24 de juny, 2010
Aragonès: 'Garantirem que des de la Generalitat no es faci ni un pas enrere en la Llei de Consultes'
L'independentisme que creix dins el PSC
El seu canvi d'opinió és molt recent: ha estat aquest darrer any que ha arribat a la conclusió que el federalisme no mena enlloc. Montserrat Gibert afirma, com a socialista, que serien els treballadors els qui hi sortirien guanyant, en un estat propi, i declara que a partir d'ara treballarà per aconseguir que el referèndum sobre la independència sigui oficial i convocat pel parlament català. Si l'estat no hi dóna el vist-i-plau, opta per la convocatòria unilateral del referèndum pel parlament català.
Volem Viure a Flix aclareix el seu suport a l'MTC
A veure: i amb tot això què vol dir aquesta senyora que s'arregla tant? Ara si, ara no. Només la punteta! Així no s'hi val !!!
Retrobament de l'Alguer
El 24 d'agost de 1960, el creuer 'Virginia de Churruca' de la Compañía Transatlántica va deixar enrere el port de Barcelona. A bord anaven més de cent persones, entre les quals molts intel·lectuals i membres de la societat civil de Catalunya Nord, del País Valencià, del Principat... Pere Català i Roca era l'ànima d'aquell Primer Creuer a l'Alguer, que va arribar a la ciutat sarda l'endemà. Cap persona present a l'expedició no s'ha pogut treure del cap la rebuda algueresa: milers de persones es van amuntegar al petit port, encuriosides per l'arribada dels 'germans catalans'. La sorpresa dels algueresos de comprovar que aquell grup d'incipients turistes arribats de ponent parlaven la mateixa llengua (no manquen anècdotes de veritables interrogatoris als nouvinguts sobre la manera de dir tal paraula o tal altra) es va mesclar amb la sorpresa dels visitants de veure onejar banderes catalanes per tota la ciutat, en una època en què la dictadura franquista ho prohibia a casa seva. Els algueresos van redescobrir la catalanitat, i els expedicionaris dels Països Catalans la van poden exercir amb llibertat. VilaWeb: Retrobar-se amb la identitat
El Centre d'Història Contemporània penja a internet una base de dades per trobar les víctimes de la Guerra Civil
Fa un quart de segle, Josep Benet, el primer director del centre, va concebre el projecte i li va donar el primer i el més fonamental impuls. I és que algú havia de començar a comptar els morts. Avui, la base de dades del Cost Humà de la Guerra Civil a Catalunya ja està disponible a internet. La iniciativa, pionera a tot l'Estat, es va presentar oficialment ahir en un acte al Palau de la Generalitat presidit pel vicepresident del Govern, Josep-Lluís Carod-Rovira.
La llista sencera de víctimes mortals no se sabrà mai, fan bé d'advertir els experts, però la xifra a la qual han arribat els més de cent historiadors que s'han mobilitzat per dur a terme l'aventura de recerca, rastrejant poble per poble i superant alguns, que no tots, laberints que porten a la veritat, s'hi aproxima molt: més de 70.000. De moment, però, a la web hi ha introduïdes les dades de 40.000 persones, i de mica en mica s'hi aniran afegint les altres.
Xifres corprenedores que abracen tots els morts amb nom i cognoms, tant els nascuts al país com a fora i tant d'un bàndol com de l'altre. I tots vol dir tots, per si no ha quedat prou clar: els morts al front, els de la violència revolucionària inicial a la rereguarda, els produïts pels Fets de Maig del 1937, els dels bombardejos, els malferits que van morir als hospitals de rereguarda, els refugiats procedents d'altres indrets de la Península... I el tots també inclou aquells interns del frenopàtic de Sant Boi que van morir literalment de fam perquè el personal del centre va fugir espantat amb l'arribada dels nacionals.
La llista sencera no se sabrà mai, però els historiadors catalans han demostrat que gratant en registres de tota mena sempre es troben coses noves. I si del que es tracta és de comptar morts de guerra, coses sempre desagradables. Un exemple il·lustratiu: es donava per fet que a la Segarra hi havia hagut 11 víctimes; ara se sap que van ser 76.
Les dades principals bàsiques de cada víctima són d'accés públic i obert a tothom a internet (data i lloc de naixement, estat civil, les circumstàncies genèriques de la mort...), però hi ha molta més informació que resta oculta a la xarxa i que el Centre d'Història Contemporània oferirà als familiars i persones autoritzades que ho demanin (les circumstàncies concretes de la mort, fotografies, les fonts d'on s'ha extret la informació...).
Departament de la Vicepresidència: El cost humà de la Guerra Civil a Catalunya