El diputat d'ERC Pere Aragonès ha defensat que la Llei de consultes populars aprovada el 10 de març pel Parlament s’ajusta plenament a l’ordenament jurídic i que la petició de l’Estat espanyol de començar negociacions amb el Govern perquè hi veu aspectes que podrien ser inconstitucionals ‘no tenen cap mena de fonament’. Per Aragonès, l’article 122 de l’Estatut deixa molt clar que la Generalitat té competències exclusives en les consultes populars i en les seves convocatòries. ‘Tenim l’habilitació estatutària per poder aplicar aquesta Llei i el Consell de Garanties Estatutàries va dictaminar per unanimitat que s’ajusta plenament a la Constitució’, ha reblat.
24 de juny, 2010
Aragonès: 'Garantirem que des de la Generalitat no es faci ni un pas enrere en la Llei de Consultes'
El diputat d'ERC Pere Aragonès ha defensat que la Llei de consultes populars aprovada el 10 de març pel Parlament s’ajusta plenament a l’ordenament jurídic i que la petició de l’Estat espanyol de començar negociacions amb el Govern perquè hi veu aspectes que podrien ser inconstitucionals ‘no tenen cap mena de fonament’. Per Aragonès, l’article 122 de l’Estatut deixa molt clar que la Generalitat té competències exclusives en les consultes populars i en les seves convocatòries. ‘Tenim l’habilitació estatutària per poder aplicar aquesta Llei i el Consell de Garanties Estatutàries va dictaminar per unanimitat que s’ajusta plenament a la Constitució’, ha reblat.
L'independentisme que creix dins el PSC
L'independentisme creix, també dins el PSC. Enquestes com la del Periódico de dissabte revelen que un 35% dels votants socialistes és partidari de la independència. A poc a poc militants d'aquest partit es declaren obertament independentistes. El darrer a fer-ho, Montserrat Gibert, ex-batllessa de Sant Boi (1997-2007), raona com ha passat de creure en una Espanya federal a no veure-hi sortida.
El seu canvi d'opinió és molt recent: ha estat aquest darrer any que ha arribat a la conclusió que el federalisme no mena enlloc. Montserrat Gibert afirma, com a socialista, que serien els treballadors els qui hi sortirien guanyant, en un estat propi, i declara que a partir d'ara treballarà per aconseguir que el referèndum sobre la independència sigui oficial i convocat pel parlament català. Si l'estat no hi dóna el vist-i-plau, opta per la convocatòria unilateral del referèndum pel parlament català.
Volem Viure a Flix aclareix el seu suport a l'MTC
La plataforma veïnal Volem Viure a Flix ha desmentit que haja donat suport a la candidatura d'Ascó al magatzem temporal centralitzat (MTC) de residus nuclears, tot i participar en una recollida de 4.227 signatures. Segons el col·lectiu, només va entregar a l'alcalde d'Ascó les signatures que havia recollit a petició dels socis que havien volgut signar-les «individualment». Però la presidenta s'ha posat a primera fila de la foto i el "Baranetes", ben content.
A veure: i amb tot això què vol dir aquesta senyora que s'arregla tant? Ara si, ara no. Només la punteta! Així no s'hi val !!!
Retrobament de l'Alguer
La catalanitat de l'Alguer, a l'illa de Sardenya, es remunta a 1354, any en què Pere el Cerimoniós en persona va comandar el setge i la presa de la ciutat als lígurs, que en van ser anihilats. El rei català, per evitar-hi insubordinacions, va repoblar la plaça amb catalans i la va convertir en la porta d'entrada a l'illa. El lligam entre Barcelona i la Barceloneta, com se la coneix popularment, es va mantenir sense grans discontinuïtats fins a la desfeta de la guerra de Successió, el 1714, que va deixar el país sense institucions ni llibertat, i l'illa de Sardenya en mans dels Savoia. L'Alguer va perdre contacte amb les terres de ponent i, de retruc, la consciència col·lectiva. Però no la llengua.
