin serà el futur del lehendakari en funcions, Juan José Ibarretxe, malgrat ser conscient del "morbo" que el tema genera, i ha afirmat que el seu partit respectarà la decisió que adopti el fins ara president del govern basc.
Catalunya ja té la seva 'pilota basca'
“Se’m va acudir dirigir-la dinant un dia amb Julio Medem. Ell em va comentar que des que havia fet La pelota vasca estava destrossat per la reacció violenta que havia provocat la pel·lícula. Jo li vaig dir que això aquí no passaria, que creia que els mitjans de comunicació eren més lliures i ventilats”. Així argumenta Isona Passola, la directora de Cataluña/Espanya (Massa d’Or Produccions), el procés de creació del documental que es podrà veure a partir de Sant Jordi a deu capitals catalanes i que és, sens dubte, l’alter ego d’aquella pilota basca de Medem. Setanta minuts de cinta posen de manifest que la qüestió catalana no està ni molt menys tancada, ni a Catalunya ni a Espanya, en vista tant del que opinen una trentena de personalitats interrogades pels impulsors del documental com de les imatges sobre les quals recolza l’anàlisi. La directora, que dedica el film al seu pare, l’empresari i promotor cultural català Ermengol Passola –mort l’1 de gener–, ha concentrat el debat en experts i només ha donat veu a l’actual classe política a través de declaracions ja emeses per televisió. Així, hi ha presències sucoses com Xavier Rubert de Ventós, Albert Boadella, Germà Bel, Alberto Oliart, Ángel de la Fuente, Ramon Tremosa, Luis María Anson, Iñaki Gabilondo, Jesús Ruiz-Huerta, Ignacio Sotelo, José Alcalá-Zamora y Queipo de Llano, Curri Valenzuela, Borja de Riquer, Toni Soler o Máximo San Juan. Però també doloroses absències com Pilar del Castillo, Federico Jiménez Losantos, Pedro J. Ramírez, Víctor Morlán, Miquel Roca o César Vidal –aquests últims llistats en els crèdits finals.
Professors i personal universitari publiquen el llibre 'La cara fosca del pla Bolonya'
Aquests últims mesos han estat molt moguts a les universitats catalanes. Assemblees i sindicats d'estudiants contraris al pla Bolonya van començar, el novembre de l'any passat, a tancar-se a força facultats per contestar el procés d'implantació de l'Espai Europeu d'Educació Superior (EEES); també per demanar la readmissió dels estudiants expulsats de la UAB pels aldarulls de l'abril i del maig de l'any passat. A sobre, el desallotjament de l'edifici històric de la UB, d'ara fa un mes, va portar molta cua per la duresa amb què els mossos d'esquadra van escometre les manifestacions subsegüents. Els membres de l'assemblea del PDI i del PAS diuen que aquest llibre: vol ser 'una contribució a la insubmissió [dels estudiants contraris a Bolonya]'; i també: 'durant tot el temps que els estudiants han intentat desemmascarar el desballestament d'un altre servei públic fonamental –el de l'ensenyament–, tret de poques excepcions, els treballadors de les universitats públiques hem romàs massa callats, en un context universitari sovint dominat per la burocràcia i la tecnocràcia.'