Amb Pedro passen aquestes coses. Et penses que no ha vingut a Lleó i quan te n’adones ha marcat dos gols, un de potent, l’altre delicat, per alegrar el debut del Barça a la Copa del Rei i demostrar que qualsevol semblança amb el Madrid només existeix en el futbol-ficció. Per a Guardiola no hi ha partits senzills ni Alcorcons de la vida. S'ha pres amb tanta serietat el partit que ningú s'ha apartar del guió, demostrant que l’honor no únicament es guanya en les finals de Copa sinó també en les primeres eliminatòries. Amb un exercici d’humilitat i professionalitat, el Barça ha arribat a Lleó, ha guanyat i n'ha marxat deixant molts missatges. El més important és que els nens de La Masia no només hi són per fer número. En nits així, el joc del Barça pot perdre esplendor. Però gens d’ofici, malgrat algunes imprecisions defensives, corregides totes per l’atenció de Pinto, un porter que no es despista ni un segon. Ni tan sols a acariciar-se la llarga cua, concentrat com està sempre en els pocs minuts que té. Amb una defensa insòlita, Guardiola ha improvitzat Jeffren de lateral dret, compartint titularitat per primera vegada dos centrals idèntics en la seva estructura de joc (Márquez i Txigrinski) i mantenint-se Maxwell al lateral esquerre. El centre del camp ha estat gairebé africà al complet, amb Touré i Keita escortant com a interiors Busquets, mentre que la davantera tota made in Masia. O sigui, Pedro, Bojan i Gai Assulin. Altura al darrere, múscul al centre del camp i els petits a dalt. Al Barça, arraconat per la pressió de la Cultural, li ha costat trobar el fil del partit. Ha començat nerviós,una mica atabalat, sense gaire connexió entre línies. La pilota viatjava lenta, massa mandrosa, donant temps perquè l’agressiu futbol del rival intimidés els blaugranes. Però, tot sigui dit, sense generar gaire perill, esperant com estava el Barça que aquesta il·lusió inicial que omplia fins a vessar les seves cames de gasolina s’anés apagant a mesura que passessin els minuts. I així ha estat. FOTOGALERIA SPORT: Les millors imatges del partit
28 d’octubre, 2009
L'Ajuntament de Vilafranca del Penedès aprova donar suport a la consulta popular sobre la independència
Ripoll se suma al centenar de municipis que faran la consulta independentista el 13 de desembre
El Congrés espanyol vota a favor d'endurir penes a la corrupció i evitar donatius de diners públics a fundacions de partits
La direcció del Palau fa fora el soci Fèlix Millet i accepta la dimissió de la seva filla
Durant la reunió es van explicar els avenços en l'auditoria interna que es porta a terme i que servirà per conèixer les actuacions d'aquests darrers deu anys. Una primera part d'aquesta explicació es farà pública a principi de novembre.
Santa Mònica mostra 134 fotos del camp de refugiats de Bram
L’exposició monogràfica sobre el camp de Bram inclou alguns materials personals d’interès: l’àlbum familiar amb les fotos que enviava per correu a la seva dona des de l’exili, les llibretes amb el diari dirigit al seu fill, la correspondència amb amics que intentaven treure’l de Bram (i on queda clar que el servei republicà d’ajuda als exiliats sabia que Centelles conservava el seu arxiu fotogràfic sobre la guerra civil i, després de mostrar-hi el seu interès, va acabar oblidant-se de la seva existència) i una curiosa carta en què el seu amic Jornet li aconsella que no torni. La missiva deia: «Apreciat Agustí. Desitjo que al rebre això et trobis bé de salut. La nostra és bona per ara. No t’has de preocupar per nosaltres. El senyor Rosillo es porta bé. El caos que deien que hi havia no és veritat. Es viu bé i es menja millor. No hi ha gaire escassetat de productes ja que en sobren. La fam que els diaris francesos diuen en les seves notícies no té cap fonament. Ja podràs, quan vinguis, comprovar tot això». Però algunes paraules estaven subratllades: llegint-ne només aquestes, el missatge era: «Això és el caos. Molta gana. No vinguis». Agustí Centelles no va tornar fins a l’any 1944, i va deixar la seva maleta amb 10.000 negatius amagada a Carcassona, ja que la Gestapo havia desmantellat el seu grup de la Resistència.
Maria del Mar Bonet, doctora honoris causa de la Universitat de Lleida
La cantant mallorquina Maria del Mar Bonet serà investida avui doctora honoris causa per la Universitat de Lleida, com va acordar el consell de govern de la universitat al mes de juliol. Bonet és així la tercera dona que rep aquesta distinció, precedida per la jurista belga Eliane Vogel-Posky i la pianista Alícia de Larrocha. Bonet va començar amb els Setze Jutges l'any 1967 i des d'aleshores no ha deixat de ser un referent de la música en català. Maria del Mar Bonet - L'àguila negra
Maria del Mar Bonet no solament ha popularitzat la música tradicional i els versos de poetes de les Illes, també ha experimentat amb tot de músiques d'arrel mediterrània i ha col·laborat amb molts músics, com ara George Moustaki, Miguel Poveda, Ovidi Montllor, Lluís Llach i Alan Stivell. Maria del Mar Bonet - Mercè
Maria del Mar Bonet va rebre la medalla d'Honor del Parlament de Catalunya l'any 2007, en reconeixement de la seva tasca durant l'etapa dels Setze Jutges. Va ser justament el 2007 que va publicar el seu últim disc, 'Terra secreta', amb què va voler commemorar els seus quaranta anys damunt l'escenari. Entre més premis, també ha rebut la medalla d'Or de la Ciutat de Mallorca (2003) i la Creu de Sant Jordi (1998).
directe.cat: Maria del Mar Bonet lamenta la manca de música en català als mitjans de comunicació