El 24 d'agost de 1960, el creuer 'Virginia de Churruca' de la Compañía Transatlántica va deixar enrere el port de Barcelona. A bord anaven més de cent persones, entre les quals molts intel·lectuals i membres de la societat civil de Catalunya Nord, del País Valencià, del Principat... Pere Català i Roca era l'ànima d'aquell Primer Creuer a l'Alguer, que va arribar a la ciutat sarda l'endemà. Cap persona present a l'expedició no s'ha pogut treure del cap la rebuda algueresa: milers de persones es van amuntegar al petit port, encuriosides per l'arribada dels 'germans catalans'. La sorpresa dels algueresos de comprovar que aquell grup d'incipients turistes arribats de ponent parlaven la mateixa llengua (no manquen anècdotes de veritables interrogatoris als nouvinguts sobre la manera de dir tal paraula o tal altra) es va mesclar amb la sorpresa dels visitants de veure onejar banderes catalanes per tota la ciutat, en una època en què la dictadura franquista ho prohibia a casa seva. Els algueresos van redescobrir la catalanitat, i els expedicionaris dels Països Catalans la van poden exercir amb llibertat.
VilaWeb: Retrobar-se amb la identitat
El Centre d'Història Contemporània penja a internet una base de dades per trobar les víctimes de la Guerra Civil
En Josep Farré i Abella era un nen de 9 anys de Bellpuig d'Urgell quan li va esclatar a les mans una bomba abandonada que ell i els seus amics s'havien trobat mentre jugaven. Joc perillós. En Josep va morir el 1946, set anys després de la fi de la Guerra Civil Espanyola, i des d'ahir ha deixat de ser la pobra víctima d'un infortuni de nen entremaliat: el seu nom i els seus cognoms figuren en una gran base de dades de totes les víctimes del conflicte bèl·lic a Catalunya, un projecte que ha aconseguit per fi culminar el Centre d'Història Contemporània després de 25 llargs anys d'investigació.
Fa un quart de segle, Josep Benet, el primer director del centre, va concebre el projecte i li va donar el primer i el més fonamental impuls. I és que algú havia de començar a comptar els morts. Avui, la base de dades del Cost Humà de la Guerra Civil a Catalunya ja està disponible a internet. La iniciativa, pionera a tot l'Estat, es va presentar oficialment ahir en un acte al Palau de la Generalitat presidit pel vicepresident del Govern, Josep-Lluís Carod-Rovira.
La llista sencera de víctimes mortals no se sabrà mai, fan bé d'advertir els experts, però la xifra a la qual han arribat els més de cent historiadors que s'han mobilitzat per dur a terme l'aventura de recerca, rastrejant poble per poble i superant alguns, que no tots, laberints que porten a la veritat, s'hi aproxima molt: més de 70.000. De moment, però, a la web hi ha introduïdes les dades de 40.000 persones, i de mica en mica s'hi aniran afegint les altres.
Xifres corprenedores que abracen tots els morts amb nom i cognoms, tant els nascuts al país com a fora i tant d'un bàndol com de l'altre. I tots vol dir tots, per si no ha quedat prou clar: els morts al front, els de la violència revolucionària inicial a la rereguarda, els produïts pels Fets de Maig del 1937, els dels bombardejos, els malferits que van morir als hospitals de rereguarda, els refugiats procedents d'altres indrets de la Península... I el tots també inclou aquells interns del frenopàtic de Sant Boi que van morir literalment de fam perquè el personal del centre va fugir espantat amb l'arribada dels nacionals.
La llista sencera no se sabrà mai, però els historiadors catalans han demostrat que gratant en registres de tota mena sempre es troben coses noves. I si del que es tracta és de comptar morts de guerra, coses sempre desagradables. Un exemple il·lustratiu: es donava per fet que a la Segarra hi havia hagut 11 víctimes; ara se sap que van ser 76.
Les dades principals bàsiques de cada víctima són d'accés públic i obert a tothom a internet (data i lloc de naixement, estat civil, les circumstàncies genèriques de la mort...), però hi ha molta més informació que resta oculta a la xarxa i que el Centre d'Història Contemporània oferirà als familiars i persones autoritzades que ho demanin (les circumstàncies concretes de la mort, fotografies, les fonts d'on s'ha extret la informació...).
Departament de la Vicepresidència: El cost humà de la Guerra Civil a Catalunya
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
